Josué Ferrer.

Partixc de la base que ser valencianiste no significa necessariament ser nacionaliste valencià. M’explique, si una persona considera que la seua nacio és Espanya aixo no li convertix en un nacionaliste espanyol. Almenys no necessariament. Lo mateix ocorre en qui creu que la seua nacio és per eixemple Valencia. A partir d’ahi, i si dixem el marcs nacionals a banda i mos centrem en lo cultural, hi ha gent que assimila “valencianiste” com un equivalent de “catalaniste” o “espanyoliste”. I aixo és algo que no es correspon en la realitat, com voreu ara.

Per eixemple, un pancatalaniste és qui considera no solament que en Catalunya es parla l’idioma catala sino que en Valencia es parla catala i que ademes és territori catala. No obstant, el catalaniste a diferencia del panca, no considera a Valencia una provincia catalana. Ara be, el catalaniste sí que creu que en Catalunya es parla catala (tot correcte) i que en Valencia es parla catala (lo qual constituix una notable ingerencia). Eixa és una actitut intervencionista que contrasta en la dels valencianistes, que no es claven en els assunts interns dels veïns.

Aixina, el valencianiste considera que en Valencia es parla un Idioma Valencià distint del catala, pero no comet ingerencies en Catalunya. A un valencianiste no li importa que en Catalunya hi haja una predominancia del catala (com la que propon Carod-Rovira o Jordi Pujol), de l’espanyol (Francisco Franco) o un bilingüisme de coexistencia (Albert Boadella, Aleix Vidal-Quadras…). O que els catalans diguen que el catala és un idioma independent o un dialecte de l’occita. Són assunts interns i un valencianiste no es clava ahi.

D’una atra banda, en referencia al concepte “espanyoliste”, molts poquets valencianistes te trobaras que diguen: 1) L’espanyol deuria estar prohibit. 2) L’espanyol deuria ser una llengua per a parlar en el intims en casa o en la peixcateria, pero per a res més. 3) “¡¡¡Eh, tu, a mi em parles en cristia!!!” (dirigit a un hispanoparlant). Per contra, estes tres actituts resulten molt més habituals en eixa gent que s’autodenomina “espanyolista”. Per lo tant, és obvi que entre els conceptes “valencianiste”, “catalaniste” i “espanyoliste” hi ha una diferencia de matis.

En la meua opinio, el concepte “valencianiste” implica generalment un respecte i un civisme que a sovint falta en lo que denominem “espanyoliste” o “catalaniste”. El valencianiste ni es clava en casa dels veïns (com de fet, sí que fa el catalaniste) ni falta el respecte als demes (com sí fa l’espanyoliste). Yo com valencianiste que soc, no defenc que s’aniquile l’espanyol de Valencia sino que no s’aniquile el Valencià en Valencia, que és molt distint. I entre el catalanisme i l’espanyolisme estan exterminant una llengua que és més dolça que la mel.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-12-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!