Josué Ferrer.

Lligc en la prensa que la mitat dels okupes d’Espanya es troba en Catalunya. Catalunya s’ha convertit en un autèntic iman per als hippis i desfaenats de tota Europa. No tenim dubte de que açò no és cap casualitat sino més be una causalitat fruit de les polítiques d’uns dirigents que consideren víctimes als okupes i explotadors als propietaris, héroes als delinqüents i vilans als agents policials, i que entenen que dret a la vivenda significa dret a okupació.

Menció especial mereix la ciutat de Barcelona, que s’ha convertit, per mèrits propis, en El Bronx d’Europa. Furts, estirons, butrons, agressions de tota classe, baralles en ganivets i astrals en mitat del carrer, inclús dispars a plena llum del dia. Els delinqüents miren per damunt del muscle i els ciutadans baixen la mirada. Els pandillers s’han fet els amos dels parcs i carrers de la ciutat. Els clans mafiosos venen droga en impunitat en el barri de La Mina.

Cada dia més gent dorm en el carrer. Els manters accedixen a vivendes públiques mentres la joventut no es pot emancipar a causa dels elevats preus dels lloguers. Brutícia i fem per totes bandes. Xeringues tirades junt a jardins d’infància. Borracheres i festes sorolloses que no deixen dormir als veïns. Delinqüents multirreincidents que entren per una porta de la comissaria i ixen per l’atra perque se les saben totes. Salafistes que prediquen pau i amor.

Carteristes que es llancen com a voltors sobre els turistes en La Rambla i El Raval. Gent que corre darrere del lladre que li ha furtat el mòvil en La Barceloneta. Màfies de la mendicitat a les portes dels supermercats. Gorretes que cobren l’impost revolucionari al conductor per aparcar. Prostitució de dia. Autoritat és autoritarisme. Policia és fascisme. Seguim avançant a través de l’agenda bonista, xenòfila i multicultural, cap al paraís en la Terra.

Per lo que a mosatros respecta, no podem sino felicitar efusivament a les autoritats catalanes, en especial a les de Barcelona, per la seua brillant gestió i les convidem a seguir recorrent esta bona senda. Els èxits són brillants pero encara queda un bon camí fins a arribar a ser Veneçuela o El Salvador preBukele. Els diem també, als nostres germans del nort, que si necessiten encara més okupes, carteristes i cobrapaguetes poden endur-se els nostres.