América Mágica: Un viaje alucinante por el sur de Estados Unidos.

La noche apesta a sudor y fornicación en Miami. Un mendigo que duerme en un callejón está a punto de ser asesinado cuando de repente un ángel que se aparece de la nada le salva la vida y le dice que ha sido elegido por Dios para anunciar que el fin del mundo está muy cerca. A partir de ahí, se convertirá en un predicador ambulante que viajará de costa a costa alertando sobre el Juicio Final. ¡Un viaje alucinante por todo el sur de Estados Unidos plagado de misterios y fenómenos paranormales!

Pincha aquí y encontrarás el libro en Amazon.

Anuncios

Amèrica Màgica: Un viage alucinant pel sur dels Estats Units.

La nit fa pudor a suor i fornicació en Miami. Un mendicant que dorm en un carreró està a punt de ser assessinat quan de colp i repent un àngel que s’apareix del no res li salva la vida i li diu que ha segut triat per Deu per a anunciar que la fi del món està molt prop.  A partir d’ahí es convertirà en un predicador ambulant que viajarà de costa a costa alertant sobre el Juí Final. ¡Un viage alucinant pel sur dels Estats Units plagat de misteris i fenòmens paranormals!

Puncha ací i trobaràs el llibre en Amazon.

América Mágica: El Juicio Final.

El mundo entero se ha vuelto loco. Ojos gigantes aparecen en el cielo. Sonidos como de trompeta se escuchan en medio de la nada. La prensa habla de misteriosas teletransportaciones y viajes en el tiempo… ¿Qué está pasando? Walter Bossman es un predicador ambulante que anuncia que el Juicio Final está a punto de llegar. La gente piensa de él que es un fanático religioso o un trastornado pero… ¿y si tiene razón?

Pincha aquí y encontrarás el libro en Amazon.

 

Amèrica Màgica: El Juí Final.

El món sancer s’ha tornat foll. Ulls jagants apareixen en el cel. Sons com de trompeta s’escolten enmig del no res. La prensa parla de misterioses teletransportacions i viages en el temps… ¿Qué està passant? Walter Bossman és un predicador ambulant que anuncia que el Juí Final està a punt d’arribar. La gent pensa d’ell que és un fanàtic religiós o un trastornat pero… ¿i si té raó?

Puncha ací i trobaràs el llibre en Amazon.

Amèrica Màgica: Camí del sur.

La nit fa pudor a suor i fornicació en Miami. Un mendicant que dorm en un carreró està a punt de ser assessinat quan de colp i repent un àngel que s’apareix del no res li salva la vida i li diu que ha segut triat per Deu per a anunciar que la fi del món està molt prop.  A partir d’ahí es convertirà en un predicador ambulant que viajarà de costa a costa alertant sobre el Juí Final. ¡Un viage alucinant pel sur dels Estats Units plagat de misteris i fenòmens paranormals!

Puncha ací i trobaràs el llibre en Amazon.

Amèrica Màgica, un thriller paranormal.

Si Deu vol, a partir de demà dilluns comencem a publicar Amèrica Màgica: Camí del sur, una obra de Josué Ferrer guanyadora del Premi Adlert de Novela de 2017. Es tracta d’un llibre mitat novela negra mitat paranormal a on trobareu misteri, terror, sorpresa, història i sobretot molta fantasia. Penjarem els capítuls poc a poc a lo llarc dels pròxims mesos, a modo de serial. També molt pronte la novela estarà disponible en Amazon.

¿I de moment a on podreu llegir els capítuls? En este bloc:

https://libroamericamagica.wordpress.com

 

Vos deixe ací la sinopsis d’Amèrica Màgica:

La nit fa pudor a suor i fornicació en Miami. Un mendicant que dorm en un carreró està a punt de ser assessinat quan de colp i repent un àngel que s’apareix del no res li salva la vida i li diu que ha segut triat per Deu per a anunciar que la fi del món està molt prop.  A partir d’ahí es convertirà en un predicador ambulant que viajarà de costa a costa alertant sobre el Juí Final. ¡Un viage alucinant pel sur dels Estats Units plagat de misteris i fenòmens paranormals!

 

¡Mos llegim!

Pròlec a Franja Blava de Joan Benet.

joanbenet

Vaig conéixer a Joan Benet Rodríguez i Manzanares en 2004. Llavors yo era un inquiet i jove periodiste recent llicenciat que havia pres consciència de la seua valenciania i que, alarmat pel perill català, volia ajudar en la defensa de la nostra terra. En aquella época Joan Benet era -i encara és- l’administrador d’una web cultural – Llenguavalencianasi.com – en la qual em va permetre publicar alguns dels meus primers artículs d’opinió, cosa que aprofite l’ocasió per a agrair-li públicament. Des de llavors, Rodríguez ha evolucionat molt i en molt poc de temps.

El cas de Joan Benet és un dels més curiosos i sorprenents en el panorama de les lletres valencianes. Publicà el seu primer llibre en 2009. Tart, molt tart. A l’edat de 47 anys. En només un lustre -escric estes llínies en 2014- ha publicat quinze llibres propis, ha participat en vinticinc antologies i ha guanyat més de trenta premis i guardons. No es pot negar que li ha cundit el temps. Escriu en castellà i en valencià, i en la seua obra trobem poesia, novela, novela curta, relats curts, ensaig, teatre, refraners, llibres de text, llibrets de falla… Toca tots els pals i tots els toca be.

En l’obra que mos pertoca –Franja Blava- igual te topetes en unes històries commovedores que et posen un nuc en la gola que en poesies lúdico-festives que t’arranquen una carcallada. Els seus versos et fan sentir de tot: l’impronta del catolicisme, la devoció a la Verge Maria, la nostàlgia de la yaya i de la família, les Falles, la riuada de 1957, la poesia patriòtica, la passió pel Regne de Valéncia, l’admiració al gran poeta Ausias March, decepcions, desamors i traïcions, inclús l’originalitat de ser el punt de la i. I per supost, no podia faltar l’inconfonible rima Jotabe.

És este un poemari tan polivalent, multidisciplinar i sorprenent com el seu propi autor. Ací trobem un joanbenetisme -si Joan em permet la paraula- en estat pur. La flamant irrupció de Rodríguez en les lletres valencianes té molt de mèrit, sobretot si tenim en conte que este professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat procedix d’una família castellaparlant. És este un poemari que no dixarà indiferent al llector. Pel que fa a Joan, només em resta donar-te l’enhorabona per este nou treball lliterari i despedir-me. Com tu mateix dius sempre: un abraç molt blau.

Josué Ferrer.

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: