Stop valencianofòbia.

01 Nov 2022 4 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

Forasters vindran que de casa mos trauran. La valencianofòbia ha calat en la nostra societat. Els casos de discriminació llingüística contra els valenciaparlants es multipliquen. En Gandia un operari de Renfe es va negar a atendre a un client perque parlava valencià i este va perdre el tren. No és un cas aïllat: les taquilleres de Renfe, en este cas de Xàtiva, es negaren a atendre a un atre valenciaparlant en les soflames de tota la vida: «Estamos en España y me tienes que hablar en español». Per lo vist, el valencià es parla en Alemanya. El conte, que ya mos el sabem de memòria, s’ha repetit en Castelló de la Plana (sí, Renfe de nou). Els usuaris denuncien també que els trens entre Valéncia i Vinaròs exclouen el valencià en la megafonia. Renfe… tu compañía amiga.

Pero la cosa no acaba ahí. La valencianofòbia està en totes bandes. En Alfafar un home ha rebut una sanció de 600 euros amparada en la llei mordaça per voler expressar-se en valencià en el centre de salut. En Alacant, en un ambulatori, la treballadora advertí als pares: «O me hablas en castellano o no podremos atender a tu hija». Que conste en acta que en tots estos casos les víctimes no exigien que l’atra persona canviara d’idioma i els atenguera en valencià: només exigien que eixa persona entenguera el valencià i els prestara un servici. Que alce la mà a qui no li haja passat açò mai. A mi mateix, en Elda, una funcionaria «no me entendía» perque era «de Jaén» i només portava «veinticinco años viviendo en la Comunidad Valenciana». ¡Pobreta meua!

¿Som conscients els valencians de la gravetat de la situació? Pensem per un moment. ¿Qué passaria si un funcionari públic es negara a atendre a un negre per ser negre, a una dòna per ser dòna, a un gai per ser gai o a un judeu per ser judeu? ¿Per qué en el sigle XXI considerem intolerable discriminar a algú per la seua raça, sexe, orientació sexual o religió pero acceptable per raons de llengua? ¿Mos juguem alguna cosa a que suspenem de faena i sòu al funcionari que en vinticinc anys no li ha donat temps a entendre el valencià i de sobte, màgicament, l’entén en vintiquatre hores? Pero clar, mentres no es sancionen estes conductes, perduraran. Per a açò aprofita ofrenar noves glòries a Espanya. Per a patir un apartheid llingüístic en la nostra pròpia terra per part d’un Estat vil i miserable.

Espanya discrimina per llei als negres.

01 Jul 2020 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

En Espanya es discrimina per llei als negres. Si un negre i un blanc comencen a discutir i els dos alcen la veu, la llei diu que el blanc està chillant pero el negre està agredint. Si un blanc li diu a un negre «¡Ves-te’n a la merda!» i el negre li contesta al blanc «¡Ves-te’n a la merda!» el negre ha comés violència pero el blanc no. La llei diu que si un negre li pega una martellada al cap a un blanc és delit pero si un blanc li pega una martellada al cap a un negre és falta. La llei diu que els blancs tenen presunció d’inocència i els negres presunció de culpabilitat. Per eixemple, si acusen al negre de cometre un crim la nit anterior ell serà l’encarregat de demostrar que eixa nit ell estava mirant una película a soles en sa casa. Pero si acusen al blanc de lo mateix, haurà de ser el denunciant qui aporte proves de que ha comés un crim perque el blanc és inocent mentres no es demostre lo contrari. Finalment quan el negre va a juí se li oferix el «dilema del presoner»: acceptar la culpabilitat d’alguna cosa que no ha fet i evitar anar a presó o anar a juí i arriscar-se a anar a presó intentant demostrar que aquella nit ell estava tranquilament en sa casa mirant una película a soles, encara que no tinga testics ni proves de que corroboren la seua versió.

P.D. Canvien «el blanc» per «la dòna» i «el negre» per «l’home» i ya saben cóm funciona la Llei de Violència de Gènero en Espanya.

Un «Premi Nobel» de les llengües minoritàries.

01 Sep 2019 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

¿Discrimina l’Acadèmia Sueca als autors en llengües minoritàries? Tot pareix indicar que sí. Quan examinem la llengua dels autors guardonats en el Nobel de Lliteratura veem que l’anglés és el líder destacat en molta diferència (27 guardonats), seguit de francés (15), alemà (14) i castellà (11). Estes quatre llengües acaparen la pràctica totalitat dels premis. Les demés llengües queden reduïdes a l’insignificància. Per eixemple les orientals, que a penes tenen guanyadors (com l’àrap, el persa, el chinenc, l’hindi, el japonés o el coreà). Inclús algunes occidentals de gran tradició, com ara el portugués. Pero sense dubte la pijor part és per als idiomes minoritaris, que són l’immensa majoria de les 7.000 llengües del món pero que són sistemàticament marginats en els Premis Nobel.

L’Acadèmia Sueca no sol enrecordar-se de les llengües minoritàries, i les poques vegades que ho ha fet ha segut, sobretot, de les nòrdiques (la qual cosa, per cert, li ha valgut a l’Acadèmia la crítica de casolana). Siga com siga, el suec té sèt guanyadors (Selma Lagerlöf,  Verner von Heidenstam, Erik Axel Karlfeldt, Pär Lagerkvist, Eyvind Johnson, Harry Martinson i Tomas Tranströmer), el danés tres (Karl Adolph Giellerup, Henrik Pontoppidan, Johannes Vilhelm Jensen), el noruec tres (Biørnstierne Bjørnson, Knut Hamsun, Sigrid Undset), el finés u (Frans Eemil Sillanpää) i l’islandés u (Halldór Laxness). Este últim cas és absolutament extraordinari si tenim en conte que l’islandés és parlat per només 300.000 persones en el món.

Fòra de les llengües nòrdiques, a penes hi ha representants dels idiomes menys parlats entre els guardonats. Únicament tenim el cas del grec (Yorgos Seferis i Odysseas Elytis), l’hongarés (Imre Kertész), el chec (Jaroslav Seifert), el serbocroat (Ivo Andrić), l’hebreu (Shmuel Yosef Agnón), el yidis (Isaac Bashevis Singer) i el provençal (Frédéric Mistral). I para de contar. Si no escrius en anglés o francés no existixes. Certament escriure en un idioma minoritari penalisa a l’autor perque no tindrà ni el reconeiximent ni la repercussió ni la distribució que puguera tindre si escriu en una llengua massiva, per la qual cosa tendirà a abandonar la seua llengua pròpia si és que vol que el seu treball transcendixca les fronteres locals i no ser invisible per a l’Acadèmia Sueca.

És per això que proponc la creació d’un guardó alternatiu, una espècie de «Premi Nobel» de les llengües minoritàries que hauria de posar en valor no només la tasca estrictament lliterària (narrativa, poesia, teatre, ensaig…) sino també la del conreu de la llengua pròpiament dita (traduccions, diccionaris, gramàtiques…) seguint l’eixemple admirable de Eliezer Ben Yehuda, qui va resucitar l’hebreu. Alguns autors que mereixen -o varen meréixer- un premi com este podrien ser, ademés del propi Eliezer Ben Yehuda, Anfós Ramon, Xavier Casp, Voro López, Ngugi Wa Thiong’o, Boubacar Boris Diop, Alexandre Alapont, Milan Kundera, Bernardo Atxaga, Amos Oz, Ismail Kandare, Josep Pla, Álvaro Cunqueiro o Manuel Rivas entre molts atres escritors d’innegable talent.

¿Parlem de valencianofòbia?

06 Feb 2018 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

Vivim en el temps de les fòbies. Xenofòbia. Gitanofòbia. Islamofòbia. Homofòbia. Transfòbia. LGTBIfòbia. Etcétera. ¿I qué tal si parlem de la valencianofòbia? Segons el Diccionari General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) valencianofòbia és «Odi a tot lo valencià». El Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua [Catalana] (AVL) la definix com «Animadversió a la Comunitat Valenciana, als valencians o a tot allò que siga valencià». El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) no arreplega la veu  «valencianofòbia» pero, en canvi, sí que arreplega «hispanofòbia».

¿Pero qué és valencianofòbia? Valencianofòbia és dir-li «Levante» a la nostra terra perque ni mosatros som «Levante» ni Portugal és «Poniente».  Valencianofòbia és retratar-mos als valencians com lladres i corruptes quan no som, ni de bon tros, l’autonomia més corrupta d’Espanya. Valencianofòbia és que la policia multe a un ciutadà en Benidorm per expressar-se en valencià, que és una llengua cooficial. Valencianofòbia és que un funcionari t’exigixca que li parles en castellà perque ell és andalús i com que només fa trenta anys que viu en Valéncia el pobret «no entiende el valenciano».

Valencianofòbia és que la Diputació de Valéncia li negue el Teatre Principal a Lo Rat Penat per a que puga celebrar els seus Jocs Florals. Valencianofòbia és afirmar que la primera llengua neollatina en tindre un Sigle d’Or és un simple dialecte. Valenciafòbia és rentar-li el cervell als escolars valencians dient-los que la llengua, la cultura i l’història de Catalunya són molt superiors a les de Valéncia quan la realitat és l’inversa. Valencianofòbia és afirmar que les Falles són una festa catalana i la paella gastronomia catalana. Valencianofòbia és lo que publica Eliseu Climent. Valencianofòbia és països catalans.

El Diccionari de la RACV cataloga la paraula «valencianofòbia» com a «inusual». I és veritat. Pero no perque els fets denunciats en els paràgrafs anteriors siguen casos aïllats sino perque la valencianofòbia està tan assimilada per la societat valenciana que ni tan sols és conscient d’estar patint-la, d’igual manera que en el sigle XIX els judeus veyen tan normal ser perseguits que ni se’ls passava pel cap que això poguera ser judeofòbia. Discriminar a un valenciaparlant per sa llengua és com discriminar a un judeu per sa religió o a un negre per sa raça. Els valencians som persones. Tenim drets. Mereixem respecte.

A %d blogueros les gusta esto: