¿Parlem de valencianofòbia?

Vivim en el temps de les fòbies. Xenofòbia. Gitanofòbia. Islamofòbia. Homofòbia. Transfòbia. LGTBIfòbia. Etcétera. ¿I qué tal si parlem de la valencianofòbia? Segons el Diccionari General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) valencianofòbia és “Odi a tot lo valencià”. El Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua [Catalana] (AVL) la definix com “Animadversió a la Comunitat Valenciana, als valencians o a tot allò que siga valencià”. El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) no arreplega la veu  “valencianofòbia” pero, en canvi, sí que arreplega “hispanofòbia”.

¿Pero qué és valencianofòbia? Valencianofòbia és dir-li “Levante” a la nostra terra perque ni mosatros som “Levante” ni Portugal és “Poniente”.  Valencianofòbia és retratar-mos als valencians com lladres i corruptes quan no som, ni de bon tros, l’autonomia més corrupta d’Espanya. Valencianofòbia és que la policia multe a un ciutadà en Benidorm per expressar-se en valencià, que és una llengua cooficial. Valencianofòbia és que un funcionari t’exigixca que li parles en castellà perque ell és andalús i com que només fa trenta anys que viu en Valéncia el pobret “no entiende el valenciano”.

Valencianofòbia és que la Diputació de Valéncia li negue el Teatre Principal a Lo Rat Penat per a que puga celebrar els seus Jocs Florals. Valencianofòbia és afirmar que la primera llengua neollatina en tindre un Sigle d’Or és un simple dialecte. Valenciafòbia és rentar-li el cervell als escolars valencians dient-los que la llengua, la cultura i l’història de Catalunya són molt superiors a les de Valéncia quan la realitat és l’inversa. Valencianofòbia és afirmar que les Falles són una festa catalana i la paella gastronomia catalana. Valencianofòbia és lo que publica Eliseu Climent. Valencianofòbia és països catalans.

El Diccionari de la RACV cataloga la paraula “valencianofòbia” com a “inusual”. I és veritat. Pero no perque els fets denunciats en els paràgrafs anteriors siguen casos aïllats sino perque la valencianofòbia està tan assimilada per la societat valenciana que ni tan sols és conscient d’estar patint-la, d’igual manera que en el sigle XIX els judeus veyen tan normal ser perseguits que ni se’ls passava pel cap que això poguera ser judeofòbia. Discriminar a un valenciaparlant per sa llengua és com discriminar a un judeu per sa religió o a un negre per sa raça. Els valencians som persones. Tenim drets. Mereixem respecte.

Anuncios

El catalanisme és una secta (i de les perilloses).

Diu Escola Valenciana que “negar l’unitat de la llengua és com afirmar que la Terra és plana”. És ben curiós que diga això perque ella nega l’unitat de la llengua… llemosina. Recordem que fon en 1906, en el I Congrés de la Llengua Catalana, quan els catalans decidiren que el català ya no era més un dialecte del llemosí sino un idioma diferenciat. Que els catalans parlaven llemosí ho testimonia per eixemple el mític poema Oda a la pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau a on afirmà ¡cinc vegades! escriure en llemosí. És paradoxal que mos diguen “secessionistes” als valencians en acabant de tot açò.

Que el catalanisme és una secta ho evidencia el to dogmàtic de les seues afirmacions i la seua prèdica esotèrica de països catalans. Una legió de filòlecs-inquisidors et cremarà en la foguera si els discutixes lo que ells en diuen “unitat de la llengua”. Yo no negue l’unitat de la llengua catalana, yo lo que negue és que siga la mateixa que la valenciana. “¡Heregia! ¡Heregia! ¡A la foguera!”, bramen. Per ad ells lo que acabe de dir és una barbaritat anticientífica. Clar, perque negar que en Valéncia es parla català és com negar que en Portugal es parla gallec. Perque en Portugal es parla gallec ¿veritat, senyor Torquemada?

Si no combregues en les rodes de molí dels pancatalanistes eres un “anticientífic”, “vas contra totes les Universitats del món”, “afirmes que la Terra és plana”, etcétera. Cap argument científic, només bramits histèrics. El món continua girant a pesar de tot i hui inclús la Generalitat de Catalunya reconeix que l’aranés, per eixemple, és una llengua diferent de la catalana. No fa massa anys açò també era anar contra la romanística intergalàctica perque l’aranés era un dialecte del català i negar-ho era com dir que la Terra és plana. Be, hui la Generalitat Catalana diu que la Terra és plana. Quines coses.

Pero discutir en pancatalanistes és inútil. No pensen, no raonen. Només són sectaris en el cervell rentat. Segons ells només pots opinar sobre la llengua si eres filòlec… pero en acabant seguixen a Pompeu Fabra, que ni era filòlec ni era valencià. Si no els dones la raó això et convertix automàticament en “feixista(encara que sigues republicà i d’esquerres com Vicent Blasco Ibáñez). Ells “no fan política”… per això recolzen als comissaris polítics de l’Acadèmia de Zaplana. Si negues els països catalans “perts els orígens i perts l’identitat”. ¿Països catalans?  La secció de ciència-ficció al fondo a la dreta.

Els catalanistes abominen el nom de “Regne de Valéncia” (encara que inclús ells admeten que és la denominació històrica de la nostra pàtria) i preferixen “país valencià” (un paiset més dins dels seus païsus imaginaris). Es pregunten, burlonament, qui és el rei de Valéncia. Segons l’artícul 56.2 de la Constitució Espanyola Felip VI ostenta, ademés del títul de rei d’Espanya, el títul de rei de Valéncia. Lo més curiós és que als catalanistes se’ls ompli la boca parlant de “Principat de Catalunya”, un principat de màgia i fantasia. I yo els torne la pregunta: ¿Quí és el príncip de Catalunya? ¿Jordi Pujol?

Com que no s’atrevixen a dir-se obertament catalanistes es disfrassen de “nacionalistes valencians”. Un nacionalisme valencià ben curiós perque defén la llengua catalana, la cultura catalana, la bandera catalana, els països catalans i és del Barça. A vore, Joan Fuster era un valencià nacionaliste pero no un nacionaliste valencià igual que Adolf Hitler era un austríac nacionaliste pero no un nacionaliste austríac. Finalment el seu concepte d’independentisme és de traca: sostenen que els valencians serem independents el dia que depengam de Barcelona. Eixe dia serem independents… ¡Clar que sí, guapi!

Parlar valencià és de mala educació.

El valenciano no vale para nada porque sólo se habla en Valéncia… el castellà en canvi és molt més útil perque et permet morir-te de fam en 22 països diferents. Es de mala educación responder en valenciano cuando te hablan en castellano… ¡puix deixa que inicie yo la conversació a vore qui és el maleducat! Hablar valenciano en Valéncia es de mala educación… i parlar castellà en Castella també. No vale la pena aprender el valenciano porque sólo es útil en Valéncia… i els qui es queixen d’açò solen viure en Alaska. Un andaluz no puede entender el valenciano después de estar veinte años viviendo en Valéncia…pero sí que entén als polítics que ixen per la TV parlant en gallec encara que mai haja posat un peu en Galícia. Los funcionarios castellanos no pueden opositar en Valéncia porque no saben valenciano… és que, pobrets, són discapacitats i no poden deprendre un idioma. Para perder el tiempo estudiando valenciano es preferible aprender inglés… ¡quína llàstima que els qui diuen açò no sàpien parlar ni lo un ni lo atre!

 

Lo millor que mos podria passar.

Imaginem només per un moment que Catalunya s’independisa d’Espanya. Esta acció que, de bones a primeres, resultaria sumament perjudicial per a Espanya, podria ser, en canvi, extraordinàriament beneficiosa per als valencians. De fet, una Catalunya independent obriria un escenari inèdit que comportaria numeroses ventages per al nostre poble.

En una Espanya en la que no estiguera Catalunya, la Ciutat de Valéncia es convertiria, en els seus 800.000 habitants, en la segona urbs més gran de l’Estat, per darrere de Madrit i per davant de Sevilla i Saragossa. A causa del seu nou pes demogràfic, tindria molta més rellevància política, cultural i social que ara i els mijos de comunicació li prestarien més atenció.

Les multinacionals que tenen sèu en Barcelona haurien de buscar una atra sèu adicional per a seguir mantenint el seu negoci en lo que quedara d’Espanya. La majoria, segurament, s’instalaria en Madrit, pero Valéncia podria ser també una opció atractiva. La capital del Túria passaria a tindre un pes considerablement major en l’economia estatal.

Referent al comerç, fins ara l’Estat té dos grans eixides al Mediterràneu: el Port de Valéncia i el de Barcelona, i, a sovint, finança millor este últim pels chantages dels catalanistes. Pero en una República Catalana independent, Espanya centraria tots els seus esforços en potenciar el Port de Valéncia, que es convertiria en la seua eixida natural per mar.

Igualment l’eixida natural per terra passaria a ser Aragó, que podria absorbir una bona part de les mercaderies que ara passen físicament per les carreteres i ferrocarrils catalans. Això comportaria, de rebot, reforçar les conexions de Valéncia en Aragó. Podriem arribar a Europa més fàcilment i sense cap necessitat de pagar peages als catalans.

Si el Barça se n’anara de la Lliga (cosa que està per vore, perque en la Lliga ya participa un club estranger -l’Andorra- i igualment es podria arribar a un acort en els catalans), el Valéncia C.F. podria optar a ser la gran alternativa al Real Madrit (clar, en el permís de l’Atlètic de Madrit). El Valéncia Basket ho tindria encara molt més fàcil en la Lliga ACB.

El Partido Popular (PP), que ara defén l’unitat de valencià i català per interessos polítics, podria passar a defendre lo contrari com a represàlia per la secessió. Una gran ona d’anticatalanisme podria fer que la gent vera als de Compromís com a lo que realment són: els quintacolumnistes dels catalans. O que el valencianisme polític tornara a les Corts.

En una Espanya sense Catalunya seria intolerable que en el nostre territori hi haguera repetidors de TV3, és dir, d’una televisió estrangera o que el Govern d’un país estranger finançara a Eliseu Climent. Les autoritats valencianes, fins ara còmplices d’este merder, tindrien molt difícil de justificar de cara a la societat les ingerències externes d’un atre estat.

Òbviament l’escenari que dibuixe és només una hipòtesis. No passe per alt els riscs per als valencians, com que per eixemple Madrit mos espoliara fiscalment (encara més), per a compensar la pèrdua catalana, o que l’Estat iniciara una estratègia recentralisadora i llevara algunes competències a les autonomies. Eixe perill està ahí i no el podem descartar.

Una hipotètica independència catalana obriria un escenari inèdit replet d’oportunitats per als valencians. Estaria per vore si tenim l’inteligència suficient com per a aprofitar-les. Pero si tenim en conte que des de Barcelona mos tracten als valencians com a una colònia d’ultramar,  que s’independise Catalunya és ara per ara lo millor que mos podria passar.

¿Sabías que los vinos y cavas valencianos son de una calidad excelente?

motivos-vinos

Una de las industrias valencianas más pujantes en los últimos años es la de los vinos y cavas. Aunque La Rioja en los vinos y Cataluña en los cavas son los mayores productores de España, el Reino de Valencia se ha consolidado como la gran alternativa a ambos. En los últimos tiempos los vinos y cavas valencianos han ganado cada vez más certámenes que han premiado su calidad y aumentado su prestigio.  Las ventas se han multiplicado de forma espectacular, ganando cada vez más cuota de mercado. Hoy se exportan a Estados Unidos, Canadá, Europa, Rusia, China, Australia o Japón.

El sector vitivinícola valenciano tiene una tradición secular y produce vinos de gran calidad. La uva que predomina en nuestra tierra es la Bobal, Tempranillo y Garnacha. Estas uvas son idóneas para la obtención de vinos tintos, vinos de crianza, reserva y gran reserva. Estas variedades, más las uvas tintas Cabemet, Sauvignon y Merlot, unidas a la variedad Tempranillo, dan estupendos tintos para envejecimiento y de larga crianza. Existen tres Denominaciones de Origen: D.O. Valencia, Utiel-Requena y Alicante, y se trabaja para que en un futuro próximo haya una cuarta: Terra de Castelló.

Valencia ha sido una de las regiones pioneras en la elaboración de cava fuera de Cataluña. Los cavas valencianos se elaboran mediante el método tradicional -el Cava Brut Nature-, acompañan a gran variedad de platos, no suelen llevar azúcar añadido, y se elaboran con uva blanca, de la variedad Macabeo entre el 70% al 100%, y de otros tipos como Planta Nova, Xarello, Chardonnay o Parrellada. Los espumosos valencianos se reparten entre dos D.O.: Valencia y Utiel-Requena. Las bodegas de este último territorio suponen la práctica totalidad de la producción de los caldos de nuestro reino.

Los viñedos valencianos nos han proporcionado excelentes variedades de vino tinto, vino blanco, vino rosado, mistela, moscatel, sangría blanca, sangría tinta, cava, etcétera. Algunas de las bodegas de más solera son las que siguen: Vicente Gandia, Torre Oria, Sebirán, Castell dels Sorells, Pago de Tharsys, Dominio de la Vega, Chozas Carrascal, Vera de Estenas, Daniel Belda, Anecoop, Baronía de Turís, Vegalfaro, Unión Vinícola del Este, Hispano Suizas, Dominio de la Vega, Coviñas, Murviedro, Vegamar… ¡Cualquier ocasión es buena para brindar con un vino o cava de nuestra tierra!

 

Fuentes consultadas:

Caparrós, Alberto. Las ventas de cava valenciano baten nuevos récords este año frente al estancamiento del catalán. ABC (edición Comunidad Valenciana). 17-12-2016.

-Cavas no catalanes/Cavas valencianos.

-Expansión. El cava valenciano prevé doblar ventas, hasta 7 millones de botellas. Expansión (edición Comunidad Valenciana). 3-12-2014.

Nicolau, Jaime. La Comunidad Valenciana encuentra sus ‘maridajes’ perfectos. El Mundo (edición Comunidad Valenciana). 18-11-2015.

-Nicolau, Jaime. La Comunidad Valenciana, un mar navegable de viñedos. El Mundo (edición Comunidad Valenciana). 23-12-2016.

-Vinos de la Comunidad Valenciana.

¿Sabías que el museo de soldaditos de plomo más grande del mundo está en Valencia?

museo-liber-valencia-e1336985724679

Los valencianos contamos con un museo muy especial. Se trata de L’Iber (El íbero, en castellano), sito en el Palacio de Malferit, una casa señorial gótica de finales del siglo XIV, en el casco antiguo de la ciudad de Valencia. L’Iber es el museo de soldaditos de plomo más grande del mundo. Exhibe cerca de 100.000 figuras  y cuenta con un fondo de más de 1.200.000 miniaturas almacenadas por falta de espacio.

Este museo fue creado en 2007 por la Fundación Libertas 7, que pertenece a la familia Noguera. Se veía así cumplido el sueño de infancia del empresario y economista valenciano Àlvar Noguera, fallecido un año antes, que había estado coleccionando soldaditos de plomo durante toda su vida. El actual director del museo es su hijo Aleixandre Noguera, doctor en Historia, arqueólogo y escritor.

El museo tiene 16 salas de exposición permanente, varias salas de exposiciones temporales, reservas visitables, tiendas, zonas para eventos y bibliotecas en más de 3.000 m2 (datos de 2016). L’Iber es el mayor y más completo museo de figuras históricas en miniatura del planeta, tanto por el vasto número de piezas, como por la variedad de marcas y por su calidad, según recoge la World Record Academy.

Las salas se dividen por temáticas: Prehistoria, Antigüedad, Almansa, Siglos XX y XXI, Abrazo de Vergara, Victoria Eugenia, Colecciones valencianas, Sala Napoleónica, Sala de la Edad Media, Tirant, Sala de Conferencias y Vida Cotidiana. Todo un repaso histórico, desde los dinosaurios a las guerras actuales, con especial atención a los temas valencianos, como en la sala Almansa o la Tirant.

Fuentes consultas:

-Museo L’Iber.

¿Sabías que Emperador es el pueblo más pequeño de la Península Ibérica y el más densamente poblado?

emperador--647x350

Emperador. También conocido popularmente como Llocnou de l’emperador, La Venta de l’emperador o La Venta (en castellano: Lugar nuevo del emperador, La Venta del emperador o La Venta). A pesar de este nombre tan pomposo, Emperador es, en realidad, el pueblo más pequeño de toda la Península Ibérica, con tan sólo 0,0306 km2 de extensión. El gentilicio local no es emperador sino ventero.

También es el pueblo ibérico más densamente poblado. Sus 687 habitantes le otorgan una densidad poblacional de unos increíbles 22.800 habitantes por km2 (datos de 2015). Este municipio valenciano se encuentra en la comarca de L’Horta Nort (La Huerta Norte, en castellano), limita únicamente con Museros y pertenece al partido judicial de Montcada. Emperador: sus 30.600 m2 le han hecho pasar a la historia.

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: