La Valéncia de Vichy i els Països Alemans.

27 Feb 2018 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

Al final els nazis guanyaren la Guerra. Encara que eren pocs estaven ben organisats i millor finançats. La passivitat de la majoria va ser clau en la victòria. Novament es complí allò de que lo únic que cal per a que el mal triumfe és que els hòmens bons no facen res.

Començaren en l’excusa de la llengua. «Si parlen alemà, són alemans», deyen. En eixa excusa acabaren invadint un país que parla valencià. Com que «la Gran Alemanya» sonava massa imperialiste li digueren «Països Alemans». El País Valencià ara forma part d’ells.

Ací en la Valéncia de Vichy, més coneguda per País Valencià, tenim un govern títaro que actua a les ordes de Berlín. El nostre Gens Honorable només és un simple vassall que fa lo que li manen els de dalt. A sovint parla de valencianisme pero defén els Països Alemans.

En les aules els alumnes són adoctrinats en la valencianofòbia i la germanofília. El valencià és un simple dialecte de l’alemà. Qüestionar-ho és anar contra la ciència i com dir que la Terra és plana, diuen. També que els valencians fem servir un alemà mal parlat.

Han reescrit l’història i la conten al seu gust. El Tirant lo Blanch fon escrit en alemà. Ausias March era un poeta alemà naixcut en Gandia (o Beniarjó). Ramon Llull, Miguel de Cervantes, Cristófol Colon… Per supost tots eren alemans. Per supost tots de sanc ària.

Estos inquisidors ya no fusilen a ningú. No t’envien a cap camp de concentració. Això hui no és políticament correcte. Únicament et vituperen, et censuren i et silencien si no penses com ells. Em pregunte quin dia la Valéncia de Vichy tornarà a ser simplement Valéncia.

 

El catalanisme és una secta (i de les perilloses).

17 Ene 2018 10 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

Diu Escola Valenciana que «negar l’unitat de la llengua és com afirmar que la Terra és plana». És ben curiós que diga això perque ella nega l’unitat de la llengua… llemosina. Recordem que fon en 1906, en el I Congrés de la Llengua Catalana, quan els catalans decidiren que el català ya no era més un dialecte del llemosí sino un idioma diferenciat. Que els catalans parlaven llemosí ho testimonia per eixemple el mític poema Oda a la pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau a on afirmà ¡cinc vegades! escriure en llemosí. És paradoxal que mos diguen «secessionistes» als valencians en acabant de tot açò.

Que el catalanisme és una secta ho evidencia el to dogmàtic de les seues afirmacions i la seua prèdica esotèrica de països catalans. Una legió de filòlecs-inquisidors et cremarà en la foguera si els discutixes lo que ells en diuen «unitat de la llengua». Yo no negue l’unitat de la llengua catalana, yo lo que negue és que siga la mateixa que la valenciana. «¡Heregia! ¡Heregia! ¡A la foguera!», bramen. Per ad ells lo que acabe de dir és una barbaritat anticientífica. Clar, perque negar que en Valéncia es parla català és com negar que en Portugal es parla gallec. Perque en Portugal es parla gallec ¿veritat, senyor Torquemada?

Si no combregues en les rodes de molí dels pancatalanistes eres un «anticientífic», «vas contra totes les Universitats del món», «afirmes que la Terra és plana», etcétera. Cap argument científic, només bramits histèrics. El món continua girant a pesar de tot i hui inclús la Generalitat de Catalunya reconeix que l’aranés, per eixemple, és una llengua diferent de la catalana. No fa massa anys açò també era anar contra la romanística intergalàctica perque l’aranés era un dialecte del català i negar-ho era com dir que la Terra és plana. Be, hui la Generalitat Catalana diu que la Terra és plana. Quines coses.

Pero discutir en pancatalanistes és inútil. No pensen, no raonen. Només són sectaris en el cervell rentat. Segons ells només pots opinar sobre la llengua si eres filòlec… pero en acabant seguixen a Pompeu Fabra, que ni era filòlec ni era valencià. Si no els dones la raó això et convertix automàticament en «feixista» (encara que sigues republicà i d’esquerres com Vicent Blasco Ibáñez). Ells «no fan política»… per això recolzen als comissaris polítics de l’Acadèmia de Zaplana. Si negues els països catalans «perts els orígens i perts l’identitat». ¿Països catalans?  La secció de ciència-ficció al fondo a la dreta.

Els catalanistes abominen el nom de «Regne de Valéncia» (encara que inclús ells admeten que és la denominació històrica de la nostra pàtria) i preferixen «país valencià» (un paiset més dins dels seus païsus imaginaris). Es pregunten, burlonament, qui és el rei de Valéncia. Segons l’artícul 56.2 de la Constitució Espanyola Felip VI ostenta, ademés del títul de rei d’Espanya, el títul de rei de Valéncia. Lo més curiós és que als catalanistes se’ls ompli la boca parlant de «Principat de Catalunya», un principat de màgia i fantasia. I yo els torne la pregunta: ¿Quí és el príncip de Catalunya? ¿Jordi Pujol?

Com que no s’atrevixen a dir-se obertament catalanistes es disfrassen de «nacionalistes valencians». Un nacionalisme valencià ben curiós perque defén la llengua catalana, la cultura catalana, la bandera catalana, els països catalans i és del Barça. A vore, Joan Fuster era un valencià nacionaliste pero no un nacionaliste valencià igual que Adolf Hitler era un austríac nacionaliste pero no un nacionaliste austríac. Finalment el seu concepte d’independentisme és de traca: sostenen que els valencians serem independents el dia que depengam de Barcelona. Eixe dia serem independents… ¡Clar que sí, guapi!

Valéncia o països catalans.

25 Abr 2012 41 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

Una nació històrica o una inventada. Un regne o un comtat. Respectar als veïns  o lo meu és meu i lo teu és meu també. Solidaritat o ni una gota d’aigua per als valencians. Dir les coses a la cara o apunyalar per l’esquena. Identitat pròpia o autoodi. Lluitar per lo nostre o defendre lo del veí. Orgull de poble o complex d’inferioritat. GAV o ACPV. Una llengua dolça  com la mel o croar com els renocs. Un idioma propi o un dialecte de merda. Maulet o botifler. Patriota o traïdor.  Miquel Adlert o Joan Fuster. Regne de Valéncia o país valencià. Les Falles o Terra Lliure.  Anfós Ramon o Isabel Clara-Simó. El primer  Segle d’Or d’una llengua neollatina o Mortadelo y Filemón. Raonar en arguments o acusar de «fasciste» a tot el que discrepe de tu. Lliure pensament o la secta del catalanisme. El 9 d’Octubre o Catalunya, una, gran i lliure.  Vicent Savall o Raimon. Valéncia CF o Barça. Paella valenciana o catalana. Ausias March, el gran poeta valencià o Ausias March, poeta català naixcut en Gandia. Veritat o mentira. La Real Senyera o la màrfega. Cap de  ratolí o coa de lleó. Tindre dignitat o llepar culs.

Cataluña: de pueblo oprimido a pueblo opresor.

11 Sep 2011 15 comentarios

de J.Ferrer en Banderas, Banderas de Europa Etiquetas:, , , , , , , , , , , , , , , , , ,

De la fusión de una docena de condados nació Cataluña, históricamente vinculada al Reino de Aragón. Tras la Guerra de Sucesión (1701-1715), una Cataluña derrotada fue sometida a un feroz proceso centralista y castellanizador. Los regímenes autoritarios posteriores intentaron acabar con su identidad sin éxito.

A finales del siglo XIX, Europa era una caldera de nacionalismos y de aquella época nace el actual catalanismo como reacción a la opresión castellana. La República Catalana fue proclamada en 1640, 1873, 1931 y en 1934 pero tuvo una vida efímera ya que en todos los casos fue sofocada de inmediato por el Estado Español.

En el Congreso de la Lengua Catalana de 1906 nació el catalán como idioma independiente del lemosín. Ese año el ideólogo Enric Prat de la Riba estableció que el pancatalanismo debía ser un movimiento imperialista. En 1917 otro ideólogo, Antoni Rovira i Virgili, apuntó a la anexión lingüística previa a la territorial.

El nacionalismo expansionista catalán recuerda en voracidad a la Gran Serbia y la Gran Alemania. Cataluña reclama como suyas las tierras vecinas que hablen catalán o alguna lengua parecida (Rosellón, Andorra, Arán, Aragón Oriental, Valencia y Baleares) y las somete a un etnocidio que desata la ira de la población local.

La cultura catalana eclosionó en el siglo XX con cantantes como Joan Manuel Serrat, Montserrat Caballé o Josep Carreras, artistas como Salvador Dalí o Antoni Gaudí, o literatos como Josep Carner o Josep Pla. Pero el gran tesoro cultural, elemento diferenciador y símbolo de identidad nacional es la lengua.

El catalán es un pueblo trabajador y de hábiles negociantes que goza de una economía poderosa fruto de su tesón. Tiene una fuerte consciencia nacional y está llamado a independizarse. Pero también es un pueblo que ha pasado de oprimido a opresor, y que le hace a sus vecinos lo mismo que critica que España le hace a  él.

25 d’Abril: ¿Catalans «per just dret de conquista»?

25 Abr 2010 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

El 25 d’Abril és un dia gran per als valencians. És un dia històric en que reivindiquem llibertats nacionals i en que conmemorem la derrota que patírem en la Batalla d’Almansa contra les tropes borbòniques del rei Felip V, qui suprimí els nostres Furs i en conseqüència acabà ab el Regne de Valéncia com un estat independent, lliure i sobirà en Europa. Aixina passàrem de ser nacionalment valencians a ser nacionalment espanyols de la nit al matí. Fa més de 300 anys ya. I tot per la força salvage de les armes.

Lo que em crida l’atenció és que el pancatalanisme pretenga apoderar-se  d’esta cita. Cada 25 d’Abril uns pocs mils de renegats ¿valencians? es manifesten en favor de que Valéncia siga anexionada cultural i territorialment per Catalunya.  Es queixen de que mos feren espanyols «per just dret de conquista» pero ells volen que sigam catalans ab els mateixos arguments. Diuen voler l’independència pero… ¿cóm podriem ser independents els valencians depenent de Barcelona? El catalanisme no té ni cap ni peus.

Que uns pocs traïdors antivalencians se vullguen apoderar de l’ideologia progressita promou paradoxes tan increïbles com que una manifestació antiglobalisació que en una atra autonomia tindria decenes de mils de manifestants ací només tinga 500. O que el poble valencià acodixca massivament  al 9 d’Octubre pero rebuge el 25 d’Abril, per haver-se convertit en niu de rates catalanistes. El pancatalanisme s’ha convertit en el primer obstàcul per a que sorgixca un nacionalisme valencià arrelat i fort.

Perque si algun dia ha d’haver d’algun nacionalisme fort serà d’estricta obediència valenciana i no un moviment que en el fondo amaga un regionalisme valencià dins d’uns utòpics països catalans rebujats pel 99% de la societat. L’independentisme només pot vindre de l’orgull de ser valencians, no d’un complex d’inferioritat de voler ser lo que no som. Si este 25 d’Abril els catalanistes ¿valencians? realment volen fer algo útil per la seua terra, que facen les maletes, que emigren a Barcelona i que mos deixen en pau.

Aragón sucumbe ante el cáncer pancatalanista.

21 Dic 2009 19 comentarios

de J.Ferrer en Mundo Etiquetas:, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Hace unos días se aprobó en el Parlamento aragonés una inicua, infame, bastarda y villana Ley de Lenguas que considera como idiomas propios del Reino de Aragón el altoaragonés (de lo cual me alegro profundamente) pero también el catalán, aunque no concede rango de oficialidad a ninguna de las dos. La felona iniciativa ha salido adelante con los votos a favor del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) y la Chunta Aragonesista (CHA), la oposición del Partido Popular (PP) y Partido Aragonés (PAR), y la abstención de los comunistas de Izquierda Unida (IU).

La infame noticia evidencia que Aragón ha sucumbido a las garras de ese cáncer pancatalanista que se expande sin freno ni remisión. En lugar de oficializar las dos lenguas aragonesas (la norteña y la oriental) han abierto las puertas de par en par no sólo a una lengua extranjera y colonialista sino también a los imperialistas Países Catalanes. De socialistas y CHA nos esperábamos esta postura (como lameculos oficiales de los catalanes, tienen la lengua desgastastada ya hacer tantas limpiezas rectales a los de Barcelona), pero de quien quiero hablar es del siempre cobarde PAR.

Me llama bastante la atención el rechazo a la ley por parte del fariseo PP (catalanista en el gobierno pero anticatalanista cuando está en la oposición) pero sobre todo la atención la bajada de pantalones del PAR. Porque el PAR está en el equipo de gobierno junto con los socialistas y la catalanista CHA. Si realmente el PAR estuviese por la cultura aragonesa, habría roto el pacto de gobierno con los socialistas abocándolos a un gobierno inestable y en minoría en lugar de traicionar a los votantes aragonesistas de forma miserable. Una vez más el PAR se ha vendido, cual puta barata.

Es la historia de siempre: no se puede servir a dos señores ni a dos patrias. Mientras que el pancatalanismo sólo ofrenda nuevas glorias a Cataluña y a nadie más, el aragonesismo, el balearismo o el valencianismo tienen el corazón dividido: la mitad es para su tierra y la otra mitad para España. Y cuando tienes el corazón dividido, se dan dobles lealtades, con lo cual acabarás traicionando a una de tus dos patrias tarde o temprano. Ésta es la razón fundamental por la que el catalanismo avanza y los demás no: los primeros tienen muy claro a quien sirven. Pero los otros no.

Quién le iba a decir al otrora poderoso y altanero Reino de Aragón, esa gran potencia europea que hizo suyo el Mar Mediterráneo y que expulsó a los musulmanes de Al-Andalus, que acabaría convertido en una colonia mansa, dócil y borreguil al dictado de Barcelona, en una marioneta de poca monta en manos de imperialistas catalanistas. Y lo más humillante: por voluntad propia. Desde luego, si el rey Jaime I el Conquistador levantase la cabeza, se volvía a morir del horror y la vergüenza que presenciarían sus ojos en el vencido y conquistado Aragón de 2009.

Fasciste = Tot aquell que pense distint de mi o no em done la rao.

27 Jul 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

000CaroddelasJONS

Esta és la nova accepcio del terme “fasciste” que deu incloure’s en els diccionaris valencians. I és que per a un determinat sector de l’esquerra absolutament radical, intolerant i reaccionari tots aquells que no pensen igual són immediatament sospitosos de ser fascistes. I és que ya ho digue en el seu dia el lliterat Camilo José Cela: “Hui els antifranquistes són més franquistes que Franco”. Fasciste és algo que definix tot lo que no li agrada a u.

Lo més curios és que despres esta gent és la que presumix de ser progressista i tolerant. Ara be, la tolerancia deu reduir-se nomes a aquells que són de la mateixa corda, perque quan u acusa de fascista a una atra persona pel sol fet de pensar distint està demostrant que l’autentic facha és ell, i que a final del dia resulta eixe supost tolerant tindre la mateixa tolerancia que tenía Francisco Franco perque, a l’igual que ell, defen el pensament unic.

En el cas de Valencia es nota molt este fenomen: si defens els interessos de ta casa (Valencia) t’acusen de fasciste, pero si defens els interessos dels veïns (Catalunya) eres progressiste. ¡¡¡Mante, defendre lo del veï en lloc de lo de casa no es ser ni de dretes ni d’esquerres, simplement és ser imbecil!!! I aixo ho saben be els vascs i els catalans, que per aixo defenen lo de sa casa i no atra. Ells no tenen els complexos d’inferioritat que hi ha aci.

Per a alguns el sol fet de defendre una llengua propia et convertix en fasciste. I yo em pregunte: ¿Són fascistes els gallecs per voler parlar gallec i no portugues? ¿Són fascistes els catalans per voler parlar catala i no occita? Si la resposta és no… ¿per qué som fascistes els valencians i balears per voler parlar Valencià i balear? Pero és igual, esta gent és tan reaccionaria i té un complex d’inferioritat tan gran que no raona, que aixo no ho veu.

Més… ¿És fasciste el 70% de valencians per afirmar que el Valencià és un idioma distint del catala (CIS de 2004)? ¿És fasciste el 65% de votants del PSPV que pensa igual que en la pregunta anterior? ¿És fasciste el Partit Republicà Autonomiste? ¿És fasciste Vicent Blasco Ibáñez o Francesc Pi i Margall per defendre esta tesis? ¿És fasciste Ausias March o Joanot Martorell perque afirmaren escriure en Valencià pero en catala mai?

En resum, que dona igual ser més roig que Josip Stalin: si no engolixes en el Cataluña, una, grande y libre, resulta que eres fasciste. L’humanitat es dividix en dos enormes sectors: un, el que pensa que en Valencia es parla catala i dos, el fasciste (a on s’inclou al restants mils de millons de l’humanitat). Esta intolerancia no és nova, la veritat. De fet és la vella tecnica dels autentics fascistes: acusar als demes de lo que en el fondo són ells.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 27-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (5).

03 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

181 burru

Hem trobat la prova cientifica definitiva de que els valencians som catalans. I es tracta ni més ni manco de la mona de Pasqua, un producte “autocton dels Països Catalans”. El mensage, titulat “Les mones de Pasqua” del dia 18-4-2006, el podeu trobar en el forum de http://www.valencianisme.com/ . L’autor s’autodenomina “Un valencià al Principat” (no sabem si el de Monaco o el d’Asturies). El text no té desperdici. Ciencia en estat pur.

“Hola, no sé si sabieu que les mones de Pasqua són un producte autòcton dels Països Catalans. Ho és, tot i que aquest producte es diferencia molt depenent d’on es faça… Us passe un breu article que hem publicat a http://www.unvalencianetalprincipat.com/ (donem claus per millorar l’enteniment entre valencians i catalans del Principat)….

—————–

Les mones de Pasqua: una altra de les tradicions que uneixen els valencians i catalans. Uns dolços característiques d’aquesta data que, tot i tenir el mateix nom, presenten maneres molt diferenciades de fer-se en aquests dos territoris. I si no que els ho pregunten a alguns gironins que quedaren bocabadats en veure el que era una mona «valenciana».
Si no tinc mal entés (i així m’ho confirmen diverses fonts) la mona de Pasqua tradicional és una mena de pastís en forma de coca rodona adornada amb ous durs que es regalava als infants. Explica la tradició que els ous solien tenir la closca pintada i que era costum posar-ne tants com anys tenia el xiquet a qui se li regalava. Normalment eren les madrines qui feien aquest present al seu fillol fins que complien els dotze anys, època en que se celebrava la seua primera comunió.
Però els catalans del Principat sembla que han abandonat aquesta tradició, ja que actualment anomenen mona a unes despersonalitzades figures de xocolata que, no obstant això, cada cop estan més elaborades i presenten les més estranyes i complicades formes. Autèntiques escultures en forma de xocolata. Els valencians, en canvi, sembla que per un cop hem sabut conservar millor les nostres arrels i hem mantingut en gran mesura la manera d’elaborar la mona, que continua essent aquest pastís de tipus «biscuit» amb un ou dur enmig i que fins i tot ha derivat en cocodrils o altres ninots elaborats, malgrat tot, amb la mateixa massa i sense que mai falte el seu ingredient clàssic: l’ou dur.
I així és que els valencians tenim la costum (un tant agressiva, tot s’ha de dir) de trencar-nos aquests ous al cap amb una misteriosa fórmula màgica: ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona… i ací et trenque l’ou!”.

Lo dit, la mona de Pasqua, una prova irrefutable de l’unitat dels Països Catalans. Be, a banda d’aixo podriem afegir que en Italia mengen macarrons (com en Catalunya), en Estats Units pizza (en Catalunya tambe) i molta carn en Argentina (s’han copiat de Catalunya). Per lo tant yo em pregunte ¿fins a on arriba Catalunya? Yo ho tinc clar, canviem el nom de planeta Terra per planeta Catalunya i ya està. Ho avalen totes les universitats del món.

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (4).

17 Ene 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

139 mascatala3qg

A continuacio reproduïxc lo que diu l’amic “Patriota” en un mensage del dia 16-7-2005 titulat “Fins on arriba Catalunya?” en el forum del Raco Catala. Mos dona una més que magistral lliço de geografia. ¡Prengau nota!

«L´altre dia vaig estar per la zona sudest de la comunitat andalusa, a Castell de Ferro, on vaig fer unes fotos amb una estelada i una Creu de Sant Jordi ben maques.

Tota la zona d´Almeria i part de Granada i Jaen, és plena de toponímia catalana. Aprop de Sevilla existeix un poble que es diu La Roda de Andalucia. A la costa granadina tenim Castell de Ferro, amb les restes d´un castell possiblement català, car he llegit que és possible que aquell poble costaner fos base militar de la flota catalana; a l´escut de la localitat hi apareix la senyera, tot i que li han tret un pal vermell. A Almeria, la bandera local és la Creu de Sant Jordi. Per la província, n´hi han tot de «rambles», i encara es conserva vocabulari català (embolicar, «boria» (per «boira»…). Per la zona de Granada tenim noms de pobles tals com Castell de Ferro, Colomera, Las Gabias….

Jo penso que la província d´Almeria i, com a mínim fins a Castell de Ferro, caldria incloure´ls en una regió juntament amb Múrcia, i que junts foren la regió sud de la Nació Catalana. Ben és cert que no hi ha gent, que jo sàpiga, que es tingui per catalana (tot i que fa temps, vaig llegir una lletra a El Temps d´un home d´Almeria resident a Mallorca que reivindicava Almeria com a part dels Països Catalans), però també és cert que pocs es tenen per catalans al sud del País Valencià, i ningú per la franja valenciana de ponent, tocant a Castella.

Ni que sigui per respecte als nostres compatriotes morts en aqueixes terres… Almeria catalana!».

Mante, ad este pas en dos dies vos claveu en Ceuta i Melilla. Si vols més arguments cientifics per a aumentar el vostre imperi, pots dir que en Argentina hi ha descendents d’emigrants catalans. ¡Argentina catalana! Tambe pots afirmar que tots enteneu a Manuel Fraga quan parla gallec, i si l’enteneu és perque el gallec deu ser un dialecte del catala. ¡Galicia catalana! Pero ¿per qué detindre’s ahí? El missioner Vicent Ferrer, naixcut en Barcelona, està des de fa molts anys treballant pels desfavorits en l’India. Ya en teniu 1.000 millons més de catalanoparlants. ¡India catalana! ¿De Salses a Guardamar i de Fraga a Mao? ¡No, home! ¡Fins a Bagdad i més alla!

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 17-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (2).

21 Dic 2004 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

074 mani27n1

Per a fer-mos riure a carcallada neta no hi ha res millor que llegir els arguments cientifics dels catalanufos. Són tan hilarants i surrealistes que pareixen firmats pel propi puny i lletra de Groucho Marx. Ni El club de la comedia ni Humor s’escriu en h ni No et rigues que és pijor ni Caiga qui caiga… Qui vullga trencar-se el pit de tant de riure, li recomane llegir -en els forums d’internet que debaten el conflicte llingüistic- les bestiees que diuen els catalanofascistes a modo de “proves cientifiques i irrefutables”. Com aperitiu, ahi teniu tres perles.

1) Un dels arguments habituals que llegim en el Forum d’El Palleter per part dels catalanoignorants és que en Valencia es parla el catala perque durant la Reconquista vingueren repobladors de Catalunya. ¿I vingueren montats en una maquina del temps o que? A cavall segur que no, perque que yo sapia en l’any 1238 –any de la conquista del Regne de Valencia- Catalunya no existia. Aixina és que ya m’imagine a tots eixos colons catalans a bordo de OVNIS i plats volants aterrant en el Regne de Valencia de 1238. Que kults són…

2) Els catalanofascistes diuen que el rei Jaume I el Conquistador va dur a Valencia la marfega, és dir, la bandera de Catalunya. Aixo és com dir que el rei Jaume I portà la bandera de l’Unio Europea (UE), quan en 1238 ni existia Catalunya ni la UE, ni tampoc les seues respectives banderes. Quan els comentes que en 1238 la bandera d’Arago tenía dos barres i no quatre, et responen que era la quatribarrada “pero reduida a dos barres per falta d’espai”(!!!) Aço és com dir que a la bandera de França li llevem el roig perque ocupa molt d’espai.

3) Els catalanufos afirmen que la Real Senyera és la bandera de Valencia capital i no la de tota la nacio… Curios, si tenim en conte que el Cap i Casal té un escut i no una bandera. Ells argumenten que la marfega era originariament la bandera de Barcelona i que eixa, que per la seua propia regla de tres deuria representar tan sols a Barcelona i no a tota Catalunya, és la bandera que millor representa a Valencia. I no expliquen tampoc com pot ser compatible que dos països distints (Catalunya i Valencia) tinguen una mateixa bandera en lloc de dos.

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 21-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: