La majoria de Catalunya és blavera i secessionista.

Diu una enquesta de la gens sospitosa Plataforma per la Llengua que la majoria de catalans “nega la unitat de la llengua”. Concretament, el 51% de catalans pensa que català, valencià i mallorquí són tres idiomes diferents front al 44’5% que considera que són la mateixa llengua. Es tracta d’una enquesta feta a 1.600 persones de totes les edats, nivells culturals i socioeconòmics, tant si tenen com a primera llengua castellà o català.

Per supost als sectaris que creuen en el dogma de la indisoluble unidad de la lengua els ha faltat el temps per a esgarrar-se les vestidures, fer-se creus, posar el crit en el cel i jurar en arameu. No sabem si ara diran també que la majoria de Catalunya és “blavera”, “secessionista”, “anticientífica” i “ultradretana”, bonics epítets que a sovint utilisen per a descalificar als valencians que pensem diferent. O als qui, simplement, pensem.

Perque per ad ells negar la sacrosanta unidad de la lengua és com negar que 2+2=4. Perque clar, tot lo món sap que la llingüística és una ciència exacta com les matemàtiques a on per supost ni la societat ni la política fan cap paper. Em pregunte quants d’estos científics li dirien a la cara al primer ministre de Portugal que ell parla un dialecte del gallec i que negar una veritat tan evident és com afirmar que la Terra és plana.

Crida l’atenció que ni tan sols els catalans pensen que valencià i català siguen lo mateix. I això a pesar de décades d’adoctrinament en les escoles, propaganda institucional i subvencions milmillonàries. Suponc que els nostres “natros”, “mante”, “arruixó”, “astò”, “bascoll” o “les huit i quart” els sonen tan aliens, tan exòtics i artificials com a mosatros els seus “gairebé”, “merci”, “si us plau”, “clatellada” o “a tres quarts de nou”.

Si preguntem sobre la indisoluble unidad de la lengua en el Regne de Valéncia els resultats són més escandalosos. L’última enquesta que va fer el CIS sobre el tema (abril de 2004) diu que el 64,5% de valencians considera que el valencià és un idioma diferent del català i el 29,3% que és el mateix. Em pregunte qué dirien els defensors del dret a decidir si convocàrem un referèndum per a triar llengua valenciana o llengua catalana.

En el passat el sar de Rússia volgué convertir l’ucranià en dialecte del rus pero els usos són més poderosos que els césars i l’ucranià ha sobrevixcut al sar i al comunisme. I és que a pesar de tant de rentat de cervell en les aules encara hui  “la unitat absoluta de la llengua de Catalunya, València i Mallorca, és més bé un punt d’arribada que no pas un punt de partida”. La cita és de Manuel Sanchis Guarner.

 

El catalanisme és una secta (i de les perilloses).

Diu Escola Valenciana que “negar l’unitat de la llengua és com afirmar que la Terra és plana”. És ben curiós que diga això perque ella nega l’unitat de la llengua… llemosina. Recordem que fon en 1906, en el I Congrés de la Llengua Catalana, quan els catalans decidiren que el català ya no era més un dialecte del llemosí sino un idioma diferenciat. Que els catalans parlaven llemosí ho testimonia per eixemple el mític poema Oda a la pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau a on afirmà ¡cinc vegades! escriure en llemosí. És paradoxal que mos diguen “secessionistes” als valencians en acabant de tot açò.

Que el catalanisme és una secta ho evidencia el to dogmàtic de les seues afirmacions i la seua prèdica esotèrica de països catalans. Una legió de filòlecs-inquisidors et cremarà en la foguera si els discutixes lo que ells en diuen “unitat de la llengua”. Yo no negue l’unitat de la llengua catalana, yo lo que negue és que siga la mateixa que la valenciana. “¡Heregia! ¡Heregia! ¡A la foguera!”, bramen. Per ad ells lo que acabe de dir és una barbaritat anticientífica. Clar, perque negar que en Valéncia es parla català és com negar que en Portugal es parla gallec. Perque en Portugal es parla gallec ¿veritat, senyor Torquemada?

Si no combregues en les rodes de molí dels pancatalanistes eres un “anticientífic”, “vas contra totes les Universitats del món”, “afirmes que la Terra és plana”, etcétera. Cap argument científic, només bramits histèrics. El món continua girant a pesar de tot i hui inclús la Generalitat de Catalunya reconeix que l’aranés, per eixemple, és una llengua diferent de la catalana. No fa massa anys açò també era anar contra la romanística intergalàctica perque l’aranés era un dialecte del català i negar-ho era com dir que la Terra és plana. Be, hui la Generalitat Catalana diu que la Terra és plana. Quines coses.

Pero discutir en pancatalanistes és inútil. No pensen, no raonen. Només són sectaris en el cervell rentat. Segons ells només pots opinar sobre la llengua si eres filòlec… pero en acabant seguixen a Pompeu Fabra, que ni era filòlec ni era valencià. Si no els dones la raó això et convertix automàticament en “feixista(encara que sigues republicà i d’esquerres com Vicent Blasco Ibáñez). Ells “no fan política”… per això recolzen als comissaris polítics de l’Acadèmia de Zaplana. Si negues els països catalans “perts els orígens i perts l’identitat”. ¿Països catalans?  La secció de ciència-ficció al fondo a la dreta.

Els catalanistes abominen el nom de “Regne de Valéncia” (encara que inclús ells admeten que és la denominació històrica de la nostra pàtria) i preferixen “país valencià” (un paiset més dins dels seus païsus imaginaris). Es pregunten, burlonament, qui és el rei de Valéncia. Segons l’artícul 56.2 de la Constitució Espanyola Felip VI ostenta, ademés del títul de rei d’Espanya, el títul de rei de Valéncia. Lo més curiós és que als catalanistes se’ls ompli la boca parlant de “Principat de Catalunya”, un principat de màgia i fantasia. I yo els torne la pregunta: ¿Quí és el príncip de Catalunya? ¿Jordi Pujol?

Com que no s’atrevixen a dir-se obertament catalanistes es disfrassen de “nacionalistes valencians”. Un nacionalisme valencià ben curiós perque defén la llengua catalana, la cultura catalana, la bandera catalana, els països catalans i és del Barça. A vore, Joan Fuster era un valencià nacionaliste pero no un nacionaliste valencià igual que Adolf Hitler era un austríac nacionaliste pero no un nacionaliste austríac. Finalment el seu concepte d’independentisme és de traca: sostenen que els valencians serem independents el dia que depengam de Barcelona. Eixe dia serem independents… ¡Clar que sí, guapi!

A %d blogueros les gusta esto: