Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades.

balears

Lo del forums d’internet (valencianistes i catalanufos) no té nom. És impressionant. Alli venen en pla kult molts catalanufos que per a justificar una imaginaria unitat llingüistica i nacional entre valencians i catalans mos aporten arguments cientifics dignes de ser immortalisats en una antologia de l’analfabetisme. Aixina és que d’ara en avant, si Deu vol –i l’editor tambe- publicare periodicament les millors barbaritats. ¡Anim, a vore qui de tots els catalanufos amolla l’animalada més gran, que a final d’any li regalarém les orelles de burro d’or!

1) És evident que el “Principat de Catalunya” no ha existit mai de la vida. A la pregunta de cóm podia Catalunya ser un principat sense haver tingut cap princip mai, un catalanofasciste va respondre en el Forum d’El Palleter que “principat” venia de “principal”, és dir que el comtat de Barcelona era el comtat principal (aço és, el més destacat) de tots els comtats precatalans i que aixo li convertia en “Principat”. Aço és com dir que Alcala de Chivert és un poble “real” (és dir, no és fictici) i que per tant al ser “real” aixo el convertix en Regne.

2) Els catalanofascistes argumenten: “Totes les universitats del món diuen que el Valencià i el catala són la mateixa llengua”. I quan els demanes els documents a on totes les universitats afirmen tal cosa, la merda els cau pel camal perque tals proves no existixen ni existiran. Una universitat és per definicio un forum obert de debat a on un professor pot defendre blanc i un atre negre. Si les universitats apostaren per una sola teoria i no acceptaren la discussio i el debat, dixarien de ser universitats per convertir-se en dictadures intelectuals, és clar.

3) La penya Bon Rollo i el panflet Vilaweb s’han tret de la chistera una lliga de futbol imaginaria: la dels Països Catalans. Aci es computen els resultats dels clubs valencians, balears i catalans quan s’enfronten entre sí en la Lliga Espanyola. Aixina en la temporada 2002-2003 “el Valencia guanyà la lliga dels Païsus i l’aficio valencianista es llançà al carrer per a celebrar-lo” (!!!) mentres que en la 2003-2004 el Barça quedà campeo de la lliga dels Païsus (a pesar del doblet conquistat pel Valencia en la vida real). Qui no es consola és perque no vol.

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 21-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Imperialisme catala.

catalunya1

Lo dels catalans és algo malaltuç. Yo pense que en el fondo –i per molt que la desprecien- senten un gran complex d’inferioritat cap a Espanya. En el sentit de que Espanya fon una superpotencia fa segles, dispongue al passat d’un imperi de dimensions planetaries a on mai es ponia el Sol. I clar, els catalans, que són envejosos per naturalea, no volen ser menys i tracten de fer un colonialisme de Monopoly, de construir un imperi de mig pèl. El proyecte ya ha canviat de nom tres voltes (Catalunya, Països Catalans, Eurorregio) i el resultat és zero. Ara i ades veem una actitut imperialista cap a Valencia. Catalunya veu a Valencia com la seua particular Cuba.

Primer Pasqual Margall amenaça en portar al tribunal a José Luis Rodríguez Zapatero per dur a Brusseles una versio de la Constitucio Europea traduida al valencià. Despres Josep Lluïs Carod-Rovira amenaça en retirar el recolzament de ERC als presuposts si ZP no retira eixa traduccio o aclarix que l’Idioma Valencià no existix. Despres, Jordi Pujol confessa lo que tots sabiem: que arribà a un acort en Eduardo Zaplana per a fer oficial el catala en el nostre païs, a canvi de donar la governabilitat d’Espanya a José Mª Aznar. I és que tant mireusté, que parla catala en l’intimitat, com Zapatitos i el tripartit nacional-socialiste odien Valencia a mort.

“Són els catalans el lladre de tres mans”, ya ho va dir Francisco de Quevedo. Mos neguen l’aigua, mos diuen que som catalans del Sur i damunt no volen que el Valencià siga una llengua europea. Despres vindran en el rollo de sempre: “que si som germans, que cal cooperar, estar tots junts, que som el mateix poble…” ¡Sort que som el mateix poble perque si no ho arribem a ser no m’imagine lo que mos farien! Si alli en el Nort creuen que a base d’agredir a Valencia, conseguiran la nostra amistat és que estan tocats de l’ala. Els catalans són aixina; imperialistes, llops, pirates, lladres la mentalitat dels quals és “lo meu és meu i lo teu és meu tambe”.

Pero totes estes humillacions mos passen als valencians per votar a la coalicions catalanufes com PSOE-ERC o PP-CIU que sols veuen en Valencia una moneda de canvi entre Madrit i Barcelona. Tot aço es resol fent tres coses. 1er. Votant en massa a la Plataforma Valencianista per a que entre a les Corts. 2on. Fent un referendum a on els valencians dixem claret que volem una Llengua Valenciana independent del catala. 3er. Fent exactament el mateix tipo de politica chantagista que està fent CIU i ERC, de tal modo que els sociates i peperos s’hagen d’agenollar front a la PV. Si ells juguen brut, mosatros tambe. En l’amor i en la guerra tot val.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-11-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’Eurorregio: l’ultima palla mental de Maragall.

035 eurorregio

El president catala Pasqual Maragall és un home molt poc pragmatic. Per a fer tertulietes en intelectuals de salo val una mina pero com a politic cero patatero, mireusté. És una vergonya que en un païs com Catalunya a on els jovens barcelonesos han de radicar-se a 50 km. de distancia de la seua ciutat per culpa de la carestia de la vivenda, Maragall tinga entre les seues prioritats construir una eurorregio-macroaragonesa-economica-catalana o com li vullga dir en lloc de resoldre els problemes reals de la gent que és per a lo que li paguen, per cert.

Arc Mediterraneu, Eurorregio… Estos pancatalanufos ya no saben ni quin eufemisme inventar per a impondre els seus Païsus Imaginaris sense que la gent s’escarote. Pero si a l’atre costat dels Pirineus es descollonen de riure en les ocurrencies de Pasqui, els valencians hem d’estar alerta puix pareix que aço és algo més que una simple promesa electoral sociata per a guanyar-se el recolzament de ERC. ¡Pareix que esta volta s’ho creuen i tot!

Ya té collons que un partit que presumix de progressiste tinga per objectiu reconstruir un païs medieval com el Regne d’Arago (¡¡¡¿qué demanaran els conservadors!!!? ¡¡¡¿Tornar al Jurassic!!!?). Ya té collons que eixe fals Regne d’Arago vullga anexionar-se Montpellier, Andorra, Arago, Valencia i Balears (¿i per qué no Murcia, Napols, Sicilia, Sardenya, Neopatria i Jerusalem que tambe eren part del mateix?). Ya té collons que diguen que eixa sera una macrorregio economica (¿qué és llavors l’Unio Europea?). Ya té collons que diguen que cal enfortir els contactes i la cooperacio economica i que despres mos bramen que ni una gota d’aigua als valencians (és un bon principi de colaboracio, ¡fent amics, sí senyor!). Pero lo que més collons té és que s’insistixca en un delirant imperialisme pancatalufo quan Maragall sap be que els valencians ni volem ser catalans ni ho serem mai.

FONT: El Palleter. 26-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Siguiente Entradas recientes

A %d blogueros les gusta esto: