Valéncia o països catalans.

Una nació històrica o una inventada. Un regne o un comtat. Respectar als veïns  o lo meu és meu i lo teu és meu també. Solidaritat o ni una gota d’aigua per als valencians. Dir les coses a la cara o apunyalar per l’esquena. Identitat pròpia o autoodi. Lluitar per lo nostre o defendre lo del veí. Orgull de poble o complex d’inferioritat. GAV o ACPV. Una llengua dolça  com la mel o croar com els renocs. Un idioma propi o un dialecte de merda. Maulet o botifler. Patriota o traïdor.  Miquel Adlert o Joan Fuster. Regne de Valéncia o país valencià. Les Falles o Terra Lliure.  Anfós Ramon o Isabel Clara-Simó. El primer  Segle d’Or d’una llengua neollatina o Mortadelo y Filemón. Raonar en arguments o acusar de «fasciste» a tot el que discrepe de tu. Lliure pensament o la secta del catalanisme. El 9 d’Octubre o Catalunya, una, gran i lliure.  Vicent Savall o Raimon. Valéncia CF o Barça. Paella valenciana o catalana. Ausias March, el gran poeta valencià o Ausias March, poeta català naixcut en Gandia. Veritat o mentira. La Real Senyera o la màrfega. Cap de  ratolí o coa de lleó. Tindre dignitat o llepar culs.

Valéncia o Espanya.


Valéncia o Espanya. Fèrtils terres d’arrossars i tarongers o una estèril planura plena de matolls treta de Mad Max. Un païsage replet de vida i esperança o un digne d’un holocaust atòmic. Mamprendre una empresa o viure dels subsidis. Currar prop de casa o nàixer en la maleta baix del braç. Parlar castellà, valencià i anglés o a mí me habla usted en cristiano. Jaume I el Conquistador o Felip V Cremar Falles o torturar bous. Els Moros i Cristians o la Feria de Abril. Treballar o fer palmes en un bar. Francesc de Vinatea o Zapatero. Decidir el nostre propi destí o que el decidixquen per mosatros des de Madrit i Barcelona. La RACV o la AVL. Valéncia C.F. o Real Madrit. El Palleter o Rita Barberà. Acollir al foraster o ni una gota d’aigua per als valencians. Valencià en les escoles o països catalans. El segle XV o un país de caspa i pandereta.  Ofrenar noves glòries a Valéncia o l’espoli fiscal. Un poema d’Ausias March o el soroll d’escopir quan pronuncies la jota. Cultura o analfabetisme. Civilisació o barbàrie. Primer Món o Tercer. Un Estat Valencià o una comunitat autònoma. Ser lliures o ser esclaus.

¿Per qué no la doble accentuacio?

Fa ya algun temps des de que la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) reintroduï l’accentuacio en la Llengua Valenciana. Fon en 2003. És innegable que des de llavors la RACV ha treballat de valent i ha conseguit gestes colosals, autenticament epiques, com per eixemple el corrector informatic per a Open Office o el Diccionari General de la Llengua Valenciana, el millor de tota la llarga historia del nostre Regne de Valencia i que va vore la llum a finals del passat any 2010.

Pero tampoc es pot negar que des d’aquell 2003 el valencianisme s’ha debilitat cada volta més. Aquella reintroduccio fon molt polemica i creà un cisma en el valencianisme que servi per a que el Partit Popular (PP) acabara de fagotisar-lo i es consolidara la catalanista Academia Valenciana de la Llengua (AVLL). Actualment, encara hi ha molts autors, editorials, associacions i partits politics que continuen amprant la normativa antiga; l’accentuacio diacritica de tota la vida.

Yo em pregunte si no ha arribat el moment de fumar la pipa de la pau i tornar a abraçar-mos tots com a germans que som. No estaria malament que la RACV aprovara una doble accentuacio; és dir, es mantindria l’actual, si se vol inclus com a preferent en la llinia de treball de la RACV per a no desfer el valios cami fet durant tots estos anys i al mateix temps, s’acceptaria l’accentuacio diacritica com a igualment correcta… Es tracta de que qui no accentua no se senta com un proscrit.

¿És possible la doble accentuacio? Sí. De fet, quan yo estudiava en Lo Rat Penat en 2000 ya hi havia doble accentuacio: es permetia accentuar diacriticament (era l’opcio preferent) o simplement no accentuar mai. Aixo sí, a l’hora de redactar un text tot ell havia de ser en una sola de les dos opcions. Llogic. Pero et donaven a triar lliurement. Crec que eixa seria una excelent solucio per tancar les velles ferides i enfortir el valencianisme de cara al futur. Guanyariem tots i no perdria ningu.

FONT: Som nº 250. Abril 2011.

Estatut català: que Madrit i Barcelona es maten mútuament i dixen en pau a Valéncia.

La sentència del Tribunal Constitucional ha significat  importants retalls a l’Estatut català perque encara que permet la definició de Catalunya com a nació en el seu preàmbul sense validea jurídica en la pràctica es llimiten molt les competències autonòmiques. Es posa fi a les vegueries, s’entén que els poders públics estan obligats a atendre en català al ciutadà pero no una empresa privada i es contempla que tant el castellà com el català  poden ser llengües vehiculars en l’educació i l’administració (encara que el català ho és en la pràctica). Ademés, el Tribunal nega també a la Generalitat Catalana la capacitat per a regular i establir referèndums, que tinga l’exclusivitat en matèria de primera acollida d’immigrants, nega que el Consell de Justícia de Catalunya o el Síndic de Greuges siguen els òrgans exclusius en territori català en les seues respectives àrees de treball, nega al Consell de Garanties Estatutàries la capacitat d’emetre dictàmens vinculants i anula la exigència de que unes atres autonomies de l’Estat hagen de fer un esforç fiscal similar al de Catalunya si volen beneficiar-se dels fondos destinats a la solidaritat ab les regions.

Les meues impressions sobre la sentència són contradictòries. Si en lloc de Catalunya es tractara de qualsevol atra autonomia, possiblement em manifestaria en contra de la sentència i entendria que és un atac en tota regla a l’autonomisme. Potser inclús em seria igual al comprendre que es tracta d’una atra terra que no és la meua i per tant  no soc ningú per a clavar els nassos a on no em criden. Pero tractant-se del nacionalisme expansioniste imperialiste català, que sempre vol anexionar-se la nostra llengua, cultura i  terra valencianes, m’alegre i molt de la retallada de l’Estatut perque sempre que hi hagut bona sintonia entre Madrit  i Barcelona els valencians hem acabat ben fotuts.  Per això preferixc que s’alimente el foc i el conflicte entre Madrit  i Barcelona, entre el centralisme ranci dels uns i l’imperialisme sectari dels atres, per a que dixen a lo Regne de costat. Mentres es maten Madrit i Barcelona, no tindran temps per a vindre a matar-mos a mosatros. Esperem que açò servixca per a tensar la corda entre els uns i els atres a vore si un dia esta comedia d’Estat, la grotesca pantomima que és Espanya, acaba botant pels aires.

Contra l’intervencionisme catala.

Als companyers catalans:

Mireu volia dir-vos que yo tinc clar les següents coses. 1) Els catalans que volen els Païsus Imaginaris són una minoria. 2) Que en Catalunya, com en qualsevol atre lloc del planeta, hi ha gent de totes les classes. No es pot ficar dins d’un mateix sac a sis millons de persones per lo que diguen o facen alguns. 3) Que no tinc res en contra de Catalunya ni dels catalans sino d’alguns catalans que volen apropiar-se de lo nostre. Fins ahi tot be.

Pero tambe vos dic que colonialisme no és nomes impulsar els Països Catalans sino tambe voler impondre un idioma estranger (el catala) en Valencia i voler apropiar-se de la cultura valenciana. Els catalans continuament vos claveu en camisa d’onze vares, cometeu ingerencies en Valencia i Balears, vos queixeu del centralisme de l’Estat Espanyol pero despres pequeu d’un intervencionisme frenetic i fiqueu els nassos en els assunts dels veïns.

Els valencians som d’atra forma. A mi m’és igual si els catalans voleu ser una regio, una nacio, una CCAA, un Estat federat, un Estat lliure associat o un païs independent. Entenc que són assunts interns vostres i no em clave. Vosatres voreu lo que més vos interesse. Tampoc em clave si els catalans voleu parlar espanyol, catala o aranes. O si considereu que el catala és un idioma independent o un dialecte del provenzal. M’és igual qué feu.

En reciprocitat desijaria que els catalans no cometereu ingerencies en Valencia. Si els valencians considerem que parlem un idioma distint del catala… ¿Que més vos dona? ¿Acas no decidireu vosatros que parlaveu un idioma distint de l’occita? Si el poble valencià insistix en que vol una llengua propia… ¿per qué continuar en eixe imperialisme llingüistic i cultural? Nomes esteu conseguint que els valencians parlen en espanyol cada dia més.

Catalunya, Valencia i Balears deuen tindre bones relacions entre ells. Be siga dins d’Espanya (be per a poder fer contrapes a Madrit) o fòra d’ella (com tres Estats independents tipo Benelux o Països Baltics). Els catalans sou incapaços d’entendre que sense igualtat no és possible la germanor. Que la germanor és dona entre iguals que es relacionen de tu a tu, no entre pobles que ordenen i atres que obedixen. Aixo no és germanor… És atra cosa.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 2-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Espanya contra Espanya.

No és normal que un Estat estiga sumit de forma constant en convulsions internes. De fet, aquells Estats que han passat per ahi sempre han acabat rebentant com una pinyata: Unio Sovietica, Checoslovaquia, Yugoslavia, etc. I en Espanya les tensions són continues, aço s’ha convertit en un tots contra tots. A la lluita cainita de les dos Espanyes que continúa despertant un rencor i un odi extraordinaris inclus en la joventut de 20 anys que no ha vixcut la guerra ni la dictadura, cal sumar els nacionalismes: Galicia contra Madrit, Euskadi contra Madrit, Navarra, La Rioja i Osca, Catalunya contra Madrit, Arago, Valencia, Balears i Murcia, inclus Castella contra Lleo.

Com aço no és suficient, faltava la guerra de l’aigua. Arago, Catalunya i La Mancha contra Valencia, Murcia i Almeria. I com a cas excepcional i fòra de la norma tenim a Ceuta i Melilla, absolutament avassallades pel Marroc, que reprochen a Madrit que no els defenga del tirà de Rabat o que el Cap de l’Estat no haja tengut ni tan sols la delicadea de visitar-les una miserable volta en més de 25 anys de regnat del Borbo. És la demencia. És l’Espanya roja contra l’Espanya facha. L’Espanya centralista contra l’Espanya separatista. L’Espanya humida contra l’Espanya seca. Espanya contra Espanya. Espanyols contra espanyols. Aço és el tots contra tots.

La cosa està molt mal. La relacio entre els espanyols s’ha deteriorat de forma galopant en poques decades. I aci nomes es pot fer dos coses; canviar el model d’Estat per a alleugerar la tensio o assistir a la desaparicio de l’Estat Espanyol. El que aposten per la primera opcio demanen per eixemple que Espanya siga un Estat federal, que Euskadi puga ser un Estat lliure associat a Espanya o que els Tribunals Superiors de Justicia siguen l’ultima instancia en lloc del Suprem, que hi haja agencies tributaries propies per a les autonomies o que cada autonomia puga fer lleis propies més conservadores o més progressistes segons siga la mentalitat del lloc.

Pero tals demandes millorarien l’estabilitat interna d’Espanya. De fet, estes propostes són una realitat al païs més unit del món. Estats Units es un Estat federal (i no per aixo deixen d’estar units), té un Estat lliure associat (Puerto Rico), ne tenen no 19 sino 52 administracions de justicia, puix el Tribunal Suprem practicament està per a unificar doctrina (i per qüestions consitucionals), que és per a lo que deu estar un Tribunal Suprem. Tambe alli tenen 52 agencies tributaries i mentres que als Estats més conservadors encara apliquen la pena capital en els més progressistes és llegal fumar marihuana. I no per aixo els Estats Units deixen de ser el païs més unit del món.

Aci quan es fa qualsevol proposta descentralisadora els periodistes de la Meseta agiten l’espantall de l’unitat d’Espanya per a ficar la por en el cos a la gent, i el PP amenaça en que arribarà l’ Apocalipsis i es desataran les sèt plagues bibliques com algu intente que Espanya canvie el seu model centraliste, jacobi i uniformisador. Els que confonen l’Estat Espanyol en un Estat Castellà, els que entenen que ser espanyol consistix en que Madrit done les ordens i els demes estigam simplement per a dir “Sí, buana” són els autentics trencaespanyes. Espanya té dos models distints a seguir: la descentralisacio d’Estats Units o… el centralisme de Yugoslavia, clar.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-4-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿És Catalunya nacio?

Alguns catalanufos es pregunten en un to ironic quines són les traces culturals (a banda de la paella i les Falles) que distinguixen la Nacio Valenciana de la catalana. Per ad ells tan sols existix una cultura i una nacio: la seua, i clar, els resulta ridicul que algu ni tan sols s’atrevixca a plantejar que Valencia pot ser algo més que un mer apendix de Catalunya. Ara be, yo els tornaria la pregunta: “¿En qué es basen ells per a dir que Catalunya és nacio?”

1) ¿Té Catalunya una historia important? No. El Regne de Valencia ya existia quatrecents anys abans de que la propia Catalunya naixquera com a tal. Perque els comtats precatalans (Bercelona, Girona…) eren entitats anteriors a la formacio de Catalunya i per tant no equivalents ad ella. El Regne de Valencia tenía monarques en la vida real… Catalunya s’inventà allo tan comic de lo del principat sense cap princip conegut. Quin riure, tu.

2) ¿Té Catalunya un passat sobira? No. De fet, mai ha segut un Estat sobirà. Sempre ha depes d’Arago, de França o d’Espanya. Per lo tant no es pot dir que Catalunya siga una nacio almenys en el sentit politic. Per contra, Valencia sí que fon un Estat independent entre 1238 i 1707. Arago, Mallorca i Valencia eren tres Estats sobirans i independents en un sol cap d’Estat (Jaume I el Conquistador). ¿Pero quan fon regne Catalunya? Mai.

3) ¿Té Catalunya una cultura propia destacable? No. I la prova d’aixo és que s’instistix en tildar de catalans a autors que no ho són com Ausias March o Joanot Martorell. Per contra, els valencians hem tengut el primer Sigle d’Or de totes les llengües neollatines… Ah, i aixo sense necessitat de catalogar de valencians a Josep Pla o a Ramon Llull, que a mosatros no mos cal furtar-li la cultura a ningu. En la nostra en tenim prou, gracies a Deu.

4) ¿Té Catalunya una llengua propia? Sí. Pero nomes des de començaments de segle XX que fon els catalans varen decidir que volien que el catala fora una llengua distinta del provenzal. Fins a aquell moment, tan sols era un dialecte del catala, segons Antoni Badia Margarit. Per contra, Fra Antoni Canals ya en ple segle XIV diu ben clar que el Valencià és un idioma distint del catala. I el franquisme i la UCD no existien al sigle XIV.

En resum, que una nacio és Arago, Balears, Valencia, Castella, Lleo, Navarra, etc. Pero Catalunya és una regio. Que ses úniques traces culturals per a presumir de nacio són la butifarra i el pa en tomaca. I poc més. Per contra, Valencia és un una nacio des del seu naiximent, no perque ho diga yo, sino perque el rei Jaume I s’encabotà en crear un nou païs, en Furs i administració propies, i no en fer un apendix que és a lo que ara volen reduir-mos.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-3-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Coalicio Valenciana no és d’extrema dreta, el Partido Popular sí.

El Partido Popular (PP) acusa a Coalicio Valenciana (CV) de ser una formacio d’extrema dreta. Sí, sí, el mateix Partido Popular que finançava a la Fundacio Francisco Franco i que anà a la guerra d’Iraq de la mà de George W. Bush, el mateix Partido Popular que fon l’unic grup del Parlament Espanyol que es negà a condenar l’alçament nacional que desencadenà la Guerra Civil, el mateix Partido Popular que parla de “nazisme” quan veu un mapa dels Països Catalans en el Nou Camp i que despres calla quan eixe mateix mapa apareix en els llibres de text dels escolars valencians o balears. Puix eixe acusa a CV de ser d’extrema dreta.

Des del Partido Popular i alguns sectors ex–valencianistes que li fan el cul gros a l’Academia de Zaplana (AZ) s’instistix en la mateixa cantinela una i atra vegada. El conte chinenc de l’ ultradreta no té ni cap ni peus. CV és un partit conservador, democristia, foraliste i valencianiste que defen el sistema del benestar front a les tesis privatisadores de la dreta neolliberal. Repte a aquells que diuen que CV és un partit ultra a que troben una sola proposta, una nomes, que haja fet CV i que siga digna de ser considerada propia d’un partit fasciste. Si no la troben (perque evidentment no n’hi ha) totes eixes acusacions són meres injuries i calumnies sense base.

Mos volen fer creure que Adolf Hitler era Heidi al costat de Joan Garcia Sentandreu. I yo em pregunte… Si tan facha és Sentandreu… ¿per qué convidà a Chimo Lanuza a constituir un partit nacionaliste i d’esquerres per a sumar forces al foralisme conservador de CV? Si tan facha és Sentandreu… ¿cóm és que Lola Garcia Broch, republicana i progressista, és la vicepresidenta de CV? Si tan facha és Sentandreu… ¿cóm és que el Partit Republicà Autonomiste de Ferran Millan, hereu de Vicent Blasco Ibáñez, s’integrà dins de CV? Si tan facha és Sentandreu ¿per qué deixa obertes les portes no sols a diputats del PP sino tambe del PSPV inclus?

A Sentandreu se li podran reprochar moltes coses. Pero no la de ser un totalitariste perque precissament ell és qui està encapçalant la lluita contra el totalitarisme pancatalanufo. Ni tampoc la de ser un home ambigu que juga a enganyar, puix sempre ha segut molt coherent en lo que pensa. Tot aço és por del PP a que CV es menge al seu electorat i gelosia del protagonisme de Joan per part d’ex–valencianistes (L’Oronella, ONV, ENV, etc.). Al remat, calumnies sense fonament dels mateixos que peguen la cabotada a l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC), eixa que vol incloure a Valencia i Balears dins de Catalunya al més pur estil nazi.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 7-2-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Qui és valencianiste, qui catalaniste i qui espanyoliste.

200

Partixc de la base que ser valencianiste no significa necessariament ser nacionaliste valencià. M’explique, si una persona considera que la seua nacio és Espanya aixo no li convertix en un nacionaliste espanyol. Almenys no necessariament. Lo mateix ocorre en qui creu que la seua nacio és per eixemple Valencia. A partir d’ahi, i si dixem el marcs nacionals a banda i mos centrem en lo cultural, hi ha gent que assimila “valencianiste” com un equivalent de “catalaniste” o “espanyoliste”. I aixo és algo que no es correspon en la realitat, com voreu ara.

Per eixemple, un pancatalaniste és qui considera no solament que en Catalunya es parla l’idioma catala sino que en Valencia es parla catala i que ademes és territori catala. No obstant, el catalaniste a diferencia del panca, no considera a Valencia una provincia catalana. Ara be, el catalaniste sí que creu que en Catalunya es parla catala (tot correcte) i que en Valencia es parla catala (lo qual constituix una notable ingerencia). Eixa és una actitut intervencionista que contrasta en la dels valencianistes, que no es claven en els assunts interns dels veïns.

Aixina, el valencianiste considera que en Valencia es parla un Idioma Valencià distint del catala, pero no comet ingerencies en Catalunya. A un valencianiste no li importa que en Catalunya hi haja una predominancia del catala (com la que propon Carod-Rovira o Jordi Pujol), de l’espanyol (Francisco Franco) o un bilingüisme de coexistencia (Albert Boadella, Aleix Vidal-Quadras…). O que els catalans diguen que el catala és un idioma independent o un dialecte de l’occita. Són assunts interns i un valencianiste no es clava ahi.

D’una atra banda, en referencia al concepte “espanyoliste”, molts poquets valencianistes te trobaras que diguen: 1) L’espanyol deuria estar prohibit. 2) L’espanyol deuria ser una llengua per a parlar en el intims en casa o en la peixcateria, pero per a res més. 3) “¡¡¡Eh, tu, a mi em parles en cristia!!!” (dirigit a un hispanoparlant). Per contra, estes tres actituts resulten molt més habituals en eixa gent que s’autodenomina “espanyolista”. Per lo tant, és obvi que entre els conceptes “valencianiste”, “catalaniste” i “espanyoliste” hi ha una diferencia de matis.

En la meua opinio, el concepte “valencianiste” implica generalment un respecte i un civisme que a sovint falta en lo que denominem “espanyoliste” o “catalaniste”. El valencianiste ni es clava en casa dels veïns (com de fet, sí que fa el catalaniste) ni falta el respecte als demes (com sí fa l’espanyoliste). Yo com valencianiste que soc, no defenc que s’aniquile l’espanyol de Valencia sino que no s’aniquile el Valencià en Valencia, que és molt distint. I entre el catalanisme i l’espanyolisme estan exterminant una llengua que és més dolça que la mel.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-12-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Boicot a La Caixa.

252 Donativoserc

El boicot als productes catalans que des de fa temps es promou de forma espontanea en tot internet té en La Caixa un dels principals damnificats. Tot va escomençar a partir de la OPA hostil de Gas Natural –participada accionarialment per La Caixa- a l’electrica Endesa, que busca construir un monopoli energetic en bona part de l’Estat que dispararia el preu de la llum i del gas per a que quatre especuladors es facen rics de la nit al mati.

No dixa de ser una prepotencia que La Caixa no invertixca ni un gallet fora de Catalunya, que es a on residix el 70% dels seus clients (¿qué passaria si tots decidiren retirar els seus estalvis?) o que en les cistelles de Nadal de La Caixa, l’entitat ficara tan sols productes catalans dixant de banda els de Valencia o Balears (unes autonomies a les quals consideren terres catalanes sols per a lo que els conve pero per a lo que no volen no ho són).

Pero és que la propia realitat de sa terra natal és dramatica. Un millo de pobres en Catalunya (d’una poblacio de 7 millons), 5.000 chiquets catalans estudiant en barracons, pisos a més de 300.000 euros en la ciutat de Barcelona, l’afonament del barri d’El Carmel, els casos de corrupcio del famos 3% que CIU exigia baix mà als empresaris per a concedir llicencies o el 20% que ERC reclamava als funcionaris si no volien perdre el treball, etc.

¿Pero no diuen que les caixes d’estalvis estan per a l’obra social? Puix en La Caixa en lloc de resoldre els problemes socials s’empleen els diners publics per a especular. El boicot està afectant a La Caixa i els seus directors ho admeten en secret, tant per la gent que decidix retirar els seus ingressos i ficar-los en un atre banc com molt especialment pels grans capitalistes que podrien depositar els seus diners alla i que ara no ho pensen fer.

Si vols boicotejar a La Caixa no és prou en no donar-li els teus estalvis. Tenen moltissimes coses. A continuacio posem les participacions significatives del grup en empreses molt conegudes.: 15% Banco Sabadell – 3.8% Deutsche Bank – 48% Inmobiliaria Colonial – 43% Port Aventura – 30% Occidental Hoteles – 32.3% Gas Natural – 23.1% Aguas de Barcelona – 12.5% Repsol – 3.5% Telefónica – 5% Endesa – 30% Panrico – 20% Caprabo. ¡Boicot a La Caixa! ¡Peguem-li dur!

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes