Stop valencianofòbia.

Forasters vindran que de casa mos trauran. La valencianofòbia ha calat en la nostra societat. Els casos de discriminació llingüística contra els valenciaparlants es multipliquen. En Gandia un operari de Renfe es va negar a atendre a un client perque parlava valencià i este va perdre el tren. No és un cas aïllat: les taquilleres de Renfe, en este cas de Xàtiva, es negaren a atendre a un atre valenciaparlant en les soflames de tota la vida: «Estamos en España y me tienes que hablar en español». Per lo vist, el valencià es parla en Alemanya. El conte, que ya mos el sabem de memòria, s’ha repetit en Castelló de la Plana (sí, Renfe de nou). Els usuaris denuncien també que els trens entre Valéncia i Vinaròs exclouen el valencià en la megafonia. Renfe… tu compañía amiga.

Pero la cosa no acaba ahí. La valencianofòbia està en totes bandes. En Alfafar un home ha rebut una sanció de 600 euros amparada en la llei mordaça per voler expressar-se en valencià en el centre de salut. En Alacant, en un ambulatori, la treballadora advertí als pares: «O me hablas en castellano o no podremos atender a tu hija». Que conste en acta que en tots estos casos les víctimes no exigien que l’atra persona canviara d’idioma i els atenguera en valencià: només exigien que eixa persona entenguera el valencià i els prestara un servici. Que alce la mà a qui no li haja passat açò mai. A mi mateix, en Elda, una funcionaria «no me entendía» perque era «de Jaén» i només portava «veinticinco años viviendo en la Comunidad Valenciana». ¡Pobreta meua!

¿Som conscients els valencians de la gravetat de la situació? Pensem per un moment. ¿Qué passaria si un funcionari públic es negara a atendre a un negre per ser negre, a una dòna per ser dòna, a un gai per ser gai o a un judeu per ser judeu? ¿Per qué en el sigle XXI considerem intolerable discriminar a algú per la seua raça, sexe, orientació sexual o religió pero acceptable per raons de llengua? ¿Mos juguem alguna cosa a que suspenem de faena i sòu al funcionari que en vinticinc anys no li ha donat temps a entendre el valencià i de sobte, màgicament, l’entén en vintiquatre hores? Pero clar, mentres no es sancionen estes conductes, perduraran. Per a açò aprofita ofrenar noves glòries a Espanya. Per a patir un apartheid llingüístic en la nostra pròpia terra per part d’un Estat vil i miserable.

¿Parlem de valencianofòbia?

Vivim en el temps de les fòbies. Xenofòbia. Gitanofòbia. Islamofòbia. Homofòbia. Transfòbia. LGTBIfòbia. Etcétera. ¿I qué tal si parlem de la valencianofòbia? Segons el Diccionari General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) valencianofòbia és «Odi a tot lo valencià». El Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua [Catalana] (AVL) la definix com «Animadversió a la Comunitat Valenciana, als valencians o a tot allò que siga valencià». El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) no arreplega la veu  «valencianofòbia» pero, en canvi, sí que arreplega «hispanofòbia».

¿Pero qué és valencianofòbia? Valencianofòbia és dir-li «Levante» a la nostra terra perque ni mosatros som «Levante» ni Portugal és «Poniente».  Valencianofòbia és retratar-mos als valencians com lladres i corruptes quan no som, ni de bon tros, l’autonomia més corrupta d’Espanya. Valencianofòbia és que la policia multe a un ciutadà en Benidorm per expressar-se en valencià, que és una llengua cooficial. Valencianofòbia és que un funcionari t’exigixca que li parles en castellà perque ell és andalús i com que només fa trenta anys que viu en Valéncia el pobret «no entiende el valenciano».

Valencianofòbia és que la Diputació de Valéncia li negue el Teatre Principal a Lo Rat Penat per a que puga celebrar els seus Jocs Florals. Valencianofòbia és afirmar que la primera llengua neollatina en tindre un Sigle d’Or és un simple dialecte. Valenciafòbia és rentar-li el cervell als escolars valencians dient-los que la llengua, la cultura i l’història de Catalunya són molt superiors a les de Valéncia quan la realitat és l’inversa. Valencianofòbia és afirmar que les Falles són una festa catalana i la paella gastronomia catalana. Valencianofòbia és lo que publica Eliseu Climent. Valencianofòbia és països catalans.

El Diccionari de la RACV cataloga la paraula «valencianofòbia» com a «inusual». I és veritat. Pero no perque els fets denunciats en els paràgrafs anteriors siguen casos aïllats sino perque la valencianofòbia està tan assimilada per la societat valenciana que ni tan sols és conscient d’estar patint-la, d’igual manera que en el sigle XIX els judeus veyen tan normal ser perseguits que ni se’ls passava pel cap que això poguera ser judeofòbia. Discriminar a un valenciaparlant per sa llengua és com discriminar a un judeu per sa religió o a un negre per sa raça. Els valencians som persones. Tenim drets. Mereixem respecte.

¡¡¡Parlar valencià és parlar en cristia!!!

separata13.gif

El despreci dels hispanoparlants cap a la llengua d’Ausias March no coneix llimits. Primer, mos trobem en el cas de Xativa, a on la policia demana a un menor d’edat que s’identifique. Este ho fa en Valencià. La policia li diu que “parle en cristia”. El chicon torna a identificar-se en Valencià, puix sa documentacio està en eixe idioma i la policia se l’emporta detingut a comissaria. Detingut per fer us d’un dret amparat per l’Estatut i la llei.

Poc despres, el cas de Gandia. A un veï de Tavernes de la Valldigna li furten la cartera en Barcelona. Com que ha perdut la documentacio acodix a la comissaria de policia de Gandia –ciutat en que treballa- per a preguntar els requisits per a expedir un nou DNI. Al sentir-lo parlar en Valencià, la policia li contesta: “En castellà”. Cap dels policies volia parlar el Valencià. Al final li diuen que no l’atenen si no parla espanyol i ell endafat se’n va.

Més tart toca Vilarreal. Un regidor d’eixa ciutat vol denunciar en la comissaria que el seu fill ha segut apalisat per un grup de neonazis pero no li dixen presentar la denuncia en Valencià. “Si voste vol que li atenga deura parlar en castellà. En Valencià no li entenc” -diuen-. Fa nomes uns dies, el contertuli Juan Adriansens en un programa de la TVV de la qual cobra li contestà a un atre contertuli: “¡A mi em parles en cristia!”. En el sigle XXI.

Com a colofo final, la Policia Estatal Espanyola –sí, novament ella- dete, i colpeja en les porres a un ciutada, Toni Siles, tan sols per fer us del seu dret a la llibertat d’expressio durant la manifestacio del 25 d’Abril. Com que portava una Real Senyera “incitava a la violencia” segons la policia. Novament la policia del costat dels catalanufos, els que donen vives a ETA i Terra Lliure. Ya els ho recordarem quan ETA torne a assessinar-los.

I tot aço quan encara tenim recent en la memoria el cas de Tony Cabban, regidor de l’Ajuntament de Xabia que va dir en el periodic The New Entertainer que “encara que l’enten, per principis no contesta cap pregunta feta en Valencià en els plens”. O el cas d’eixa parella de valencians als que li negaren el dret d’adoptar chiquets tan sols perque nomes sabien parlar en Valencià. Quan si és una parella que nomes sap parlar castellà no passa res.

Nomes volia dir-los a estos maleducats tres coses. 1) El Valencià és un idioma tan cristia com l’espanyol puix Valencia no és territori musulma. 2) Si tingueren un minim de cultura, respectarien una llengua –el Valencià- que tingue un Segle d’Or lliterari abans que l’espanyol. 3) Si tingueren un minim de decencia es molestarien en deprendre a parlar en Valencià en agraïment a la terra que els donà treball quan eren uns mesetaris morts de fam.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 20-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: