La Constitución Española como papel higiénico.

La Constitución Española de 1978 es un fraude vomitivo, un insulto a la ciudadanía, una tomadura de pelo. Yo no puedo acatarla ni lo haré nunca.  Podría aducir muchos motivos y razones de peso pero me limitaré a apuntar sólo uno: es antidemocrática. En España, como en todos los países, predomina la masa ignorante y borreguil. Ese rebaño considera que la democracia consiste únicamente en acudir a votar una vez cada cuatro años pero es mucho más que eso.

El filósofo Montesquieu aseguró que para que exista democracia en una sociedad debe darse un requisito sine qua non, un requerimiento imprescindible sin el cual la democracia simplemente no puede existir jamás: la separación de los poderes. Pero la Carta Magna de 1978 lejos que asegurar la división de los poderes, lo que hace es unirlos, con lo cual la democracia no existe. Invito al lector a que consulte los artículos  70.1. b), 122.3, 124.4 y 159.1 para que se convenza él mismo.

Según estos artículos, los miembros del gobierno (poder ejecutivo) pueden ser también parlamentarios (poder legislativo) y además pueden elegir a dedo a los miembros del Tribunal Constitucional (poder judicial). Es como si el presidente del Real Madrid eligiera a los árbitros que van a pitar los partidos. Esto en la práctica instaura una dictadura disfrazada  de democracia, un teatro para tontos. Esta Constitución, como mucho, sirve para limpiarse el culo en una noche de diarrea.

Estatut català: que Madrit i Barcelona es maten mútuament i dixen en pau a Valéncia.

La sentència del Tribunal Constitucional ha significat  importants retalls a l’Estatut català perque encara que permet la definició de Catalunya com a nació en el seu preàmbul sense validea jurídica en la pràctica es llimiten molt les competències autonòmiques. Es posa fi a les vegueries, s’entén que els poders públics estan obligats a atendre en català al ciutadà pero no una empresa privada i es contempla que tant el castellà com el català  poden ser llengües vehiculars en l’educació i l’administració (encara que el català ho és en la pràctica). Ademés, el Tribunal nega també a la Generalitat Catalana la capacitat per a regular i establir referèndums, que tinga l’exclusivitat en matèria de primera acollida d’immigrants, nega que el Consell de Justícia de Catalunya o el Síndic de Greuges siguen els òrgans exclusius en territori català en les seues respectives àrees de treball, nega al Consell de Garanties Estatutàries la capacitat d’emetre dictàmens vinculants i anula la exigència de que unes atres autonomies de l’Estat hagen de fer un esforç fiscal similar al de Catalunya si volen beneficiar-se dels fondos destinats a la solidaritat ab les regions.

Les meues impressions sobre la sentència són contradictòries. Si en lloc de Catalunya es tractara de qualsevol atra autonomia, possiblement em manifestaria en contra de la sentència i entendria que és un atac en tota regla a l’autonomisme. Potser inclús em seria igual al comprendre que es tracta d’una atra terra que no és la meua i per tant  no soc ningú per a clavar els nassos a on no em criden. Pero tractant-se del nacionalisme expansioniste imperialiste català, que sempre vol anexionar-se la nostra llengua, cultura i  terra valencianes, m’alegre i molt de la retallada de l’Estatut perque sempre que hi hagut bona sintonia entre Madrit  i Barcelona els valencians hem acabat ben fotuts.  Per això preferixc que s’alimente el foc i el conflicte entre Madrit  i Barcelona, entre el centralisme ranci dels uns i l’imperialisme sectari dels atres, per a que dixen a lo Regne de costat. Mentres es maten Madrit i Barcelona, no tindran temps per a vindre a matar-mos a mosatros. Esperem que açò servixca per a tensar la corda entre els uns i els atres a vore si un dia esta comedia d’Estat, la grotesca pantomima que és Espanya, acaba botant pels aires.

A %d blogueros les gusta esto: