Nacionalisme, patriotisme i globalisme.

Des de fa molts anys els partidaris de la neollengua mos volen fer creure que el «nacionalisme» és una cosa terrible. Diuen que el qui és nacionaliste odia als que no són de la seua nació, pero això es correspon més en la «xenofòbia» que en una atra cosa. O et volen fer creure que nacionaliste és el qui es creu superior a les atres nacions i que això li dona el dret de chafar-les. Això és en realitat «supremacisme». ¿Pero qué és el nacionalisme?

Si busques en qualsevol diccionari de qualsevol llengua occidental trobaràs que pràcticament tots et transmeten, en diferents paraules, definicions i expressions, la mateixa idea general: «nacionalisme» és amor per la nació a l’igual que «patriotisme» és amor per la pàtria, sent «nació» i «pàtria» sinònims. «Nacionalisme» i «patriotisme» són en realitat lo mateix. És amar el teu país, sentir devoció per la pàtria… ¿Cóm pot ser roïn això?

El nacionalisme busca posar els interessos del nostre país per damunt dels interessos estrangers. Per contra per a un internacionaliste el món millora si permetem que les taronges africanes i els textils asiàtics es comercialisen en Europa. No importa que això comporte la ruïna per als empresaris i agricultors del nostre país puix només importa l’interés general i no el particular. Falsos cosmopolites que són els venpàtries de tota la vida.

Per supost, ser nacionaliste no et fa millor o pijor persona. Nacionaliste era Adolf Hitler pero també Mahatma Gandhi. I és innegable que a lo llarc de l’història hi hagut persones que han comés crims abominables en nom del nacionalisme, a l’igual que hi hagut també reis tirànics o republicans sanguinolents. Pero igual que açò no fa roïna per se ni a la corona ni a la república, tampoc el nacionalisme deixa de ser sentir amor per la nació.

El nacionalisme resulta indispensable per a que existixca la democràcia. Una nació sense fronteres no és una nació en absolut. Una nació ha de tindre ben delimitades les seues fronteres i el seu territori perque només allí dins es podrà posar en pràctica la democràcia ya que els ciutadans poden triar els seus governs nacionals pero, per contra, no se’ls permet triar els membres de les entitats supranacionals que de facto governen el món.

Yo vullc una nació a on el poble puga votar als seus governants i estos rendixquen contes a la ciutadania. El globalisme per contra vol que les pàtries de la Terra es difuminen fins a desaparéixer per a ser governades per certes famílies (Rothschild, Rockefeller, Soros…) que mos donen órdens a tots sense que ningú els haja votat. Som nacionalistes perque som patriotes i som patriotes perque som nacionalistes… Perque amem a la nostra nació.

El procés català: història d’una estafa.

¿Serà Catalunya un estat independent pròximament? Molt s’està parlant d’este tema. I des de fa temps. Yo trobe, no obstant, que estem davant d’una calculada escenificació teatral que no durà a cap banda. No a curt determini. Hem assistit en poc de temps a moltes elecciones autonòmiques (2010, 2012, 2015). En totes hi havia una majoria nacionalista en el Parlament. Pero en cap d’elles s’ha proclamat el tan anhelat Estat Català.

En els últims anys hem assistit a enormes manifestacions sobiranistes en Catalunya. Algunes de més d’un milló de persones. Potser de més de dos. També hi ha hagut manifestacions contràries al dret a decidir i l’independència de Catalunya, pero estes han segut molt més reduïdes en participants. És evident que en el carrer hi ha una majoria independentista. ¿Potser s’ha aprofitat això per a proclamar l’independència? No.

Des de 2009 fins a l’actualitat hi ha hagut diverses consultes populars. La primera fon la d’Arenys de Munt, al 2009. Molts Ajuntaments han celebrat consultes semblants. En 2014 se feu una a nivell de tota Catalunya. El resultat sempre ha segut el mateix: sí a l’independència. Aixina i tot, en lloc de proclamar-la, l’actual administració catalana opta, com un deja-vu, per tornar a convocar una nova consulta. Torna-li la trompa al chic.

Catalunya ha entrat en un bucle que es repetix fins a l’infinit. Eleccions autonòmiques –> Manifestacions independentistes –> Consulta popular –> Demanar l’independència a Espanya –> Espanya diu que no –> Eleccions autonòmiques. De manifestació en manifestació, en consulta en consulta, d’eleccions en eleccions. Si tenen majoria en el carrer, en les urnes i en el Parlament… ¿per qué no proclamen l’independència ya d’una?

Trobe que el Govern català no pensa en proclamar l’independència unilateralment. I eixa és l’única manera, perque si has d’esperar a que el Govern de Mariano Rajoy et diga que sí, com diu la cançò dels Panchos: pasarán más de mil años, muchos más…  Junts pel Sí (JxSí) fa servir el tema de l’independència únicament per a perpetuar-se en el poder i per a tapar les seues vergonyes, els seus imputats, els seus 3%.

Els catalans van de farol i en Madrit ho saben. Estos patriotes són catalans de cor pero andorrans de bojaca. ¿Algú s’imagina a esta tropa fent una declaració unilateral d’independència sabent que des de Madrit enviaran la Guàrdia Civil i els tancs? ¿Algú s’imagina a Jordi Pujol, a Artur Mas, a Carles Puigdemont o a Oriol Junqueras disposts a martirisar-se i anar a presó per la causa, a l’estil Nelson Mandela? Yo tampoc.

Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon).

Titul: Per a ofrenar noves glories a Valencia.

Autor: Josué Ferrer.

Prolec: Manuel Latorre.

Edicio: Josué Ferrer.

Correccio: Josué Ferrer.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edicio: Almassora, Regne de Valencia, octubre de 2012 (Amazon).

ISBN: 978-84-615-6324-1.

Format: Mobi.

Preu: 1,58 € (Amazon Espanya, Italia, França i Alemanya), 1,28 £ (Amazon Regne Unit), 2,06 $ (Amazon Estats Units i India).

Sinopsis:

El present llibre és un volum recopilatori compost per cent articuls i un discurs publicats per Josué Ferrer en distints mijos de comunicacio entre 2004 i 2009. El govern socialiste de Zapatero en Espanya, les majories absolutistes dels populars en Valencia, els chantages de Carod-Rovira, l’envestida pancatalanista, l’afonament del valencianisme, l’actualitat de ETA, l’auge del abort, el frau de la Constitucio Europea o el Pla Ibarretxe són nomes algunes de les moltes i candents qüestions que l’autor analisa a lo llarc d’estes pagines. L’obra, no obstant, és per damunt de tot valencianista i denuncia l’etnocida proces de substitucio llingüistica que el poble valencià patí a principis de segle XXI i cóm el Regne de Valencia fon utilisat com una mera moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. És este un llibre necessari per a la memoria historica i per a que les generacions futures coneguen, en noms i llinages, qui donà sa vida per Valencia i qui la vengue per trenta monedes de plata.

Per a adquirir-lo puncha aci:

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Espanya).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Italia).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon França).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Alemanya).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Regne Unit).

–> Per a ofrenar noves glories a Valencia (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la noticia de l’aparicio d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTICIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/10/17/per-a-ofrenar-noves-glories-a-valencia/

portada-sa-lluna-3a

L’Estat Valencià (Amazon).

Títul: L’Estat Valencià.

Autor: Josué Ferrer.

Edició: Josué Ferrer.

Correcció: Josué Ferrer.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edició: Burriana, Regne de Valéncia, maig de 2009 (Mosseguello).

Segona edició: Almassora, Regne de Valéncia, octubre de 2012 (Amazon).

ISBN: 978-84-615-6320-3.

Format: Mobi.

Preu: 1,61 € (Amazon Espanya, Itàlia, França i Alemanya), 1,28 £ (Amazon Regne Unit), 2,00 $ (Amazon Estats Units i Índia).

Sinopsis:

¿Qué fa que un home passe de ser un fervorós espanyoliste a un independentiste valencià convençut? ¿A quant ascendix l’espoli fiscal? ¿Seria viable econòmicament una Valéncia sobirana? ¿Tindria els dies contats el catalanisme si fórem una nació lliure?

Este llibre analisa cóm a lo llarc dels sigles el Regne de Valéncia sempre ha segut lleal a Espanya pero esta sempre mos ha recompensat en la traïció, per lo que ya ha arribat l’hora de deixar d’ofrenar noves glòries a qui mos nega la llengua i l’aigua.

Tan sols hi ha un camí que pot salvar-mos de la dominació política, l’explotació econòmica i la substitució llingüística i cultural que patim els valencians: retornar a l’independència nacional que el Regne de Valéncia no degué haver perdut mai.

L’única vida per a salvaguardar  la nostra llengua i cultura i no ser exterminats com a poble és dotar-mos d’un estat propi: l’Estat Valencià.

NOTA: Esta és la segona edició del llibre, corregida i aumentada respecte de la primera apareguda en paper en 2009. Inclou senyes actualisades, l’adaptació a la normativa vigent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), un prefaci a la segona edició i un nou capítul.

Per a adquirir-lo puncha ací:

–> L’Estat Valencià (Amazon Espanya).

–> L’Estat Valencià (Amazon Itàlia).

–> L’Estat Valencià (Amazon França).

–> L’Estat Valencià (Amazon Alemanya).

–> L’Estat Valencià (Amazon Regne Unit).

–> L’Estat Valencià (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la notícia de l’aparició d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTÍCIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/10/09/lestat-valencia-de-josue-ferrer/

estatvalencic3a0_8_1200px_sense_proleg

La consciència de ser valencians (Amazon).

Títul: La consciència de ser valencians.

Autor: Josué Ferrer.

Pròlec: Josep Esteve Rico Sogorb.

Edició: Josué Ferrer.

Correcció: Joan Ignaci Serrano.

Portada: Ignaci Gallego.

Primera edició: Almassora, Regne de Valéncia, juliol de 2012.

ISBN: 978-84-615-6319-7.

Format: Mobi.

Preu: 1,63 € (Amazon Espanya, Itàlia, França i Alemanya), 1,31 £ (Amazon Regne Unit), 2,00 $ (Amazon Estats Units).

Sinopsis:

El valencià és un poble de passat gloriós, present fosc i futur incert. En el pas dels sigles la nostra gent ha segut bombardejada en un continu rentat de cervell que ha debilitat la nostra personalitat. Hui el poble valencià no té consciència de poble valencià sino de poble espanyol. I estem tan embadalits pensant en Espanya que se mos ha oblidat que som valencians. Ho som i no mos donem ni conte. No li concedim cap importància a ser-ho. No es contempla la valenciania com una identitat sino com una anècdota i haver naixcut en Valéncia no és un orgull sino una casualitat. Pensem sempre en els interessos generals d’Espanya abans que en els propis de la nostra terra. Per a mosatros tot lo valencià és secundari i queda relegat per lo espanyol. Pero ser valencians no és la nostra forma de ser espanyols. Ni de ser catalans ni europeus. És la nostra forma de ser persones. És hora de véncer els complexos d’inferioritat que per sigles mos han inoculat des de Madrit i Barcelona i recuperar la consciència perduda de poble: la consciència de ser valencians.

Per a adquirir-lo puncha ací:

–> La consciència de ser valencians (Amazon Espanya).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Itàlia).

–> La consciència de ser valencians (Amazon França).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Alemanya).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Regne Unit).

–> La consciència de ser valencians (Amazon Estats Units).

Edite:

Li convide a llegir la notícia de l’aparició d’este llibre que va publicar El librepensador:

NOTÍCIA ESCRITA: http://www.ellibrepensador.com/2012/07/15/la-consciencia-de-ser-valencians-de-josue-ferrer/

portadaconciencia07_1200px

Valéncia o Espanya.


Valéncia o Espanya. Fèrtils terres d’arrossars i tarongers o una estèril planura plena de matolls treta de Mad Max. Un païsage replet de vida i esperança o un digne d’un holocaust atòmic. Mamprendre una empresa o viure dels subsidis. Currar prop de casa o nàixer en la maleta baix del braç. Parlar castellà, valencià i anglés o a mí me habla usted en cristiano. Jaume I el Conquistador o Felip V Cremar Falles o torturar bous. Els Moros i Cristians o la Feria de Abril. Treballar o fer palmes en un bar. Francesc de Vinatea o Zapatero. Decidir el nostre propi destí o que el decidixquen per mosatros des de Madrit i Barcelona. La RACV o la AVL. Valéncia C.F. o Real Madrit. El Palleter o Rita Barberà. Acollir al foraster o ni una gota d’aigua per als valencians. Valencià en les escoles o països catalans. El segle XV o un país de caspa i pandereta.  Ofrenar noves glòries a Valéncia o l’espoli fiscal. Un poema d’Ausias March o el soroll d’escopir quan pronuncies la jota. Cultura o analfabetisme. Civilisació o barbàrie. Primer Món o Tercer. Un Estat Valencià o una comunitat autònoma. Ser lliures o ser esclaus.

Una nova nacio lliure està a punt de naixer.

metro220506foto7
I es dira Montenegro. L’Unio Europea (UE) exigia dos requisits per a validar la seua secessio de Servia. Que al manco el 51% del poble votara en el referendum d’autodeterminacio i que el Sí a l’independencia superara el 55%. Els dos s’han cumplit. 55,4% per al Sí i una participacio de més del 86%. Montenegro, un païs que té el tamany de Murcia, 670.000 habitants i Podgorica de capital, obte aixina la sobirania despres de que Eslovenia, Croacia, Bosnia-Herzegovina i Macedonia ho feren als 90. Montenegro fon sobirana entre 1878 i 1918.

Els montenegrins sempre han estat per l’unio en Servia. De fet, en 1992 votaren en referendum continuar units. Pero els permanents conflictes interns han multiplicat l’independentisme en l’opinio publica. El poble s’ha cansat de tants problemes i el primer ministre Milos Djukanovic -abans unioniste- s’ha convertit en el pare de la nacio. Es confirma la disolucio de Servia i Montenegro (hereua de Yugoslavia) i ara Servia, per autoritaria i centralista, es queda sola i sense eixida a la mar. Que prenga nota Madrit per lo que puga ocorrer aci.

El dret d’autodeterminacio és una cosa que no deu espantar a ningu. En els països del nostre entorn s’ha donat. De fet, en 1946 el poble feroes decidi en un plebiscit que les Illes Feroe s’independisaren de Dinamarca (encara que el govern danes anulà la votacio). Actualment, Dinamarca no es nega a l’independencia feroe. En Chipre es feu un referendum en 2004 per a vore si es reunificava l’illa. I arraïl de les negociacions del govern d’ Espanya en ETA es posa sobre la taula l’exigencia del dret d’autodeterminacio per a Euskadi i el poble vasc.

La ONU avala el dret d’autodeterminacio per al Sahara Occidental. Tal dret està expressament reconegut per les lleis per a l’illa de Bouganville (Papua-Nova Guinea) i per als estats federats que componen Etiopia. Una de les ultimes nacions en independisar-se en el planeta fon Timor Occidental, que es separà d’Indonesia arraïl del referendum de 1999. Quebec ha plantejat el seu proyecte d’estat lliure associat en les consultes de 1980 i 1995. I en el món hi ha un bon grapat d’estats “de fet”: Abjasia, Palestina, Taiwan, Somalilandia, Puntlandia, etc.

Si fem paralelismes entre Yugoslavia i Espanya, Eslovenia sería Euskadi i Croacia Catalunya. És dir, dos pobles que tenen molt clara sa identitat. Montenegro és més com Galicia o Valencia; un poble historicament fidel, lleal i partidari com el que més de l’unitat estatal pero que en el pas del temps comença a vore que no té sentit continuar en un païs-problema, que més val sol que mal acompanyat. Montenegro ha pegat un gir de 180º: d’unionistes a separatistes. Algo comença a canviar. El germen independentiste s’escampa i pot arribar aci.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 23-5-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Fa falta un partit valencianiste.

DSC06059

És evident que la valenciana no és una societat nacionalista com la vasca o la catalana, per a que enganyar-mos. En Euskadi hi ha actualment quatre forces vasquistes en el Parlament (PNV, EA, PCTV i Aralar) a la qual podriem efegir una quinta (EB-IU). El PNV porta governant durant decenis i a pesar d’aixo continúa tenint més força que PP i PSOE junts. En Catalunya ha governat durant dos decenis CIU i en els ultims anys ERC ha multiplicat la seua força electoral. Pero és més, en Catalunya fins i tot els partits teoricament espanyolistes són tambe en major o menor mida pancatalanufos (PSC, PP i IC-Verts). A sovint els valencians diuen que els catalans i vascs sí que tiren cap a la seua terra i confessen per lo baix que ad ells els va molt millor que a mosatros. Lo sorprenent és que reconeguen que votar per partits nacionalistes dona moltes ventages (més diners, més influencia…) pero que despres en Valencia voten arrolladorament pels partits de Madrit, PSOE i PP.

Ara be, si la realitat social de Valencia no és comparable a la vasca o la catalana (aixina de be els va ad ells i de mal a mosatros), sí que podria tindre més similituts en unes atres comunitat autonomes. Pero fins i tot aixina, mos trauen els colors als valencians. En Galicia el BNG ha passat de ser un partit microscopic a ser la segona força per davant dels socialistes i s’ha convertit en futura alternativa de govern. El Partit Aragones (PAR) ha tingut dos presidents autonomics. En Navarra la força hegemonica es l’Unio del Poble Navarres (UPN) mentres que Convergencia Democrata de Navarra (CDN) és ya el tercer en discordia. Coalicio Canaria (CC) és invencible en les illes en els ultims anys. Pero potser el cas més sorprenent és el de Cantabria a on no un sino dos partits regionalistes han governat l’autonomia, l’Unio per al Progrés de Cantabria (UPCA) i el Partit Regionaliste Cantabre (PRC). Fins i tot Coalicio per Melilla (CPM) mos guanya la partida. Aixo ho diu tot.

A qui li digues que una societat com la valenciana, on el 70% dels valencians considera que Valencià i catala són dos idiomes distints, haja d’engolir en uns politics que imponen el catala sense apenes oposicio, no s’ho creu. I certament que els valencians voten sistematicament per partits que li neguen inclus una gota d’aigua pareix digne d’una novela de Franz Kafka. Ara be, este estrepitos fracas deuria convidar a la reflexio i a l’autocritica al valencianisme politic. Perque si en Cantabria –sense ser cap nacionalitat historica- han governat dos partits de tall regionaliste i en Valencia –antiga nacio independent- els partits intitulats valencianistes són del tot incapaços de superar una patetica barrera del 5% de vots, és que el valencianisme politic ha fet les coses mal. O be tots els partits valencianistes fan autocritica i dissenyen una estrategia de futur que ilusione a la ciutadania com ocorre en unes atres autonomies o be, de lo contrari, el poble valencià sera aniquilat i reduit al no res.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 6-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ni Països Catalans ni Països Valencians.

155 risk

La gran diferencia que hi ha entre els valencians i els catalans és que els catalans volen que els valencians sigam catalans del Sur a tota costa, mentres que els valencians mai de la vida consentiriem que els catalans foren valencians del Nort, ni encara que mos ho pregaren agenollats. No és que els valencians no vullgam que Valencia es convertixca en una provincia de Catalunya per a combregar en les rodes de moli pancatalanufes, és que si un dia els catalans mos propongueren que Catalunya es convertira en una provincia de Valencia, que tots junts formarem un estat nomenat Països Valencians, que tinguera la capital en el Cap i Casal, a on tots els seus habitants foren nacionalment valencians i a on es parlara la Llengua Valenciana en Normes d’El Puig (en lloc del catala), si algun dia els catalans mos propongueren aço –insistixc- els valencians contestariem que no. Els catalans volen que sigam catalans, pero mosatros en cap cas volem que siguen valencians. Aço vol dir algo.

Tot aço no ho dic en un sentit pijoratiu o de despreci, sino més be en el sentit de “cadascu en sa casa i Deu en la de tots”. A ningu se li ocorre anar al pis dels veïns i plantejar-los que podrien ajuntar-se les dos families en un sol pis i viure juntetes. Que vixquen en un pis o en l’atre és lo de menys, la qüestio és que ningu que estiga en els seus cinc sentits acceptaria aixo perque per tots és sabut que dos families vivint en un sol pis, conflicte segur. Puix a nivell de nacions passa igual. Els catalans tenen el seu pis (Catalunya) i mosatros el nostre (Valencia) i ni tenim intencio de mudar-mos al d’ells ni tampoc desigem que ells vinguen a instalar-se al nostre. Cadascu en sa casa i Deu en la de tots. I més encara si tenim en conte que Catalunya i Valencia no tenen bona relacio, que no som pobles germans sino simplement veïns, i que ajuntar als dos pobles en una mateixa nacio sería com ajuntar a hutus i tutsis, a servis i croats, a israelians i palestins o a marroquins i saharauis. 2 + 2 no sempre son 4.

Catalunya viu de llengües inventades i de nacions impossibles. ¿En quín món viviu els catalanufos? ¿Pero en serio penseu que els Païsus Imaginaris són viables? ¿Acas penseu que ERPV guanyarà les eleccions en Valencia alguna volta? ¿O que els tancs francesos es quedaran quets contemplant-vos mentres vosatres vos feu en la vostra anhelada Catalunya Nort (que per cert, en el món real es diu Occitania)? Els Païsus Imaginaris no se faran mai de la vida, pero si se feren, anirien a la guerra civil al dia següent de naixer. ¿No vos doneu conte de que sería un estat inviable que s’autodestruiria? Checoslovaquia, URSS, Yugoslavia… Els estats que se fan de la nit al mati i en els quals els seus ciutadans no s’identifiquen acaben per desapareixer. I voleu que l’historia es repetixca una volta més. En serio, més vos valdria dedicar-vos a resoldre els vostres problemes (vivenda a preu impossible, tancament d’empreses, immigracio illegal…) en lloc de perdre el temps jugant al Risk.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 1-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’Estat Lliure Associat de Valencia?

MF3-A006

La supervivencia de la nostra llengua, de la nostra etnia i el nostre poble depen de tindre o no un estat. Un estat lliure associat és la millor de les opcions per a Valencia. Seriem oficialment un estat, en veu i vot en Europa i en el món i podriem fer lo que creguerem convenient, sense sumissions a Madrit i Barcelona, com ara. Ademes, mos beneficiariem de compartir la defensa en Espanya i el mercat en l’Unio Europea (UE), per lo que Valencia no es resentiria gens ni economica ni militarment. Valencia es relacionaria aixina en Espanya de tu a tu.

En la meua opinio, fer de Valencia un estat lliure associat a Espanya i Europa té plena cabuda constitucional puix tal proyecte no planteja l’independencia sino una semi-independencia, ni la sobirania sino la cosobirania. No és la balcanisacio d’Espanya sino el canvi d’un model d’estat centralista i uniformisador per un atre model d’estat plurinacional. Com tambe té cabuda en la UE, que de fet accepta l’estatus de colonia de l’Ulster i tampoc fica cap inconvenient a un proyecte de cosobirania per a Gibraltar. Llavors… un estat lliure associat ¿per qué no?

El païs deu recuperar els Furs. Ademes, la sobirania deu recaure en el poble valencià –i no en el poble espanyol- tal i com passa en Gran Bretanya, a on és el poble escoces –no el britanic- qui detenta la sobirania d’Escocia. L’Estat Lliure Associat de Valencia s’investirà de plens poders llegislatius, eixecutius i judicials. El president de la Generalitat –i demes politics- deu ser obligatoriament naixcut en territori valencià i el Rei d’Espanya sería el cap d’Estat de Valencia, a l’igual que la Regina d’Anglaterra és la regina tambe d’Australia, Canada, etc.

No cal ficar el crit en el cel davant d’esta proposta. Puerto Rico és un estat lliure associat a Estats Units, les Illes Cook a Nova Zelanda, el Quebec ho sera en respecte al Canada i fins i tot l’Unio Europea (UE) es podria interpretar com una unio d’estats lliures associats. Este model s’entronca en la tradicio foral d’Espanya, la qual fon en el passat una suma d’estats associats: Castella, Arago, Navarra, Valencia, Mallorca, Lleo, etc. Si els valencians disponguerem d’un estat propi els catalans ya no podrien fer-nos mal. Al fi mos dixarien en pau.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 12-9-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: