Fa ya algun temps des de que la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) reintroduï l’accentuacio en la Llengua Valenciana. Fon en 2003. És innegable que des de llavors la RACV ha treballat de valent i ha conseguit gestes colosals, autenticament epiques, com per eixemple el corrector informatic per a Open Office o el Diccionari General de la Llengua Valenciana, el millor de tota la llarga historia del nostre Regne de Valencia i que va vore la llum a finals del passat any 2010.
Pero tampoc es pot negar que des d’aquell 2003 el valencianisme s’ha debilitat cada volta més. Aquella reintroduccio fon molt polemica i creà un cisma en el valencianisme que servi per a que el Partit Popular (PP) acabara de fagotisar-lo i es consolidara la catalanista Academia Valenciana de la Llengua (AVLL). Actualment, encara hi ha molts autors, editorials, associacions i partits politics que continuen amprant la normativa antiga; l’accentuacio diacritica de tota la vida.
Yo em pregunte si no ha arribat el moment de fumar la pipa de la pau i tornar a abraçar-mos tots com a germans que som. No estaria malament que la RACV aprovara una doble accentuacio; és dir, es mantindria l’actual, si se vol inclus com a preferent en la llinia de treball de la RACV per a no desfer el valios cami fet durant tots estos anys i al mateix temps, s’acceptaria l’accentuacio diacritica com a igualment correcta… Es tracta de que qui no accentua no se senta com un proscrit.
¿És possible la doble accentuacio? Sí. De fet, quan yo estudiava en Lo Rat Penat en 2000 ya hi havia doble accentuacio: es permetia accentuar diacriticament (era l’opcio preferent) o simplement no accentuar mai. Aixo sí, a l’hora de redactar un text tot ell havia de ser en una sola de les dos opcions. Llogic. Pero et donaven a triar lliurement. Crec que eixa seria una excelent solucio per tancar les velles ferides i enfortir el valencianisme de cara al futur. Guanyariem tots i no perdria ningu.
FONT: Som nº 250. Abril 2011.
Josué Ferrer. 
Mar 28, 2011 @ 23:44:28
La rao: Partit Popular
Me gustaMe gusta
Abr 09, 2011 @ 22:02:49
Jo no se escriurer be en valencia, tal volta siga perque de jove tot el que ensenyaben a l´escola era catala (aixo va ser l´epoca socialista) i ya de major pues nomes tens temps per a treballar i cuidar de la familia.
No obstant me pareix una gilipolla de borinots, discutir que si l´accent cap alli o cap alla. Mentres totes les llengues avancen, la nostra l´idioma valencia i lo pijor la cultura valenciana s´estanca en discucions que fan plorar o riurer. No vuillc que els meus fills tingen que donar per bo els actual llibres de valencia/catalá, pero esque ni hi han mes. Ara q no vull fer no mes la queixa, tambe tinc solucions. Els q antenen de gramatica no son lo rat penat i la RACV pues que publiquen els llibres per a les escoles i ya faré jo per a que en l´escola dels meus fills estudien ixos. I de pas tmbe eu fare jo.
Me gustaMe gusta
Abr 10, 2011 @ 13:18:41
Sería una buena solución para unir de nuevo al valencianismo cultural. Por desgracia, el ego de algunos personajillos del valencianismo es demasiado grande.
Me gustaMe gusta
Abr 21, 2011 @ 16:19:22
Benvolgut amic:
En els últims anys la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes ha treballat ben de valent, més de lo que ho havia fet en anys anteriors, i s’agraïx la deferència en haver-ho senyalat. Ara be, quasi una década després de la REINTRODUCCIÓ dels accents, en el corrector i el diccionari general en el carrer, ¿a on està la venda a la qual s’havia somés la RACV en reintroduir els accents? Em sona a les armes de destrucció massiva d’Iraq que anunciava Bush. De fet, ara hi ha qui va canviant eixe discurs (en entendre lo absurt d’aquell) i busca o s’inventa atres raons en no sostindre’s eixa argumentació. Conec l’esforç humà i econòmic que han fet les entitats i editorials que seguixen la normativa de la RACV pero discrepe en allò de que «encara hi ha molts autors, editorials, associacions i partits politics que continuen amprant la normativa antiga». ¿Quànts d’eixos autors han fet l’esforç de traure treballs d’investigació, noveles, llibres de poesia, etc.? La trista realitat és que bona part d’eixos autors dels qui parles s’han convertit en uns agitadors de la discòrdia motivats per rencors i qüestions personals (que no filològiques) que, temps abans de la reintroducció accentual estaven intelectualment inactius (reconec el treball d’alguns temps arrere, i el valore, pero la vida continua i de res servix ancorar-se en el passat). Quan no el fenomen de la propagació dels ‘palleters’ de l’anarquia ortogràfica, els qui s’amparen en ‘sants’ coberts d’aguiles i pistola o els qui seguixen a personages de la poca talla humana de Garcia Moya. Un home este, per eixemple, a qui no li negue la seua investigació del valencià d’espardenya del XIX o la sapiència al voltant d’autors valencians de vàries époques… el seu problema, com el d’alguns que el seguixen, és que en ell preval el desig de «dir la seua», de crear escola, de marcar tendència, de fer capella pròpia per damunt de l’interés global, de la cohesió cultural i del criteri comú. ¡Una llàstima! El verí de la serp sobreïx per la pell del corder. El seu odi els fa convetir-se en autèntiques bésties; males persones (més allà de la discrepància sana) caent en la baixea de les descalificacions personals més desagradables, VULGARS, que definixen exactament lo que són. Lo mateix opine d’algunes d’eixes associacions i partits polítics que s’enorgullixen de la no accentuació que promouen. La RACV, l’Aellva, les aules de Lo Rat Penat, etc. estan obertes de bat a bat per a qui vullga treballar en positiu, aportar, construir; pense com pense i siga d’a on siga… pero (i és una opinió personalíssima) crec que qui només pensa en les ‘armes de destrucció massiva’ és millor que no forme part del valencianisme en el qual m’identifique ya que, llunt d’engrandir-lo, el denigra i avergonyix el treball sério en que es va fent el camí de qui no només crida consignes mitineres sino que treballa, escriu i obra en trellat.
Gràcies.
Me gustaMe gusta
Abr 22, 2011 @ 16:58:52
Benvolgut Josué:
Te coles en tot l’equip. Com molt be ha comentat Juli, el tema no va d’accents sí o no, el tema va més allà: va de diferències i enfrontaments personals, va de descalificacions, insults i ofenses que es realisaren en el seu dia i que alguns se les han impreses a fòc en la pell i en promesa de manteniment fins la mort. Va de que uns es quedaren treballant en el valencianisme i elaborant treballs llingüístics, editant i velant per la llengua; i uns atres es quedaren en les barricades de l’enfrontament continu, del publicar soflames guerreres i de mantindre viva la flama de la discòrdia. Va de que des d’una part s’ha obert la porta de manera constant a l’atra per a reincorporar-se, oblidar i passar pàgina; i des de l’atra es mossega la mà que s’oferix de pau oberta, diàlec i colaboració.
Crec que Leopoldo Peñarroya, partidari i destacat representant d’este sector destructiu deixà molt clar el seu posicionament en el XXX Aniversari de les Normes del Puig, en paraules seues:
La reintroduccio accentual en les Normes de la RACV, de l’any 2003,
proces sugerit des de fora i conreat des de dins; letal no per els accents,
que carixen de potencia destructiva, sino perque, donat que es tractava
d’un revival adobat de les normes accentuals del 32, acabà trencant l’ultim
reducte normatiu del valencià, la Seccio de Llengua i Literatura (sic) de la
RACV, que ha quedat en lo que ha quedat.
En este comentari d’un encara membre de la pròpia Secció (encara que s’ha autoexiliat) es destila i es concentra tota l’amargor que porta dins, ell, que propongué l’atra proposta d’accentuació que no ixqué votada, i guanyadora a la fi, critica, denuncia i OFÉN, als seus companyons que lícitament i en bon trellat continuen treballant per l’idioma. És curiós, ademés, que este senyor s’exilia de la Secció a la que pertany per no coincidir els seus criteris d’accentuació ¿qué mal perdre, no?, en els de la Secció, i per este motiu no acodix ad esta, ni colabora, ni, ni, ni… ¡per uns accents! puix en tot lo demés referent a la llengua valenciana es supon combregarà i coincidirà en la RACV, de la que és acadèmic. Pero, atenció, a les reunions del Consell Valencià de Cultura (CVC), que com tots sabem, utilisen i escriuen en un perfecte catalanisat (no a soles diferència ya només d’accents per lo tant…), i des del qual ixqué la gran i beneficiosa proposta de creació de l’AVL (a la que ell sempre justifica que votà en contra, pero no renuncià ni s’absenta del seu càrrec com sí que fa en l’atra banda), al CVC sí que acodix a les reunions, li té igual que es parle en catalanisat, que s’escriga en barceloní o que ploga de gaidó… ¿serà per que del CVC cobra per assistir?. I lo millor de tot és que per a este sector «immaculat» de valencianisme, este home és poc menys que l’Immaculada Concepció. Puix d’immaculats com estos està Valéncia plena.
Per cert, si ad algú li queda dubte de si des de la Secció de Llengua i Lliteratura (Lliteratura, i no Literatura ¿s’entera En Leopoldo? tanta reunió del CVC… ¿tot s’apega veritat? pero home, vosté no, que és l’última barrera que nos queda ya als valencians front als catalanismes…) Valencianes s’han tendit i oferit tots estos ponts que comentaves en el teu artícul, Josué, només li tenen que preguntar a Miquel Àngel Lledó, membre de la Secció, els sis mesos que es dedicà a parlar, reunir-se i redactar un manifest de concòrdia que previsiblement seria la fi de la separació i aïllament que el sector de l’accentuació diacrítica mantenia respecte a la RACV i el restant del valencianisme cultural. Quan per fi el document estava perfilat i acceptat per una part i l’atra i pràcticament restava fixar data, lloc i publicació, novament este sector es declinà a firmar-lo ¿perqué..?
Quan per fi s’anava a firmar la ‘pau’, a una part eixa pau no li resulta profitosa o útil, per lo que la conclusió és clara, no és pels accents, no, no va d’això. Lo penós i lo pijor és que per a que dos o tres tinguen i es facen el cul gros (cosa que possiblement mai pensarien que arribarien a), s’està enverinant a valencians i valencianistes, clar, anem tan sobrats.
Un eixemple el tenim en les fotos i retrats del Sr. Juli Moreno que copen i saturen algunes pàgines. Sense anar més llunt, en esta: http://www.acciorv.com/banner6.htm
Ell, que és el Secretari d’ARV apareix en primer lloc foto i discurs, abans que el propi President d’ARV.
Per cert, este senyor aplica la màxima castellana «A Dios rogando y con el mazo dando». Parla de pau i enteniment entre els diferents valencianistes, a continuació d’haver criticat i cardat a la RACV i tots aquells que no combreguen en ells, en el mateix link teniu el seu parlament, no m’invente res.
D’esta manera, ¿tu creus Josué que es pot arribar a un acort o consens quan una de les dos parts no vol desactivar el conflicte puix s’alimenta d’ell?.
A vore si deixem de creure en Santa Claus, i deixem sobretot de carregar culpes a la part que treballa, treballa, i treballa.
Me gustaMe gusta
Abr 22, 2011 @ 20:32:31
Hola benvolguts Juli i Nàcio:
Si llegiu be l’artícul voreu com en cap cas mencione el nom de ningú ni culpe a un sector o un atre. No és esta la meua intenció. En absolut.
A mi em causa gran dolor vore dividit al valencianisme cultural i m’agradaria que tornara a unir-se; per això és que havia fet esta proposta, no sé si provinent de l’ingenuïtat, pero sí provinent, per descontat, de la bona fe.
Els rencors són sempre perillosos perque impossibiliten el perdó i la reconciliació. Per això convé desterrar-los dels nostres cors de sers humans. I quan abans, millor. Pero pareix que William Blake tenia raó quan digué: «És més fàcil perdonar a un enemic que a un amic».
Enhorabona pel vostre treball en la RACV i esperem que algun dia els vents tornen a ser propicis per a lo nostre Regne.
Me gustaMe gusta
Abr 26, 2011 @ 16:39:13
Josué, no és només ingenuïtat, és també inconcreció i ambigüitat. ¿Quina divisió? ¿Quins rencors? ¿Quin perdó i quina reconciliació? La Semana Santa ya s’ha acabat.
No sé qué t’hauran contat o qué hauràs vist, yo veig gent treballant independentment de que els vents siguen propicis o no. Atres poden esperar a que els vents siguen propicis per a fer-se la foto sense despentinar-se.
De veres que no entenc per a qué servix eixe discurs, com a mínim és estèril i com a molt pot ofendre als qui no han deixat de treballar constructivament.
Salutacions.
Me gustaMe gusta
Abr 29, 2011 @ 18:45:49
És molt valenciana eixa tendència que tenim de desprestigiar-nos uns a atres, quan pensem que tenim la raó i tota la raó. Davant de les paraules de Josué, subjau un problema que pareix ser que no es vol vore. Per desgracia, el valencianisme cultural està dividit en dos bandos i es una realitat inqüestionable. Qui no la vullga vore, o està cego o es que realment li importa poc la cultura i la llengua valenciana.
¿Sabeu les dos parts el mal que esteu fent al valencianisme? ¿Sabeu que per culpa d’eixa divisió absurda hem perdut les referències tant cultural com polítiques que puguen favorir la creació d’un moviment cívic-social i polític fort?
Ha aplegat un moment en que es hora de solucionar les coses. Sí, pareix que algunes persones ho han intentat i no ho han conseguit. Des de fora només que veem que personalismes, rencors, fòbies, acusacions i mals rollos en un grup o colectiu que deuria de ser tot lo contrari. Un grup que deuria de treballar tots a una, en els que la relació fora fluïda i els diversos actes foren compartits per tots. Som valencians, som valencianistes i volem i demanem una llengua valenciana lliure i digna.
Tant per part d’ARV i totes les associacions que agrupa com per part de la RACV i totes les associacions que li son fidels en els accents, s’està fent un treball impagable dins de la pobrea de mijos i la misèria que rebem de les institucions públiques que paguen el catalanisme a cabaçades de billets. Crec que ya ha hagut prou. La situació existent es inacceptable i el valencianisme està ya fart. Crec que una bona manera d’escomençar seria partir del respecte. Deixem ya les guerretes personals i les acusacions. Per a mi, tot aquell que utilisa les normes del Puig té de per sí un mèrit enorme, observant el panorama que se mos planteja davant i en conte de ajudar-nos i recolzar-nos i fer pinya, no se nos ocorre atra cosa que barallar-nos i dividir-nos.
Les dos parts esteu en deute en el valencianisme i si voleu pagar eixe deute, deureu de solucionar el conflicte, i pronte.
Me gustaMe gusta
Abr 29, 2011 @ 21:12:11
Yo com la majoria dels meus companyons de la PJV pensem que els accents es un tema de debat pero no deu anar mes alla entre nosatres.Lo que si es veritat es que des de el primer dia d’accentuació ya va causar un cisma en el mateix cor de la seccio de llengua i lliteratura i eixa malaltia se va estendre per tot el valencianisme. Aixina que l’orige del problema no es dels que no accentuem, nosatres som un producte del problema originat en els fonaments del mateix cor de la llengua valenciana. Yo crec que aço en bona voluntat se pot arreglar pero ademes tans uns com atres mos necessitem per que units som mes forts i ningu tindria el valor per no dir collons a tocar res de lo nostre.
Es de veres que n’hi ha una part que ha treballat de valent, pero tot eixe treball sense l’atra part esta a miges, eixa atra part tambe esta treballant en molt d’esforç,temps,i dines propis.
L’Intenció es la de aglutinar al valencianisme no dividir,n’hi ha que consensuar entre entitats i treballar per el be comú no assoles de la nostra llengua si no de tot el poble valencia.
Alguns mensages que he llegit queixant-se del rencor d’atres, transmeten tambe el rencor del que es queixen i aixina no anem a cap lloc.
Me gustaMe gusta
May 05, 2011 @ 15:26:59
«Lo que si es veritat es que des de el primer dia d’accentuació ya va causar un cisma en el mateix cor de la seccio de llengua i lliteratura». És una mentira que de tant que s’ha estés alguns l’han assumida com a real. L’acta (document fñisic, prova real, i no argument basat en un testimoni oral qualsevol) de la Secció de Llengua del 29/10/2002 arreplega la votació sobre l’accentuació. L’acta està firmada per Manuel Gimeno, qui era llavors el secretari de la Secció. No hi hagué CAP VOT EN CONTRA DE LA REINTRODUCCIÓ DELS ACCENTS. El resultat de la votació fon 6 vots a favor: Joan Costa, Voro López, Quelo Romero, Josep Giner i Lleopolt Peñarrocha. 3 abstencions: Toni Fontelles, Chimo Lanuza i Manuel Gimeno i CAP VOT EN CONTRA. Lo que hi ha hagut després és un enfrontament personal, de protagonismes i atres en que no entre, que s’han traslladat a uns atres ‘grups de pressió’. Deixem d’elucubrar i parlem en fets i proves reals.
Me gustaMe gusta
May 05, 2011 @ 13:51:41
El rencor ve tot d’una banda pero si sempre escolteu als mateixos no vos donareu conte d’això. Intentar aclarir les coses dient la veritat davant d’atacs personals consistents en acusacions, insults i descalificacions no és per a mi una mostra de rencor. Si per a vosatres ho és hauré de respectar la vostra opinió pero no l’entenc ni la compartixc. Tampoc entenc que al mateix temps no reproveu eixes acusacions i insults que sempre venen dels mateixos, si vos pareixen correctes és que no exigiu respecte per igual a tots.
S’han fet intents de raonar pero sempre acodix menys gent de la que en acabant va per ahí astralejant. És una llàstima que siga aixina perque això vol dir que hi ha gent en ganes d’enfrontament i poques ganes d’arreglar les coses.
Espere que açò vaja canviant i la gent que estiga escoltant les barbaritats que van dient-se per ahí no les done per certes sense informar-se i parlar en els implicats per a comprovar que les coses no són com les pinten alguns. Abans de prendre una postura convé informar-se be i no simplement escoltar a qui més brama.
Me gustaMe gusta
May 07, 2011 @ 16:09:03
Deixant a banda històries personals dels uns i dels atres, que a mi per lo manco no m’interessen gens ni mica, des del valencianisme sempre s’ha repetit com un mantra que «la llengua la fa el poble, no els científics», que cal tindre en conte al poble a l’hora de codificar una llengua, etc. Si és aixina, potser la RACV deuria tindre en conte que una part ben grossa del valencianisme social no seguix la normativa accentuadora (yo la seguixc per obediència, pero en el fondo no m’agrada).
Potser acceptar com a igualment vàlida la norma diacrítica seria una solució que aportaria estabilitat al valencianisme social i sobretot donaria coherència al mensage de la RACV que per una banda diu que «cal fixar-se en el poble» pero després tanca els ulls quan una part del poble li reclama accentuació diacrítica.
També quan una llengua es troba amenaçada d’absorció per una atra, cal maximisar les diferències. Ho diuen els filòlecs i qualsevol que tinga trellat.
Sent aixina, trobe que una doble accentuació seria una bona solució per a:
1) Maximisar diferències respecte del català.
2) Complir en la doctrina de que la llengua la fa el poble.
3) Pacificar el valencianisme cultural i acabar en divisions.
Me gustaMe gusta
May 07, 2011 @ 17:10:46
La llengua la fa el poble a lo llarc dels sigles, pero la normativa millor que la faça algú que conega be la llengua que parla i ha parlat històricament el poble.
És una llàstima que no t’agrade la normativa perque és una de les millors fetes i treballades que existixen per a qualsevol llengua. Si creus que seria millor que cada u escriguera com li rota és que no et preocupa massa el seu futur.
La doble accentuació no seria solució per a res de lo que dius:
1) no ajuda a maximisar diferències en el català com no siga fent que parega menys séria la nostra normativa que la catalana al no seguir un model clar.
2) la llengua la fa el poble pero la normativa deu fer-se de la manera que he dit abans, sino no podríem tindre un estàndart ben elaborat i sense això la llengua no té prestigi ni expansió del seu us.
3) el valencianisme que busca l’enfrontament ha reconegut en més d’una ocasió que l’accentuació no és el motiu del conflicte, i és que un signe gràfic arbitrari no modifica substancialment una llengua sino que modifica la seua codificació, en este cas per a fer-la més fàcil de llegir.
Me gustaMe gusta
May 08, 2011 @ 08:55:52
Mira, ací el quid de la qüestió està en que abans de la reintroducció dels accents, el 100% del valencianisme social i cultural seguia a la RACV. Ara en el millor dels casos és el 50%.
Cardona Vives, GAV, PJV, Mosseguello, UV, IEV, Carles Recio, Juan Culla, etc. ¿Qué passa? ¿Que tots tenen qüestions personals contra la RACV? ¿No accentuen perque busquen l’enfrontament personaliste o perque creuen més correcta l’accentuació diacrítica?
És molt senzill tirar les culpes als demés pero dic yo que alguna part de responsabilitat tindrà la RACV quan ha dixat de ser el referent per a molts valencianistes. I açò és un problema molt gros. I per a resoldre un problema, lo primer que cal fer es admetre que existix.
Me gustaMe gusta
May 08, 2011 @ 12:08:11
Sí, hi ha un problema pero s’ha de saber be quin és eixe problema, no es pot tirar les culpes a qui treballa i fa coses, que és lo que sol passar desgraciadament.
La majoria de les entitats i persones que busquen l’enfrontament ni tan sols utilisen una normativa concreta, escriuen com volen (sense seguir les NdP) o escriuen en castellà. Per tant, en molts casos ya no és una qüestió de personalismes sino una qüestió d’incoherència.
En la revista Rogle es diu: «Este tema [l’accentuació] es motiu de debat, pero no de divisio, entre nosatres.»; lema també utilisat per la PJV, Cardona-Vives, etc., diu ben clar que l’accentuació no és motiu de divisió, per tant reconeixen que no és el problema.
Admetam que hi ha molts problemes (en els meus comentaris parle tot el temps d’ells) i no li tirem la culpa a qui més fàcil nos resulte tirar-li-la.
Me gustaMe gusta
May 23, 2011 @ 05:13:48
No sé si una doble acentuación sería o no la solución (a mí no me parece mala opción), lo que sí es evidente es que el valencianismo cultural está dividido y algo tendrá que hacer para volver a unirse.
En estas elecciones el valencianismo político ha pasado a ser marginal, en tres modelos distintos; el regionalista (CV), la tercera vía (UxV) y el independentismo (ENV). Lo peor es que ha quedado por detrás incluso de partidos frikis como los antitaurinos.
Si el valencianismo quiere volver a tener influencia en la sociedad algún día, debería empezar por la unidad del valencianismo cultural. No sé cómo ni de qué manera, no culpo ni a los unos ni a los otros ni a los de más allá; sólo sé que esto se hunde y mientras tanto todo el mundo se mira al ombligo.
P.D. Perdón si no escribo en valenciano (estoy aprendiendo).
Me gustaMe gusta