El procés català: història d’una estafa.

¿Serà Catalunya un estat independent pròximament? Molt s’està parlant d’este tema. I des de fa temps. Yo trobe, no obstant, que estem davant d’una calculada escenificació teatral que no durà a cap banda. No a curt determini. Hem assistit en poc de temps a moltes elecciones autonòmiques (2010, 2012, 2015). En totes hi havia una majoria nacionalista en el Parlament. Pero en cap d’elles s’ha proclamat el tan anhelat Estat Català.

En els últims anys hem assistit a enormes manifestacions sobiranistes en Catalunya. Algunes de més d’un milló de persones. Potser de més de dos. També hi ha hagut manifestacions contràries al dret a decidir i l’independència de Catalunya, pero estes han segut molt més reduïdes en participants. És evident que en el carrer hi ha una majoria independentista. ¿Potser s’ha aprofitat això per a proclamar l’independència? No.

Des de 2009 fins a l’actualitat hi ha hagut diverses consultes populars. La primera fon la d’Arenys de Munt, al 2009. Molts Ajuntaments han celebrat consultes semblants. En 2014 se feu una a nivell de tota Catalunya. El resultat sempre ha segut el mateix: sí a l’independència. Aixina i tot, en lloc de proclamar-la, l’actual administració catalana opta, com un deja-vu, per tornar a convocar una nova consulta. Torna-li la trompa al chic.

Catalunya ha entrat en un bucle que es repetix fins a l’infinit. Eleccions autonòmiques –> Manifestacions independentistes –> Consulta popular –> Demanar l’independència a Espanya –> Espanya diu que no –> Eleccions autonòmiques. De manifestació en manifestació, en consulta en consulta, d’eleccions en eleccions. Si tenen majoria en el carrer, en les urnes i en el Parlament… ¿per qué no proclamen l’independència ya d’una?

Trobe que el Govern català no pensa en proclamar l’independència unilateralment. I eixa és l’única manera, perque si has d’esperar a que el Govern de Mariano Rajoy et diga que sí, com diu la cançò dels Panchos: pasarán más de mil años, muchos más…  Junts pel Sí (JxSí) fa servir el tema de l’independència únicament per a perpetuar-se en el poder i per a tapar les seues vergonyes, els seus imputats, els seus 3%.

Els catalans van de farol i en Madrit ho saben. Estos patriotes són catalans de cor pero andorrans de bojaca. ¿Algú s’imagina a esta tropa fent una declaració unilateral d’independència sabent que des de Madrit enviaran la Guàrdia Civil i els tancs? ¿Algú s’imagina a Jordi Pujol, a Artur Mas, a Carles Puigdemont o a Oriol Junqueras disposts a martirisar-se i anar a presó per la causa, a l’estil Nelson Mandela? Yo tampoc.

Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon).

Titul: Per a ofrenar noves glories a Valencia.

Autor: Josué Ferrer.

Prolec: Manuel Latorre.

Edicio: Josué Ferrer.

Correccio: Josué Ferrer.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edicio: Almassora, Regne de Valencia, octubre de 2012 (Amazon).

ISBN: 978-84-615-6324-1.

Format: Mobi.

Preu: 1,58 € (Amazon Espanya, Italia, França i Alemanya), 1,28 £ (Amazon Regne Unit), 2,06 $ (Amazon Estats Units i India).

Sinopsis:

El present llibre és un volum recopilatori compost per cent articuls i un discurs publicats per Josué Ferrer en distints mijos de comunicacio entre 2004 i 2009. El govern socialiste de Zapatero en Espanya, les majories absolutistes dels populars en Valencia, els chantages de Carod-Rovira, l’envestida pancatalanista, l’afonament del valencianisme, l’actualitat de ETA, l’auge del abort, el frau de la Constitucio Europea o el Pla Ibarretxe són nomes algunes de les moltes i candents qüestions que l’autor analisa a lo llarc d’estes pagines. L’obra, no obstant, és per damunt de tot valencianista i denuncia l’etnocida proces de substitucio llingüistica que el poble valencià patí a principis de segle XXI i cóm el Regne de Valencia fon utilisat com una mera moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. És este un llibre necessari per a la memoria historica i per a que les generacions futures coneguen, en noms i llinages, qui donà sa vida per Valencia i qui la vengue per trenta monedes de plata.

Per a adquirir-lo puncha aci:

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Espanya).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Italia).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon França).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Alemanya).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Regne Unit).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la noticia de l’aparicio d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTICIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/10/17/per-a-ofrenar-noves-glories-a-valencia/

portada-sa-lluna-3a

L’Estat Valencià (Amazon).

Títul: L’Estat Valencià.

Autor: Josué Ferrer.

Edició: Josué Ferrer.

Correcció: Josué Ferrer.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edició: Burriana, Regne de Valéncia, maig de 2009 (Mosseguello).

Segona edició: Almassora, Regne de Valéncia, octubre de 2012 (Amazon).

ISBN: 978-84-615-6320-3.

Format: Mobi.

Preu: 1,61 € (Amazon Espanya, Itàlia, França i Alemanya), 1,28 £ (Amazon Regne Unit), 2,00 $ (Amazon Estats Units i Índia).

Sinopsis:

¿Qué fa que un home passe de ser un fervorós espanyoliste a un independentiste valencià convençut? ¿A quant ascendix l’espoli fiscal? ¿Seria viable econòmicament una Valéncia sobirana? ¿Tindria els dies contats el catalanisme si fórem una nació lliure?

Este llibre analisa cóm a lo llarc dels sigles el Regne de Valéncia sempre ha segut lleal a Espanya pero esta sempre mos ha recompensat en la traïció, per lo que ya ha arribat l’hora de deixar d’ofrenar noves glòries a qui mos nega la llengua i l’aigua.

Tan sols hi ha un camí que pot salvar-mos de la dominació política, l’explotació econòmica i la substitució llingüística i cultural que patim els valencians: retornar a l’independència nacional que el Regne de Valéncia no degué haver perdut mai.

L’única vida per a salvaguardar  la nostra llengua i cultura i no ser exterminats com a poble és dotar-mos d’un estat propi: l’Estat Valencià.

NOTA: Esta és la segona edició del llibre, corregida i aumentada respecte de la primera apareguda en paper en 2009. Inclou senyes actualisades, l’adaptació a la normativa vigent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), un prefaci a la segona edició i un nou capítul.

Per a adquirir-lo puncha ací:

–> L’Estat Valencià (Amazon Espanya).

–> L’Estat Valencià (Amazon Itàlia).

–> L’Estat Valencià (Amazon França).

–> L’Estat Valencià (Amazon Alemanya).

–> L’Estat Valencià (Amazon Regne Unit).

–> L’Estat Valencià (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la notícia de l’aparició d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTÍCIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/10/09/lestat-valencia-de-josue-ferrer/

estatvalencic3a0_8_1200px_sense_proleg

La consciència de ser valencians (Amazon).

Títul: La consciència de ser valencians.

Autor: Josué Ferrer.

Pròlec: Josep Esteve Rico Sogorb.

Edició: Josué Ferrer.

Correcció: Joan Ignaci Serrano.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edició: Almassora, Regne de Valéncia, juliol de 2012.

ISBN: 978-84-615-6319-7.

Format: Mobi.

Preu: 1,63 € (Amazon Espanya, Itàlia, França i Alemanya), 1,31 £ (Amazon Regne Unit), 2,00 $ (Amazon Estats Units).

Sinopsis:

El valencià és un poble de passat gloriós, present fosc i futur incert. En el pas dels sigles la nostra gent ha segut bombardejada en un continu rentat de cervell que ha debilitat la nostra personalitat. Hui el poble valencià no té consciència de poble valencià sino de poble espanyol. I estem tan embadalits pensant en Espanya que se mos ha oblidat que som valencians. Ho som i no mos donem ni conte. No li concedim cap importància a ser-ho. No es contempla la valenciania com una identitat sino com una anècdota i haver naixcut en Valéncia no és un orgull sino una casualitat. Pensem sempre en els interessos generals d’Espanya abans que en els propis de la nostra terra. Per a mosatros tot lo valencià és secundari i queda relegat per lo espanyol. Pero ser valencians no és la nostra forma de ser espanyols. Ni de ser catalans ni europeus. És la nostra forma de ser persones. És hora de véncer els complexos d’inferioritat que per sigles mos han inoculat des de Madrit i Barcelona i recuperar la consciència perduda de poble: la consciència de ser valencians.

Per a adquirir-lo puncha ací:

–> La consciència de ser valencians (Amazon Espanya).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Itàlia).

–> La consciència de ser valencians (Amazon França).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Alemanya).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Regne Unit).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la notícia de l’aparició d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTÍCIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/07/15/la-consciencia-de-ser-valencians-de-josue-ferrer/

portadaconciencia07_1200px

Valéncia o Espanya.


Valéncia o Espanya. Fèrtils terres d’arrossars i tarongers o una estèril planura plena de matolls treta de Mad Max. Un païsage replet de vida i esperança o un digne d’un holocaust atòmic. Mamprendre una empresa o viure dels subsidis. Currar prop de casa o nàixer en la maleta baix del braç. Parlar castellà, valencià i anglés o a mí me habla usted en cristiano. Jaume I el Conquistador o Felip V Cremar Falles o torturar bous. Els Moros i Cristians o la Feria de Abril. Treballar o fer palmes en un bar. Francesc de Vinatea o Zapatero. Decidir el nostre propi destí o que el decidixquen per mosatros des de Madrit i Barcelona. La RACV o la AVL. Valéncia C.F. o Real Madrit. El Palleter o Rita Barberà. Acollir al foraster o ni una gota d’aigua per als valencians. Valencià en les escoles o països catalans. El segle XV o un país de caspa i pandereta.  Ofrenar noves glòries a Valéncia o l’espoli fiscal. Un poema d’Ausias March o el soroll d’escopir quan pronuncies la jota. Cultura o analfabetisme. Civilisació o barbàrie. Primer Món o Tercer. Un Estat Valencià o una comunitat autònoma. Ser lliures o ser esclaus.

Una nova nacio lliure està a punt de naixer.

metro220506foto7
I es dira Montenegro. L’Unio Europea (UE) exigia dos requisits per a validar la seua secessio de Servia. Que al manco el 51% del poble votara en el referendum d’autodeterminacio i que el Sí a l’independencia superara el 55%. Els dos s’han cumplit. 55,4% per al Sí i una participacio de més del 86%. Montenegro, un païs que té el tamany de Murcia, 670.000 habitants i Podgorica de capital, obte aixina la sobirania despres de que Eslovenia, Croacia, Bosnia-Herzegovina i Macedonia ho feren als 90. Montenegro fon sobirana entre 1878 i 1918.

Els montenegrins sempre han estat per l’unio en Servia. De fet, en 1992 votaren en referendum continuar units. Pero els permanents conflictes interns han multiplicat l’independentisme en l’opinio publica. El poble s’ha cansat de tants problemes i el primer ministre Milos Djukanovic -abans unioniste- s’ha convertit en el pare de la nacio. Es confirma la disolucio de Servia i Montenegro (hereua de Yugoslavia) i ara Servia, per autoritaria i centralista, es queda sola i sense eixida a la mar. Que prenga nota Madrit per lo que puga ocorrer aci.

El dret d’autodeterminacio és una cosa que no deu espantar a ningu. En els països del nostre entorn s’ha donat. De fet, en 1946 el poble feroes decidi en un plebiscit que les Illes Feroe s’independisaren de Dinamarca (encara que el govern danes anulà la votacio). Actualment, Dinamarca no es nega a l’independencia feroe. En Chipre es feu un referendum en 2004 per a vore si es reunificava l’illa. I arraïl de les negociacions del govern d’ Espanya en ETA es posa sobre la taula l’exigencia del dret d’autodeterminacio per a Euskadi i el poble vasc.

La ONU avala el dret d’autodeterminacio per al Sahara Occidental. Tal dret està expressament reconegut per les lleis per a l’illa de Bouganville (Papua-Nova Guinea) i per als estats federats que componen Etiopia. Una de les ultimes nacions en independisar-se en el planeta fon Timor Occidental, que es separà d’Indonesia arraïl del referendum de 1999. Quebec ha plantejat el seu proyecte d’estat lliure associat en les consultes de 1980 i 1995. I en el món hi ha un bon grapat d’estats “de fet”: Abjasia, Palestina, Taiwan, Somalilandia, Puntlandia, etc.

Si fem paralelismes entre Yugoslavia i Espanya, Eslovenia sería Euskadi i Croacia Catalunya. És dir, dos pobles que tenen molt clara sa identitat. Montenegro és més com Galicia o Valencia; un poble historicament fidel, lleal i partidari com el que més de l’unitat estatal pero que en el pas del temps comença a vore que no té sentit continuar en un païs-problema, que més val sol que mal acompanyat. Montenegro ha pegat un gir de 180º: d’unionistes a separatistes. Algo comença a canviar. El germen independentiste s’escampa i pot arribar aci.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 23-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Fa falta un partit valencianiste.

DSC06059

És evident que la valenciana no és una societat nacionalista com la vasca o la catalana, per a que enganyar-mos. En Euskadi hi ha actualment quatre forces vasquistes en el Parlament (PNV, EA, PCTV i Aralar) a la qual podriem efegir una quinta (EB-IU). El PNV porta governant durant decenis i a pesar d’aixo continúa tenint més força que PP i PSOE junts. En Catalunya ha governat durant dos decenis CIU i en els ultims anys ERC ha multiplicat la seua força electoral. Pero és més, en Catalunya fins i tot els partits teoricament espanyolistes són tambe en major o menor mida pancatalanufos (PSC, PP i IC-Verts). A sovint els valencians diuen que els catalans i vascs sí que tiren cap a la seua terra i confessen per lo baix que ad ells els va molt millor que a mosatros. Lo sorprenent és que reconeguen que votar per partits nacionalistes dona moltes ventages (més diners, més influencia…) pero que despres en Valencia voten arrolladorament pels partits de Madrit, PSOE i PP.

Ara be, si la realitat social de Valencia no és comparable a la vasca o la catalana (aixina de be els va ad ells i de mal a mosatros), sí que podria tindre més similituts en unes atres comunitat autonomes. Pero fins i tot aixina, mos trauen els colors als valencians. En Galicia el BNG ha passat de ser un partit microscopic a ser la segona força per davant dels socialistes i s’ha convertit en futura alternativa de govern. El Partit Aragones (PAR) ha tingut dos presidents autonomics. En Navarra la força hegemonica es l’Unio del Poble Navarres (UPN) mentres que Convergencia Democrata de Navarra (CDN) és ya el tercer en discordia. Coalicio Canaria (CC) és invencible en les illes en els ultims anys. Pero potser el cas més sorprenent és el de Cantabria a on no un sino dos partits regionalistes han governat l’autonomia, l’Unio per al Progrés de Cantabria (UPCA) i el Partit Regionaliste Cantabre (PRC). Fins i tot Coalicio per Melilla (CPM) mos guanya la partida. Aixo ho diu tot.

A qui li digues que una societat com la valenciana, on el 70% dels valencians considera que Valencià i catala són dos idiomes distints, haja d’engolir en uns politics que imponen el catala sense apenes oposicio, no s’ho creu. I certament que els valencians voten sistematicament per partits que li neguen inclus una gota d’aigua pareix digne d’una novela de Franz Kafka. Ara be, este estrepitos fracas deuria convidar a la reflexio i a l’autocritica al valencianisme politic. Perque si en Cantabria –sense ser cap nacionalitat historica- han governat dos partits de tall regionaliste i en Valencia –antiga nacio independent- els partits intitulats valencianistes són del tot incapaços de superar una patetica barrera del 5% de vots, és que el valencianisme politic ha fet les coses mal. O be tots els partits valencianistes fan autocritica i dissenyen una estrategia de futur que ilusione a la ciutadania com ocorre en unes atres autonomies o be, de lo contrari, el poble valencià sera aniquilat i reduit al no res.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 6-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: