El Botànic fa pudor a mort.

28 Abr 2023 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

El Botànic, eixe tripartit de socialistes, catalanistes i comunistes presidit per Ximo Puig ha segut una colossal decepció. Puig ha segut un segon Joan Lerma, un atre ninot sense caràcter ningunejat des de Madrit. Som l’autonomia més espoliada fiscalment de l’Estat, no tenim dret civil valencià ni aigua ni un Port de Valéncia ampliat. La banda de Puig, Mònica Oltra, Joan Ribó and company ha demostrat ser un autèntic càncer per als valencians.

Mai en els meus quarantadós anys havia vist la sanitat pública en una situació tan dramàtica, fins al punt de que per primera vegada en ma vida he hagut de contractar un segur de salut privat. Tres semanes per a que t’atenga el mege de capçalera. De tres a sis mesos per a que et visite un especialiste… ¡És inadmissible! Les urgències han vingut a substituir a l’atenció primària i estan tan colapsades que recorden a una república bananera.

L’educació simplement agonisa. Els centres públics estan seqüestrats per propagandistes d’associacions feministes, LGTBI i transgènero que s’encarreguen de rentar el cervell als menors d’edat. Els centres d’estudi s’han convertit en centres d’adoctrinament a on els chiquets ixen sense saber ni les taules de multiplicar pero deprenen que pel matí pots ser Albert, per la vesprada Isabel i per la nit una girafa, i que qui diga lo contrari té girafafòbia.

Puig ha fet coses bones, no ho negue, com revertir el model de l’Hospital de La Ribera, portar la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt o posar fi al ladronici d’etapes anteriors. Pero a banda d’això, poc més. El Botànic s’acaba. Les eleccions del 28-M fan olor a canvi i encara que l’esquerra obtinguera una victòria pírrica només valdria per a allargar l’agonia quatre anys més. El Botànic fa pudor a mort. Ara només toca decidir quan soterrar-lo.

Valencià, el nou llatí.

03 Mar 2023 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

Porten quaranta anys ensenyant als valencians que ells parlen malament. Que sos pares parlen malament. Que sos yayos parlen malament. Que en el carrer es parla malament. Quaranta anys de corregir-los. No es diu «en», es diu «amb» . No es diu «este», és «aquest» . No es diu «llengua valenciana», cal dir «la nostra llengua» . I un infinit etcétera.

Porten quaranta anys ensenyant als valencians que totes les paraules i expressions típiques valencianes són incorrectes, vulgars o, en el millor dels casos, coloquials, i que totes elles han de ser substituïdes per paraules i expressions típiques barcelonines que, eixes sí, che, mira tu quina casualitat, totes són cultes, científiques i elegants. ¡Quines coses té la ciència!

Porten quaranta anys ensenyant «clatell», «àdhuc», «quelcom» , «si us plau» , «Déu n’hi do» , «nogenysmenys» , «gairebé» . Al remat, quan un valencià intenta parlar en la seua llengua t’acaba dient: «Mira, te lo digo en castellano que me aclaro más» . Si m’hagueren pagat un cèntim cada vegada que he sentit esta frase, seria millonari.

«Nosaltres» . La gent no usa esta paraula en cap comarca. Tots els valencians diuen o natros (en el nort), o mosatros / nosatros (en el restant del territori). No obstant, només «nosaltres» apareix en els diccionaris de valencià. Pero si un diccionari no arreplega les paraules que ampren tots i registra les que no fa servir ningú, eixe diccionari està mal fet.

Porten quaranta anys vinculant el valencià a Joan Fuster, a la bandera dels països catalans, a l’anticapitalisme, a ser catalans del sur. Porten quaranta anys ensenyant als chiquets un català artificial, ortopèdic i de laboratori en el qual ningú es sent identificat. Porten quaranta anys ensenyant una llengua–problema que la societat, naturalment, rebuja.

El valencià s’ha convertit en el nou llatí. Cada vegada es coneix més, cada vegada s’estudia més i cada vegada es parla menys. El valencià s’ha convertit en l’idioma dels fullets institucionals, de les marquesines, de les oposicions, dels diplomes de la Junta Qualificadora i dels deures escolars. Pero en el pati, en el carrer i en la casa es parla el castellà.

Ara l’Acadèmia de Zaplana -acadèmia de comissaris polítics creada per filòlecs de la talla de José María Aznar, Eduardo Zaplana i Jordi Pujol– lamenta que l’us social del valencià no para de retrocedir. Que s’estudia molt i no el parla ningú. Volen revertir este problema. ¿Qué tal si proven a fer tot lo contrari a lo que han fet en els últims quaranta anys?

Catalans, ni cosins ni germans.

01 Ago 2020 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

Fa poc els germans d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han reclamat al Govern Central que paralise l’ampliació del Port de Valéncia, en teoria per qüestions ecològiques. Al mateix temps el Port de Barcelona continua la seua ampliació que ya se sap que eixe no contamina gens ni miqueta. Per supost els nois de Compromís, com a bons catalanets del sur, ni saben ni contesten ni tenen cap opinió formada ni tampoc res a dir.

Plou sobre banyat. En temps de Jordi Pujol, Convergència i Unió (CiU) ya va conseguir que el Govern Central destinara fins a cinc vegades més diners al Port de Barcelona que al de Valéncia per tal de que el nostre no el superara. No se mos oblida tampoc que gràcies a Pujol és que José María Aznar i Eduardo Zaplana consentiren en crear una acadèmia de comissaris polítics en la missió de destruir l’idioma valencià. L’Acadèmia de Zaplana, li diuen.

¿Se’n recorden fa uns anys quan estava estudiant-se fer un transvàs dels excedents de l’Ebre cap a terres valencianes que el president català Pasqual Maragall amollà allò de «Ni una gota d’aigua per als valencians»? ¡En acabant mos volia vendre la moto de l’Eurorregió! Més o menys d’aquella época és quan Joan Clos, alcalde de Barcelona, va dir públicament que preferia que la Copa Amèrica de Vela l’organisara Nàpols abans que Valéncia.

Pero els eixemples que podríem afegir són quasi infinits. Com quan la pàgina-web de la Generalitat de Catalunya destacà les Falles de Valéncia com una «festa catalana». O com quan el president espanyol Pedro Sánchez, a instàncies de certs grups de pressió, paralisà l’aument de producció de cava en Requena per a que no li fera la competència al cava català (¿algú sap si el nostre Gens Honorable, el senyor Ximo Puig, ha piulat alguna cosa?)

Mos volen molt els nostres germans del nort. Les seues accions, les seues ingerències i el seu imperialisme ho corroboren tots els dies. Millor seria que no mos volgueren tant perque hi ha amors que maten. Cada vegada que escolte des de Barcelona a gent que parla de «germanor» entre Catalunya i Valéncia, em recorda a la germanor que existia entre Espanya i Cuba abans de l’any 1898. Catalans, ni cosins ni germans… ¡Valéncia és filla única!

La majoria de Catalunya és blavera i secessionista.

07 Nov 2019 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

Diu una enquesta de la gens sospitosa Plataforma per la Llengua que la majoria de catalans «nega la unitat de la llengua». Concretament, el 51% de catalans pensa que català, valencià i mallorquí són tres idiomes diferents front al 44’5% que considera que són la mateixa llengua. Es tracta d’una enquesta feta a 1.600 persones de totes les edats, nivells culturals i socioeconòmics, tant si tenen com a primera llengua castellà o català.

Per supost als sectaris que creuen en el dogma de la indisoluble unidad de la lengua els ha faltat el temps per a esgarrar-se les vestidures, fer-se creus, posar el crit en el cel i jurar en arameu. No sabem si ara diran també que la majoria de Catalunya és «blavera», «secessionista», «anticientífica» i «ultradretana», bonics epítets que a sovint utilisen per a descalificar als valencians que pensem diferent. O als qui, simplement, pensem.

Perque per ad ells negar la sacrosanta unidad de la lengua és com negar que 2+2=4. Perque clar, tot lo món sap que la llingüística és una ciència exacta com les matemàtiques a on per supost ni la societat ni la política fan cap paper. Em pregunte quants d’estos científics li dirien a la cara al primer ministre de Portugal que ell parla un dialecte del gallec i que negar una veritat tan evident és com afirmar que la Terra és plana.

Crida l’atenció que ni tan sols els catalans pensen que valencià i català siguen lo mateix. I això a pesar de décades d’adoctrinament en les escoles, propaganda institucional i subvencions milmillonàries. Suponc que els nostres «natros», «mante», «arruixó», «astò», «bascoll» o «les huit i quart» els sonen tan aliens, tan exòtics i artificials com a mosatros els seus «gairebé», «merci», «si us plau», «clatellada» o «a tres quarts de nou».

Si preguntem sobre la indisoluble unidad de la lengua en el Regne de Valéncia els resultats són més escandalosos. Una de les últimes enquestes que va fer el CIS sobre el tema (abril de 2004) diu que el 64,5% de valencians considera que el valencià és un idioma diferent del català i el 29,3% que és el mateix. Em pregunte qué dirien els defensors del dret a decidir si convocàrem un referèndum per a triar llengua valenciana o llengua catalana.

En el passat el sar de Rússia volgué convertir l’ucranià en dialecte del rus pero els usos són més poderosos que els césars i l’ucranià ha sobrevixcut al sar i al comunisme. I és que a pesar de tant de rentat de cervell en les aules encara hui  «la unitat absoluta de la llengua de Catalunya, València i Mallorca, és més bé un punt d’arribada que no pas un punt de partida». La cita és de Manuel Sanchis Guarner.

La Valéncia de Vichy i els Països Alemans.

27 Feb 2018 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

Al final els nazis guanyaren la Guerra. Encara que eren pocs estaven ben organisats i millor finançats. La passivitat de la majoria va ser clau en la victòria. Novament es complí allò de que lo únic que cal per a que el mal triumfe és que els hòmens bons no facen res.

Començaren en l’excusa de la llengua. «Si parlen alemà, són alemans», deyen. En eixa excusa acabaren invadint un país que parla valencià. Com que «la Gran Alemanya» sonava massa imperialiste li digueren «Països Alemans». El País Valencià ara forma part d’ells.

Ací en la Valéncia de Vichy, més coneguda per País Valencià, tenim un govern títaro que actua a les ordes de Berlín. El nostre Gens Honorable només és un simple vassall que fa lo que li manen els de dalt. A sovint parla de valencianisme pero defén els Països Alemans.

En les aules els alumnes són adoctrinats en la valencianofòbia i la germanofília. El valencià és un simple dialecte de l’alemà. Qüestionar-ho és anar contra la ciència i com dir que la Terra és plana, diuen. També que els valencians fem servir un alemà mal parlat.

Han reescrit l’història i la conten al seu gust. El Tirant lo Blanch fon escrit en alemà. Ausias March era un poeta alemà naixcut en Gandia (o Beniarjó). Ramon Llull, Miguel de Cervantes, Cristófol Colon… Per supost tots eren alemans. Per supost tots de sanc ària.

Estos inquisidors ya no fusilen a ningú. No t’envien a cap camp de concentració. Això hui no és políticament correcte. Únicament et vituperen, et censuren i et silencien si no penses com ells. Em pregunte quin dia la Valéncia de Vichy tornarà a ser simplement Valéncia.

 

El catalanisme és una secta (i de les perilloses).

17 Ene 2018 10 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

Diu Escola Valenciana que «negar l’unitat de la llengua és com afirmar que la Terra és plana». És ben curiós que diga això perque ella nega l’unitat de la llengua… llemosina. Recordem que fon en 1906, en el I Congrés de la Llengua Catalana, quan els catalans decidiren que el català ya no era més un dialecte del llemosí sino un idioma diferenciat. Que els catalans parlaven llemosí ho testimonia per eixemple el mític poema Oda a la pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau a on afirmà ¡cinc vegades! escriure en llemosí. És paradoxal que mos diguen «secessionistes» als valencians en acabant de tot açò.

Que el catalanisme és una secta ho evidencia el to dogmàtic de les seues afirmacions i la seua prèdica esotèrica de països catalans. Una legió de filòlecs-inquisidors et cremarà en la foguera si els discutixes lo que ells en diuen «unitat de la llengua». Yo no negue l’unitat de la llengua catalana, yo lo que negue és que siga la mateixa que la valenciana. «¡Heregia! ¡Heregia! ¡A la foguera!», bramen. Per ad ells lo que acabe de dir és una barbaritat anticientífica. Clar, perque negar que en Valéncia es parla català és com negar que en Portugal es parla gallec. Perque en Portugal es parla gallec ¿veritat, senyor Torquemada?

Si no combregues en les rodes de molí dels pancatalanistes eres un «anticientífic», «vas contra totes les Universitats del món», «afirmes que la Terra és plana», etcétera. Cap argument científic, només bramits histèrics. El món continua girant a pesar de tot i hui inclús la Generalitat de Catalunya reconeix que l’aranés, per eixemple, és una llengua diferent de la catalana. No fa massa anys açò també era anar contra la romanística intergalàctica perque l’aranés era un dialecte del català i negar-ho era com dir que la Terra és plana. Be, hui la Generalitat Catalana diu que la Terra és plana. Quines coses.

Pero discutir en pancatalanistes és inútil. No pensen, no raonen. Només són sectaris en el cervell rentat. Segons ells només pots opinar sobre la llengua si eres filòlec… pero en acabant seguixen a Pompeu Fabra, que ni era filòlec ni era valencià. Si no els dones la raó això et convertix automàticament en «feixista» (encara que sigues republicà i d’esquerres com Vicent Blasco Ibáñez). Ells «no fan política»… per això recolzen als comissaris polítics de l’Acadèmia de Zaplana. Si negues els països catalans «perts els orígens i perts l’identitat». ¿Països catalans?  La secció de ciència-ficció al fondo a la dreta.

Els catalanistes abominen el nom de «Regne de Valéncia» (encara que inclús ells admeten que és la denominació històrica de la nostra pàtria) i preferixen «país valencià» (un paiset més dins dels seus païsus imaginaris). Es pregunten, burlonament, qui és el rei de Valéncia. Segons l’artícul 56.2 de la Constitució Espanyola Felip VI ostenta, ademés del títul de rei d’Espanya, el títul de rei de Valéncia. Lo més curiós és que als catalanistes se’ls ompli la boca parlant de «Principat de Catalunya», un principat de màgia i fantasia. I yo els torne la pregunta: ¿Quí és el príncip de Catalunya? ¿Jordi Pujol?

Com que no s’atrevixen a dir-se obertament catalanistes es disfrassen de «nacionalistes valencians». Un nacionalisme valencià ben curiós perque defén la llengua catalana, la cultura catalana, la bandera catalana, els països catalans i és del Barça. A vore, Joan Fuster era un valencià nacionaliste pero no un nacionaliste valencià igual que Adolf Hitler era un austríac nacionaliste pero no un nacionaliste austríac. Finalment el seu concepte d’independentisme és de traca: sostenen que els valencians serem independents el dia que depengam de Barcelona. Eixe dia serem independents… ¡Clar que sí, guapi!

El procés català: història d’una estafa.

25 Abr 2017 6 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

¿Serà Catalunya un estat independent pròximament? Molt s’està parlant d’este tema. I des de fa temps. Yo trobe, no obstant, que estem davant d’una calculada escenificació teatral que no durà a cap banda. No a curt determini. Hem assistit en poc de temps a moltes elecciones autonòmiques (2010, 2012, 2015). En totes hi havia una majoria nacionalista en el Parlament. Pero en cap d’elles s’ha proclamat el tan anhelat Estat Català.

En els últims anys hem assistit a enormes manifestacions sobiranistes en Catalunya. Algunes de més d’un milló de persones. Potser de més de dos. També hi ha hagut manifestacions contràries al dret a decidir i l’independència de Catalunya, pero estes han segut molt més reduïdes en participants. És evident que en el carrer hi ha una majoria independentista. ¿Potser s’ha aprofitat això per a proclamar l’independència? No.

Des de 2009 fins a l’actualitat hi ha hagut diverses consultes populars. La primera fon la d’Arenys de Munt, al 2009. Molts Ajuntaments han celebrat consultes semblants. En 2014 se feu una a nivell de tota Catalunya. El resultat sempre ha segut el mateix: sí a l’independència. Aixina i tot, en lloc de proclamar-la, l’actual administració catalana opta, com un deja-vu, per tornar a convocar una nova consulta. Torna-li la trompa al chic.

Catalunya ha entrat en un bucle que es repetix fins a l’infinit. Eleccions autonòmiques –> Manifestacions independentistes –> Consulta popular –> Demanar l’independència a Espanya –> Espanya diu que no –> Eleccions autonòmiques. De manifestació en manifestació, en consulta en consulta, d’eleccions en eleccions. Si tenen majoria en el carrer, en les urnes i en el Parlament… ¿per qué no proclamen l’independència ya d’una?

Trobe que el Govern català no pensa en proclamar l’independència unilateralment. I eixa és l’única manera, perque si has d’esperar a que el Govern de Mariano Rajoy et diga que sí, com diu la cançò dels Panchos: pasarán más de mil años, muchos más…  Junts pel Sí (JxSí) fa servir el tema de l’independència únicament per a perpetuar-se en el poder i per a tapar les seues vergonyes, els seus imputats, els seus 3%.

Els catalans van de farol i en Madrit ho saben. Estos patriotes són catalans de cor pero andorrans de bojaca. ¿Algú s’imagina a esta tropa fent una declaració unilateral d’independència sabent que des de Madrit enviaran la Guàrdia Civil i els tancs? ¿Algú s’imagina a Jordi Pujol, a Artur Mas, a Carles Puigdemont o a Oriol Junqueras disposts a martirisar-se i anar a presó per la causa, a l’estil Nelson Mandela? Yo tampoc.

Si en Valéncia es parla català, en Portugal es parla gallec.

20 Oct 2015 6 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , , ,

valenciano

“Una llengua és un dialecte en un eixèrcit i una flota”. Max Weinreich (llingüiste).

Dir que en Valéncia es parla catala és com dir que en Portugal es parla gallec. I és que sense eixir de la Península Ibèrica, trobem un cas que resulta equiparable al de valencià-català que és el del gallec i portugués, dos llengües recordem oficialment independents i distintes a pesar de la mútua inteligibilitat. Pero no deixem encara el cas del gallec. Un valencià pot comunicar-se en un gallec sense necessitat de recórrer a la llengua comuna que és l’espanyol. És dir, que un valencià pot parlar en valencià i el gallec respondre-li en gallec i s’entenen si no perfectament, sí suficientment. L’inteligibilitat és encara molt major si s’interactua per escrit. I un valencià, pel fet de ser hispanoparlant, també pot entendre’s en un italià. Segons la llògica delirant del catalanisme, podríem arribar a pensar inclús que valencià, gallec, portugués, castellà i italià són tots dialectes…  del català.

Que dos llengües es pareguen no vol dir que siguen una sola sino que provenen d’un tronc comú. Prova d’això és el chec i l’eslovac o el rus i l’ucranià o el macedoni i el búlgar o el cors i l’italià, etc. Totes elles són llengües molt semblants –i inclús inteligibles– pero oficialment independents i distintes entre sí. No existixen criteris definitius per a determinar si una parla és llengua o dialecte, a pesar dels dogmes de fe dels pancatalanistes. De fet, hui l’euskera és un idioma unitari a pesar de que entre els seus sèt dialectes hi ha més diferències que entre l’espanyol i l’italià, que sent com són més similars, són idiomes distints. La llengua armènia es considerà un dialecte persa durant molt de temps. Igual que el venecià respecte de l’italià; el català del llemosí o l’aranés del català. Hui tots ells són independents. I recordem que el serbo-croat es dividí en serbi, croat, montenegrí i bosni.

Hi ha moltes llengües que són molt paregudes i els seus usuaris s’entenen entre sí, pero que són independents. Ahí tenim el diasistema escandinau (compost pels idiomes islandés, noruec, suec, danés i feroés), el britònic (idiomes bretó, còrnic i galés) o el gaèlic (escocés, lalland, manés, irlandés). L’alsacià, el bàvar o el suís-alemà són dialectes de l’alemà, a pesar de que diferixen lo suficient com per considerar-se idiomes. Pero el luxemburgués, abans dialecte de l’alemà, és hui una llengua. L’holandés es pareix molt al baix saxó, al flamenc i a l’afrikaans. I l’anglés al frisó. ¿És que són tots la mateixa llengua? No, pero sí formen part de famílies de llengües. És el cas del bable, càntabre, lleonés, castúo i la fala galaico-extremenya. Igualment, occità, llemosí, provençal, auvernés, gascó, aranés, català, aragonés, valencià o balear són vàries llengües independents dins d’una sola família.

L’història mos diu que el destí de les llengües té més a vore en criteris socials i polítics que no filològics o científics.  Són innumerables el casos de llengües que durant un temps de la seua existència han segut anexionades per unes atres llengües veïnes, i reduïdes a la mera condició de dialectes, pero finalment han tornat a ser novament idiomes independents. Per eixemple bosni, serbi, croat, montenegrí, islandés, noruec, suec, luxemburgués, ucranià, bielorrús, moldau, armeni, urdu… És molt curiós, perque tots estos idiomes han passat el seu calvari durant llarc temps -normalment en torn a un segle, a vegades més-, pero tan sols han conseguit el reconeiximent de llengua en acabant d’una independència nacional. De fet, són molt pocs el casos d’idiomes anexionats que s’han pogut emancipar sense contar en un estat propi, com per eixemple feroés, venecià o aranés.

És dir, si Islàndia fora de Noruega o Luxemburc d’Alemanya l’islandés i el luxemburgués hui serien dialectes del noruec i de l’alemà. Pero quan un poble es dota d’un estat propi, junt ab l’independència nacional sol arribar també la llingüística. D’una atra banda quan dos pobles tenen idiomes germans pero viuen en regions distintes d’estats distints també tenen més opcions de diferenciar-se oficialment que si abdós formen part del mateix estat: si Galícia pertanyera a Portugal o Catalunya a França quasi en tota seguritat el gallec seria oficialment un dialecte del portugués i el català de l’occità. I esta és la desgràcia que patim els valencians: conviure en els catalans dins d’Espanya. És més provable que el valencià torne a ser una llengua independent si s’independisa Catalunya, o Valéncia, o les dos, que si abdós vivim junts dins del mateix estat. A l’història em remet.

Compromis pel Païs Catala.

17 Mar 2015 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

blocnacionalistavalencia

¿Hi haura algu més borinot que un obrer de dretes? Sí, un valencià catalaniste. I els de Compromis pel Païs Catala (CPC) sou les quatre coses al mateix temps. Sou treballadors que aneu de progres per la vida i que en acabant li feu el cul gros a la burguesia catalana. Sou valencians nacionalistes, que no nacionalistes valencians, igual que Adolf Hitler era un austriac nacionaliste, que no nacionaliste austriac. Vergonya em faria a mi anar al 9 d’Octubre i que la gent em cridara: «¡Morera, Morera, puta catalanera!». Pero hi ha gent que ni té vergonya ni sap lo que és aixo.

No entenc a l’esquerra valenciana. Defendre lo del veï en lloc de lo de casa no és de ser progressistes sino de ser borinots.  Per als antivalencians de Compromis pel Païs Catala la poesia de Vicent Andrés Estellés és un climax, l’ensaig fusteria brillant, pero Miquel Adlert és un fasciste i els autors valencians, caspa. La paella, la barraca, l’horchata, les Falles… Tot aixo és facha. Pero la barretina, el calçot, la sardana… Aixo sí que és modern i progre. ¡Aneu a la farmacia corrent, feu el favor, que de tant de llepar-li el forat del cul als catalans vos eixirà pus en la gola!

Que si llengua catalana, cultura catalana, bandera catalana… Per als de Compromis l’unic blau que vos agrada és el de l’estelada dels països catalans. ¡Collons! ¡Quín valencianisme! Lo vostre més que valencianisme és valencinisme, com el del Partido Popular (PP). Heu anat canviant de caraceta en el pas dels anys. Que si Unio del Poble Catala (UPC), que si Bloc Nacionaliste Catala (BNC), que si Compromis pel Païs Catala… Pero el vostre fascisme resulta tan vell com les mascares dels faraons, els quals no eren sino momies sepultades, devorades pels cucs.

Aneu de cientifics per la vida i en acabant recolzeu una academia de comissaris politics com l’Academia de Zaplana, creada per un acort entre els cientifics José María Aznar, Eduardo Zaplana i Jordi Pujol. Sou l’autoodi, el complex d’inferioritat, el sí buana, l’infame corco que podrix els arbres per dins. Si us plau, nosaltres, amb, aquest… En rao parleu sempre de «la nostra llengua». Efectivament, la vostra. No la dels valencians. Perque si dir clatell i Déu n’hi do és parlar en valencià yo soc Lina Morgan. Apesteu a valencianofobia d’aci a Lima.

El catalanisme és una secta. Per molt que aneu de valencianistes per la vida, tot lo món sap que sou la sucursal de Convergencia i Unio (CIU) en Valencia, que esteu teledirigits per control remot des de Barcelona, que haveu naixcut per a ofrenar noves glories a Catalunya. Penseu que passaréu a l’historia, i passaréu. Els valencians del futur vos recordaran igual que  hui es recorda en Ucrania als qui defenien que l’ucranià era un dialecte del rus. Vos recordaran com es recorda hui en Paris als colaboracionistes de la França de Vichy. Com a traïdors. Perque aixo sou.

FONT: SOM nº 263. Febrer 2015.

Parabola del bon catalaniste.

07 Oct 2013 8 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , ,

samaritano

Un interpret de la Llei s’alçà i digue, per a provar-lo:

-Mestre ¿fent quina cosa heretare la vida eterna?

Ell le digue:

-¿Qué està escrit en la Llei? ¿Cóm lliges?

Aquell, responent, va dir:

-Amaras al Senyor el teu Deu en tot el teu cor, en tota la teua anima, en totes les teues forces i en tota la teua ment; i al proxim com a tu mateix.

Li digue:

-Be has respost, fes aço i viuras.

Pero ell, volent justificar-se a si mateix, digue a Jesus:

-¿I quí és el meu proxim?

Responent Jesus, digue:

-Un home que descendia de Valencia a Alzira caigue en mans de lladres, els quals el despullaren, el feriren i se n’anaren dixant-lo mig mort. Ocorregue que descendi un membre del Grup d’Accio Valencianista (GAV) per aquell cami, i al vore’l passà de llarc. Tambe un soci de Lo Rat Penat, arribant prop d’aquell lloc, al vore’l va passar de llarc. Pero un catalaniste afiliat al Bloc i a Accio Cultural del Païs Valencià (ACPV) que anava de cami, vingue prop d’ell i, al vore’l, senti misericordia. Acostant-se, vendà les seues ferides tirant-li oli i vi, el pujà al seu coche, el portà a l’hospital i cuidà d’ell. Un atre dia, a l’anar-se’n, trague dosmil euros, li’ls donà al doctor i li digue: «Cuida-me’l, i tot lo que gastes de més yo t’ho pagare quan torne». ¿Quí, per tant, d’estos tres et pareix que fon el proxim del que va caure en mans dels lladres?

Ell digue:

-El que va tindre misericordia en ell.

Llavors Jesus li va dir:

-Ves i fes tu lo mateix.

He trobat esta curiosa historia en la meua Biblia. Concretament en Lluc 10: 25-37. El catalanisme és un moviment odios i a voltes el seu odi pot arribar a contagiar-mos. Jesus mos ensenyà que cal odiar el pecat pero amar al pecador. I que cal amar al proxim, encara que siga algu tan detestable com un samarita. D’igual forma cal odiar el catalanisme pero amar als catalanistes. Jesus no fea acepcio de persones. Entre els seus apostols figuraven patriotes –valencianistes– com Simo pero tambe traïdors –catalanistes– com Mateu.  Sé que aço que dic pot sentar malament a més d’un llector, pero lo cert és que el dia que Deu mos haja de jujar, els valencianistes collirem lo que hajam sembrat. Si hem sembrat falta de perdo, no serem perdonats pels nostres pecats. Aixo no significa que hajam de ser uns panolis i dixar-mos chafar. Hem de defendre els nostres drets i la veritat, que  en este cas és el valencianisme. I pregar a Deu per la lliberacio de la nostra patria i la derrota definitiva dels nostres enemics, pero no perque mosatros sigam millors que ells, sino simplement  perque defenem una causa més noble i justa. Que Valencia i Catalunya estan en guerra és innegable. Mosatros som els invadits i Deu aprova el dret a la defensa propia. Pero no pergam de vista que mosatros, a ulls del Creador, no som millors que aquells contra qui combatem. Està be odiar una ideologia perversa i opressora -com el pancatalanisme- i millor encara destruir-la, pero és una gravissima equivocacio odiar a la persona, al ser huma.

FONT: SOM nº 259. Octubre 2013.

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: