Olivas: el meu Gens Honorable favorit.

31 Ene 2017 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

expresidente-bancaja-olivas-juzgado-falsedad_ediima20161016_0131_23

Sempre m’han agradat els presidents de mandats curts. Encara que molts governants volen perpetuar-se per l’eternitat en el poder perque es pensen imprescindibles yo crec que en realitat açò no és qüestió de quantitat sino de més be de qualitat. Adolfo Suárez, Abraham Lincoln, John F. Kennedy o Nelson Maldela són bons eixemples de que si se volen fer be les coses, uns pocs anys a vegades poden resultar més que de sobra.

Per supost, en Valéncia tot cobra un matís diferencial. Este pareix un regne embruixat que ha de patir la malaïció de que cada president siga pijor que l’anterior, aixina que quan més curt siga el seu mandat menys temps tindrà per a fer barbaritats. De la llista de Gens Honorables que mos han presidit -des de Joan Lerma fins a Chimo Puig– el meu preferit és José Luis Olivas. La seua gran aportació: que només fon president un any.

No és que Olivas haja segut un bon president. No, clar que no. Pero si Eduardo Zaplana fon un càncer i Paco Camps un Sida, Olivas es queda a l’altura d’una simple malària. Em cau simpàtic. Un ninot castellà posat a dit al qui ningú va votar i que governà la nostra terra encara que ni sabia parlar la llengua dels seus governats. Sense dubte, molt apropiat per a aquella Colònia Autònoma Valenciana del Partido Popular (PP).

Olivas -que em recorda pel seu carisma i aspecte físic a Isabel Bonig– feu un treball extraordinari com a president de Bancaixa. Agafar la tercera caixa d’estalvis de l’Estat i dur-la a la bancarrota en uns pocs anys té molt de mèrit. Ara la justícia ha condenat a a Olivas a un any i mig de presó per falsificar una factura de 580.000 euros per un treball que mai va realisar i per cometre frau fiscal. Possiblement el nostre millor president.

El Gens Honorable president Albert Fava.

01 Ene 2014 4 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

fabra

Argentina és un païs que cotisa molt alt en el meu cor. Tinc amics argentins que m’han tractat molt be i m’han obert moltes portes com a escritor. Em sent en deute en eixe païs. Fa unes semanes charrava en uns missioners argentins que es llamentaven dels mals governants que té eixa patria. «Entre Carlos Menem i el matrimoni Kirchner han arrasat este païs. Quan Cristina Kirchner se’n vaja de la presidencia haura deixat a Argentina feta un solar» -digue u d’ells-. Yo li vaig contestar que les coses sempre poden empijorar: «Imagina’t a Diego Maradona de president d’Argentina. És tan popular que la gent podria votar-lo. Seria la guinda del pastiç. ¡Com a minim en les rodes de premsa mos riuriem molt!».

Traçant paralelismes en el Regne de Valencia, mosatros mos pareixem molt als argentins en el sentit de que som una societat encanallada i corrupta que vota per lladres i en acabant es queixa de que li furten. En estos vint anys el Partido Popular (PP) ha acabat en tot. S’ha carregat la nostra agricultura i industria per a afavorir l’especulacio urbanistica. S’ha carregat l’educacio despedint a mils de professors, retallant les beques i ficant als alumnes en barracons. Ha privatisat la sanitat publica i convertit la salut en un negoci. Ha condenat a mort a la llengua i cultura valencianes al posar la catalanista Academia Valenciana de la Llengua (AVL) dins d’un Estatut (o Carta Colonial) reformat des de Madrit a esquenes del poble.

Em pregunte si el Gens Honorable president de la Generalitat Valenciana, Albert Fava, pot ser la nostra «guinda del pastiç». Un president accidental que no ha segut votat en les urnes i que ara ha de gestionar la quebra del nostre regne. Un soterrador que ha liquidat el nostre sistema financer (Banco de Valencia en mans de La Caixa, Bankia en mans de l’Estat, la CAM en mans del Sabadell, Ruralcaixa en mans de Cajamar) i tancat Radio Televisio Valenciana (RTVV) uns mesos més  tart de que es pronunciara publicament en favor de que TV3 emetera en lo Regne (encara que pronte li regalarà les infraestructures de RTVV a algun amiguet que fara un nou Canal No-Do). Potser lo proxim puga ser la bancarrota del Valencia CF.

El mal que està fent este ninot és demencial: des de propondre que el 9 d’Octubre no es celebre eixe dia a voler retallar la lletra de l’Himne Valencià passant per no reclamar al Govern central el famos deute historic que abans tant exigia a l’anterior govern socialiste. Fava pot ser l’Apocalipsis definitiu, el nostre Armagedon particular puix quan ell se’n vaja nomes quedarà un deute colosal i unes infraestructures surrealistes com parcs tematics, aeroports sense avions o biblioteques sense llibres. Est Ali Babà és el rostre més visible d’una mafia de mangants imputats per mil i una coses (Gürtel, victimes del metro, Carles Fabra, Rafel Blasco…) cansats de furtar en total impunitat en este païs de pandereta.

Quan se’n vagen del poder els peperos, Valencia pareixera un solar. Han fet més mal que una plaga de llagostes perque com a minim una plaga de llagostes arriba a un lloc, l’arrasa i se’n va. Pero els peperos arriben a un lloc, l’arrasen i es queden.  Crec sincerament que si una bomba atomica haguera esclatat en Valencia no haguera segut tan devastadora com esta colla de mafiosos. Tots els Fabra que conec que tenen alguna relacio en Castello (Pompeu, Carles, Albert) han segut fatidics per al nostre poble. Pero Albert Fava pot ser una malediccio biblica, la traca final, el cataclisme definitiu. I com que en la nostra terreta ya no li queda res més per afonar, potser, en una miqueta de sort, afone al Partido Popular.

 

FONT: SOM nº 260. Giner 2014.

Una bona notícia per a la salut mental dels valencians.

06 Nov 2013 11 comentarios

de J.Ferrer en Periodismo Etiquetas:, , , , , , , , , , , , , , ,

tanca2

El tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) decretat pel president de la Generalitat, Albert Fabra, és una bona notícia per al conjunt dels valencians. O si se preferix, un mal menor. Encara que des del punt de vista institucional és una hecatombe i que ho llamente de tot cor pels professionals (que són uns simples manats que ara es queden sense pa) hi ha indicadors que fan vore que açò és positiu.

Des del punt de vista llingüístic, estos defensors de «la nostra llengua» -la seua, clar, perque la dels valencians segur que no era- ampraven un idioma artificial i ortopèdic totalment alluntat del poble pla. I en segons quines franges horàries eixe ent que havia naixcut «per a potenciar la llengua valenciana» pareixia que estiguera retransmitint des de Madrit. Més que Canal Nou, podrien dir-li Canal Noi o Canal Nueve, com vullguen. Qualsevol cosa excepte «la televisió dels valencians».

Des del punt de vista informatiu i periodístic no hi hagut res tan vomitiu des dels temps del No-Do. Canal Nou es convertí en Canal No-Do, en l’instrument de propaganda del règim, ab manipulacions vergonyants i silencis aborronadors, en la televisió que ni en una dictadura s’atrevirien a fer. Només quan han tancat RTVV és que estos periodistes «plurals», «imparcials» i «transparents» és que han criticat al govern del Partido Popular (PP). ¿No varen tindre temps els últims 20 anys?

Des del punt de vista de la salut mental dels valencians, la desaparició de RTVV és una gran notícia perque simplement era infumable. La Conselleria de Sanitat deuria advertir de que mirar massa Canal Nou produïx Síndrome de Down.  Este «servici públic» inclús pagava en diners de les nostres bojaques a putes per a eixir per la TV a contar que s’havien gitat en tal o qual futboliste o actor. O a vidents per a fer els seus trucs de màgia i opereta i enganyar als més imbècils. Digne de nàusea.

Des del punt de vista econòmic, allò era  un mastodont impossible de mantindre per més temps. Una televisió d’àmbit autonòmic que tenia 1.700 empleats… ¡Més que Antena 3, Telecinco i La Sexta juntes! ¡I això que estes són de cobertura estatal! A voltes anaven a cobrir una notícia tres tios: el locutor, el càmera i un tercer per a portar el cable. Allò s’havia convetit en un niu de panchacontents pero els més de 1200 millons d’euros de deute acumulat fan que este cachalot siga inviable.

Tancar un ent audiovisual no és la fi del món. Tancar un hospital, un colege o una residència sí ho és. Sigam realistes: no podem mantindre quatre televisions públiques (Canal Nou, Nou Dos, Notícies Nou, Canal Nou Internacional) i dos ràdios públiques (Ràdio Nou, Sí Ràdio). Els billets no creixen en els arbres. I que ningú es preocupe perque algun dia podrem tornar a tindre televisions i ràdios valencianes i seran tan casposes o tan admirables com els valencians vullgam que siguen.

Mariano Rajoy: un psicopata al front del Govern.

04 Jun 2013 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

rajoy dos caras

«La pujada del IVA és la sabrada que els mals governants peguen als seus compatriotes», «No hi haura rescat», «No pense donar un sol euro de diners publics a la banca», «Li pense clavar tisora a tot excepte a les pensions, sanitat i educacio», «Yo no soc partidari del copagament en sanitat», «Mosatros no recolzarem l’amnistia fiscal perque els que paguen pagaran més i als que no paguen se’ls perdonarà lo que no hagen pagat», «El PP no abaratirà el despediment en cap cas», «No vos deixeu enganyar, retalls és baixar el sou als funcionaris»,  «Aci hi ha un president que donarà la cara i que no s’amagarà», «Quan yo governe baixarà el paro», «Dir sempre la veritat, encara que dolga, sense adorns i sense excuses: dir al pa, pa i al vi, vi»,  «Yo lo que no porte en el meu programa no ho faig». Estes són nomes algunes de les vora de cent mentires demostrades de l’actual president espanyol, el pepero Mariano Rajoy, que pren per imbecils als espanyolets (i en rao) i que causaria vergonya aliena al mateix Pinocho.

A voltes pense que Espanyislavia és un païs embruixat. És com si hi haguera una malediccio que fa que cada president del Govern siga pijor que l’anterior. Quan pareixia que José Luis Rodríguez Zapatero passaria a l’historia com el pijor president espanyol de tots els temps, arriba Rajoy i el fa bo en menys d’un any. ¿Cóm pot algu ser tan embuster? ¿Cóm pot prometre una cosa i fer exactament la contraria? No sé si pensar d’ell que és un cinic, un simple porrito dirigit per control remot des de Brusseles, un psicopata, una plaga biblica o tot a l’hora. Rajoy és el major frau de l’historia de la pseudodemocracia espanyola i aixo que en este païs de pandereta ya estem acostumats a governants nefasts. La situacio és realment terrorifica: la desocupacio voreja el 30%, hi ha millons de families en la pobrea, és comu vore  gent buscar menjar en els contenidors del fem i per si fora poc Rajoy ha conseguit el dubtos honor de fer que els espanyols emigren de nou, lo que no passava des de la postguerra. I al psicopata sols li falta dir «España va bien».

Gran part de la culpa de tot aço la té el catolicisme, que propagà la doctrina antibiblica de que hi ha pecats venials -pecadets- i pecats mortals -pecadots-. Aixina, mentres que en els països protestants la mentira és contemplada en repugnancia -està al costat de coses tan terribles com el furt o l’homicidi en els Deu Manaments que Yahve entregà a Moises-, en els països catolics la mentira és vista com una cosa de poca importancia, per lo que s’escampa pel món de la politica, de l’empresa, de l’administracio, etc., i quan és detectada la gent no es malhumora sino que encara somriu. «La picaresca espanyola», diuen en Espanya, per a llevar-li ferro a l’assunt.   No és d’estranyar que si en Estats Units un president mentix al poble perga les eleccions si no és que l’obliguen a dimitir, mentres que en Espanyislavia els sondejos apunten a que si dema hi haguera eleccions Rajoy  (que diu una mentira demostrable cada 6 dies) seria novament el vencedor. No hi ha dubte; els espanyolets tenen lo que se mereixen. ¡A fruir de lo votat!

FONT: Som nº 258. Maig de 2013.

Es ven regne. Rao: Partido Popular.

09 Oct 2011 7 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

¿Està voste interessat en una bona inversio immobiliaria i patrimonial? Li oferim no un terreny ni una finca sino un païs sancer a preu d’autentic saldo. Es tracta del Regne de Valencia, més conegut com el Levante feliz. Pero deu voste afanyar-se perque ya nos queda molt poc per vendre i l’oferta nomes durarà fins a agotar existencies. Si està interessat, no dubte en passar-se pel carrer Genova 13 o telefone al 91 557 73 00 i li informarém sense cap compromis. Pregunte per Mariano.

Ya es va vendre l’Idioma Valencià a canvi del recolzament politic de Convergencia i Unio. I els valencians, clar, sense rechistar, acceptarem la venda.  Ya se sap… per a ofrenar noves glories a Espanya engolirém en el catala i en lo que faça falta. Es ven la nostra historia i cultura. El Regne de Valencia dins de molt poc no haura existit mai en els llibres de text que estudien els nostres fills. Ausias March, naixcut en Gandia, era un poeta catala. I ni cal dir que la nostra nacio es diu països catalans.

S’ha venut la nostra economia. Som l’autonomia més endeutada de tot l’Estat (tenia rao el PP quan diu que som una comunitat lider… com a minim en deute). Hem venut el futur dels nostres fills, que ya naixen hipotecats fins a les celles, per a que els peperos puguen montar els seus parcs tematics i obres faraoniques. Bancaixa ara la controla Rodrigo Rato, Banco Valencia està en venda i la Caixa d’Aforros del Mediterraneu (CAM), totalment quebrada, es subasta al millor postor.

La nostra agricultura tambe fon venuda: nos inunden de productes marroquins cada volta que el rei de Marroc d’enuja i ya hem renunciat  al transvas de l’Ebre per a no incomodar als nostres amos de Barcelona. Ara queda la guinda del pastis: la sanitat i educacio publiques. El copagament sanitari vindra despres d’eleccions per a que nos acostumem a la privatisacio que ve. I com ya no hi ha ni un duro per a construir nous coleges publics, l’educacio queda en mans de centres privats.

¡Aprofiten l’oferta senyors! ¡Que estem acabant les ultimes existencies i tanquem (el Regne de Valencia) per liquidacio! ¡Aprofiten la ganga i compren ara que encara poden les despulles d’un regne milenari! Aixo sí, deixen de demanar preu per l’inteligencia, la vergonya i la decencia dels votants valencians, que eixa la varem vendre fa decades i no mos queda ni una gota. Tan barata estava que se la varen emportat tota en un plis. Es ven regne. Rao: Partido Popular, carrer Genova 13.

FONT: Som nº 252. Novembre 2011.

Católicos no practicantes y vegetarianos no practicantes.

21 Sep 2011 15 comentarios

de J.Ferrer en Cristianismo Etiquetas:, , , , , , , , , ,

Según las encuentas y sondeos oficiales el 75% de la sociedad valenciana es católica. Y yo digo que eso es mentira. Lo que hay es un 75% de bautizados, que no es lo mismo. Es decir, un 75% de bebés que en su día fueron bautizados sin que, lógicamente, nadie les pidiera su opinión y que en el mejor de los casos después tomaron la primera comunión porque ese día te hacen regalos y se casaron por la Iglesia porque hacerlo por el juzgado es muy frío. Hay que acabar ya de una vez con el mito de la Valencia católica porque católicos, lo que se dice católicos, en este país llamado Reino de Valencia se cuentan con los dedos de la mano y sobran dedos.

Valencia es un país de católicos no practicantes, que es no ser nada. Es como si yo me declaro vegetariano no practicante… Como hamburguesa y jamón y luego digo que soy vegetariano. Aquí un tío te dice que está a favor del aborto, del gaymonio y lesbimonio, que piensa que Satanás no existe pero la reencarnación sí… y luego te dice que es católico. Menuda empanada mental lleva esta gente. Su máxima expresión de catolicismo consiste en ir a rezar a una estatua de madera o ponerse histérico cuando sacan a pasear la imagen de la Virgen, como quinceañeras en un concierto de Alejandro Sanz. Y ahí se acaba la cosa, que ya de por sí es muy triste.

El filósofo danés Soren Kierkegaard ya alertaba de la irracionalidad que supone que una Iglesia sume creyentes que no creen. Aunque eso no es algo que le importe mucho a la Iglesia Católica, que tiene el dudoso honor de haber quemado más Biblias a lo largo de la historia que el comunismo. Aquí si los católicos creen o no en Jesús es lo de menos. Porque de lo que se trata es de dinero. De poder decirle al Estado: «Somos importantes, representamos a tanta gente, así que suelta subvenciones para nuestros colegios concertados, ONG, visitas papales y demás prebendas». Pasta, eso es todo. No son discípulos de Cristo sino los mercaderes del templo.

La Iglesia Católica es como Telefónica… es muy fácil darse de alta pero imposible darse de baja. No hay manera humana de que te borren de su club, por más que se lo pidas. Si te bautizaron de bebé ya te consideran católico para toda la vida, así te hayas convertido al ateísmo o al islam. Yo mismo soy protestante y la Iglesia me cuenta como católico a la hora de reclamar pasta a la Generalitat. Porque aquí católicos practicantes no lo son ni los obispos… No hay más que ver cómo arengan en contra del aborto y después pierden el culo para ir a votar a un partido abortista como el Partido Popular (PP). Por suerte, cada vez engañan a menos gente.

El trage nou de l’emperador.

26 Jul 2011 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , , ,

El que en els últims huit anys ha segut president de la Colònia Autònoma Valenciana, Francesc Camps, no ha tengut més remei que dimitir del seu càrrec després de que li haja tocat assentar-se en la banqueta dels acusats. Tot apunta a que l’ex-emperador es deixà sobornar a l’acceptar els trages que li suministrà la trama de l’empresari Francisco Correa. El president del Partido Popular (PP), Mariano Rajoy, diu que la crisis es solventa «ab confiança» pero ¿quina confiança poden tindre els inversors quan s’enteren de que un president és jujat per soborn només quatre mesos després d’haver firmat un manifest «per una gestió lliure de pràctiques corruptes» com feu Camps junt als barons regionals del PP?

A l’hora de donar explicacions, l’emperador presumit ha tengut tants dubtes com quan seleccionava les prendes suministrades per la trama corrupta. Primer començà negant-ho tot i tirant les culpes a alguna conspiració judeomasònica. Després va fundar la seua defensa en l’impunitat -que no en l’inocència-, per lo que si algun valencià l’haguera cregut inocent dels delits que se li imputen, hauria segut un agravi personal per al propi Camps. Finalment, el gens honorable va declarar que no han pogut demostrar res el mateix dia en que estigué a punt de confesar i en que dos companyers de partit, Víctor Campos i Rafel Betoret, rubricaren les respectives autoinculpacions. ¡Ací en Valéncia tot és d’autèntica traca!

Gürtel va vestir a Camps i l’instrucció judicial ha despullat al gens honorable ab un auto demoledor. L’instructor del cas ha dixat clar que Camps no s’ha confeccionat un vestuari ab uns regals incòmodes que són acceptats per no fer un lleig. L’instructor recorda que el president valencià i els seus acòlits no reberen roba treta de la chistera, sino que s’obrí un conte específic per ad ells en una botiga i des d’allí es pagaven les prendes que els corruptes cuidadosament triaven. I açò és només la punta de l’iceberg perque si esta pudor està aflorant en un país de caspa i pandereta com Valéncia a on tot lo món sap que no existix la separació de poders, és que el merder que s’oculta darrere dels trages pot ser dels que fan època.

Segons el juge Josep Flors, Camps no es la víctima d’un obsequi sino el seu propiciador. Encarregar un regal no equival a rebre’l puix implica un compromís major ab els «amiguets de l’ànima». Els polítics sobornats encarregaren personalment trages de lux en distints llocs i diferents ocasions. Els sastres es desplaçaren per a prendre mida i els agraciats triaren sense pagar un cèntim perque sabien qui pagava la festa, que casualment era algú interessat en l’adjudicació de contrats per part de la Generalitat sifrats en cinc golosos millons d’euros. I casualment (una atra volta) el beneficiari dels contrats fon el mateix que pagava els regals. Pero segur que per la seua gran professionalitat, ¡no tinc cap dubte!

Sense la pressió de la societat civil per coneixer la veritat, tot haguera quedat en res. L’ex-president del Tribunal Superior de Justícia de Valéncia, Juan Luis de la Rúa, «íntim amic» de Camps en paraules del gens honorable, haguera impedit de totes totes que el seu amiguet haguera segut jujat  per haver rebut obsequis dels seus amics corruptes. I Canal NO-DO, Las Provincias i demés prensa vertical afecta al règim hagueren agranat la merda baix l’estora i li hagueren fet la ya habitual felació mediàtica al cureta. Camps no està imputat. Està imputadíssim. Que Paquito parle de «gran president» referint-se ad ell mateix o que just després de dimitir, Rajoy li augure «un gran futur» prova que cap dels dos té els peus en terra.

Camps ha causat un gran mal a la política, ha embarrat la dignitat democràtica, ha tacat el nom de Valéncia i deu demanar perdó.  Que parle insistentment de «sacrifici» causa estupor en boca d’algú que ha utilisat el seu càrrec per a lucrar-se personalment i no per a servir al poble que li paga el sou. Ningú li ha obligat a dixar-se vestir per la trama Gürtel, pero, com si del penúltim episodi del culebró es tractara, Camps, després de molt de meditar, s’ha presentat en públic ab el blanc del martiri.  Pel camí, dos cirineus del clan popular confesaren culpabilitat i es condenaren de bestreta, pero que açò no mos distraga de que, segons este poble de borregos, hui Paquito continua sent «un gran president». Inclús després de dimitir.

Ha dimitit un malparit, i que em perdonen la rima. L’emperador se’n va pero dixa 600.000 desocupats, 24% de paro i 32.000 millons d’euros de deute. És el mateix rei que es fea la foto en els bisbes i anava a totes les provessons mentres s’abortaven chiquets a diari, el que blindà una acadèmia que diu que la llengua dels seus súbdits no existix, el monarca que pogué haver governat un regne i preferí governar una colònia. El juge ha despullat a l’emperador pero ell continua caminant orgullós pel seu regne bananer. Va en pilota picada pero ningú ho veu. Este regne d’apardalats li aplaudix al vore’l passar i admira el trage màgic que diu portar. Encara que en el fondo es passeje com sa mare el portà al món… ¡Vixca el rei!

Una societat encanallada.

21 May 2011 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

Una Universitat d’Estats Units ha fet recentment un estudi que apunta a que en Valéncia els polítics imputats per corrupció no sols no dimitixen sino que damunt la gent encara els vota més. Els nortamericans es fan creus i no entenen cóm pot ocórrer açò. Clar, la diferència radica en que Estats Units és del Primer Món pero Valéncia cada dia es pareix més a Argentina i a les repúbliques bananeres de Subamèrica. Quan un poble tria polítics embrutats per la corrupció, mos trobem davant d’una societat encanallada, que és complice del latrocini i a la que no importa gens que li furten, sempre que els canalles que li espolien siguen dels seus.

Falten hores per a les eleccions autonòmiques i locals i totes les enquestes apunten a que el Partido Popular (PP) tornarà a arrasar, incrementant inclús el número de vots i diputats. Açò no deixa de sorprendre tenint en conter que som l’autonomia més endeutada de tot l’Estat, que els casos de corrupció afloren per totes bandes i que la situació econòmica és crítica, ab la desfeta del teixit empresarial valencià, del sistema financer -que es ven al millor postor-, i de les famílies que es percipiten a l’abisme. I açò és res comparat en els retalls en sanitat i educació que faran els peperos al sandemà de les eleccions. Sempre hi hagut societats en vocació de suicidi.

Este és un poble meninfot que ha perdut l’identitat i que va camí a la desintegració. Ací només hi ha complex d’inferioritat i pasotisme. És un poble sense collons, que ni llig ni coneix l’història ni defén lo seu. És el poble que tot dictador somia governar, tan mans i sumís com un corderet al que pots portar al matader i ni tan sols s’atrevix a rechistar. El poble valencià està enamorat, enchisat, hipnotisat pels cants de sirena del PP. En una democràcia un poble té lo que es mereix i els valencians mos mereixem totes les catàstrofes i bancarrotes que lliurement demà triarem per majoria absoluta. És el fi de festa… el cataclisme final.

Soprén encara més que no hi haja cap força valencianista capaç d’irrompre en les Corts, quan no sols Galícia, Euskadi i Catalunya disponen de forts partits autonomistes sino també Navarra, Astúries, Cantàbria o Canàries per posar alguns eixemples. Pero el valencianisme es troba atomisat en mil capelletes i cadascuna d’elles té el seu particular profeta. Hi ha egos massa grans en un moviment massa menut. La salvació no la portarà cap mesíes sino el treball en equip. Primer cal unir tot el valencianisme cultural, dividit des de la reintroducció dels accents, si volem tornar a tindre algun dia un valencianisme polític i social fort.

Unió Valenciana: l’enculament final.

12 Abr 2011 12 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , , ,

Unió Valenciana (UV) ha escenificat un atre vergonyant capítul en la seua infame història de traïcions al poble valencià. El seu president nacional, Josep Manuel Miralles, ha anunciat recentment que UV no es presentarà ad estes eleccions autonòmiques i ha demanat el vot per al Partido Popular (PP) perque, diu Miralles, «la defensa de les senyes d’identitat del poble valencià està en mans del PP i més concretament de Francesc Camps». I tot això, després de mesos d’enviar decenes de comunicats de prensa a on s’acusava de traïdor i catalaniste al PP.

¿Cóm haurà sentat tot açò als valencianistes que, ingènuament, encara recolzen a UV? Yo tinc clar des de fa anys que votar per UV és votar pel PP, i, per extensió, pel pancatalanisme. No m’esperava res diferent. Vicent González Lizondo, Ferran Giner, Mari Àngels Ramon-Llin, Rafael Ferraro, Vicent Ferrer, Alfons Novo, Vicent González-Lizondo fill, Valer Eustaquio, Chimo Galcerà, Joaquim Ballester… És històrica la submissió dels unionistes a eixe partit teledirigit des de Madrit. Sol passar quan les noves glòries no s’oferixen a Valéncia.

Lo de UV és l’enculament final, la sodomia definitiva. Després d’açò, ya només falta anunciar la desaparició oficial de lo que queda de partit i la seua inclusió dins d’un PP rebosant de catalanisme, Gürtels, Brugals i uns atres escandalosos casos de corrupció. L’opció d’Units per Valéncia de Carles Choví, un satèlit de Convergència i Unió (CIU) i el Bloc Nacionaliste Català (BNC) no resulta molt més alentadora. Es confirma per tant que l’únic partit que defén un Idioma Valencià independent del català és Coalició Valenciana (CV)… Li pique a qui li pique.

Policia Autonòmica Valenciana.

06 Nov 2009 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

policia_autonmica_1

El conseller de Gobernació, Serafín Castellano, ha anunciat l’impuls d’un cos autonòmic de policia, que contarà en un mínim de 6.000 agents a finals de 2010. Segons Castellano, esta policia valenciana no serà un cos hegemònic dins de lo Regne com ara la Ertzaintza vasca o els Mossos d’Esquadra catalans sino que tindrà unes competències molt delimitades i haurà de coordinar-se en la Policia Nacional i la Guardia Civil en la seua lluita diària contra el crim.

Ya era hora de que els valencians disponguerem d’una policia autonòmica pròpia en un mínim de potencial. Fins ara havia existit com un mer adorn, tan testimonial en el seu número d’agents i competències que la majoria de la població ignora la seua existència. El sol fet de que conte, de moment, en 6.000 agents ya és un primer pas, a l’espera de que uns futurs governs menys sucursalistes la doten de més recursos i competències pel be del país.

Que els valencians dispongam d’una policia autonòmica en condicions m’ompli de satisfacció. És una cosa que deuria haver-se fet fa més de 20 anys pero més val tart que mai. Ara be ¿per qué el govern del centraliste Partido Popular (PP) impulsa una policia autonòmica precisament en estos moments? No crec que siga per una qüestió d’autonomisme, ni molt manco de valencianisme, tenint en conte l’Estatut de mínims que mos vengueren en l’any 2006.

Tampoc crec que siga perque al PP li preocupe l’aument de la delinqüència. La prova és que els gorretes extorsionen als conductors que aparquen just en front de la Conselleria d’Educació i els policies locals miren a una atra banda. Ho fan just davant de la Generalitat Valenciana… pero ¿qué importarà això als peperos, si van en coche oficial i no hi ha ni rastre de delinqüencia comuna, mendicitat ni atres molèsties en els luxosos barris burguesos a on viuen?

Ni pense tampoc que siga per que l’Estat mos discrimine als valencians, que ho fa,  en quant a dotació d’infraestructures i agents de la Policia Nacional i Guardia Civil. Al president de la Generalitat, Paco Camps, això li va molt be per a fomentar el seu discurs victimiste. Discurs que Camps no fea quan el popular José Maria Aznar era president d’Espanya i retallava el número d’agents per a que les empreses de seguritat privada feren el seu agost.

Que curiós que just ara que Camps ha segut espiat per la Policia Nacional i s’ha descobert una trama de corrupció, vullga crear una policia que estiga baix el seu control. ¿Serà per a espiar a partits incòmodos com Coalició Valenciana (CV) o els socialistes? ¿Per a espiar als propis companyers de partit, com sembla haver passat en el PP de Madrit? Per supost, només són suposicions. I no és que m’agrade pensar malament pero tractant-se del PP no puc pensar be.

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: