¿El montenegrí és una llengua pero el valencià no?

¿Qué és una llengua i qué és un dialecte? És més, ¿quí diu qué és una llengua i qué un dialecte? És tracta d’una qüestió altament complexa i subjectiva. No és tan senzill com definir qué és un círcul o un triàngul per eixemple. La definició més certera de llengua la va fer el llingüiste Max Weinreich: «Una llengua és un dialecte en un eixèrcit i una flota».

Fa poc la llengua montenegrina ha obtingut un còdic ISO, lo que significa, en la pràctica, el reconeiximent internacional del montenegrí com a idioma independent. Esta era una reivindicació històrica dels montenegrins, que declararen el montenegrí idioma oficial de la República immediatament en acabant d’independisar-se de Sèrbia, allà per l’any 2006.

No soc un expert en montenegrí pero sé que és casi igual que el serbi. De fet, és tan paregut que fins a 2006 estava considerat un dialecte del serbi. I en la década de 1990 el montenegrí era -com el bosni- un subdialecte del serbi, que a l’ahora era un dialecte d’aquell engendre que es deya serbo-croat. Hui serbi, montenegrí, croat i bosni són llengües.

És ben curiós que el montenegrí, que a penes es diferencia del serbi ni té tradició lliterària, siga una llengua pero el valencià siga un dialecte del català. El valencià, que ha tingut el Sigle d’Or que mai ha tingut el català, que ha tingut vocabulari, diccionari, gramàtica, ortografia i Bíblia pròpies abans que el català no és llengua sino dialecte. Val.

Max Weinreich tenia raó. Lo que fa que una parla siga llengua o siga dialecte no és un argumentari científic sino una voluntat política. Si el valencià no pot ser una llengua dins d’Espanya, llavors que ho siga fòra d’ella. Si ser espanyols comporta ser la quinta província de Catalunya, en eixe cas seguim l’eixemple de Montenegro i independisem-nos.

Ser valencians no és la nostra manera de ser espanyols. Ni la nostra manera de ser catalans. Ni tan sols de ser europeus. Ser valencians és la nostra manera de ser persones. Deixem de votar per partits dependentistes; els que volen que depengam de Madrit, Barcelona o Brusseles. És hora d’ofrenar noves glòries a Valéncia. És hora de tornar a ser lliures.

La vostra llengua.

118 llengua3

Em sorpren que els catalanufos valencians parlen de “la nostra llengua” per a referir-se a l’idioma que parlem els valencians, que, segons ells, és el catala. Pel que es veu, tant els catalanufos com els espanyoleros estan molt contents de que Valencia no tinga una llengua ni cultura propia. Perque aixo és lo que significa que el Valencià siga un dialecte del catala i no una llengua propia naixcuda i conreada en terres valencianes. No sé a que ve aixo de “la nostra llengua”, eufemisme per a referir-se a una llengua –el catala- que no és nostra sino d’ells.

Seguint la tesis catalanufa si en Valencia parlem catala no hi ha per qué identificar-ho en “la nostra llengua” puix no és una llengua propiament nostra. El castellà prove de Castella i el catala dels comtats precatans / Catalunya per lo tant abdos són llengües foranees, estrangeres, cap de les dos ha naixcut propiament en Valencia, sino que foren importades com ho fon el llati en els romans o l’arap en els al-andalusis. Si resulta que en Valencia tenim dos llengües i les dos les han portat de fòra ¿cóm puc dir “nostra llengua” a una de les dos?

¿Per qué he de sentir com “nostra” la llengua catalana? ¿Al cap i a la fi no ve de fòra igual que el castellà? ¿Per qué hauria de sentir com a propia una de les dos llengües i com estrangera i aliena una atra? Al remat, les dos venen de fòra segons els catalanufos ¿no? En principi tan estrangera és l’una com l’atra, i per tant tan nostra pot ser l’una com l’atra. Una atra cosa sería que el Valencià haguera naixcut en Valencia pero com eixa tesis la rebugen visceralment els catalanufos resulta que els valencians no tenim cap llengua “nostra” propiament dita.

Yo tinc clar que el Valencià és una llengua que naixque en terres valencianes, i que és una llengua independent i distinta de la catalana. Per aixo sent el Valencià com una llengua nostra propiament dita. I els valencians no sentim com a propia una llengua estrangera –la catalana- que no és la nostra sino que és la vostra llengua, la dels catalanufos, pero que no és la dels valencians. Si el catala és un idioma de filolecs i cientifics que el parlen ells, yo preferixc la Llengua Valenciana, eixa en la que el gran Joanot Martorell assegurà escriure sa obra.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 13-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Valencià i andalus: el joc de les 7 diferencies.

GEMELOS1cas

Molt a sovint, en un alardo d’ignorancia, de manipulacio o d’abdos coses, es soste la següent tesis: “el Valencià és la mateixa llengua que el catala, considerar el Valencià com una llengua distinta de la catalana sería com si considerarem a l’andalus un idioma distint del castellà”. Pero ¿realment és aixina? ¿Els casos del Valencià i de l’andalus són identics? Al llector li proponc un joc, el de les 7 diferencies; a vore si pot trobar-les.

1) La societat andalusa considera que l’andalus i l’espanyol són la mateixa llengua. La societat valenciana afirma que Valencià i catala són dos idiomes distints (concretament, el 70% dels valencians segons el CIS de 2004).

2) Parlant de lliteratura, Andalusia no ha tingut mai un Segle d’Or. Valencia va tindre el primer Segle d’Or de totes les llengües neollatines –el segle XV-, segles abans de que naixquera Catalunya. És ben significatiu aixo.

3) Els escritors andalusos sempre han afirmat escriure en espanyol o castella. Per contra, cap autor del Segle d’Or afirmà MAI escriure en catala o que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua. Torne a repetir-ho: CAP.

4) En Andalusia no hi ha texts seculars d’autors andalusos que diferencien entre andalus i castellà. Pero en Valencia sí existixen. De fet, Fra Antoni Canals, en 1395 afirmà: “(…) el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua catalana”. Més claret aigua ¿no?

5) En Andalusia sempre s’ha utilisat la denominacio “espanyol o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en l’actualitat  -llevat de casos excepcionals- ningu contradiu eixa nomenclatura. En Valencia tota la vida s’ha afirmat parlar en Valencià, i nomes des de temps historics recents hi ha un intent de dir-li catala a la llengua dels valencians, concretament des del naiximent del nacionalisme expansioniste catala, datat a finals del segle XIX.

6) Andalusia no existia abans que Espanya. Per contra, Valencia existia segles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic més que res perque els llocs geografics són els que otorguen el nom a un idioma ¿vitat que sí?

7) No hi ha autors espanyols (significatius) que reconeguen l’andalus com idioma distint del castellà. Pero sí  hi ha de catalans que admeten que Valencià i catala no són la mateixa llengua: Pompeu Fabra, Antoni Badia Margarit, Antoni Rubió i Lluch, Manuel Montoliu, Francesc Carreras i Candi, Francesc Pi i Margall, etc.

CONCLUSIO: Sense eixir de la Peninsula, trobem tambe el cas del gallec i el portugues, dos llengües bessones que s’entenen entre sí i que oficialment són dos idiomes independents. En eixe model és en el que de veritat encaixa el cas valencià-catala (i no en el cas andalus-castellà com torticerament volen fer creure). Pero clar, si el Valencià es compara en el gallec (i no en l’andalus com volen) tota la pseudociencia catalanufa se vindria abaix.

 

FONT: Valéncia hui. 6-7-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan un referendum per la Llengua Valenciana?

099 llengua1

A mida que s’acosta la cita de les eleccions autonomiques de 2007 es fan cabales sobre resultats, pactes, etc. És molt provable que Coalicio Valenciana (CV) entre en les Corts i siga un partit frontiça. El president de CV, Joan García Sentandreu, ya ha dit més d’una volta que, en cas de tindre la clau de la governabilitat, donarà el seu recolzament al PP, pero que aixo no li eixiria gratis al president de la Generalitat Paco Camps, puix el pacte passaria necessariament per eliminar el catala i fer oficial la Llengua Valenciana. Per cert, ya aniria sent hora.

No es pot tornar a caure en l’erro de 1995. El president d’Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo, va tindre l’oportunitat d’erradicar el catala i no li donà la gana. Preferi cobrar i callar, traïcionar als votants. És imprescindible fer-se en el control de la Conselleria de Cultura i Educacio, dels mijos de comunicacio i de les Universitats. Aixina com tambe ho és derogar l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), i crear una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV) i descatalanisar i valencianisar l’escola, l’administracio, els mijos, etc.

I cal reformar l’Estatut per a que dixe assentat i sense dubtes que el Valencià és un idioma independent i distint del catala. Ara be, res tot lo anterior valdra per a res si no es fa un referendum (o consulta popular en el seu cas) a on el poble ratifique tot aço. Puix sense referendum el dia que el PP torne a governar en majoria absoluta o governe un tripartit d’esquerres, ho desfaran tot i el cancer catala tornarà. No calen solucions per a quatre anys sino solucions per a sempre. I un referendum ho és. Cap govern futur s’atreviria a llegislar contra ell.

Cal utilisar els mijos de comunicacio per a calfar l’ambient de cara a votar dos referendums:

1) “¿Accepta voste que en l’Estatut Valencià figure que el Valencià és una llengua independent i distinta de la catalana i de qualsevol atra, que funciona en les Normes d’El Puig i que l’ent regulador és la ALLV?”

2) “¿Desija voste que el nacionalisme catala desistixca del seu intent d’incloure a Valencia en el seu proyecte de països catalans i que dixe en pau al poble valencià d’una volta per totes i per a sempre?”.

A vore el poble qué és lo que mos diu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Catala, idioma de ficcio, impostura i fanfarria.

089 terraplana1qx

Fa segles es donà una situacio curiosa en Europa. La gent parlava en frances, castellà, portugues o Valencià al temps que convivia en un idioma de ficcio: el llati. M’explique; el llati era l’idioma en que es feyen les misses, en que s’escrivien els llibres i l’idioma dels cientifics. Pero la gent real no l’usava. Es considerava al llati idioma “cult” i “cientific”, en contraposicio a les llengües neollatines, que eren “vulgars” o “planes”. Pero al final eixe idioma elitiste acabà com llengua morta, perque li havia donat l’esquena precissament al poble pla.

Algo aixina ocorre hui en el catala en Valencia. El catala és l’idioma de la paperassa de l’administracio, el dels cartells del metro, l’autobus i l’ hospital, el dels periodistes de Canal Noi (que en quant s’apaguen les camares parlen en castellà entre ells) i l’idioma dels cientifics. El catala és un idioma de ficcio, una mentira, és com eixos falsos escenaris de cartopedra de les pelicules. S’ha convertit en un idioma teoricament kult que a l’hora de la veritat ningu parla en el carrer. Com el llati, tambe el catala és l’idioma dels pedants pero no el de la gent real.

Tot aço ve a conte d’una recentissima noticia que diu que el numero de ciutadans que parla el Valencià en el nostre païs porta estancat des de 1986. És dir, que vint anys de donar catala en les escoles no han valgut per a res. És cert que ha aumentat el coneiximent del “valencià” (catala) pero no aixina l’us. De fet, l’estudi diu que tan sols el 49% de la poblacio parla en Valencià. Cada volta es coneix més el catala (perque aixo és lo que donen en les escoles) pero cada volta s’usa menys. Curios. Algo paregut a lo que passava en el seu dia en el llati.

Em pareix a mi que el catala, idioma d’escaparat i ficcio, compatirà el desti del llati. No mos enganyem, si el numero de valenciaparlants no ha millorat gens en 20 anys és perque la gent no s’identifica en el catala. El coneix pero no l’utilisa perque no s’identifica en ell. Igual que l’angles. Ad este pas el Valencià despareixerà per a dixar pas a una societat que parlarà en castellà i que tindra els rotuls en catala. ¡Si estos 20 anys els chiquets hagueren estudiat Llengua Valenciana en Normes d’El Puig, l’espanyol estaria tremolant a hores d’ara!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quín és el resultat d’inocular el catala en les escoles valencianes? (1/2)

octavilla_05

Tots els estudis i totes les estadistiques ho confirmen: l’us del Valencià està caiguent en picat. El descens de l’us real de la llengua nacional dels valencians és realment espectacular i alarmant. Un dels ultims estudis ha vingut a carrec de l’Academia de Zaplana (AZ) que recentment ha publicat unes sifres ben aborronadores: des de l’any 1995 els valencians que entenen el Valencià han descendit en un 13% i els que ho utilisen en casa en un 30%. A aixo se li hauria de sumar la trayectoria descendent que portava el Valencià abans ya de 1995.

¿A qué es pot deure tot aço? En part a l’immigracio, cada volta més numerosa. Pero aixina i tot, este no és un factor que puga explicar un descens tan brusc de l’us en les domicilis com és eixe brutal 30%. En la meua opinio este és el resultat de posar catala en les escoles, de fer estudiar als nostres chiquets un idioma estranger en el que no s’identifiquen i que acaben abandonant per a engrossar el jagant espanyol. Estos són els fruits de 25 anys de subnormalització llingüistica, d’ensenyar el catala en els coleges ab l’eufemisme de “valencià”, etc.

És curios lo que ocorre en les escoles: els jovens estudien l’assignatura de “valencià” (catala) com qui estudia angles o frances, és dir, com un idioma foraneu més. Estudien catala per a fer unes oposicions o per a tindre una llinia més en el curriculum, pero despres no ho usen en el dia a dia puix no ho identifiquen en el Valencià en que els parlen els seus pares. Yo domine l’angles correctament pero no per aixo vaig a parlar en angles en la meua familia, en els meus amics o en la meua novia. Ni vaig a preguntar en angles quant costa una barra de pa.

Una chica de la Facultat, valenciana de les comarques del Sur, valenciaparlant i filla de valenciaparlants, em digue un dia: “El Valencià este és molt rar, és com si fora un idioma estranger, com si estudiarem vasc o algo aixina”. Es referia a l’assignatura de “valencià” (ella ignorava que era catala). Per increïble que puga pareixer, els estudiants hispanoparlants trauen millors notes en l’assignatura de “valencià” (catala) que els alumnes valenciaparlants, que troben dificultats per a aprovar l’examen d’un idioma que no és el que parlen en la seua casa.

Pero despres els hispanoparlants continuaran usant l’espanyol mentres que els valenciaparlants es dividixen entre els qui continuen en el Valencià oral dels seus pares i els qui es passen a l’espanyol, unica llengua escolar que senten com a propia, ya que ni s’identifiquen en el catala ni en l’angles. I és que el 90% dels valencians pensa que el Valencià és una llengua independent i distinta del catala. I si no, fem un referendum i eixim de dubtes. Pero aixo millor que no ¿veritat?, no siga que el gueto catalanufo el perga per dotze gols a zero.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: