Estatut català: que Madrit i Barcelona es maten mútuament i dixen en pau a Valéncia.

La sentència del Tribunal Constitucional ha significat  importants retalls a l’Estatut català perque encara que permet la definició de Catalunya com a nació en el seu preàmbul sense validea jurídica en la pràctica es llimiten molt les competències autonòmiques. Es posa fi a les vegueries, s’entén que els poders públics estan obligats a atendre en català al ciutadà pero no una empresa privada i es contempla que tant el castellà com el català  poden ser llengües vehiculars en l’educació i l’administració (encara que el català ho és en la pràctica). Ademés, el Tribunal nega també a la Generalitat Catalana la capacitat per a regular i establir referèndums, que tinga l’exclusivitat en matèria de primera acollida d’immigrants, nega que el Consell de Justícia de Catalunya o el Síndic de Greuges siguen els òrgans exclusius en territori català en les seues respectives àrees de treball, nega al Consell de Garanties Estatutàries la capacitat d’emetre dictàmens vinculants i anula la exigència de que unes atres autonomies de l’Estat hagen de fer un esforç fiscal similar al de Catalunya si volen beneficiar-se dels fondos destinats a la solidaritat ab les regions.

Les meues impressions sobre la sentència són contradictòries. Si en lloc de Catalunya es tractara de qualsevol atra autonomia, possiblement em manifestaria en contra de la sentència i entendria que és un atac en tota regla a l’autonomisme. Potser inclús em seria igual al comprendre que es tracta d’una atra terra que no és la meua i per tant  no soc ningú per a clavar els nassos a on no em criden. Pero tractant-se del nacionalisme expansioniste imperialiste català, que sempre vol anexionar-se la nostra llengua, cultura i  terra valencianes, m’alegre i molt de la retallada de l’Estatut perque sempre que hi hagut bona sintonia entre Madrit  i Barcelona els valencians hem acabat ben fotuts.  Per això preferixc que s’alimente el foc i el conflicte entre Madrit  i Barcelona, entre el centralisme ranci dels uns i l’imperialisme sectari dels atres, per a que dixen a lo Regne de costat. Mentres es maten Madrit i Barcelona, no tindran temps per a vindre a matar-mos a mosatros. Esperem que açò servixca per a tensar la corda entre els uns i els atres a vore si un dia esta comedia d’Estat, la grotesca pantomima que és Espanya, acaba botant pels aires.

Estatut d’autonomia, carta colonial.

111 pacte3cp

Ya n’hi ha Estatut. Un Estatut fet des de Madrit a esquenes dels valencians. Un Estatut de minims que mos ha usat als valencians com a conills d’Indies per a detindre les aspiracions autonomistes de les atres comunitats. Com ha dit Felip Puig, portaveu de Convergencia i Unio (CIU): “És un intent d’actualisar el cafe per a tots i damunt esta volta descafeinat”. Un Estatut que és una burla per als valencians, que s’ha fet de pressa i corrent com en 1982.

Entre lo positiu destaca la consideracio de nacionalitat historica, la recuperacio del dret foral aixina com la capacitat de dissoldre les Corts anticipadament. Uns exits que podrien ser considerats com a tals en 1982, no hui. La famosa “clausula magica” que es trague de la manega Paquito Camps tan sols evidencia l’incapacitat dels politics valencians per a obtindre una competencia si esta no ha segut obtinguda primer per catalans o vascs.

Entre lo negatiu es mante la barrera del 5%, no s’assegura la finançacio, no hi ha Agencia Tributaria propia, ni un Tribunal Suprem Valencià i s’ha perdut una oportunitat historica per a reivindicar l’independencia de l’Idioma Valencià, una fiscalitat foral com la d’Euskadi o Navarra, o l’eliminacio de les provincies per a que estes siguen substituïdes per comarques, lo qual honraria a la nostra historia i aportaria vertebracio nacional al païs.

Pero lo pijor és que des de la Generalitat Catalano-Valenciana s’han fet tots els esforços per a incloure l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) en l’Estatut, els membres de la qual seran triats per acort de 2/3 de les Corts. Parlant en cristia: PP i PSPV han oficialisat el catala via estatutaria. Aixo sí, politics i prensa s’han cuidat molt de silenciar este detall; no siga cosa que el poble valencià s’escarote i no mos vote més.

Yo, en lo personal, eixercire eixe dret natural inherent a tots els seres humans que és l’objeccio de conciencia i la desobediencia civil. Entenc que un Estatut que fa oficial el catala en Valencia quan el 70% dels valencians diu que el Valencià i el catala són dos llengües distintes (CIS de 2004) és una traïcio al poble. Una llei injusta no és llei, i per tant no cal obedir-la. Ad este nou Estatut li donare un bon us en una nit de diarrea per a ya sabeu qué.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 31-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: