Un crit de dignitat.

En els nostres dies, al mateix temps que les multinacionals anuncien beneficis històrics, s’abaratix el despediment dels treballadors, es rebaixa el sou dels funcionaris i les pensions dels nostres majors, mos diuen que tots hem de treballar més i cobrar encara menys, mos pugen els imposts a la classe mija mentres que es mira cap a una atra banda en lo que passa en els paraïsos fiscals i es privatisa la sanitat i educació públiques. S’està furtant als més pobres per a donar-li-ho als rics.

Vaig més  llunt encara: existix tot un pla orquestat per a destruir la classe mija i la crisis només es donarà per resolta oficialment quan als treballadors mos hagen arrebatat tots els nostres drets més bàsics i s’haja desmantellat l’estat del benestar. I eixistix tot un pla orquestat per a exterminar la Llengua Valenciana i borrar del mapa i dels llibres d’història al Regne de Valéncia i que el poble valencià es diluïxca fins a desaparéixer, com un tarroç de sucre que es desfà dins d’un got de llet.

Ahir mils de valencians eixiren novament al carrer per a protestar contra el pancatalanisme, les ingerències de TV3 en el Regne de Valéncia i especialment contra la corrupció d’una classe política depravada i sense escúpuls que no té problemes en entregar mils de millons d’euros a la banca al temps que anuncia dramàtics retalls socials per a les capes més necessitades, lo que aboca a mils de chicotets i mijans empresaris a tancar els seus negocis i a mils de famílies a la ruïna.

Esta manifestació, encapçalada pel Grup d’Acció Valencianista (GAV) i per Coalició Valenciana (CV), fon un crit de dignitat i el contrapunt  a l’indigna manifestació pancatalanista de la vesprada. Eixa en la que han de portar decenes d’autobusos procedents de Barcelona per a poder omplir la manifa; eixa a on el cantautor catalanufo Lluís Llach s’ha llimitat a interpretar tres tristes cançons damunt d’un camió en un espectàcul digne del bomber torer o dels gitanos de la cabra.

En una dictadura no queda més remei que acceptar lo que diga el dictador de torn perque de lo contrari et fusilen. Pero en una democràcia cal movilisar-se per a lluitar per lo nostre. I la movilisació deu ser sobretot en les urnes, ya que són els vots, no les manifestacions ni les protestes ni les recollides de firmes sino els vots els que de veritat canvien les coses. Pero per desgràcia, Valéncia sempre és la que es baixa els pantalons, posa el cul en pompa i encara demana perdó per donar l’esquena.

Anuncios

Unió Valenciana: l’enculament final.

Unió Valenciana (UV) ha escenificat un atre vergonyant capítul en la seua infame història de traïcions al poble valencià. El seu president nacional, Josep Manuel Miralles, ha anunciat recentment que UV no es presentarà ad estes eleccions autonòmiques i ha demanat el vot per al Partido Popular (PP) perque, diu Miralles, “la defensa de les senyes d’identitat del poble valencià està en mans del PP i més concretament de Francesc Camps”. I tot això, després de mesos d’enviar decenes de comunicats de prensa a on s’acusava de traïdor i catalaniste al PP.

¿Cóm haurà sentat tot açò als valencianistes que, ingènuament, encara recolzen a UV? Yo tinc clar des de fa anys que votar per UV és votar pel PP, i, per extensió, pel pancatalanisme. No m’esperava res diferent. Vicent González Lizondo, Ferran Giner, Mari Àngels Ramon-Llin, Rafael Ferraro, Vicent Ferrer, Alfons Novo, Vicent González-Lizondo fill, Valer Eustaquio, Chimo Galcerà, Joaquim Ballester… És històrica la submissió dels unionistes a eixe partit teledirigit des de Madrit. Sol passar quan les noves glòries no s’oferixen a Valéncia.

Lo de UV és l’enculament final, la sodomia definitiva. Després d’açò, ya només falta anunciar la desaparició oficial de lo que queda de partit i la seua inclusió dins d’un PP rebosant de catalanisme, Gürtels, Brugals i uns atres escandalosos casos de corrupció. L’opció d’Units per Valéncia de Carles Choví, un satèlit de Convergència i Unió (CIU) i el Bloc Nacionaliste Català (BNC) no resulta molt més alentadora. Es confirma per tant que l’únic partit que defén un Idioma Valencià independent del català és Coalició Valenciana (CV)… Li pique a qui li pique.

Policia Autonòmica Valenciana.

policia_autonmica_1

El conseller de Gobernació, Serafín Castellano, ha anunciat l’impuls d’un cos autonòmic de policia, que contarà en un mínim de 6.000 agents a finals de 2010. Segons Castellano, esta policia valenciana no serà un cos hegemònic dins de lo Regne com ara la Ertzaintza vasca o els Mossos d’Esquadra catalans sino que tindrà unes competències molt delimitades i haurà de coordinar-se en la Policia Nacional i la Guardia Civil en la seua lluita diària contra el crim.

Ya era hora de que els valencians disponguerem d’una policia autonòmica pròpia en un mínim de potencial. Fins ara havia existit com un mer adorn, tan testimonial en el seu número d’agents i competències que la majoria de la població ignora la seua existència. El sol fet de que conte, de moment, en 6.000 agents ya és un primer pas, a l’espera de que uns futurs governs menys sucursalistes la doten de més recursos i competències pel be del país.

Que els valencians dispongam d’una policia autonòmica en condicions m’ompli de satisfacció. És una cosa que deuria haver-se fet fa més de 20 anys pero més val tart que mai. Ara be ¿per qué el govern del centraliste Partido Popular (PP) impulsa una policia autonòmica precisament en estos moments? No crec que siga per una qüestió d’autonomisme, ni molt manco de valencianisme, tenint en conte l’Estatut de mínims que mos vengueren en l’any 2006.

Tampoc crec que siga perque al PP li preocupe l’aument de la delinqüència. La prova és que els gorretes extorsionen als conductors que aparquen just en front de la Conselleria d’Educació i els policies locals miren a una atra banda. Ho fan just davant de la Generalitat Valenciana… pero ¿qué importarà això als peperos, si van en coche oficial i no hi ha ni rastre de delinqüencia comuna, mendicitat ni atres molèsties en els luxosos barris burguesos a on viuen?

Ni pense tampoc que siga per que l’Estat mos discrimine als valencians, que ho fa,  en quant a dotació d’infraestructures i agents de la Policia Nacional i Guardia Civil. Al president de la Generalitat, Paco Camps, això li va molt be per a fomentar el seu discurs victimiste. Discurs que Camps no fea quan el popular José Maria Aznar era president d’Espanya i retallava el número d’agents per a que les empreses de seguritat privada feren el seu agost.

Que curiós que just ara que Camps ha segut espiat per la Policia Nacional i s’ha descobert una trama de corrupció, vullga crear una policia que estiga baix el seu control. ¿Serà per a espiar a partits incòmodos com Coalició Valenciana (CV) o els socialistes? ¿Per a espiar als propis companyers de partit, com sembla haver passat en el PP de Madrit? Per supost, només són suposicions. I no és que m’agrade pensar malament pero tractant-se del PP no puc pensar be.

Sentandreu: algunes impressions des de la sinceritat.

DSC02790.6

Corria l’any 2003 quan Joan Romero anunciava a un grup de valencianistes que Joan Garcia Sentandreu volia fer un partit politic. Per a ser sincer, la meua primera impressio fon negativa; “Erem pocs i pari la burra, a dividir el vot valencianiste, etc.” No obstant, en el meu forum intern sabia que algo aixina era necessari ya que Unio Valenciana (UV) estava totalment venuda al Partido Popular (PP) –en aixo no ha canviat gens- i que despres de tantes traïcions, desilusions i fracasos electorals potser calia començar a explorar uns atres punts de vista.

Despres pensi que tal volta el partit de Sentandreu podria eixercir una pressio per a reconduir a UV pel bon cami –i aixo estaria be- pero que quan ho conseguira deuria desapareixer per a integrar-se en UV. En febrer de 2004 es feu la presentacio en la sèu del GAV. Ani per simple curiositat i me n’ani encorajat d’alli. Joan García volia fer una coalicio de dos partits, un regionaliste de dretes encapçalat per ell i atre nacionaliste d’esquerres dirigit per Chimo Lanuza. L’idea era brillant pero Chimo, cremat de la politica, no se sumà al carro.

Al principi CV no m’acabava de convencer. Li deya a Romero: “Joan, en CV li pegueu molta canya als rojos pero teniu la mà massa blaneta en el PP i eixos són molt pijors que els socialistes”. Quan a finals de 2005 el diputat Francesc Xavier Tomas Puchol dixava el PP fart de corrupcio i ingressava en CV li vaig dir: “Retire lo dit anteriorment. Aixina m’agrada, que li pegueu hosties a PP i PSOE per igual”. Sentandreu ha demostrat tindre unes dots per a la politica i per a convocar actes i manifestacions que han fet que el veja en molt bons ulls.

Hi ha qui acusa a Sentandreu de tindre un passat politic turbi. Pero lo cert es que cap dels qui argumenta aço critíca a Cipria Ciscar, Ferran Giner o Manuel Fraga. Hi ha qui acusa a Sentandreu de ser regionaliste. Pero la realitat es que el debat de si Valencia és una nacio o regio resulta esteril puix la pura veritat és que no som ni una cosa ni l’atra; som una colonia (dels catalans). Hi ha qui acusa a Joan García de ser de dreta pero poc importa aço ara puix no mos juguem ser dretans o esquerrans; mos juguem ser valencians o catalans del Sur.

Diuen que rectificar és de sabis. I llunt de la cabuderia d’uns atres politics, Joan García ha comés erros que ha sabut solventar sobre la marcha. I aixo el fa gran. La meua valoracio particular de Sentandreu ha creixcut dia a dia i crec sincerament que hui per hui CV és el vot util per a salvar la Llengua Valenciana. Ell té diners i podria viure una vida comoda sense ficar-se en estos mals de cap i no obstant lluita per la seua patria. Ara lo que hem de fer és ajudar-lo lo maxim entre tots per a que esta embarcacio valencianista puga arribar a bon port.

Joan Garcia s’ha clavat en politica sense vocacio nata. I ho ha fet per la mateixa rao per la que ho fan tots els homens honrats: perque la politica és massa important com per a dixar-la nomes en mans dels politics. Si Joan haguera vullgut vendre’s als peperos ya ho haguera fet fa anys. CV està plena de gent honesta que fugi de UV farta de que es venguera als peperos per un plat de lentilles. Sentandreu a banda de valencianiste és un home honrat i coherent, i aixo és algo tan dificil de trobar en politica que sols per aço ya es mereix el nostre vot.

Sentandreu s’escriu en S de Superman. Joan és un autentic superheroe que està fent una tasca colosal. No sols ha resucitat al valencianisme de les seues cendres sino que a mes ho ha fet quan tot ho te en contra. El silenci mediatic, els insults facils i injustificats, la por de la dreta i de l’esquerra… Sentandreu està bregant contra vent i marea, i en esta autentica lluita contra els elements que està duent a terme per a salvar la nostra patria del cancer catalaniste, l’hem d’ajudar tots. En les eleccions de 2007… ¡Coalicio és la solucio! ¡Sentandreu, avant!

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿És rendible per als agricultors invertir en Coalicio Valenciana?

moratin2

¿Defen el PP els interessos dels agricultors valencians? No. De fet, utilisa l’agricultura valenciana com l’eterna moneda de canvi per a quedar be en el discol veï del Marroc, no protesta quan els francesos bolquen els camions ni quan Estats Units boicoteja les nostres taronges, ni tan sols n’és capaç de dur als nostres camps la tan anhelada aigua del PHN… Perque si be és cert que els socialistes han brindat en cava per la derogacio del transvas, no mos podem oblidar de que en 8 anys de govern pepero en Espanya i vora 12 en Valencia no mos ha arribat ¡¡¡ni una sola gota!!! Sigam realistes: per a PP i PSOE l’agricultura valenciana importa menys que res.

Si els agricultors valencians com “empresaris del camp” que són velaren per eixa “industria de la terra” que és la seua, invertirien en un partit valencianiste fort que actuara com un grup de pressio a Espanya i el món, per eixemple pressionant per a obtindre el necessari transvas de l’Ebre o subvencions de Brusseles, i molt especialment defenent l’agricultura valenciana en lloc d’usar-la com moneda de canvi com sempre fa PSOE i PP. Cal un partit valencianiste que actue en veu propia en l’Unio Europea (UE) defenent lo que li cal per just dret a Valencia, que conseguixca tot tipo de prebendes per als nostres agricultors com fan els partits d’uns atres llocs.

Els agricultors han de pensar seriosament si lo que els conve es tindre un partit valencianiste fort en veu i vot propis en el Parlament i els organismes internacionals per a defendre els interessos comercials de Valencia o si per contra, preferixen que estos interessos els defenga un Govern Central que usa l’economia valenciana com a eterna moneda de canvi per a quedar be davant els grups de pressio catalans, marroquins, etc. Eixe partit que defen lo nostre no és PP ni PSOE (a les ordes de Madrit) ni EU ni Bloc (a les ordes de Barcelona). Eixe partit es diu Coalicio Valenciana (CV) i per aixo resulta rendible per als agricultors valencians invertir en el futur de CV.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 19-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿És rendible per als empresaris invertir en Coalicio Valenciana?

lladro

¿Defen el PP els interessos dels empresaris valencians? No, defen els interessos de Madrit i Catalunya. En 2002 el port de Barcelona rebe cinc voltes mes diners que el de Valencia. En 2003 l’ampliacio de l’aeroport de Barajas rebe el triple de diners que lo presupostat per a tota l’autonomia de Valencia. Ni tan sols hi ha una llinia de ferrocarril que vertebre tota l’autonomia des de Morella a Guardamar i els metros que tenim són tots ells de segona mà; els metros vells i desgastats de la Meseta mos els endosen als valencians. Promeses com el PHN, el TAV, el Parc Central, Parc Industrial de Sagunt o l’aeroport de Castello són realitat virtual a dia de hui.

¿Per qué han de repartir-se totes les inversions Madrit i Catalunya i ser les miguetes sempre per a Valencia? Si els industrials i empresaris valencians invertiren en un partit valencianiste, podrien tindre un autentic grup de pressio en el Parlament dispost a pactar en el Govern Central a canvi de sucoses inversions i ventages fiscals per a Valencia, com fan els catalans en CIU i ERC per eixemple. Els industrials catalans, vascs i canaris tenen clar que els seus interessos estan ben resguardats recolzant a un partit de la seua terra que no a un PSOE i PP que han de pagar hipoteques. Catalans, vascs i canaris aposten per lo seu i els va molt be… ¿I els valencians per qué no?

Els empresaris han de pensar seriosament si lo que els conve és tindre un partit valencianiste fort en veu i vot propis en el Parlament i els organismes internacionals per a defendre els interessos comercials de Valencia o si per contra, preferixen que estos interessos els defenga un Govern Central que usa l’economia valenciana com a eterna moneda de canvi per a quedar be davant els grups de pressio catalans, marroquins, etc. Eixe partit que defen lo nostre no és PP ni PSOE (a les ordes de Madrit) ni EU ni Bloc (a les ordes de Barcelona). Eixe partit es diu Coalicio Valenciana (CV) i per aixo resulta rendible per als empresaris valencians invertir en el futur de CV.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 14-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (2/2)

dv190106.0

Cal una aliança de concentracio nacional front a aquells que estan desmantellant Valencia. Tenim un Estatut que més que tal es una carta colonial, el PHN derogat, el AVE que pot arribar al 2020, el boicot a la Copa America, el deficit fiscal, l’endeutament massiu de la Generalitat i l’empobriment galopant de la societat, la falta d’una Agencia Tributaria propia, el catala en les escoles i mijos de comunicacio…Si Coalicio Valenciana i Unio Valenciana no s’unixen front a l’enemic comu, Valencia sera borrada del mapa. Mos juguem ser o no ser.

Formules s’han barallat moltes. L’absorcio de UV dins de CV, la disolucio dels dos partits per a fusionar-se en un nou que contaria en una nova estructura juridica, una coalicio dels dos grups a l’estil de Convergencia i Unio (CIU), o fins i tot es podria fer una especie d’Entesa “a la valenciana”, a on un sol paraigües incloguera a UV, CV, Accio Nacionalista Valenciana (ANV), etc. i que dixara les portes obertes a noves incorporacions. Yo no sé quina sera la millor formula, yo lo unic que sé és que cal l’unitat del valencianisme politic i cal ya.

El fet de que les forces politiques valencianistes estiguen dividides frena les aspiracions del valencianisme. Hi ha molta gent que s’animaria a votar per una candidatura unificada dels dos, o que fins i tot s’afiliaria. Pero clar, el fet de que vagen per separat els tira cap arrere. I estic convençut de que si estigueren units a hores d’ara el PP ya hauria perdut la majoria absoluta en les Corts Valencianes puix hauria precipitat el desembarc de carrecs peperos en les files de la candidatura unida, seguint l’ estela de Francesc Tomas Puchol, diputat de CV.

Hui decenes de mils de valencians esperem com mana caigut del cel la tan anhelada unitat del valencianisme politic. Sentandreu i Ballester són bons homens, que han fet un bon paper i que quan s’equivoquen no ho fan de mala fe. Pero als dos els recordaria lo que mos deia el meu mestre: cal eixercitar el punt T, el del trellat. Que negocien, que cedixquen els dos un poc. Si la candidatura unica al final no qualla, els potencials votants de segur que li tiraran en cara als dos dirigents no haver ficat suficient de la seua part per a juntar a Coalicio i Unio.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 31-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: