Catalans, ni cosins ni germans.

01 Ago 2020 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

Fa poc els germans d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han reclamat al Govern Central que paralise l’ampliació del Port de Valéncia, en teoria per qüestions ecològiques. Al mateix temps el Port de Barcelona continua la seua ampliació que ya se sap que eixe no contamina gens ni miqueta. Per supost els nois de Compromís, com a bons catalanets del sur, ni saben ni contesten ni tenen cap opinió formada ni tampoc res a dir.

Plou sobre banyat. En temps de Jordi Pujol, Convergència i Unió (CiU) ya va conseguir que el Govern Central destinara fins a cinc vegades més diners al Port de Barcelona que al de Valéncia per tal de que el nostre no el superara. No se mos oblida tampoc que gràcies a Pujol és que José María Aznar i Eduardo Zaplana consentiren en crear una acadèmia de comissaris polítics en la missió de destruir l’idioma valencià. L’Acadèmia de Zaplana, li diuen.

¿Se’n recorden fa uns anys quan estava estudiant-se fer un transvàs dels excedents de l’Ebre cap a terres valencianes que el president català Pasqual Maragall amollà allò de «Ni una gota d’aigua per als valencians»? ¡En acabant mos volia vendre la moto de l’Eurorregió! Més o menys d’aquella época és quan Joan Clos, alcalde de Barcelona, va dir públicament que preferia que la Copa Amèrica de Vela l’organisara Nàpols abans que Valéncia.

Pero els eixemples que podríem afegir són quasi infinits. Com quan la pàgina-web de la Generalitat de Catalunya destacà les Falles de Valéncia com una «festa catalana». O com quan el president espanyol Pedro Sánchez, a instàncies de certs grups de pressió, paralisà l’aument de producció de cava en Requena per a que no li fera la competència al cava català (¿algú sap si el nostre Gens Honorable, el senyor Ximo Puig, ha piulat alguna cosa?)

Mos volen molt els nostres germans del nort. Les seues accions, les seues ingerències i el seu imperialisme ho corroboren tots els dies. Millor seria que no mos volgueren tant perque hi ha amors que maten. Cada vegada que escolte des de Barcelona a gent que parla de «germanor» entre Catalunya i Valéncia, em recorda a la germanor que existia entre Espanya i Cuba abans de l’any 1898. Catalans, ni cosins ni germans… ¡Valéncia és filla única!

La Valéncia de Vichy i els Països Alemans.

27 Feb 2018 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

Al final els nazis guanyaren la Guerra. Encara que eren pocs estaven ben organisats i millor finançats. La passivitat de la majoria va ser clau en la victòria. Novament es complí allò de que lo únic que cal per a que el mal triumfe és que els hòmens bons no facen res.

Començaren en l’excusa de la llengua. «Si parlen alemà, són alemans», deyen. En eixa excusa acabaren invadint un país que parla valencià. Com que «la Gran Alemanya» sonava massa imperialiste li digueren «Països Alemans». El País Valencià ara forma part d’ells.

Ací en la Valéncia de Vichy, més coneguda per País Valencià, tenim un govern títaro que actua a les ordes de Berlín. El nostre Gens Honorable només és un simple vassall que fa lo que li manen els de dalt. A sovint parla de valencianisme pero defén els Països Alemans.

En les aules els alumnes són adoctrinats en la valencianofòbia i la germanofília. El valencià és un simple dialecte de l’alemà. Qüestionar-ho és anar contra la ciència i com dir que la Terra és plana, diuen. També que els valencians fem servir un alemà mal parlat.

Han reescrit l’història i la conten al seu gust. El Tirant lo Blanch fon escrit en alemà. Ausias March era un poeta alemà naixcut en Gandia (o Beniarjó). Ramon Llull, Miguel de Cervantes, Cristófol Colon… Per supost tots eren alemans. Per supost tots de sanc ària.

Estos inquisidors ya no fusilen a ningú. No t’envien a cap camp de concentració. Això hui no és políticament correcte. Únicament et vituperen, et censuren i et silencien si no penses com ells. Em pregunte quin dia la Valéncia de Vichy tornarà a ser simplement Valéncia.

 

Boicot a La Caixa.

22 Sep 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

252 Donativoserc

El boicot als productes catalans que des de fa temps es promou de forma espontanea en tot internet té en La Caixa un dels principals damnificats. Tot va escomençar a partir de la OPA hostil de Gas Natural –participada accionarialment per La Caixa- a l’electrica Endesa, que busca construir un monopoli energetic en bona part de l’Estat que dispararia el preu de la llum i del gas per a que quatre especuladors es facen rics de la nit al mati.

No dixa de ser una prepotencia que La Caixa no invertixca ni un gallet fora de Catalunya, que es a on residix el 70% dels seus clients (¿qué passaria si tots decidiren retirar els seus estalvis?) o que en les cistelles de Nadal de La Caixa, l’entitat ficara tan sols productes catalans dixant de banda els de Valencia o Balears (unes autonomies a les quals consideren terres catalanes sols per a lo que els conve pero per a lo que no volen no ho són).

Pero és que la propia realitat de sa terra natal és dramatica. Un millo de pobres en Catalunya (d’una poblacio de 7 millons), 5.000 chiquets catalans estudiant en barracons, pisos a més de 300.000 euros en la ciutat de Barcelona, l’afonament del barri d’El Carmel, els casos de corrupcio del famos 3% que CIU exigia baix mà als empresaris per a concedir llicencies o el 20% que ERC reclamava als funcionaris si no volien perdre el treball, etc.

¿Pero no diuen que les caixes d’estalvis estan per a l’obra social? Puix en La Caixa en lloc de resoldre els problemes socials s’empleen els diners publics per a especular. El boicot està afectant a La Caixa i els seus directors ho admeten en secret, tant per la gent que decidix retirar els seus ingressos i ficar-los en un atre banc com molt especialment pels grans capitalistes que podrien depositar els seus diners alla i que ara no ho pensen fer.

Si vols boicotejar a La Caixa no és prou en no donar-li els teus estalvis. Tenen moltissimes coses. A continuacio posem les participacions significatives del grup en empreses molt conegudes.: 15% Banco Sabadell – 3.8% Deutsche Bank – 48% Inmobiliaria Colonial – 43% Port Aventura – 30% Occidental Hoteles – 32.3% Gas Natural – 23.1% Aguas de Barcelona – 12.5% Repsol – 3.5% Telefónica – 5% Endesa – 30% Panrico – 20% Caprabo. ¡Boicot a La Caixa! ¡Peguem-li dur!

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Fasciste = Tot aquell que pense distint de mi o no em done la rao.

27 Jul 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

000CaroddelasJONS

Esta és la nova accepcio del terme “fasciste” que deu incloure’s en els diccionaris valencians. I és que per a un determinat sector de l’esquerra absolutament radical, intolerant i reaccionari tots aquells que no pensen igual són immediatament sospitosos de ser fascistes. I és que ya ho digue en el seu dia el lliterat Camilo José Cela: “Hui els antifranquistes són més franquistes que Franco”. Fasciste és algo que definix tot lo que no li agrada a u.

Lo més curios és que despres esta gent és la que presumix de ser progressista i tolerant. Ara be, la tolerancia deu reduir-se nomes a aquells que són de la mateixa corda, perque quan u acusa de fascista a una atra persona pel sol fet de pensar distint està demostrant que l’autentic facha és ell, i que a final del dia resulta eixe supost tolerant tindre la mateixa tolerancia que tenía Francisco Franco perque, a l’igual que ell, defen el pensament unic.

En el cas de Valencia es nota molt este fenomen: si defens els interessos de ta casa (Valencia) t’acusen de fasciste, pero si defens els interessos dels veïns (Catalunya) eres progressiste. ¡¡¡Mante, defendre lo del veï en lloc de lo de casa no es ser ni de dretes ni d’esquerres, simplement és ser imbecil!!! I aixo ho saben be els vascs i els catalans, que per aixo defenen lo de sa casa i no atra. Ells no tenen els complexos d’inferioritat que hi ha aci.

Per a alguns el sol fet de defendre una llengua propia et convertix en fasciste. I yo em pregunte: ¿Són fascistes els gallecs per voler parlar gallec i no portugues? ¿Són fascistes els catalans per voler parlar catala i no occita? Si la resposta és no… ¿per qué som fascistes els valencians i balears per voler parlar Valencià i balear? Pero és igual, esta gent és tan reaccionaria i té un complex d’inferioritat tan gran que no raona, que aixo no ho veu.

Més… ¿És fasciste el 70% de valencians per afirmar que el Valencià és un idioma distint del catala (CIS de 2004)? ¿És fasciste el 65% de votants del PSPV que pensa igual que en la pregunta anterior? ¿És fasciste el Partit Republicà Autonomiste? ¿És fasciste Vicent Blasco Ibáñez o Francesc Pi i Margall per defendre esta tesis? ¿És fasciste Ausias March o Joanot Martorell perque afirmaren escriure en Valencià pero en catala mai?

En resum, que dona igual ser més roig que Josip Stalin: si no engolixes en el Cataluña, una, grande y libre, resulta que eres fasciste. L’humanitat es dividix en dos enormes sectors: un, el que pensa que en Valencia es parla catala i dos, el fasciste (a on s’inclou al restants mils de millons de l’humanitat). Esta intolerancia no és nova, la veritat. De fet és la vella tecnica dels autentics fascistes: acusar als demes de lo que en el fondo són ells.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 27-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (6).

04 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

182 carodnegre

¡Caga’t, loret! Lo que ve a continuacio és tan brutal que no afegire cap comentari. El cientific catala de torn es diu “Aimerich Despuig” i la seua (ehem) tesis, “Va ser la guerra civil una invasió de Catalunya per part d’Espanya?” fon publicada en el forum de http://www.racocatala.com/ el dia 28-3-2006. Els subrallats són cosa meua.

«És una coincidència que 2 dies abans de la guerra civil Catalunya s’hagués declarat independent? Ja sé que la guerra no es va montar en 2 dies, però segur que l’independència de Catalunya tampoc no es va decidir en un temps curt. Segur que era una cosa que es veia venir. Segur que en Franco tenia un especial odi envers els catalans. Segur que els espanyols quan venien a Catalunya se sentien totalment estrangers (en aquell temps la gran majoria dels habitants de Catalunya eren d’origen català). Segur que els molestava molt que a Catalunya tothom parlés català i que fos un català autèntic, no pas catanyol com ara, el qual devia sonar per a ells tan diferent com el francès. Segurament també tenien enveja del grau de desenvolupament de Catalunya (per exemple, de 24 tallers de fabricació de cotxes que hi havien a l’estat, 20 eren a Catalunya). Segur que els molestava molt que molts catalans tinguessin serioses sospites que Colom era català (en aquell temps hom no ho considerava una idea ridícula, com passa a molts catalans en l’actualitat) . Probablement aquest va ser un dels motius que es construís una estàtua en honor seu al port de Barcelona (és una hipòtesi meva, en realitat no en tinc ni idea). Segur que a molts espanyols els feia molta ràbia que simplement no fossim espanyols, tinguessim o no idees d’independència. Segur que els feia molta ràbia que els catalans portessim el fet de ser catalans com la cosa més normal del món, estiguessim polititzats o no, ja que simplement, erem catalans. Segur que els feia molta rabia que els catalans no tinguessim auto-odi, llavors.

Aquests, de fet, són els motius pels quals es van fer totes les altres guerres entre Castella i Catalunya. La guerra civil va ser una més d’aquestes. Els mateixos que la varen fer, tant d’un costat com de l’altre, podran dir que no, que ho feien per ideals de classe. I així va ser en part. Però allò que va fer que els catalans, valencians i balears ens unissim en el combat no va ser una idea de classe, sinó més aviat una idea de nació, i el fet que parlessim la mateixa llengua. Sí, madrid ere en el nostre bàndol. I? com ja he dit, en part era una qüestió d’ideals de classe, però en la major part, no.

Per què us negueu a acceptar aquest fet? Per què us negueu a acceptar que sou catalans? D’on ve l’auto-odi català? És realment un misteri. Per què tants catalans es resisteixen a creure’s que els catalans vàrem descobrir Amèrica quan està provadíssim per milers de proves tan concloents que es podrien fer servir en un judici i, en canvi, els encanta explicar històries de bascos que varen arribar a Amèrica, que, si bé és perfectament possible, com a màxim només hi ha algun indici que això passés?”

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 4-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (5).

03 May 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

181 burru

Hem trobat la prova cientifica definitiva de que els valencians som catalans. I es tracta ni més ni manco de la mona de Pasqua, un producte “autocton dels Països Catalans”. El mensage, titulat “Les mones de Pasqua” del dia 18-4-2006, el podeu trobar en el forum de http://www.valencianisme.com/ . L’autor s’autodenomina “Un valencià al Principat” (no sabem si el de Monaco o el d’Asturies). El text no té desperdici. Ciencia en estat pur.

“Hola, no sé si sabieu que les mones de Pasqua són un producte autòcton dels Països Catalans. Ho és, tot i que aquest producte es diferencia molt depenent d’on es faça… Us passe un breu article que hem publicat a http://www.unvalencianetalprincipat.com/ (donem claus per millorar l’enteniment entre valencians i catalans del Principat)….

—————–

Les mones de Pasqua: una altra de les tradicions que uneixen els valencians i catalans. Uns dolços característiques d’aquesta data que, tot i tenir el mateix nom, presenten maneres molt diferenciades de fer-se en aquests dos territoris. I si no que els ho pregunten a alguns gironins que quedaren bocabadats en veure el que era una mona «valenciana».
Si no tinc mal entés (i així m’ho confirmen diverses fonts) la mona de Pasqua tradicional és una mena de pastís en forma de coca rodona adornada amb ous durs que es regalava als infants. Explica la tradició que els ous solien tenir la closca pintada i que era costum posar-ne tants com anys tenia el xiquet a qui se li regalava. Normalment eren les madrines qui feien aquest present al seu fillol fins que complien els dotze anys, època en que se celebrava la seua primera comunió.
Però els catalans del Principat sembla que han abandonat aquesta tradició, ja que actualment anomenen mona a unes despersonalitzades figures de xocolata que, no obstant això, cada cop estan més elaborades i presenten les més estranyes i complicades formes. Autèntiques escultures en forma de xocolata. Els valencians, en canvi, sembla que per un cop hem sabut conservar millor les nostres arrels i hem mantingut en gran mesura la manera d’elaborar la mona, que continua essent aquest pastís de tipus «biscuit» amb un ou dur enmig i que fins i tot ha derivat en cocodrils o altres ninots elaborats, malgrat tot, amb la mateixa massa i sense que mai falte el seu ingredient clàssic: l’ou dur.
I així és que els valencians tenim la costum (un tant agressiva, tot s’ha de dir) de trencar-nos aquests ous al cap amb una misteriosa fórmula màgica: ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona… i ací et trenque l’ou!”.

Lo dit, la mona de Pasqua, una prova irrefutable de l’unitat dels Països Catalans. Be, a banda d’aixo podriem afegir que en Italia mengen macarrons (com en Catalunya), en Estats Units pizza (en Catalunya tambe) i molta carn en Argentina (s’han copiat de Catalunya). Per lo tant yo em pregunte ¿fins a on arriba Catalunya? Yo ho tinc clar, canviem el nom de planeta Terra per planeta Catalunya i ya està. Ho avalen totes les universitats del món.

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 3-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Els valencians som catalans o no ho som?

07 Mar 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

157 erc eta

Els catalanufos constantment insistixen en que els valencians som catalans, que Valencia forma part integral d’un poble i d’una nacio que no és una atra que la “Nacio Catalana”. Ara be, pels seus fets pareix que a voltes mos consideren catalans i unes atres voltes no. Per tant ¿per a Catalunya els valencians som catalans o no ho som? Puix depen. A voltes sí i a voltes no. Aixo depen de les circumstancies. Per a lo que els conve, resulta que els valencians sí que som catalans. Pero per a lo que no els conve, els valencians dixem de ser catalans del Sur.

¿Casos en que sí som catalans? Per a que el Segle d’Or de les Lletres Valencianes siga el Segle d’Or de la Lliteratura Catalana, sí som catalans. Per a que Ausias March es considere un poeta catala naixcut en Gandia sí som catalans. Per a que la Llonja es classifique com a estil gotic catala sí som catalans. Per a que el Vilarreal C.F. siga un club dels Països Catalans sí som catalans. Per a que les figures de Lladro siguen considerades ceramica catalana sí som catalans. Per a que Valencia estiga dins l’Eurorregio sí som catalans, etc.

Pero per a que es respecte la Llengua Valenciana en Valencia no som catalans. Per a que es faça un transvas de l’Ebre als “germans valencians” com mos diuen en el Nort, no som catalans. Per a que Valencia siga la sèu de la Copa America (recordem que els catalans digueren que preferien a Napols), no som catalans. Per a ampliar el port de Valencia capital, no som catalans. Per a que es respecte la denominacio de Regne de Valencia, no som catalans. Per a estendre la treva del Protectorat Etarra de Catalunya a terres valencianes no som catalans, etc.

O soc estupit o esta germanor em recorda a la d’una metropolis en una colonia. Per als britanics els indis tambe eren britanics quan es tractava d’espoliar les seues riquees, pero en el moment en que Londres començà a rebre immigrants de l’India en busca de treball, els indis automaticament dixaven de ser britanics. No entenc per qué els valencians deuriem federar-mos en sis millons d’antivalencians. Valencia i Catalunya no són pobles germans, sino simplement veïns. Perque, en fi… en germans com els catalans, millor ser fill unic.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (4).

17 Ene 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

139 mascatala3qg

A continuacio reproduïxc lo que diu l’amic “Patriota” en un mensage del dia 16-7-2005 titulat “Fins on arriba Catalunya?” en el forum del Raco Catala. Mos dona una més que magistral lliço de geografia. ¡Prengau nota!

«L´altre dia vaig estar per la zona sudest de la comunitat andalusa, a Castell de Ferro, on vaig fer unes fotos amb una estelada i una Creu de Sant Jordi ben maques.

Tota la zona d´Almeria i part de Granada i Jaen, és plena de toponímia catalana. Aprop de Sevilla existeix un poble que es diu La Roda de Andalucia. A la costa granadina tenim Castell de Ferro, amb les restes d´un castell possiblement català, car he llegit que és possible que aquell poble costaner fos base militar de la flota catalana; a l´escut de la localitat hi apareix la senyera, tot i que li han tret un pal vermell. A Almeria, la bandera local és la Creu de Sant Jordi. Per la província, n´hi han tot de «rambles», i encara es conserva vocabulari català (embolicar, «boria» (per «boira»…). Per la zona de Granada tenim noms de pobles tals com Castell de Ferro, Colomera, Las Gabias….

Jo penso que la província d´Almeria i, com a mínim fins a Castell de Ferro, caldria incloure´ls en una regió juntament amb Múrcia, i que junts foren la regió sud de la Nació Catalana. Ben és cert que no hi ha gent, que jo sàpiga, que es tingui per catalana (tot i que fa temps, vaig llegir una lletra a El Temps d´un home d´Almeria resident a Mallorca que reivindicava Almeria com a part dels Països Catalans), però també és cert que pocs es tenen per catalans al sud del País Valencià, i ningú per la franja valenciana de ponent, tocant a Castella.

Ni que sigui per respecte als nostres compatriotes morts en aqueixes terres… Almeria catalana!».

Mante, ad este pas en dos dies vos claveu en Ceuta i Melilla. Si vols més arguments cientifics per a aumentar el vostre imperi, pots dir que en Argentina hi ha descendents d’emigrants catalans. ¡Argentina catalana! Tambe pots afirmar que tots enteneu a Manuel Fraga quan parla gallec, i si l’enteneu és perque el gallec deu ser un dialecte del catala. ¡Galicia catalana! Pero ¿per qué detindre’s ahí? El missioner Vicent Ferrer, naixcut en Barcelona, està des de fa molts anys treballant pels desfavorits en l’India. Ya en teniu 1.000 millons més de catalanoparlants. ¡India catalana! ¿De Salses a Guardamar i de Fraga a Mao? ¡No, home! ¡Fins a Bagdad i més alla!

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 17-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (3).

16 Ene 2006 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

138 eixemplar de burro catala

El catalanufo “Guillermot” expressa en un mensage del 31-7-2005 al forum del Raco Catala titulat “Una estratègia per al País Valencià” que lo ideal per als valencians sería que Barcelona fora la capital del nostre païs:

«És cosa sabuda que la influència social i política circula sobretot de les capitals cap als pobles.

grans capitals —-> ciutats mitjanes ——> pobles

És cert que les noves tecnologies estan igualant la capacitat d’influència dels individus i dels territoris, però sembla clar que de moment és poc probable que una tendència nascuda en els pobles petits o fins i tot en ciutats mitjanes pugui imposar-se.

Tots sabem que les ciutats grans del País valencià estan fortament espanyolitzades i que, per tant, la tendència actual és a una espanyolització total del territori, mitjançant el camí que he apuntat a dalt. La idea que fa tant de temps que voltava per l’independentisme de que «les comarques salvaran el país» no té fonament per si sola. Les comarques només podran «salvar» el país si, i només si, aconsegueixen reconquerir les capitals per a la nació.

Doncs bé, hi ha una altra alternativa per reconquerir les grans ciutats valencianes i és la següent: fer tombar el País Valencià per fer-lo abandonar l’òrbita de Madrid i fer-lo caure sota la influència de Barcelona. Barcelona està més catalanitzada que la ciutat de València i té més possibilitats de recatalanitzar-se totalment en un futur pròxim. Per tant cal considerar aquesta possibilitat. Un cop Barcelona influint fortament sobre les grans ciutats valencianes, molt probablement aquestes començarien a girar cap a la seva cultura pròpia, enlloc de seguir la de Madrid, com fins ara. Naturalment, alguns matisos de la «valencianitat» podrien «barcelonitzar-se» en el procés.

Doncs bé, la pregunta que us faig és: quina de les dues opcions creieu que és més factible si es vol «renacionalitzar » les ciutats grans el País Valencià?

La que prescindeix de lideratge barceloní o la que pren Barcelona com a gran capital?

Compte!!! No demano quina us agrada més, quina és més «respectuosa» amb no sé quines idiosincràsies o quina és estèticament més formosa. El que demano és quina us sembla més convenient tenint en compte que l’objectiu de tots nosaltres és que el País Valencià torni a la seva cultura genuïna.

PD: Una altra discussió fóra si Barcelona voldria exercir aquest lideratge o en té capacitat, però això deixem-ho per un altre fil».

O siga, Guillermot, que lo millor per als valencians, lo millor per a recuperar la nostra independencia (¿?) i la nostra cultura (¿?) sería passar del centralisme madrileny al centralisme barceloni. Que altruistes els catalans, ¿no?

 

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 16-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quí pert el temps?

14 Nov 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

eliseucliment (1)

Anem a vore, catalanufos… ¿Pero és que no vos heu enterat encara que el poble valencià ha dixat molt ben claret en repetides ocasions que no és ni vol ser catala? ¿Per qué esteu donant-li voltes eternament a este tema? ¿Qué és lo que guanyeu? ¿De qué vos aprofiten estes discusions esterils? ¿Quína paradeta voleu mantindre en peu? ¿Per qué no eixiu del bunquer barretina d’una vegada i comencem a treballar per que els valencians mos sentim més valencians i més valencianistes, l’unica identitat real com a alternativa a l’espanyola? ¿Per qué insistiu en imperialismes trasnoctats? ¿Per qué parleu sempre en nom del poble valencià quan no l’escolteu mai?

¿És que no vos doneu conte de que perdeu el temps i els diners? No pareu d’enviar millons des de Catalunya per a colonisar Valencia i haveu obtingut uns resultats tendents a zero. El Bloc Nacionaliste Catala (BNC), 25 anys d’extraparlamentarisme. Esquerra Republicana del Païs Catala (ERPC), 15.000 vots el millor registre. Totes les enquestes fetes sols a valencians diuen que la gent considera que Valencià i catala són dos idiomes. 25 anys d’inocular el catala en les escoles i nomes haveu conseguit que es dispare l’us de l’espanyol. ¿Serà perque els jovens valencians no s’identifiquen en el catala rar, artificial i de laboratori que els ensenyen dia a dia?

Si roïna és la situacio de la lliteratura en general (la joventut cada volta llig menys) pijor és lo de la lliteratura catalana en Valencia. Teniu tots els premis, subvencions i ajudes oficials. I lo unic que haveu conseguit és que els chiquets avorrixquen llegir el catala. Nomes lligen en catala els escolars i bachillers –perque els obliguen- pero troben que les noveles estan en un catala tan ortopedic i distint del Valencià que parlen els pares i que parla la gent en la vida real, que una volta acaben l’escola –i ya no hi ha un professor darrere que els examine ni coaccione- no tornen a llegir un llibre en catala en la vida. Fracas rotunt sense paliatius. Reflexioneu un poc.

Els valencians se senten espanyolistes de forma abrumadora, aixo és un fet. Hem d’explicar pedagogicament que resulta un mal negoci per als valencians dependre de Madrit, que viuriem millor si mos autogovernarem mosatros, si tinguerem veu i vot a Europa… Pero no cal explicar que no som catalans, perque els valencians ya sabem que no ho som. El valencianisme, l’autentic valencianisme, passa per defendre tot lo valencià, per ser més valencians i més valencianistes cada dia, no per canviar d’amo o per defendre lo del veï en lloc de lo de casa, que aço ultim no és de ser progressiste sino de ser suro. Catalanufos, penseu. ¿Quí està perdent el temps aci?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 14-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: