Un interpret de la Llei s’alçà i digue, per a provar-lo:
-Mestre ¿fent quina cosa heretare la vida eterna?
Ell le digue:
-¿Qué està escrit en la Llei? ¿Cóm lliges?
Aquell, responent, va dir:
-Amaras al Senyor el teu Deu en tot el teu cor, en tota la teua anima, en totes les teues forces i en tota la teua ment; i al proxim com a tu mateix.
Li digue:
-Be has respost, fes aço i viuras.
Pero ell, volent justificar-se a si mateix, digue a Jesus:
-¿I quí és el meu proxim?
Responent Jesus, digue:
-Un home que descendia de Valencia a Alzira caigue en mans de lladres, els quals el despullaren, el feriren i se n’anaren dixant-lo mig mort. Ocorregue que descendi un membre del Grup d’Accio Valencianista (GAV) per aquell cami, i al vore’l passà de llarc. Tambe un soci de Lo Rat Penat, arribant prop d’aquell lloc, al vore’l va passar de llarc. Pero un catalaniste afiliat al Bloc i a Accio Cultural del Païs Valencià (ACPV) que anava de cami, vingue prop d’ell i, al vore’l, senti misericordia. Acostant-se, vendà les seues ferides tirant-li oli i vi, el pujà al seu coche, el portà a l’hospital i cuidà d’ell. Un atre dia, a l’anar-se’n, trague dosmil euros, li’ls donà al doctor i li digue: «Cuida-me’l, i tot lo que gastes de més yo t’ho pagare quan torne». ¿Quí, per tant, d’estos tres et pareix que fon el proxim del que va caure en mans dels lladres?
Ell digue:
-El que va tindre misericordia en ell.
Llavors Jesus li va dir:
-Ves i fes tu lo mateix.
He trobat esta curiosa historia en la meua Biblia. Concretament en Lluc 10: 25-37. El catalanisme és un moviment odios i a voltes el seu odi pot arribar a contagiar-mos. Jesus mos ensenyà que cal odiar el pecat pero amar al pecador. I que cal amar al proxim, encara que siga algu tan detestable com un samarita. D’igual forma cal odiar el catalanisme pero amar als catalanistes. Jesus no fea acepcio de persones. Entre els seus apostols figuraven patriotes –valencianistes– com Simo pero tambe traïdors –catalanistes– com Mateu. Sé que aço que dic pot sentar malament a més d’un llector, pero lo cert és que el dia que Deu mos haja de jujar, els valencianistes collirem lo que hajam sembrat. Si hem sembrat falta de perdo, no serem perdonats pels nostres pecats. Aixo no significa que hajam de ser uns panolis i dixar-mos chafar. Hem de defendre els nostres drets i la veritat, que en este cas és el valencianisme. I pregar a Deu per la lliberacio de la nostra patria i la derrota definitiva dels nostres enemics, pero no perque mosatros sigam millors que ells, sino simplement perque defenem una causa més noble i justa. Que Valencia i Catalunya estan en guerra és innegable. Mosatros som els invadits i Deu aprova el dret a la defensa propia. Pero no pergam de vista que mosatros, a ulls del Creador, no som millors que aquells contra qui combatem. Està be odiar una ideologia perversa i opressora -com el pancatalanisme- i millor encara destruir-la, pero és una gravissima equivocacio odiar a la persona, al ser huma.
FONT: SOM nº 259. Octubre 2013.
Josué Ferrer. 
Oct 07, 2013 @ 09:27:57
El catalanismo es tan odioso como tu valencianista odio a españa.
Me gustaMe gusta
Oct 07, 2013 @ 09:35:31
Yo no odio España, simplemente defiendo a Valencia.
Me gustaMe gusta
Oct 07, 2013 @ 21:15:29
Voldria dir aquí que podria arribar ha entendre el que vol dir la paràbola aquí exposada pel Josué i la puc entendre, ja que alguns independentistes, amb «el cuento» del països catalans, volen fer lo mateix que fa España amb Catalunya.
Jo soc Català, catalanista independentista, i molt orgullós de ser-ho. També cristià, i no me considero odiós, ni tampoc trobo motius per ser odiat, per què no combrego amb les rodes de molí amb el discurs del països catalans i defenso des de adolescent la independència de Catalunya.
Catalunya pels catalans i València pels valencians. Rés més, i així de fàcil.
A tots dos ús dic que visqueu i deixeu viure.
Una abraçada.
Me gustaMe gusta
Oct 07, 2013 @ 22:07:36
Correcte. Un abraç d’este independentiste valencià.
Me gustaMe gusta
Mar 07, 2015 @ 19:35:37
«Que Valencia i Catalunya estan en guerra és innegable». Disculpa Josué, crec que el que està en un món imaginari ets tu. A Catalunya no volem sotmetre a ningú. Ni molt menys estem en guerra (!!) No sé qui t’ha explicat aquestes històries però s’ha equivocat de ple. L’únic que diem és que parlem la mateixa llengua, digues-li valencià o català. Negar-ho és afeblir-nos i simplement fer més fort al castellà.
Me gustaMe gusta
Mar 07, 2015 @ 19:54:06
Els catalans defeneu que parleu una llengua distinta del llemosí, quan tota la vida s’ha considerat català i llemosí la mateixa llengua. ¿O feu per a defendre lo vostre o per a debilitar-vos i fer més fort al castellà?
Me gustaMe gusta
Mar 07, 2015 @ 23:59:06
Digues-li llemosí, català, valencià o el que vulguis. Ens és igual. És el mateix. Volem fer pinya perquè ens estimem la nostra llengua i no volem que sigui esborrada del mapa pel castellà. I ja sabem que l’Estat ho ha intentat de manera activa durant molts anys. No te n’adones que per exemple el Sr Bauzá a les Balears, president pel PP, diu defensar el «mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense» de la «invasión catalana» y en realitat se li en refot qualsevol llengua que no sigui el castellà? Trosseja la nostra llengua en petites llengües locals per folcloritzar-la i afeblir-la? I té la barra de dir-ho en castellà. Josué, ens hem d’unir. No hi veig cap altra opció si no volem que el castellà ho esborri tot.
Tal com he estudiat jo de xiquet m’han dit que és tan vàlid dir «estime» com «estimo», «espill» com «mirall», «hagi fet» o «haja fet», «escombra» o «granera». Les petites diferències entre el que tu parles i el que jo ens han de fer sentir orgullosos. És una riquesa, no un problema. A mi m’agrada sentir com parla un de Sueca o un de Morella. O un d’Andorra. És un tresor cultural que no hauriem de perdre. Una abraçada.
Me gustaMe gusta
Mar 08, 2015 @ 00:42:08
el dia que estudieu llemosí en les escoles catalanes, em creuré este discurs teu. mentrimentres, només em sona a hipocresia.
Me gustaMe gusta