América Mágica: El Juicio Final.

El mundo entero se ha vuelto loco. Ojos gigantes aparecen en el cielo. Sonidos como de trompeta se escuchan en medio de la nada. La prensa habla de misteriosas teletransportaciones y viajes en el tiempo… ¿Qué está pasando? Walter Bossman es un predicador ambulante que anuncia que el Juicio Final está a punto de llegar. La gente piensa de él que es un fanático religioso o un trastornado pero… ¿y si tiene razón?

Pincha aquí y encontrarás el libro en Amazon.

 

Anuncios

América Mágica: Camino del sur.

El mundo entero se ha vuelto loco. Ojos gigantes aparecen en el cielo. Sonidos como de trompeta se escuchan en medio de la nada. La prensa habla de misteriosas teletransportaciones y viajes en el tiempo… ¿Qué está pasando? Walter Bossman es un predicador ambulante que anuncia que el Juicio Final está a punto de llegar. La gente piensa de él que es un fanático religioso o un trastornado pero… ¿y si tiene razón?

Pincha aquí y encontrarás el libro en Amazon.

Amèrica Màgica: El Juí Final.

El món sancer s’ha tornat foll. Ulls jagants apareixen en el cel. Sons com de trompeta s’escolten enmig del no res. La prensa parla de misterioses teletransportacions i viages en el temps… ¿Qué està passant? Walter Bossman és un predicador ambulant que anuncia que el Juí Final està a punt d’arribar. La gent pensa d’ell que és un fanàtic religiós o un trastornat pero… ¿i si té raó?

Puncha ací i trobaràs el llibre en Amazon.

Amèrica Màgica: Camí del sur.

La nit fa pudor a suor i fornicació en Miami. Un mendicant que dorm en un carreró està a punt de ser assessinat quan de colp i repent un àngel que s’apareix del no res li salva la vida i li diu que ha segut triat per Deu per a anunciar que la fi del món està molt prop.  A partir d’ahí es convertirà en un predicador ambulant que viajarà de costa a costa alertant sobre el Juí Final. ¡Un viage alucinant pel sur dels Estats Units plagat de misteris i fenòmens paranormals!

Puncha ací i trobaràs el llibre en Amazon.

Amèrica Màgica, un thriller paranormal.

Si Deu vol, a partir de demà dilluns comencem a publicar Amèrica Màgica: Camí del sur, una obra de Josué Ferrer guanyadora del Premi Adlert de Novela de 2017. Es tracta d’un llibre mitat novela negra mitat paranormal a on trobareu misteri, terror, sorpresa, història i sobretot molta fantasia. Penjarem els capítuls poc a poc a lo llarc dels pròxims mesos, a modo de serial. També molt pronte la novela estarà disponible en Amazon.

¿I de moment a on podreu llegir els capítuls? En este bloc:

https://libroamericamagica.wordpress.com

 

Vos deixe ací la sinopsis d’Amèrica Màgica:

La nit fa pudor a suor i fornicació en Miami. Un mendicant que dorm en un carreró està a punt de ser assessinat quan de colp i repent un àngel que s’apareix del no res li salva la vida i li diu que ha segut triat per Deu per a anunciar que la fi del món està molt prop.  A partir d’ahí es convertirà en un predicador ambulant que viajarà de costa a costa alertant sobre el Juí Final. ¡Un viage alucinant pel sur dels Estats Units plagat de misteris i fenòmens paranormals!

 

¡Mos llegim!

La gran novela valenciana.

Pràcticament totes les grans llengües lliteràries tenen la seua gran novela. En castellà està En Quixot de la Mancha de Miguel de Cervantes. En francés Madame Bobary de Gustave Flaubert. En rus Crim i Castic de Fiodor Dostoievksky. Els valencians, per supost, tenim el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell. Encara que alguns pobles han trobat la seua obra més representativa en el teatre (Hamlet de William Shakespeare per als anglesos), la poesia (L’Odissea d’Homer per als grecs) o el conte (Les mil i una nits d’ Abu Abd-Allah Muhammad el-Gahshigar en llengua àrap) és del tot innegable que la fòrmula més reconeguda és la de la novela, que sense cap tipo de dubte encarna l’indiscutible subgènero estrela dels últims siscents anys.

En el sigle XIX existia en Estats Units la pretensió d’escriure “la gran novela americana”, una obra magna que fora el buc insígnia lliterari dels Estats Units en el món i que marcara distàncies respecte de l’ex-metropoli, Regne Unit. Tot lo món parlava d’escriure eixa gran novela i ningú es va donar conte de que ya estava escrita: Moby Dick de Herman Melville. Al bo de Melville, que va faltar sent un autor absolutament desconegut, li arribà la glòria algunes décades despuix de mort. Un sigle més tart, i a imitació dels seus veïns del nort, en Amèrica del Sur es parlava d’escriure la gran novela llatino-americana. Gabriel García Márquez ho conseguí en Cent anys de soletat, cim del boom llatino-americà i del realisme màgic i possiblement la millor novela del XX.

Si veem el panorama lliterari contemporàneu en valencià no és molt alegre, com correspon a una llengua minorisada i en perill d’extinció com és la nostra. No obstant això trobem que la producció teatral i poètica és molt fructífera i que l’ensaig està, com no podria ser d’una atra manera, centrat en el conflicte llingüístic i identitari valencià. Pero referent a la narrativa la producció és ben frugal. La majoria dels autors valencians es decanta pel castellà en la narrativa -cas de Vicent Blasco Ibáñez– i pràcticament mos hem de remontar a la primera mitat del sigle XX per a trobar una novela referent en valencià: Tombatossals de Pasqual Tirado. Les intromissions del pancatalanisme i l’analfabetisme dels valencians en la seua pròpia llengua deixen al castellà com a eixida natural.

Cal escriure una nova gran novela valenciana que mos situe en el mapa. Fàcil de dir i difícil de fer, especialment per als usuaris d’una llengua que no existix. Pero quan parle de fer la gran novela valenciana no m’estic referint a un atre Tirant si no a una obra que trascendira les nostres fronteres i fora representativa de la lliteratura valenciana contemporànea. Parle d’un referent, com Mecanoscrit del Segon Origen de Manuel de Pedrolo en català, Obabakoak de Bernardo Atxaga en euskera o Merlín e familia d’Álvaro Cunqueiro en gallec. Hui molts autors escriuen en la seua llengua pròpia i en acabant ells mateixos fan la traducció al castellà, en èxit, com Manuel Rivas o el propi Atxaga. Si uns atres pobles poden tindre la seua gran novela, els valencians també.

Primer capítul d’Amèrica Màgica (II).

2 – L’HOME MISTERIÓS (II).

© Josué Ferrer. Tots els drets reservats.

-¡Eh! ¡Deixa en pau a eixe home! -crida un tipo que acaba d’entrar en el carreró-.

-¡Açò no és assunt teu! ¡Pega mija volta i torna-te’n a casa!

Aquell home misteriós, com eixit del no res, no li fa cas i camina en pas ferm cap al fanfarró.

-¡T’ho advertí! -crida el gànster-.

El tipo ros en la cicatriu en la cara li dispara tres vegades a boca de canó. Els separen uns dos metros i mig. És impossible fallar a una distància tan curta. Pero l’home misteriós ni s’immuta. Al contrari. Seguix caminant com si no res i estén el braç en direcció al seu oponent. De sobte, aquell perdonavides és alçat bruscament a uns trenta centímetros de terra sense que ningú el toque. Una força invisible l’espenta contra la paret i el pressiona contra el mur. Casi no pot ni respirar.

-¿Quí eres tu? -li pregunta arrogant-.

-Yo soc la mort i esta nit he vingut a per tu -li respon-.

L’home misteriós seguix en la seua mà oberta estesa cap a aquell bastart. De repent sorgix com una boira eixida del no res i enmig d’uns aborronadors alarits de dolor aquell malnaixcut desapareix com per art de màgia. Tinc els ulls fòra de les òrbites. Mai havia vist alguna cosa semblant. L’home misteriós s’acosta cap a mi. No puc vore be el seu rostre; hi ha massa ombres… Em tremolen les dents. Estic tan aterrorisat que em faig de ventre damunt.

-Walter… -em crida-.

-¿Cóm saps el meu nom? -li pregunte atemorisat-.

-Tranquil. No tingues por.

-¿Qué és lo que vols de mi?

-Walter, has segut triat per Deu per a complir una missió.

-¿Una missió? -repetixc incrèdul-.

-Has d’anunciar que la fi del món s’acosta.

-¿Quí eres tu?

En un santiamén l’home misteriós ha desaparegut. Ya no està allí. És com si la terra se l’haguera engolit. Permaneixc atònit durant minuts, incapaç d’assimilar lo que acabe de vore. Estic estupefacte. Deu haver segut un deliri. Un malensomi. Potser he begut massa vi. Em pose dret, recolzant-me en la paret. Camine uns quants passos a espentes i redolons. Intentaré eixir d’este rovinós carreró. Un poc d’aire fresc em vindrà be per a aclarir les idees.

La sorpresa arriba quan em done conte de que estic empapat d’orina. No m’ho puc creure. Pero lo pijor de tot és que continue uns metros més i em quede petrificat del terror. Mire la paret del carreró i allí està ell. El tipo alt, ros i en cicatriu incrustat en el mur. Com si fora un grafiti. Veig els seus ulls de pànic i la seua cara desencaixada de dolor. Com demanant auxili. El dibuix es va difuminant poc a poc rumbo a la desaparició total. Tinc l’impressió de que el dibuix està viu.

FI DEL CAPÍTUL.

¡ATENCIÓ! He obert un nou bloc dedicat exclusivament a la novela. ¡Visiteu-lo! ¡Allí vos informarem de tot!

https://libroamericamagica.wordpress.com

Anteriores Entradas antiguas

A %d blogueros les gusta esto: