El boom africà.

01 Ene 2022 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

La lliteratura africana està d’enhorabona. En el moment d’escriure estes llínies ya són cinc els Nobel de lliteratura africans. El nigerià Wole Soyinka fon el primer (1986); el seguiren l’egipci Naguib Mahfuz (1988); la surafricana Nadine Gordimer -primera dòna- (1991); el surafricà J.M. Coetzee (2003) i finalment el sorprenent tanzà Abdulrazak Gurnah (2021). La cosa no acaba ahí perque la nòmina de premiats no para d’aumentar: el noveliste senegalés Mohamed Mbougar Sar ha guanyat el Goncourt este mateix 2021; i l’escritora Paulina Chiziane el Camoes, també l’any passat. I no contem com africans a autors com ara el francés Albert Camus (naixcut en Argèlia); l’anglesa Doris Lessing (criada en Zimbabue) o l’espanyol Benito Pérez Galdós (natural de Canàries).

¿Pero qué és la lliteratura africana? ¿L’escrita per autors africans? ¿La que versa sobre Àfrica? La realitat és molt més complexa perque lo primer de tot que cal tindre en conte és que Àfrica no és un país sino un continent extremadament divers i això es reflexa en els seus escrits. De fet, hi ha un corrent que defén que només es pot considerar lliteratura africana pròpiament dita aquella que està escrita en llengües africanes. Els dos autors més destacats serien Ngũgĩ wa Thiongo’o -el García Márquez africà- qui va fer El bruix del corp, redactat originalment en kikuyu, i el senegalés Boubacar Boris Diop, qui va publicar El llibre dels secrets en wolof. Destaquen també Grace Ogot (escriu en luo), Richard Ali (en lingala), Glaydah Namukasa (luganda) o Mohamed Yunus Rafiq (kiswahili).

El segon corrent és el d’autors que usen les llengües colonials (anglés, francés, portugués, castellà) sense que per això consideren estar fent una lliteratura pseudoafricana. Inclouriem també ací a l’àrap, profundament arrelat en el Magreb pero d’indubtable orige asiàtic. Ací l’autor més destacat és el nigerià Chinua Achebe, famós per la seua novela Tot es desmorona, i la més coneguda en Occident és la també nigeriana Chimamanda Adichie (Americanah). Pero hi ha moltíssims més: Léopold Senghor (Obra poètica); Aminata Sow Fall (La folga dels mendicants); Mariama Bâ (La meua carta més llarga); Mia Couto (Terra sonàmbula); Ahmadou Kourouma (Alà no està obligat); Théo Ananissoh (Un reptil per habitant) o Tade Thompson (Rosalera).

En Àfrica es cuina un boom lliterari que prendrà el relleu del boom d’Amèrica Llatina en el sigle XX i que mos donà autors de la talla de Gabriel García Márquez, Juan Rulfo, Mario Vargas Llosa, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar, Miguel Ángel Asturias, Carlos Fuentes… No és aventurat parlar de boom africà o vaticinar que el sigle XXI serà el gran sigle de les lletres africanes. ¿Per qué? Primer, perque Àfrica espera una autèntica explosió demogràfica (4.500 millons d’habitants per a 2100) que multiplicarà el número d’autors, llectors i editorials. Segon, perque és un lloc màgic i fascinant, una mina d’històries semblant a les antigues mines d’or. I tercer, perque encara és un continent jove que busca trencar en el passat colonial, relatar la seua història i trobar el seu lloc en el món.

Un «Premi Nobel» de les llengües minoritàries.

01 Sep 2019 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

¿Discrimina l’Acadèmia Sueca als autors en llengües minoritàries? Tot pareix indicar que sí. Quan examinem la llengua dels autors guardonats en el Nobel de Lliteratura veem que l’anglés és el líder destacat en molta diferència (27 guardonats), seguit de francés (15), alemà (14) i castellà (11). Estes quatre llengües acaparen la pràctica totalitat dels premis. Les demés llengües queden reduïdes a l’insignificància. Per eixemple les orientals, que a penes tenen guanyadors (com l’àrap, el persa, el chinenc, l’hindi, el japonés o el coreà). Inclús algunes occidentals de gran tradició, com ara el portugués. Pero sense dubte la pijor part és per als idiomes minoritaris, que són l’immensa majoria de les 7.000 llengües del món pero que són sistemàticament marginats en els Premis Nobel.

L’Acadèmia Sueca no sol enrecordar-se de les llengües minoritàries, i les poques vegades que ho ha fet ha segut, sobretot, de les nòrdiques (la qual cosa, per cert, li ha valgut a l’Acadèmia la crítica de casolana). Siga com siga, el suec té sèt guanyadors (Selma Lagerlöf,  Verner von Heidenstam, Erik Axel Karlfeldt, Pär Lagerkvist, Eyvind Johnson, Harry Martinson i Tomas Tranströmer), el danés tres (Karl Adolph Giellerup, Henrik Pontoppidan, Johannes Vilhelm Jensen), el noruec tres (Biørnstierne Bjørnson, Knut Hamsun, Sigrid Undset), el finés u (Frans Eemil Sillanpää) i l’islandés u (Halldór Laxness). Este últim cas és absolutament extraordinari si tenim en conte que l’islandés és parlat per només 300.000 persones en el món.

Fòra de les llengües nòrdiques, a penes hi ha representants dels idiomes menys parlats entre els guardonats. Únicament tenim el cas del grec (Yorgos Seferis i Odysseas Elytis), l’hongarés (Imre Kertész), el chec (Jaroslav Seifert), el serbocroat (Ivo Andrić), l’hebreu (Shmuel Yosef Agnón), el yidis (Isaac Bashevis Singer) i el provençal (Frédéric Mistral). I para de contar. Si no escrius en anglés o francés no existixes. Certament escriure en un idioma minoritari penalisa a l’autor perque no tindrà ni el reconeiximent ni la repercussió ni la distribució que puguera tindre si escriu en una llengua massiva, per la qual cosa tendirà a abandonar la seua llengua pròpia si és que vol que el seu treball transcendixca les fronteres locals i no ser invisible per a l’Acadèmia Sueca.

És per això que proponc la creació d’un guardó alternatiu, una espècie de «Premi Nobel» de les llengües minoritàries que hauria de posar en valor no només la tasca estrictament lliterària (narrativa, poesia, teatre, ensaig…) sino també la del conreu de la llengua pròpiament dita (traduccions, diccionaris, gramàtiques…) seguint l’eixemple admirable de Eliezer Ben Yehuda, qui va resucitar l’hebreu. Alguns autors que mereixen -o varen meréixer- un premi com este podrien ser, ademés del propi Eliezer Ben Yehuda, Anfós Ramon, Xavier Casp, Voro López, Ngugi Wa Thiong’o, Boubacar Boris Diop, Alexandre Alapont, Milan Kundera, Bernardo Atxaga, Amos Oz, Ismail Kandare, Josep Pla, Álvaro Cunqueiro o Manuel Rivas entre molts atres escritors d’innegable talent.

La gran novela valenciana.

31 Ago 2018 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

Pràcticament totes les grans llengües lliteràries tenen la seua gran novela. En castellà està En Quixot de la Mancha de Miguel de Cervantes. En francés Madame Bobary de Gustave Flaubert. En rus Crim i Castic de Fiodor Dostoievksky. Els valencians, per supost, tenim el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell. Encara que alguns pobles han trobat la seua obra més representativa en el teatre (Hamlet de William Shakespeare per als anglesos), la poesia (L’Odissea d’Homer per als grecs) o el conte (Les mil i una nits d’ Abu Abd-Allah Muhammad el-Gahshigar en llengua àrap) és del tot innegable que la fòrmula més reconeguda és la de la novela, que sense cap tipo de dubte encarna l’indiscutible subgènero estrela dels últims siscents anys.

En el sigle XIX existia en Estats Units la pretensió d’escriure «la gran novela americana», una obra magna que fora el buc insígnia lliterari dels Estats Units en el món i que marcara distàncies respecte de l’ex-metropoli, Regne Unit. Tot lo món parlava d’escriure eixa gran novela i ningú es va donar conte de que ya estava escrita: Moby Dick de Herman Melville. Al bo de Melville, que va faltar sent un autor absolutament desconegut, li arribà la glòria algunes décades despuix de mort. Un sigle més tart, i a imitació dels seus veïns del nort, en Amèrica del Sur es parlava d’escriure la gran novela llatino-americana. Gabriel García Márquez ho conseguí en Cent anys de soletat, cim del boom llatino-americà i del realisme màgic i possiblement la millor novela del XX.

Si veem el panorama lliterari contemporàneu en valencià no és molt alegre, com correspon a una llengua minorisada i en perill d’extinció com és la nostra. No obstant això trobem que la producció teatral i poètica és molt fructífera i que l’ensaig està, com no podria ser d’una atra manera, centrat en el conflicte llingüístic i identitari valencià. Pero referent a la narrativa la producció és ben frugal. La majoria dels autors valencians es decanta pel castellà en la narrativa -cas de Vicent Blasco Ibáñez– i pràcticament mos hem de remontar a la primera mitat del sigle XX per a trobar una novela referent en valencià: Tombatossals de Pasqual Tirado. Les intromissions del pancatalanisme i l’analfabetisme dels valencians en la seua pròpia llengua deixen al castellà com a eixida natural.

Cal escriure una nova gran novela valenciana que mos situe en el mapa. Fàcil de dir i difícil de fer, especialment per als usuaris d’una llengua que no existix. Pero quan parle de fer la gran novela valenciana no m’estic referint a un atre Tirant si no a una obra que trascendira les nostres fronteres i fora representativa de la lliteratura valenciana contemporànea. Parle d’un referent, com Mecanoscrit del Segon Origen de Manuel de Pedrolo en català, Obabakoak de Bernardo Atxaga en euskera o Merlín e familia d’Álvaro Cunqueiro en gallec. Hui molts autors escriuen en la seua llengua pròpia i en acabant ells mateixos fan la traducció al castellà, en èxit, com Manuel Rivas o el propi Atxaga. Si uns atres pobles poden tindre la seua gran novela, els valencians també.

El llibre electronic, la salvacio de l’idioma valencià.

03 Abr 2013 3 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , , , , ,

amazon-kindle-ebook

Els llibres electronics, llibres-e o e-books, com vullgam dir-los, ya han superat en numero de vendes als llibres en paper en Estats Units. El futur passa perque els escolars tinguen els seus llibres de text en una llaugera pantalla en lloc d’anar carregats com a burros al colege en una mochila que reventa del pes. El desti final del llibre-e és desplaçar al llibre tradicional com el telefon movil ha arraconat al fix.

Estem vivint una autentica revolucio cultural de dimensions historiques, a la qual el valencianisme -que sempre reacciona tart- encara no s’ha sumat. En estos temps de crisis economica en que la nostra causa a penes té diners per a traure publicacions, Amazon -la major llibreria del planeta- és una ferramenta perfecta per als nostres interessos i pot supondre la salvacio del valencià. Vejam algunes ventages:

1) Facilitat per a publicar. El valencianisme conta en escasos recursos pecuniaris. Les editorials són menudes, no poden competir contra les editorials en catala (que tenen les subvencions) ni contra les del castellà (que tenen el mercat). Traure una tirada de 500 eixemplars pot costar entre 1500 i 2000 euros. ¿Quin sentit té gastar els diners que no se tenen quan simplement pots publicar un llibre-e a cost zero?

2) Facilitat de distribucio. Les editorials valencianistes casi no tenen distribucio més alla d’uns pocs punts de venda (Paris Valencia, algunes entitats culturals i para de contar). I a mida que t’alluntes del Cap i Casal més dificil és trobar este tipo de materials. En canvi, en format digital, pots estar vivint en Japo i descarregar-te un llibre en valencià i tindre’l llest per a llegir-lo en menys d’un minut.

3) Aprofitament de l’espai. Els que som llectors empedernits tenim el problema de que no sabem a on clavar tant de llibre. En lloc d’anar posant més i més estanteries en una vivenda per a finalment acabar discutint en la nostra parella perque no hi ha espai per a unes atres coses, si tens un llector electronic pots guardar-te mils de texts en un chicotet aparatet que cap en qualsevol raco de la casa.

4) Proximitat autor-editor. Una editorial en paper sol oferir a l’autor el 5% dels ingressos per la venda del llibre. Pero en Amazon l’escritor pot arribar a guanyar fins a un 70%. El llector tambe es beneficia ya que troba decenes de mils de llibres per un euro i aixina i tot el lliterat guanya diners ya que els intermediaris (editor, maquetador, distribuïdor…) han segut eliminats i ya no poden chuplar més del pot.

Encara hi ha gent reticent al canvi. Suponc que per ignorancia. Te pots comprar un llector Amazon Kindle per nomes 80 euros. ¿Car? En absolut si tens en conte te permet la descarrega de més de 20.000 llibres completament debades i molts atres a preus simbolics. Tambe els pots llegir en el teu ordenador o en uns atres dispositius movils gracies a les aplicacions que te pots instalar completament debades.

Ya tenim els primers llibres-e en valencià en Amazon (Els assessinats de la rue Morgue d’Edgar Allan Poe i L’Estat Valencià, La consciencia de ser valencians, Per a ofrenar noves glories a Valencia i Nihil, els quatre d’un servidor). Pero cal més. Els autors valencianistes deuen pujar-se al carro de publicar llibres-e i la societat al de llegir-los. És un tren que no podem dixar passar.

FONT: SOM nº 257. Març 2013.

¿Per a quan una pagina-web de lliteratura en valencià?

11 May 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

104 ausias9

No cap dubte de que el panorama editorial en Normes d’El Puig és ben depriment. La falta d’ajudes oficials, la pessima distribucio, la falta d’editorials potents i sobretot la persecucio politica de PP i PSPC han fet que hui publicar un llibre siga quasi impossible. Per aço que potser caldria crear una serie de webs que fomentaren la lliteratura en Llengua Valenciana. En est aspecte, fa una llabor impagable www.llenguavalencianasi.com pero no dixa de ser un portal generalista de tematica diversa i la lliteratura mereix un lloc propi al marge de tot.

Lo primer sería crear una pagina-web –una revista electronica- a on es pugueren publicar texts de tot tipo. Molt bones en este sentit son www.elcuento.com o www.ficticia.com , de les quals podriem prendre eixemple. Un disseny atractiu resulta imprescindible i uns bons continguts tambe. En este cas considere que una web d’esta classe deuria donar cabuda tant a autors consagrats (Josep Esteve Rico, Xavier Casp…) com a novells, i que no deuria llimitar-se tan sols als contes i relats; deuriem poder llegir tambe novela, poesia, teatre, ensaig, etc.

Lo segon sería crear una revista-e que tocara el tema de la lliteratura en reportages, articuls, entrevistes, etc. D’esta classe tenim en format de paper el Lletraferit i Revers, encara que lo ideal sería una revista en la xarcia. Hi ha casos de publicacions de solera i en un alt rigor intelectual. A falta d’eixemples en la nostra dolça llengua, de nou em referire a l’espanyol. Destaque en este cas www.letralia.com , una web veneçolana dedicada a la lliteratura hispana. En esta web tambe es publiquen relats i ensajos, pero predomina l’informacio aci.

El tercer pas sería construir una editorial electronica en internet que publicaria llibres en Normes d’El Puig. En els ultims anys ha proliferat este tipo d’editors a la malla maxima mundial i encara que el format no és del tot comodo per a llegir, a mida que passe el temps i es desenrrolle la tecnologia, els llibres-e tindran gran futur. El cas de www.virtualibro.com és un atre eixemple de com es podrien fer les coses. Nomes en proyectes com estos garantisarem la supervivencia de les Normes d’El Puig en estos temps foscs que s’acosten al païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Fins als collons del Quixot.

07 Mar 2005 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

092 cervantes

Els collons se’m comencen a unflar ya en lo del quart centenari d’En Quixot de la Mancha. Sents la radio o veus la tele i tot és El Quixot cap amunt, El Quixot cap avall… Que no se m’entenga mal. Està clar que El Quixot és una obra lliteraria universal, en un potencial narratiu veritablement titanic. I està clar que és tot un orgull per a la Lliteratura en llengua espanyola i en general per a la gent que mos agrada llegir. I que Miguel de Cervantes és tot un deu de la lliteratura ningu ho discutix… Tot aço no vaig a ser yo qui ho descobrixca ara.

I està clar tambe que cal promocionar l’obra en l’any del seu centenari. Fins ahi tot be. Lo que me fot és que l’Estat Espanyol pareix que siga l’Estat Castellà puix mai promociona obres lliteraries en uns atres idiomes que no siguen l’espanyol. En el 500 aniversari de l’epic Tirant lo Blanch (fon en 1990) l’Estat Espanyol no el va promocionar ni el donà a coneixer al conjunt dels espanyols, ni els digue en cap moment que tambe es pot fer excelent lliteratura en unes atres llengües de l’Estat com ara el Valencià. I tal tracte discriminatori no em pareix just.

Encara que, ben pensat, quasi es preferible que siga aixina… Perque en cas de promocionar el Tirant de segur que dirien coses tan cientifiques com que Joanot Martorell era un autor catala naixcut en Gandia i que escrivia en catala, a pesar de que Joanot dixà firmat del seu propi puny: «Mas encara, de portoguesa en vulgar lengua valenciana perço de la nacio don yo so natural se puxa alegrar e molt auidar (…)» O siga que la cultura valenciana es debat entre ser presentada en el món com cultura catalana o simplement no ser presentada al món.

Tampoc el president d’Espanya, José  Luis Rodríguez Zapatero, se’n recorda de que fon precisament el propi Miguel de Cervantes al que tant idolatra el qui casualment en En Quixot de la Mancha va dir del Tirant que era «el millor llibre del món». Tampoc se’n recorda la RAE ni els promotors del Premi Cervantes que fon precisament Miguel de Cervantes el qui enaltí la Llengua Valenciana (no la catalana), a la qual considerava una «graciosa llengua en la qual nomes la portuguesa pot competir en ser dolça i agradable», etc.

Aixina és que, i molt al meu pesar, continuarém com estem. Continuarém en un estat en que nomes importa la candidatura de Madrit 2012 als Jocs Olimpics pero no la Copa America 2007 de Valencia, un estat a on nomes conta l’idioma de Cervantes pero no l’idioma de Martorell, un estat a on nomes conta El Quixot pero no el Tirant. I mentres que el Quixot s’enfronta als molins, els valencians continuarém enfrontant-mos en les rodes de moli del catalanoespanyolisme, en Paquito Camps, Josep Lluïs Carod-Rovira i, com no, l’amic ZP.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 7-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

A la memoria de Joan Fuster.

28 Jun 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

028 joanfusterfalange

Tots els morts mereixen respecte. Ara be, no tots mereixen el mateix grau de respecte, igual que ocorre en els vius. Yo mai m’alegrare de que una persona muiga. Més be, al contrari. Pero hi ha casos excepcionals en els que una mort representa per a mi un motiu d’alegria, no per la mort en sí –que aixo mai m’alegra- sino més be pel descans que determinades morts dixen entre aquells que permaneixen vius –que aixo sí m’alegra-. En est aspecte m’alegre de la mort d’Adolf Hitler, Benito Mussolini, Francisco Franco o Josip Stalin. Igual que m’alegraré quan muiguen Augusto Pinochet o Fidel Castro (entre uns atres). Enguany es cumplixen dotze anys des de que faltà Joan Fuster, alla per 1992. És una bona excusa per a dedicar un poema a la memoria del mort.

Titul: OBITUARI EN HURRES.
Autor: Mario Benedetti.
Font: Nocio de patria.
Traduccio: Ferrer.

 

Anem a festejar-ho
vinguen tots
els inocents
els damnificats
els que criden de nit
els que somien de dia
els que patixen el cos
els que estagen fantasmes
els que chafen descalços
els que blasfemen i ardixen
els pobres congelats
els que volen a algu
els que mai s’obliden
anem a festejar-ho
el crapula s’ha mort
s’acabà l’anima negra
el lladre
el gorri
s’acabà per a sempre
hurra
que vinguen tots
anem a festejar-ho
a no dir
la mort
sempre ho borra tot
tot ho purifica
qualsevol dia
la mort
no borra res
queden
sempre les cicatrius
hurra
mori el creti
anem a festejar-ho
a no plorar de vici
que ploren els seus iguals
i que s’engolixquen les seues llagrimes
s’acabà el monstruo procer
s’acabà per a sempre
anem a festejar-ho
a no posar-nos tebeus
a no creure que este
és un mort qualsevol
anem a festejar-ho
a no tornar-nos fluixos
a no oblidar que este
és un mort de merda

 

FONT: El Palleter. 28-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: