Bones notícies: Bancaixa es menja a Caja Madrid.

Bancaixa i Caja Madrid han arribat a un sorprenent acort per a sumar les seues forces a través d’una fusió freda a la qual s’afegiran també unes atres caixes més menudes com Caja Insular de Canarias, Rioja, Ávila, Segovia i Laietana. Es crea aixina el major grup de caixes d’aforros de tot l’Estat, per damunt de La Caixa i tercera entitat financera, superada únicament pel Santander i BBVA. La corporació tindrà un volum d’actius de 340.000 millons d’euros, més  de 27.000 empleats i 5.000 oficines.

El model triat ha segut el del Sistema Integral de Protecció (SIP), lo qual comporta que més que una caixa en si mateixa siga una aliança d’elles. Cadascuna de les entitats financeres participants podrà conservar la seua marca, personalitat jurídica i identitat. El president de Caja Madrid, Rodrigo Rato, serà  també el del SIP i la vicepresidència recaurà en el màxim mandatari de Bancaixa i Banco Valencia, José Luis Olivas. En les grans decisions, Caja Madrid i Bancaixa hauran de consensuar postures per a arribar a acorts.

La meua primera opció sempre ha segut una fusió Bancaixa-CAM-Caixa Ontinyent en sèu social en Alacant que haguera donat pas a una de les entitats financeres més poderoses d’Europa. Pero, aixina i tot, esta aliança de Bancaixa-Caja Madrid m’agrada molt per la senzilla raó de que la sèu social estarà en Valéncia. I això és clau perque significa que este SIP és oficialment valencià, que els imposts es tributaran en Valéncia i que el nou grup estarà regulat per les lleis autonòmiques del nostre Regne. És una bona jugada.

En contraprestació la sèu operativa estarà en Madrit. Poc importa  això si tenim en conte que les grans decisions hauran de contar en el consens de les dos grans caixes, possiblement a través d’una majoria qualificada d’un 75% de l’accionariat. Tots eixim guanyant: Rodrigo Rato presidirà el més gran grup de caixes de l’Estat, este grup serà de titularitat valenciana i per damunt de tot, s’evita el perill d’una absorció a mans de La Caixa, que té uns interessos  totalment contraposts als del nostre sufrit poble.

En els últims mesos s’ha procedit a una frenètica fusió de caixes d’aforros, per lo que en poc de temps potser es passe de 45 caixes a només 15. Dit procés resulta inevitable per a poder enfrontar la tan temuda crisis i aumentar la competitivitat a nivell europeu pero pot produïr un oligopoli financer que reduïxca l’oferta per al client d’a peu i ser el primer pas de la privatisació de les caixes. Esperem, almenys, que esta ona de fusions ajude a obrir de nou l’aixeta del crèdit, tan necessari per a les empreses… El temps dirà.

Anuncios

La supercaixa valenciana.

conjunta

Les caixes d’aforros suponen un pilar fonamental del sistema financer valencià. De fet, es calcula que el 50% del capital dels valencians està ingressat en caixes d’esta naturalea. I com a resposta a la crisis global de 2008 potser ha arribat l’hora de la fusió d’entitats, be absorbint les d’unes atres autonomies pero mantenint el centre de decisió ací o be fusionant totes les caixes valencianes per a crear una supercaixa sòlida, puixant i forta. En estos dies es parla molt d’una fusió entre Bancaixa, CAM i Caixa Ontinyent. A mi no em desagrada l’idea (inclús pense que deuria sumar-se també Ruralcaixa) puix l’unió constituiria una de les entitats financeres més poderoses i solvents de tota Europa.

Ara be, existixen profunts rezels en la CAM a on no volen ni sentir parlar d’una fusió en Bancaixa. Res nou baix del Sol; el típic sentiment provincià de la ciutat d’Alacant. I això a pesar de que inclús s’ha oferit que la sèu central s’ubique en eixa localitat o que la marca CAM aparega en el nom final. Els alacantins deurien reflexionar: la fusió de les dos caixes podria donar suficient força com per a absorbir les d’unes atres autonomies (com ara Caja Murcia) mentres que si CAM o Bancaixa fan la seua particular guerra cadascú pel seu costat corren el risc d’acabar sent absorbides per Caja Madrid o La Caixa. I sempre será més natural que Alacant sume forces ab Valéncia que ab Barcelona o Madrit.

Pero per damunt de tot lo que més em preocupa és el servici públic al poble valencià. En els últims anys les caixes s’han alluntat notablement dels seus principis fundacionals, destinant els beneficis al finançament de parcs temàtics i fútils obres faraòniques. Han de tornar a dirigir els guanys a l’obra social (fer hospitals, vivenda barata, residències…) i a evitar l’exclusió financera d’amples capes de la nostra societat puix molts ciutadans busquen en les caixes l’oportunitat que els és negada pels bancs. Les caixes deuen donar soport al I + D i als mamprenedors, protegir la cultura valenciana i la família i combatre l’exclusió social. Resulta vital promoure la despolitisació de les caixes d’aforros.

Boicot a La Caixa.

252 Donativoserc

El boicot als productes catalans que des de fa temps es promou de forma espontanea en tot internet té en La Caixa un dels principals damnificats. Tot va escomençar a partir de la OPA hostil de Gas Natural –participada accionarialment per La Caixa- a l’electrica Endesa, que busca construir un monopoli energetic en bona part de l’Estat que dispararia el preu de la llum i del gas per a que quatre especuladors es facen rics de la nit al mati.

No dixa de ser una prepotencia que La Caixa no invertixca ni un gallet fora de Catalunya, que es a on residix el 70% dels seus clients (¿qué passaria si tots decidiren retirar els seus estalvis?) o que en les cistelles de Nadal de La Caixa, l’entitat ficara tan sols productes catalans dixant de banda els de Valencia o Balears (unes autonomies a les quals consideren terres catalanes sols per a lo que els conve pero per a lo que no volen no ho són).

Pero és que la propia realitat de sa terra natal és dramatica. Un millo de pobres en Catalunya (d’una poblacio de 7 millons), 5.000 chiquets catalans estudiant en barracons, pisos a més de 300.000 euros en la ciutat de Barcelona, l’afonament del barri d’El Carmel, els casos de corrupcio del famos 3% que CIU exigia baix mà als empresaris per a concedir llicencies o el 20% que ERC reclamava als funcionaris si no volien perdre el treball, etc.

¿Pero no diuen que les caixes d’estalvis estan per a l’obra social? Puix en La Caixa en lloc de resoldre els problemes socials s’empleen els diners publics per a especular. El boicot està afectant a La Caixa i els seus directors ho admeten en secret, tant per la gent que decidix retirar els seus ingressos i ficar-los en un atre banc com molt especialment pels grans capitalistes que podrien depositar els seus diners alla i que ara no ho pensen fer.

Si vols boicotejar a La Caixa no és prou en no donar-li els teus estalvis. Tenen moltissimes coses. A continuacio posem les participacions significatives del grup en empreses molt conegudes.: 15% Banco Sabadell – 3.8% Deutsche Bank – 48% Inmobiliaria Colonial – 43% Port Aventura – 30% Occidental Hoteles – 32.3% Gas Natural – 23.1% Aguas de Barcelona – 12.5% Repsol – 3.5% Telefónica – 5% Endesa – 30% Panrico – 20% Caprabo. ¡Boicot a La Caixa! ¡Peguem-li dur!

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 22-9-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: