El pijor eixèrcit d’Europa.

¿Sabeu quin és l’eixèrcit del món que més vegades ha atacat Espanya a lo llarc de l’història? No és l’eixèrcit anglés ni el francés… ¡És l’espanyol! Cinc guerres civils en tres sigles, incontables colps d’estat, incontables pronunciaments militars… ¡Sempre que hi hagut una dictadura allí han estat els nostres valerosos héroes per a donar-li soport!

Lo més sabi que podria haver fet Espanya és desmilitarisar-se com va fer Costa Rica. ¿I si mos ataca algun país veí? Atenent a les estadístiques lo més provable és que mos ataquen els nostres heroics militars. ¡Tot lo món a terra que venen els nostres! L’eixèrcit espanyol actua com unes verdaderes forces d’ocupació contra el seu propi poble.

Mentres que els soldats estatunidencs són ben valorats pels seus propis ciutadans, els soldats espanyols són uns apestats per als seus propis compatriotes. No ha d’estranyar gens ni mica puix els primers han donat sa vida per defendre la llibertat i els segons l’han donada per a acabar en ella. L’eixèrcit sempre al costat del dictador d’opereta de torn.

Fa més de cent anys que és incapaç de guanyar una guerra a ningú que no siga els seus propis ciutadans desarmats. Ha exportat el seu fracassat model a Hispanoamèrica. Inclús en els temps actuals, en tantes campanyes d’image disfrassades d’accions humanitàries, l’eixèrcit seguix sent atractiu només per a jóvens ni-nis que no aprofiten per a res més en la vida.

Des de permetre l’entrada de les tropes napoleòniques al desastre d’Annual. Des de la Guerra de Cuba a la frustració eterna de ser incapaços de conquistar Gibraltar. Un rosari de fracassos. La major medalla que es pot penjar el nostre brau eixèrcit és haver comés un genocidi en Amèrica contra uns pobres indígenes pacífics que no els havien fet cap mal.

Més generals que l’èixèrcit chinenc, que és el més gran del món. Una multitut d’oficials plens de condecoracions quan mai han eixit d’un despaig. Una cúpula tota plena de franquistes inclús més de quaranta anys despuix de la mort del dictador. Unes corrupteles impressionants que han fet de les forces armades un modus vivendi per a paràsits.

Soldats que no tenen ni el Graduat de la ESO i van de salvadors de la pàtria. Només cal vore als legionaris en el dia de la desfilada de les forces armades… El que aparenta tindre més cervell de tots és la cabra. ¿En quin eixèrcit del Primer Món es consideraria héroe un colpiste com José Millán-Astray? ¡L’eixèrcit espanyol és el més vergonyós d’Europa!

Anuncios

El catalanisme és una secta (i de les perilloses).

Diu Escola Valenciana que “negar l’unitat de la llengua és com afirmar que la Terra és plana”. És ben curiós que diga això perque ella nega l’unitat de la llengua… llemosina. Recordem que fon en 1906, en el I Congrés de la Llengua Catalana, quan els catalans decidiren que el català ya no era més un dialecte del llemosí sino un idioma diferenciat. Que els catalans parlaven llemosí ho testimonia per eixemple el mític poema Oda a la pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau a on afirmà ¡cinc vegades! escriure en llemosí. És paradoxal que mos diguen “secessionistes” als valencians en acabant de tot açò.

Que el catalanisme és una secta ho evidencia el to dogmàtic de les seues afirmacions i la seua prèdica esotèrica de països catalans. Una legió de filòlecs-inquisidors et cremarà en la foguera si els discutixes lo que ells en diuen “unitat de la llengua”. Yo no negue l’unitat de la llengua catalana, yo lo que negue és que siga la mateixa que la valenciana. “¡Heregia! ¡Heregia! ¡A la foguera!”, bramen. Per ad ells lo que acabe de dir és una barbaritat anticientífica. Clar, perque negar que en Valéncia es parla català és com negar que en Portugal es parla gallec. Perque en Portugal es parla gallec ¿veritat, senyor Torquemada?

Si no combregues en les rodes de molí dels pancatalanistes eres un “anticientífic”, “vas contra totes les Universitats del món”, “afirmes que la Terra és plana”, etcétera. Cap argument científic, només bramits histèrics. El món continua girant a pesar de tot i hui inclús la Generalitat de Catalunya reconeix que l’aranés, per eixemple, és una llengua diferent de la catalana. No fa massa anys açò també era anar contra la romanística intergalàctica perque l’aranés era un dialecte del català i negar-ho era com dir que la Terra és plana. Be, hui la Generalitat Catalana diu que la Terra és plana. Quines coses.

Pero discutir en pancatalanistes és inútil. No pensen, no raonen. Només són sectaris en el cervell rentat. Segons ells només pots opinar sobre la llengua si eres filòlec… pero en acabant seguixen a Pompeu Fabra, que ni era filòlec ni era valencià. Si no els dones la raó això et convertix automàticament en “feixista(encara que sigues republicà i d’esquerres com Vicent Blasco Ibáñez). Ells “no fan política”… per això recolzen als comissaris polítics de l’Acadèmia de Zaplana. Si negues els països catalans “perts els orígens i perts l’identitat”. ¿Països catalans?  La secció de ciència-ficció al fondo a la dreta.

Els catalanistes abominen el nom de “Regne de Valéncia” (encara que inclús ells admeten que és la denominació històrica de la nostra pàtria) i preferixen “país valencià” (un paiset més dins dels seus païsus imaginaris). Es pregunten, burlonament, qui és el rei de Valéncia. Segons l’artícul 56.2 de la Constitució Espanyola Felip VI ostenta, ademés del títul de rei d’Espanya, el títul de rei de Valéncia. Lo més curiós és que als catalanistes se’ls ompli la boca parlant de “Principat de Catalunya”, un principat de màgia i fantasia. I yo els torne la pregunta: ¿Quí és el príncip de Catalunya? ¿Jordi Pujol?

Com que no s’atrevixen a dir-se obertament catalanistes es disfrassen de “nacionalistes valencians”. Un nacionalisme valencià ben curiós perque defén la llengua catalana, la cultura catalana, la bandera catalana, els països catalans i és del Barça. A vore, Joan Fuster era un valencià nacionaliste pero no un nacionaliste valencià igual que Adolf Hitler era un austríac nacionaliste pero no un nacionaliste austríac. Finalment el seu concepte d’independentisme és de traca: sostenen que els valencians serem independents el dia que depengam de Barcelona. Eixe dia serem independents… ¡Clar que sí, guapi!

Parlar valencià és de mala educació.

El valenciano no vale para nada porque sólo se habla en Valéncia… el castellà en canvi és molt més útil perque et permet morir-te de fam en 22 països diferents. Es de mala educación responder en valenciano cuando te hablan en castellano… ¡puix deixa que inicie yo la conversació a vore qui és el maleducat! Hablar valenciano en Valéncia es de mala educación… i parlar castellà en Castella també. No vale la pena aprender el valenciano porque sólo es útil en Valéncia… i els qui es queixen d’açò solen viure en Alaska. Un andaluz no puede entender el valenciano después de estar veinte años viviendo en Valéncia…pero sí que entén als polítics que ixen per la TV parlant en gallec encara que mai haja posat un peu en Galícia. Los funcionarios castellanos no pueden opositar en Valéncia porque no saben valenciano… és que, pobrets, són discapacitats i no poden deprendre un idioma. Para perder el tiempo estudiando valenciano es preferible aprender inglés… ¡quína llàstima que els qui diuen açò no sàpien parlar ni lo un ni lo atre!

 

Madrit, forat negre econòmic.

De les 35 empreses que componen el IBEX 35 únicament 23 tenen la seua sèu social (és dir, el lloc a on paguen imposts) en Madrit. 23 de 35. El 65%. El 35% restant se’l repartixen les atres 18 autonomies restants juntes. L’imparable fuga de capitals en direcció a la Meseta resulta absolutament sagnant. Inclús empreses que no cotisen en el IBEX 35 i que tenen el seu centre de producció fòra de Madrit tenen la sèu social allí. Aixina, per eixemple, Ford fabrica coches en Almussafes pero paga els seus imposts en Madrit.

Com la Facenda central està en Madrit els dinerets es queden allí. En 2003 per eixemple l’ampliació de l’Aeroport de Barajas s’emportà el triple de lo presupostat per a tot el Regne de Valéncia. Quan se demana un tren d’alta velocitat que vaja des d’Almeria fins a França se mos nega, perque la prioritat és unir Madrit-Valladolit, Madrit-Burgos, Madrit-Villabajo de los Cabezudos…  Un apunt: és més senzill i ràpit anar en tren de Valéncia a Madrit i de Madrit a Saragossa que anar de Valéncia a Saragossa de manera directa.

Valéncia és l’autonomia pijor finançada per habitant de l’Estat: l’única comunitat pobra que en lloc de cobrar, paga. En teoria, i segons l’artícul 138.1 de la Constitució de 1978 deuriem cobrar perque estem per baix de la renta mija espanyola, pero en la pràctica els valencians transferim diners a comunitats més riques que la nostra. I quan demanem una facenda pròpia com la que tenen Euskadi o Navarra mos la neguen (contradient el 138.2 de la Constitució que diu que cap autonomia podrà fruir de privilegis econòmics o socials).

Com els imposts i les infraestructures es queden en la Villa y Corte, les empreses s’instalen allí i generen llocs de treball allí. Açò produïx un èxodo massiu de gent que ha de fer les maletes i migrar a Madrit si no vol morir-se de fam: la Comunitat de Madrit té pràcticament el mateix número d’habitants que Castella i Lleó, Castella-La Mancha, Extremadura, La Rioja i Aragó tots junts. L’Espanya interior és un autèntic desert demogràfic que pert població a tota velocitat per falta d’oportunitats i perspectives de futur.

Diuen els qui entenen que els forats negres engulen tot lo que hi ha al seu voltant: planetes, estreles, inclús la llum i el temps… ¡Absolutament tot! Aixina és Madrit: un autèntic forat negre enmig de la Península Ibérica que s’ho engul tot: imposts, factories, llocs de treball, població, infraestructures… ¡Absolutament tot! Els madrilenys han creat un oasis irreal de riquea i prosperitat sobre les costelles de tots els habitants de l’Estat… ¿Potser soc l’únic que pensa que Espanya seria un lloc millor si tinguera forma de dònut?

Per qué tota Espanya deuria recolzar l’independència de Catalunya.

Espanya està podrida i la Revolució dels Somriures que està tenint lloc en Catalunya en estos dies no ha fet sino deixar eixir tota la pudor d’este sepulcre emblanquinat que és l’Estat. El règim del 78 recorda massa al sistema de torns de la Restauració i la Transició fon una farsa, fins al punt de que si ben be resulta innegable que la secessió catalana seria negativa per a Espanya a curt determini, podria resultar molt beneficiosa a llarc terme.

Mos hem acostumat a vore com una cosa normal a polítics corruptes, fiscals títaros, juges prevaricadors i policies repressors… Mos hem acostumat a vore cóm se regalen mils de millons d’euros de diners públics als mateixos bancs que li lleven les vivendes a les famílies i les tiren als carrers. La casta dels intocables de sempre guarda la pasta en Suïssa mentres que els jóvens han d’emigrar a l’estranger i es retallen les pensions als majors.

Mos volen fer creure que la porra és sinònim de democràcia i votar ho és de dictadura. Que convocar un referèndum és perpetrar un colp d’estat. Que obrir-li el cap a ancians i llançar gasos lacrimògens contra famílies és de llei. Hem assistit a l’espectàcul grotesc de vore unitats antiterroristes buscant urnes mentrimentres els grans lladres prenen el Sol tranquilament en els yats. ¿I encara es pregunten per qué volen l’independència els catalans?

Espanya està podrida de dalt a baix. Trobe que la situació de podrimenta que vivim és tan sumament alarmant que resulta comparable a la que patia l’Espanya de 1898. En aquella época la pèrdua de Cuba fon un drama nacional, pero també actuà com un necessari electroshock que despertà les consciències de la gent i que va servir per a iniciar un moviment de regeneració intelectual i moral encapçalat per la Generació del 98.

La secessió catalana podria actuar com un nou catalisador que espentara a la ciutadania a exigir canvis que anaren més allà de lo cosmètic. Potser una república federal, potser més democràcia… Pero si Catalunya fracassa tot continuarà igual. Seguirem en este fangar corrupte conformat per la monarquia, els bisbes i l’aristocràcia i no hi haurà cap regeneració. Per açò és que tots els espanyols deurien recolzar l’independència de Catalunya.

Lo millor que mos podria passar.

Imaginem només per un moment que Catalunya s’independisa d’Espanya. Esta acció que, de bones a primeres, resultaria sumament perjudicial per a Espanya, podria ser, en canvi, extraordinàriament beneficiosa per als valencians. De fet, una Catalunya independent obriria un escenari inèdit que comportaria numeroses ventages per al nostre poble.

En una Espanya en la que no estiguera Catalunya, la Ciutat de Valéncia es convertiria, en els seus 800.000 habitants, en la segona urbs més gran de l’Estat, per darrere de Madrit i per davant de Sevilla i Saragossa. A causa del seu nou pes demogràfic, tindria molta més rellevància política, cultural i social que ara i els mijos de comunicació li prestarien més atenció.

Les multinacionals que tenen sèu en Barcelona haurien de buscar una atra sèu adicional per a seguir mantenint el seu negoci en lo que quedara d’Espanya. La majoria, segurament, s’instalaria en Madrit, pero Valéncia podria ser també una opció atractiva. La capital del Túria passaria a tindre un pes considerablement major en l’economia estatal.

Referent al comerç, fins ara l’Estat té dos grans eixides al Mediterràneu: el Port de Valéncia i el de Barcelona, i, a sovint, finança millor este últim pels chantages dels catalanistes. Pero en una República Catalana independent, Espanya centraria tots els seus esforços en potenciar el Port de Valéncia, que es convertiria en la seua eixida natural per mar.

Igualment l’eixida natural per terra passaria a ser Aragó, que podria absorbir una bona part de les mercaderies que ara passen físicament per les carreteres i ferrocarrils catalans. Això comportaria, de rebot, reforçar les conexions de Valéncia en Aragó. Podriem arribar a Europa més fàcilment i sense cap necessitat de pagar peages als catalans.

Si el Barça se n’anara de la Lliga (cosa que està per vore, perque en la Lliga ya participa un club estranger -l’Andorra- i igualment es podria arribar a un acort en els catalans), el Valéncia C.F. podria optar a ser la gran alternativa al Real Madrit (clar, en el permís de l’Atlètic de Madrit). El Valéncia Basket ho tindria encara molt més fàcil en la Lliga ACB.

El Partido Popular (PP), que ara defén l’unitat de valencià i català per interessos polítics, podria passar a defendre lo contrari com a represàlia per la secessió. Una gran ona d’anticatalanisme podria fer que la gent vera als de Compromís com a lo que realment són: els quintacolumnistes dels catalans. O que el valencianisme polític tornara a les Corts.

En una Espanya sense Catalunya seria intolerable que en el nostre territori hi haguera repetidors de TV3, és dir, d’una televisió estrangera o que el Govern d’un país estranger finançara a Eliseu Climent. Les autoritats valencianes, fins ara còmplices d’este merder, tindrien molt difícil de justificar de cara a la societat les ingerències externes d’un atre estat.

Òbviament l’escenari que dibuixe és només una hipòtesis. No passe per alt els riscs per als valencians, com que per eixemple Madrit mos espoliara fiscalment (encara més), per a compensar la pèrdua catalana, o que l’Estat iniciara una estratègia recentralisadora i llevara algunes competències a les autonomies. Eixe perill està ahí i no el podem descartar.

Una hipotètica independència catalana obriria un escenari inèdit replet d’oportunitats per als valencians. Estaria per vore si tenim l’inteligència suficient com per a aprofitar-les. Pero si tenim en conte que des de Barcelona mos tracten als valencians com a una colònia d’ultramar,  que s’independise Catalunya és ara per ara lo millor que mos podria passar.

El país dels idiotes.

En el país dels idiotes afirmen en rotunditat que és impossible que Catalunya s’independise perque la Constitució ho prohibix i un minut més tart pronostiquen que si s’arriba a independisar li ocorreria tal o qual calamitat. A vore, ¿pero no havien dit que era impossible? ¿Pero en qué quedem? ¿Pot independisar-se o no pot?

En el país dels idiotes diuen que Donald Trump és raciste perque vol construir un mur en la frontera en Mèxic. Pero el país dels idiotes té tres murs: en Ceuta, en Melilla i en Gibraltar. Caldria derribar-los i deixar entrar a cinccents millons d’africans. Fronteras abiertas, papeles pa tos, tos pa dentro. Lo contrari és racisme.

En el país dels idiotes la gent diu que els polítics són uns lladres i que no tenen vergonya. Els votants es queixen com si els governants estigueren en el poder per haver perpetrat un colp d’estat o com si no els haguera triat ningú. Quan els idiotes per fi et confessen per qui han votat, et dones conte que encara els furten poc.

En el país dels idiotes la gent es posa un llacet rosa en solidaritat en les dònes en càncer de mama i acte seguit vota per una dreta casposa i mafiosa que privatisa la sanitat. ¿I qué será millor per a curar el càncer? ¿Una sanitat pública forta i gratuïta o un llacet rosa? ¡El llacet resulta més curatiu! ¡No tinga vosté cap de dubte!

En el país dels idiotes els de la religió de la pau cometen atentats terroristes. Quan hi ha una matança la gent es posa un perfil en Facebook:  “Tots som Barcelona”, “Tots som Madrit”, etc. En acabant vota per una esquerra chupiguay que permet les mesquites salafistes. La yihad es combat en perfils de Facebook en el país dels idiotes.

 

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: