Parabola del bon catalaniste.

07 Oct 2013 8 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , ,

samaritano

Un interpret de la Llei s’alçà i digue, per a provar-lo:

-Mestre ¿fent quina cosa heretare la vida eterna?

Ell le digue:

-¿Qué està escrit en la Llei? ¿Cóm lliges?

Aquell, responent, va dir:

-Amaras al Senyor el teu Deu en tot el teu cor, en tota la teua anima, en totes les teues forces i en tota la teua ment; i al proxim com a tu mateix.

Li digue:

-Be has respost, fes aço i viuras.

Pero ell, volent justificar-se a si mateix, digue a Jesus:

-¿I quí és el meu proxim?

Responent Jesus, digue:

-Un home que descendia de Valencia a Alzira caigue en mans de lladres, els quals el despullaren, el feriren i se n’anaren dixant-lo mig mort. Ocorregue que descendi un membre del Grup d’Accio Valencianista (GAV) per aquell cami, i al vore’l passà de llarc. Tambe un soci de Lo Rat Penat, arribant prop d’aquell lloc, al vore’l va passar de llarc. Pero un catalaniste afiliat al Bloc i a Accio Cultural del Païs Valencià (ACPV) que anava de cami, vingue prop d’ell i, al vore’l, senti misericordia. Acostant-se, vendà les seues ferides tirant-li oli i vi, el pujà al seu coche, el portà a l’hospital i cuidà d’ell. Un atre dia, a l’anar-se’n, trague dosmil euros, li’ls donà al doctor i li digue: «Cuida-me’l, i tot lo que gastes de més yo t’ho pagare quan torne». ¿Quí, per tant, d’estos tres et pareix que fon el proxim del que va caure en mans dels lladres?

Ell digue:

-El que va tindre misericordia en ell.

Llavors Jesus li va dir:

-Ves i fes tu lo mateix.

He trobat esta curiosa historia en la meua Biblia. Concretament en Lluc 10: 25-37. El catalanisme és un moviment odios i a voltes el seu odi pot arribar a contagiar-mos. Jesus mos ensenyà que cal odiar el pecat pero amar al pecador. I que cal amar al proxim, encara que siga algu tan detestable com un samarita. D’igual forma cal odiar el catalanisme pero amar als catalanistes. Jesus no fea acepcio de persones. Entre els seus apostols figuraven patriotes –valencianistes– com Simo pero tambe traïdors –catalanistes– com Mateu.  Sé que aço que dic pot sentar malament a més d’un llector, pero lo cert és que el dia que Deu mos haja de jujar, els valencianistes collirem lo que hajam sembrat. Si hem sembrat falta de perdo, no serem perdonats pels nostres pecats. Aixo no significa que hajam de ser uns panolis i dixar-mos chafar. Hem de defendre els nostres drets i la veritat, que  en este cas és el valencianisme. I pregar a Deu per la lliberacio de la nostra patria i la derrota definitiva dels nostres enemics, pero no perque mosatros sigam millors que ells, sino simplement  perque defenem una causa més noble i justa. Que Valencia i Catalunya estan en guerra és innegable. Mosatros som els invadits i Deu aprova el dret a la defensa propia. Pero no pergam de vista que mosatros, a ulls del Creador, no som millors que aquells contra qui combatem. Està be odiar una ideologia perversa i opressora -com el pancatalanisme- i millor encara destruir-la, pero és una gravissima equivocacio odiar a la persona, al ser huma.

FONT: SOM nº 259. Octubre 2013.

El llibre electronic, la salvacio de l’idioma valencià.

03 Abr 2013 3 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , , , ,

amazon-kindle-ebook

Els llibres electronics, llibres-e o e-books, com vullgam dir-los, ya han superat en numero de vendes als llibres en paper en Estats Units. El futur passa perque els escolars tinguen els seus llibres de text en una llaugera pantalla en lloc d’anar carregats com a burros al colege en una mochila que reventa del pes. El desti final del llibre-e és desplaçar al llibre tradicional com el telefon movil ha arraconat al fix.

Estem vivint una autentica revolucio cultural de dimensions historiques, a la qual el valencianisme -que sempre reacciona tart- encara no s’ha sumat. En estos temps de crisis economica en que la nostra causa a penes té diners per a traure publicacions, Amazon -la major llibreria del planeta- és una ferramenta perfecta per als nostres interessos i pot supondre la salvacio del valencià. Vejam algunes ventages:

1) Facilitat per a publicar. El valencianisme conta en escasos recursos pecuniaris. Les editorials són menudes, no poden competir contra les editorials en catala (que tenen les subvencions) ni contra les del castellà (que tenen el mercat). Traure una tirada de 500 eixemplars pot costar entre 1500 i 2000 euros. ¿Quin sentit té gastar els diners que no se tenen quan simplement pots publicar un llibre-e a cost zero?

2) Facilitat de distribucio. Les editorials valencianistes casi no tenen distribucio més alla d’uns pocs punts de venda (Paris Valencia, algunes entitats culturals i para de contar). I a mida que t’alluntes del Cap i Casal més dificil és trobar este tipo de materials. En canvi, en format digital, pots estar vivint en Japo i descarregar-te un llibre en valencià i tindre’l llest per a llegir-lo en menys d’un minut.

3) Aprofitament de l’espai. Els que som llectors empedernits tenim el problema de que no sabem a on clavar tant de llibre. En lloc d’anar posant més i més estanteries en una vivenda per a finalment acabar discutint en la nostra parella perque no hi ha espai per a unes atres coses, si tens un llector electronic pots guardar-te mils de texts en un chicotet aparatet que cap en qualsevol raco de la casa.

4) Proximitat autor-editor. Una editorial en paper sol oferir a l’autor el 5% dels ingressos per la venda del llibre. Pero en Amazon l’escritor pot arribar a guanyar fins a un 70%. El llector tambe es beneficia ya que troba decenes de mils de llibres per un euro i aixina i tot el lliterat guanya diners ya que els intermediaris (editor, maquetador, distribuïdor…) han segut eliminats i ya no poden chuplar més del pot.

Encara hi ha gent reticent al canvi. Suponc que per ignorancia. Te pots comprar un llector Amazon Kindle per nomes 80 euros. ¿Car? En absolut si tens en conte te permet la descarrega de més de 20.000 llibres completament debades i molts atres a preus simbolics. Tambe els pots llegir en el teu ordenador o en uns atres dispositius movils gracies a les aplicacions que te pots instalar completament debades.

Ya tenim els primers llibres-e en valencià en Amazon (Els assessinats de la rue Morgue d’Edgar Allan Poe i L’Estat Valencià, La consciencia de ser valencians, Per a ofrenar noves glories a Valencia i Nihil, els quatre d’un servidor). Pero cal més. Els autors valencianistes deuen pujar-se al carro de publicar llibres-e i la societat al de llegir-los. És un tren que no podem dixar passar.

FONT: SOM nº 257. Març 2013.

9 d’Octubre: En defensa de les nostres senyes d’identitat.

09 Oct 2012 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

A lo llarc dels sigles, els valencians sempre hem segut lleals a Espanya i esta sempre mos ha recompensat en la més pèrfida traïció. Les fellonies més greus: el 25 d’Abril de 1707, a on la derrota en la Batalla d’Almansa comportà l’extermini dels Furs i del Regne de Valéncia com un estat sobirà; el Decret de Francisco Javier de Burgos  de 20 novembre de 1833 pel qual el Regne de Valéncia és desquarterat en tres províncies que tan sols han servit per a fabricar provincians i dividir al poble; el dictamen de la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) de 9 de febrer de 2005 que proclama que valencià i català són la mateixa llengua; i la reforma estatutària de 11 d’abril de 2006 a on el gens honorable president de la Generalitat Valenciana, Paco Camps, -un autèntic emissari dels interessos de Madrit- introduïx dins de l’Estatut la AVL (és dir, el català).

Hui la nostra identitat torna una volta més a estar amenaçada. L’actual president de la Generalitat (tot siga dit votat per ningú) Albert Fabra pretén que la festivitat del 9 d’Octubre, dia nacional dels valencians, se trasllade al dilluns d’eixa semana per a evitar fer ponts, per lo que el 9 d’Octubre perfectament podria acabar celebrant-se un dia 8 o un 11. Paregut passa en la Festa de les Falles, puix vol que la cremà del dia de Sant Josep es trasllade també al dilluns, per lo que podríem acabar cremant les falles el dia de Santa Gertrudis. ¿Per qué no propon que es trasllade la festivitat del 12 d’octubre? ¡Ah, és que eixa sí que li pica, perque en lloc d’un president de tots els valencians ací tenim a un ninot que és el governador civil del llevant espanyol! Ni una cessió més en la nostra identitat. Ha arribat l’hora de dir prou a tant d’etnocidi i començar a ofrenar noves glòries a Valéncia.

Voler i no poder.

01 Oct 2012 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

L’aler Víctor Claver s’ha convertit en el primer valencià que jugarà en la NBA. Com a valencianiste que soc, li desige la millor de les sorts i una carrera plagada d’exits i tituls, pero per desgracia pense que s’ha equivocat. Primer, que ha fichat per Portland Trail Blazers, que és un club a on tots els europeus, llevat d’Arvydas Sabonis, han punchat. Per alli han passat Fernando Martín, Sergio Rodríguez, Rudy Fernández, Drazen Petrovic, Aleksander Djordjevic o Detlef Schrempf. Tots eren molt millors que Claver i tots fracassaren en Portland.

I segon, que és lo més important: Claver no té calitat per a jugar en la NBA. Té una vitola de crack pero no passa de ser un molt bon jugador. És l’eterna promesa; eixa classe de tio que quan té 18 anys dius d’ell: «algun dia sera una gran estrela» i que quan té 35 anys dius d’ell: «algun dia sera una gran estrela». No ha segut un crack en la ACB ni tan sols el jugador més determinant del Valencia. Ademes, com a bon valencià, Claver té sanc d’orchata i no defen dur. Ixca m’equivoque pero em tem que se li fara el cul gros de tant d’estar assentat en el banquet.

L’historia d’este balocistelliste és la del poble valencià. És el voler i no poder. El voler aparentar que som més de lo que realment som. Per als valencians és millor dir «aixo ho pague yo» i convidar als amics en el restaurant encara que no tingam ni un duro i en acabant la nevera estiga buida. És millor hipotecar-se en un chalet que no necessitem, o en un coche que no podem pagar, a viure de lloguer i conduir un utilitari de segona mà. És millor ser una merda punchada en un pal dins d’Espanya a ser una chicoteta nació independent a on ningú te governe des de fora.

Millor ser coa de lleo que cap de ratoli. Millor presumir de poder valencià i creure que tenim en l’Estat la mateixa influencia que Catalunya encara que sigam una colonia. És millor gastar els diners publics en parcs tematics i obres faraoniques per a ser «el melic del món», «el centre de les mirades del planeta» que diuen els nostres governants [pausa aci per a que el llector es descollone] encara que uns pocs anys més tart quebrem. Voler aparentar que som més de lo que  realment som… És algo molt valencià. Valencia és com una tenda en molt d’escaparat i poca rebotiga, com una falla…molt bonica per fòra pero buida per dins.

FONT: Som nº 255. Octubre de 2012.

RIP pel sistema financer valencià.

26 Jun 2012 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , , , , , , ,

Fa dos anys es va crear Bankia de la fusió de Bancaixa, Caja Madrid, Caja Insular de Canarias, Caja Rioja, Caja Ávila, Caja Segovia i Caixa Laietana. Bankia es perfilava com la tercera entitat financera de l’Estat, superada únicament per Santander i BBVA. I era un banc valencià  ya que la sèu social estava en el Cap i Casal. Ara sabem que es troba en la més espantosa de les bancarrotes i l’Estat l’ha nacionalisada. Per a reflotar-la necessitarà un crèdit d’uns 60.o00 millons d’euros, una cantitat superior al Producte Interior Brut (PIB) de nacions com Bolívia, Uruguay, Guatemala, República Dominicana, Luxemburc, Bulgària, Sèrvia o Bielorrúsia. És dir, que mos eixiria més barat comprar Uruguay que reflotar Bankia.

Banco Valencia fon el primer síntoma de que algo funcionava malament. L’ent, que era propietat de Bancaixa, havia arribat a ser el sext banc de l’Estat pero també estava quebrat. Bankia tractà de vendre’l  pero ningú es va interessar i al final fon nacionalisat per l’Estat. Una entitat centenària acabà en la bancarrota per una mala gestió. Voler salvar Bankia i Banco Valencia ara és com pretendre traure al Titanic del fondo de l’oceà i encabotar-se en que torne a navegar. L’opció més barata seria fer una quebra ordenada pero en lloc d’això entre tots pagarem un Potosí per a que, una volta sanejats, abdós bancs se venguen a preu de saldo a Santander, CaixaBank o BBVA. Es socialisen les pèrdues, es privatisen els beneficis.

Un atre cas digne d’esperpent fon Caixa d’Aforros del Mediterràneu (CAM). La quarta caixa de l’Estat anava a formar part d’un procés de fusió juntament en Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantabria, del qual es desentengué en l’últim segon. La CAM, que tants pretendents havia tengut, al final es quedà com nóvia abandonada en l’altar. En acabant de ser nacionalisada, la CAM fon comprada per Banco Sabadell pel preu d’un euro. Caixa Mediterràneu fon bandejada pels seus propis directius i finalment controlada per catalans. Lo més gros de tot açò és que quan arriben les eleccions els responsables de tota esta hecatombe tornaran a revalidar la majoria absoluta. En Valéncia quan més lladre és un polític més li voten.

Pero no sols els gestors públics han fracasat, també els privats. Ruralcaixa conformà, juntament en 13 caixes més, el Grup Caixes Rurals del Mediterràneu (CRM), un grup 100% valencià. Pero en posterioritat firmà una aliança en Caja Mar. Abdós es fusionaran per a crear el grup Cajas Rurales Unidas, que, i ahí ve lo greu, tindrà la sèu social (a on se paguen els imposts, per a entendre’ns) en Almeria i no en Valéncia. Tota esta debacle ha ocorregut en només dos anys. En 2010 els valencians teniem Bancaixa, Banco Valencia, CAM i Ruralcaixa i ara no tenim res a banda dels deutes. Uns atres prendran les decisions per mosatros des de fòra i damunt serem els valencians els qui paguem la festa. O siga, l’història de sempre.

Una historia d’humiltat.

25 May 2012 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , ,

Amic llector, permeta’m contar-li una historia. Estats Units, decada dels 90. La NBA és la lliga de balocistella més important de tots els temps. En estos moments alli es concentra la practica totalitat dels millors jugadors nortamericans que mai s’haja dedicat a este deport:  Magic Johnson, Larry Bird, Kareem Abdul Jabbar, Michael Jordan, Hakeem Olajuwon, John Stockton, Karl Malone…

Entre esta constelacio d’estrelles destacava el nostre protagoniste de hui, David Robinson, pivot de San Antonio Spurs. No sé si voste està familiarisat en este deport. Si no és aixina, li dire quin és el perfil de jugador que busquen els entrenadors: algu que no siga el millor en res pero que siga bo en tot.  David complia a la perfeccio eixe paper. Era dels cinc millors en casi totes les facetes del joc.

Prova d’aixo és que David Robinson fon novat de l’any (1990), maxim rebotejador de la lliga (1991), maxim taponador (1992), millor defensor (1992), maxim anotador (1994) i millor jugador (1995). Havia guanyat casi tots els tituls  pero se li resistia el més important de tots: la lliga. Any rere any el seu equip era fulminat en les eliminatories. David començava a envellir i pensava que potser mai seria campeo.

En 1999 el seu entrenador, Gregg Popovich, demanà a Robinson un gran sacrifici. Li havia de cedir tot el protagonisme a un jovenet que havia arribat a l’equip nomes dos anys abans, l’ala-pivot Tim Duncan. El club no necessitava dos pivots ofensius, sino u ofensiu i un atre defensiu i a David li tocava defendre, fer la faena fosca per a que la gloria se l’enduguera un nouvingut que no era ningu.

Allo a David li va saber molt malament. Una cosa sería que els Spurs hagueren fichat a Michael Jordan, pero que Duncan acaparara tots els titulars de la prensa fon un colp molt gran per al seu orgull. Pero ho acatà. Robinson passà de ser l’estrella a ser jugador d’equip. En quant a estadistiques firmà la pijor temporada de la seua carrera. Pero ¿endevina qué? San Antonio guanyà la NBA aquell mateix any.

El valencianisme és un moviment massa menut en egos massa grans. Aci tot lo món es veu a sí mateix com el nou Palleter, el nou Francesc de Vinatea o  el nou Jaume I. Som un moviment atomisat no per accents, dretes-esquerres o nacionalismes-regionalismes, sino per orgulls i vanitats. Tot lo món vol ser el llider de la seua propia secta abans de cedir el protagonisme a un atre en benefici del regne.

Tots mos hem pensat que estem en una pelicula i que som els actors protagonistes. Que som imprescindibles, que sense mosatros no se pot rodar cap escena. I no, potser nomes som actors de repartiment. Potser el nostre paper en estos moments de l’historia sols es llimite a passar el testic als nostres fills per a que les generacions futures, esperem que en més trellat que la nostra, oficialisen el valencià.

Els valencians mos pareixem massa als argentins. Tot són individualismes i ganes de figurar. A mi m’agrada més Japo; 125 millons de persones que actuen en bloc, tots a una, com un sol home. M’agrada el balocistella perque és un deport d’equip a on ser suplent no és cap deshonra. I m’agrada David Robinson perque ha demostrat que quan u és humil i juga en equip la victoria no tarda molt en arribar.

FONT: SOM nº 254. Maig 2012.

Valéncia o països catalans.

25 Abr 2012 41 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

Una nació històrica o una inventada. Un regne o un comtat. Respectar als veïns  o lo meu és meu i lo teu és meu també. Solidaritat o ni una gota d’aigua per als valencians. Dir les coses a la cara o apunyalar per l’esquena. Identitat pròpia o autoodi. Lluitar per lo nostre o defendre lo del veí. Orgull de poble o complex d’inferioritat. GAV o ACPV. Una llengua dolça  com la mel o croar com els renocs. Un idioma propi o un dialecte de merda. Maulet o botifler. Patriota o traïdor.  Miquel Adlert o Joan Fuster. Regne de Valéncia o país valencià. Les Falles o Terra Lliure.  Anfós Ramon o Isabel Clara-Simó. El primer  Segle d’Or d’una llengua neollatina o Mortadelo y Filemón. Raonar en arguments o acusar de «fasciste» a tot el que discrepe de tu. Lliure pensament o la secta del catalanisme. El 9 d’Octubre o Catalunya, una, gran i lliure.  Vicent Savall o Raimon. Valéncia CF o Barça. Paella valenciana o catalana. Ausias March, el gran poeta valencià o Ausias March, poeta català naixcut en Gandia. Veritat o mentira. La Real Senyera o la màrfega. Cap de  ratolí o coa de lleó. Tindre dignitat o llepar culs.

Una societat encanallada.

21 May 2011 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

Una Universitat d’Estats Units ha fet recentment un estudi que apunta a que en Valéncia els polítics imputats per corrupció no sols no dimitixen sino que damunt la gent encara els vota més. Els nortamericans es fan creus i no entenen cóm pot ocórrer açò. Clar, la diferència radica en que Estats Units és del Primer Món pero Valéncia cada dia es pareix més a Argentina i a les repúbliques bananeres de Subamèrica. Quan un poble tria polítics embrutats per la corrupció, mos trobem davant d’una societat encanallada, que és complice del latrocini i a la que no importa gens que li furten, sempre que els canalles que li espolien siguen dels seus.

Falten hores per a les eleccions autonòmiques i locals i totes les enquestes apunten a que el Partido Popular (PP) tornarà a arrasar, incrementant inclús el número de vots i diputats. Açò no deixa de sorprendre tenint en conter que som l’autonomia més endeutada de tot l’Estat, que els casos de corrupció afloren per totes bandes i que la situació econòmica és crítica, ab la desfeta del teixit empresarial valencià, del sistema financer -que es ven al millor postor-, i de les famílies que es percipiten a l’abisme. I açò és res comparat en els retalls en sanitat i educació que faran els peperos al sandemà de les eleccions. Sempre hi hagut societats en vocació de suicidi.

Este és un poble meninfot que ha perdut l’identitat i que va camí a la desintegració. Ací només hi ha complex d’inferioritat i pasotisme. És un poble sense collons, que ni llig ni coneix l’història ni defén lo seu. És el poble que tot dictador somia governar, tan mans i sumís com un corderet al que pots portar al matader i ni tan sols s’atrevix a rechistar. El poble valencià està enamorat, enchisat, hipnotisat pels cants de sirena del PP. En una democràcia un poble té lo que es mereix i els valencians mos mereixem totes les catàstrofes i bancarrotes que lliurement demà triarem per majoria absoluta. És el fi de festa… el cataclisme final.

Soprén encara més que no hi haja cap força valencianista capaç d’irrompre en les Corts, quan no sols Galícia, Euskadi i Catalunya disponen de forts partits autonomistes sino també Navarra, Astúries, Cantàbria o Canàries per posar alguns eixemples. Pero el valencianisme es troba atomisat en mil capelletes i cadascuna d’elles té el seu particular profeta. Hi ha egos massa grans en un moviment massa menut. La salvació no la portarà cap mesíes sino el treball en equip. Primer cal unir tot el valencianisme cultural, dividit des de la reintroducció dels accents, si volem tornar a tindre algun dia un valencianisme polític i social fort.

Valéncia o Espanya.

25 Abr 2011 12 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , , , , , ,


Valéncia o Espanya. Fèrtils terres d’arrossars i tarongers o una estèril planura plena de matolls treta de Mad Max. Un païsage replet de vida i esperança o un digne d’un holocaust atòmic. Mamprendre una empresa o viure dels subsidis. Currar prop de casa o nàixer en la maleta baix del braç. Parlar castellà, valencià i anglés o a mí me habla usted en cristiano. Jaume I el Conquistador o Felip V.  Cremar Falles o torturar bous. Els Moros i Cristians o la Feria de Abril. Treballar o fer palmes en un bar. Francesc de Vinatea o Zapatero. Decidir el nostre propi destí o que el decidixquen per mosatros des de Madrit i Barcelona. La RACV o la AVL. Valéncia C.F. o Real Madrit. El Palleter o Rita Barberà. Acollir al foraster o ni una gota d’aigua per als valencians. Valencià en les escoles o països catalans. El segle XV o un país de caspa i pandereta.  Ofrenar noves glòries a Valéncia o l’espoli fiscal. Un poema d’Ausias March o el soroll d’escopir quan pronuncies la jota. Cultura o analfabetisme. Civilisació o barbàrie. Primer Món o Tercer. Un Estat Valencià o una comunitat autònoma. Ser lliures o ser esclaus.

Un crit de dignitat.

17 Abr 2011 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , ,

En els nostres dies, al mateix temps que les multinacionals anuncien beneficis històrics, s’abaratix el despediment dels treballadors, es rebaixa el sou dels funcionaris i les pensions dels nostres majors, mos diuen que tots hem de treballar més i cobrar encara menys, mos pugen els imposts a la classe mija mentres que es mira cap a una atra banda en lo que passa en els paraïsos fiscals i es privatisa la sanitat i educació públiques. S’està furtant als més pobres per a donar-li-ho als rics.

Vaig més  llunt encara: existix tot un pla orquestat per a destruir la classe mija i la crisis només es donarà per resolta oficialment quan als treballadors mos hagen arrebatat tots els nostres drets més bàsics i s’haja desmantellat l’estat del benestar. I eixistix tot un pla orquestat per a exterminar la Llengua Valenciana i borrar del mapa i dels llibres d’història al Regne de Valéncia i que el poble valencià es diluïxca fins a desaparéixer, com un tarroç de sucre que es desfà dins d’un got de llet.

Ahir mils de valencians eixiren novament al carrer per a protestar contra el pancatalanisme, les ingerències de TV3 en el Regne de Valéncia i especialment contra la corrupció d’una classe política depravada i sense escúpuls que no té problemes en entregar mils de millons d’euros a la banca al temps que anuncia dramàtics retalls socials per a les capes més necessitades, lo que aboca a mils de chicotets i mijans empresaris a tancar els seus negocis i a mils de famílies a la ruïna.

Esta manifestació, encapçalada pel Grup d’Acció Valencianista (GAV) i per Coalició Valenciana (CV), fon un crit de dignitat i el contrapunt  a l’indigna manifestació pancatalanista de la vesprada. Eixa en la que han de portar decenes d’autobusos procedents de Barcelona per a poder omplir la manifa; eixa a on el cantautor catalanufo Lluís Llach s’ha llimitat a interpretar tres tristes cançons damunt d’un camió en un espectàcul digne del bomber torer o dels gitanos de la cabra.

En una dictadura no queda més remei que acceptar lo que diga el dictador de torn perque de lo contrari et fusilen. Pero en una democràcia cal movilisar-se per a lluitar per lo nostre. I la movilisació deu ser sobretot en les urnes, ya que són els vots, no les manifestacions ni les protestes ni les recollides de firmes sino els vots els que de veritat canvien les coses. Pero per desgràcia, Valéncia sempre és la que es baixa els pantalons, posa el cul en pompa i encara demana perdó per donar l’esquena.

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes