Soc professor i el pin parental encara es queda curt.

Soc professor i sé que hi ha alguns coleges i instituts públics a on l’adoctrinament i la correcció política arriben a uns nivells de sectarisme alarmants. Si els pares saberen fins a quin punt s’adoctrina en les aules hi haurien manifestacions a les portes dels centres docents tots els dies perque la propaganda i el rentat de cervell en les escoles és constant. Des de la meua experiència professional, el pin parental que propon Vox encara es queda curt.

Diu la ministra d’Educació Isabel Celaá que els fills no són propietat dels pares. No sé si potser insinua que són propietat de l’Estat. Si és aixina no estaria malament que Celaá mos fera de cangur alguna que atra fi de semana. Yo li recomanaria a la ministra que es llegira l’artícul 27 de la Constitució que diu, entre unes atres coses, que els pares tenen el dret a que els seus fills reben una educació religiosa i moral d’acort a les seues conviccions pròpies.

Els chiquets no pertanyen als pares pero sí a una família. I si els pares ya no poden educar als seus fills en els seus propis principis i valors és que hem arribat a un estat totalitari. ¿Quí decidix quins són els valors correctes?  ¿El senyor George Soros? Si vol governar una nació que es presente a eleccions a vore quanta gent el vota. ¿Potser l’Estat? Hey, teachers, leave those kids alone! All in all it’s just another brick in the wall.

Tinc una filla menuda  i quan l’envie al colege és per a que estudie anglés, llengua i matemàtiques, no per a que li ensenyen feminisme, ideologia de gènero, lesbianisme, masturbació o països catalans. Si vullc sentir un sermó vaig a l’iglésia, si vullc un mítin vaig al del partit que yo trie. El deure del docent és instruir, transmetre coneiximents, en cap cas rentar el cervell. I els dels pares educar. Un bon professor ensenya a pensar, no qué pensar.

Tampoc voldria que un professor de l’Opus li diguera que el sexe és exclusivament per a procrear o que un docent que siga testimoni de Jehovà li explique que no val la pena fer cap carrera perque l’Armageddon arribarà abans que ella acabe d’estudiar Dret. Gràcies, pero pot guardar-se les seues creences en sa casa. Gràcies, pero quan vullga conéixer la seua opinió li la preguntaré. Gràcies, millor llimite’s a fer classe, que és per a lo que li paguen.

La situació és tan delirant que els centres estan obligats per llei a demanar permís als pares per a fer fotos als seus fills i poder usar-les, pero no per a fer tallers de sexualitat o d’ideologia de gènero. Puc denunciar al centre si publica una foto de ma filla en l’excursió del cole, pero ningú em demana permís per a rentar-li el cervell. ¿Qué volem? ¿Que l’escola siga una fàbrica de zombis? ¿De borregos que no pensen? ¿De clons de Pàvlik Mórozov?

Deya abans que el pin parental de Vox encara es queda curt. Yo aniria més llunt. ¿Per qué considerem nociu el joc i el tabac per als menors pero admissible que els adoctrinen? ¿Per qué acceptar conferències i tallers sectaris que res tenen a vore en el currículum escolar? ¿Per qué no fer una llei integral que prohibixca l’adoctrinament i la propaganda ideològica als menors? I que quan siguen adults que trien lliurement i que vixquen la seua vida com vullguen.

El catalanisme és una secta (i de les perilloses).

Diu Escola Valenciana que “negar l’unitat de la llengua és com afirmar que la Terra és plana”. És ben curiós que diga això perque ella nega l’unitat de la llengua… llemosina. Recordem que fon en 1906, en el I Congrés de la Llengua Catalana, quan els catalans decidiren que el català ya no era més un dialecte del llemosí sino un idioma diferenciat. Que els catalans parlaven llemosí ho testimonia per eixemple el mític poema Oda a la pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau a on afirmà ¡cinc vegades! escriure en llemosí. És paradoxal que mos diguen “secessionistes” als valencians en acabant de tot açò.

Que el catalanisme és una secta ho evidencia el to dogmàtic de les seues afirmacions i la seua prèdica esotèrica de països catalans. Una legió de filòlecs-inquisidors et cremarà en la foguera si els discutixes lo que ells en diuen “unitat de la llengua”. Yo no negue l’unitat de la llengua catalana, yo lo que negue és que siga la mateixa que la valenciana. “¡Heregia! ¡Heregia! ¡A la foguera!”, bramen. Per ad ells lo que acabe de dir és una barbaritat anticientífica. Clar, perque negar que en Valéncia es parla català és com negar que en Portugal es parla gallec. Perque en Portugal es parla gallec ¿veritat, senyor Torquemada?

Si no combregues en les rodes de molí dels pancatalanistes eres un “anticientífic”, “vas contra totes les Universitats del món”, “afirmes que la Terra és plana”, etcétera. Cap argument científic, només bramits histèrics. El món continua girant a pesar de tot i hui inclús la Generalitat de Catalunya reconeix que l’aranés, per eixemple, és una llengua diferent de la catalana. No fa massa anys açò també era anar contra la romanística intergalàctica perque l’aranés era un dialecte del català i negar-ho era com dir que la Terra és plana. Be, hui la Generalitat Catalana diu que la Terra és plana. Quines coses.

Pero discutir en pancatalanistes és inútil. No pensen, no raonen. Només són sectaris en el cervell rentat. Segons ells només pots opinar sobre la llengua si eres filòlec… pero en acabant seguixen a Pompeu Fabra, que ni era filòlec ni era valencià. Si no els dones la raó això et convertix automàticament en “feixista(encara que sigues republicà i d’esquerres com Vicent Blasco Ibáñez). Ells “no fan política”… per això recolzen als comissaris polítics de l’Acadèmia de Zaplana. Si negues els països catalans “perts els orígens i perts l’identitat”. ¿Països catalans?  La secció de ciència-ficció al fondo a la dreta.

Els catalanistes abominen el nom de “Regne de Valéncia” (encara que inclús ells admeten que és la denominació històrica de la nostra pàtria) i preferixen “país valencià” (un paiset més dins dels seus païsus imaginaris). Es pregunten, burlonament, qui és el rei de Valéncia. Segons l’artícul 56.2 de la Constitució Espanyola Felip VI ostenta, ademés del títul de rei d’Espanya, el títul de rei de Valéncia. Lo més curiós és que als catalanistes se’ls ompli la boca parlant de “Principat de Catalunya”, un principat de màgia i fantasia. I yo els torne la pregunta: ¿Quí és el príncip de Catalunya? ¿Jordi Pujol?

Com que no s’atrevixen a dir-se obertament catalanistes es disfrassen de “nacionalistes valencians”. Un nacionalisme valencià ben curiós perque defén la llengua catalana, la cultura catalana, la bandera catalana, els països catalans i és del Barça. A vore, Joan Fuster era un valencià nacionaliste pero no un nacionaliste valencià igual que Adolf Hitler era un austríac nacionaliste pero no un nacionaliste austríac. Finalment el seu concepte d’independentisme és de traca: sostenen que els valencians serem independents el dia que depengam de Barcelona. Eixe dia serem independents… ¡Clar que sí, guapi!

A %d blogueros les gusta esto: