Si en Valéncia es parla català, en Portugal es parla gallec.

valenciano

“Una llengua és un dialecte en un eixèrcit i una flota”. Max Weinreich (llingüiste).

Dir que en Valéncia es parla catala és com dir que en Portugal es parla gallec. I és que sense eixir de la Península Ibèrica, trobem un cas que resulta equiparable al de valencià-català que és el del gallec i portugués, dos llengües recordem oficialment independents i distintes a pesar de la mútua inteligibilitat. Pero no deixem encara el cas del gallec. Un valencià pot comunicar-se en un gallec sense necessitat de recórrer a la llengua comuna que és l’espanyol. És dir, que un valencià pot parlar en valencià i el gallec respondre-li en gallec i s’entenen si no perfectament, sí suficientment. L’inteligibilitat és encara molt major si s’interactua per escrit. I un valencià, pel fet de ser hispanoparlant, també pot entendre’s en un italià. Segons la llògica delirant del catalanisme, podríem arribar a pensar inclús que valencià, gallec, portugués, castellà i italià són tots dialectes…  del català.

Que dos llengües es pareguen no vol dir que siguen una sola sino que provenen d’un tronc comú. Prova d’això és el chec i l’eslovac o el rus i l’ucranià o el macedoni i el búlgar o el cors i l’italià, etc. Totes elles són llengües molt semblants –i inclús inteligibles– pero oficialment independents i distintes entre sí. No existixen criteris definitius per a determinar si una parla és llengua o dialecte, a pesar dels dogmes de fe dels pancatalanistes. De fet, hui l’euskera és un idioma unitari a pesar de que entre els seus sèt dialectes hi ha més diferències que entre l’espanyol i l’italià, que sent com són més similars, són idiomes distints. La llengua armènia es considerà un dialecte persa durant molt de temps. Igual que el venecià respecte de l’italià; el català del llemosí o l’aranés del català. Hui tots ells són independents. I recordem que el serbo-croat es dividí en serbi, croat, montenegrí i bosni.

Hi ha moltes llengües que són molt paregudes i els seus usuaris s’entenen entre sí, pero que són independents. Ahí tenim el diasistema escandinau (compost pels idiomes islandés, noruec, suec, danés i feroés), el britònic (idiomes bretó, còrnic i galés) o el gaèlic (escocés, lalland, manés, irlandés). L’alsacià, el bàvar o el suís-alemà són dialectes de l’alemà, a pesar de que diferixen lo suficient com per considerar-se idiomes. Pero el luxemburgués, abans dialecte de l’alemà, és hui una llengua. L’holandés es pareix molt al baix saxó, al flamenc i a l’afrikaans. I l’anglés al frisó. ¿És que són tots la mateixa llengua? No, pero sí formen part de famílies de llengües. És el cas del bable, càntabre, lleonés, castúo i la fala galaico-extremenya. Igualment, occità, llemosí, provençal, auvernés, gascó, aranés, català, aragonés, valencià o balear són vàries llengües independents dins d’una sola família.

L’història mos diu que el destí de les llengües té més a vore en criteris socials i polítics que no filològics o científics.  Són innumerables el casos de llengües que durant un temps de la seua existència han segut anexionades per unes atres llengües veïnes, i reduïdes a la mera condició de dialectes, pero finalment han tornat a ser novament idiomes independents. Per eixemple bosni, serbi, croat, montenegrí, islandés, noruec, suec, luxemburgués, ucranià, bielorrús, moldau, armeni, urdu… És molt curiós, perque tots estos idiomes han passat el seu calvari durant llarc temps -normalment en torn a un segle, a vegades més-, pero tan sols han conseguit el reconeiximent de llengua en acabant d’una independència nacional. De fet, són molt pocs el casos d’idiomes anexionats que s’han pogut emancipar sense contar en un estat propi, com per eixemple feroés, venecià o aranés.

És dir, si Islàndia fora de Noruega o Luxemburc d’Alemanya l’islandés i el luxemburgués hui serien dialectes del noruec i de l’alemà. Pero quan un poble es dota d’un estat propi, junt ab l’independència nacional sol arribar també la llingüística. D’una atra banda quan dos pobles tenen idiomes germans pero viuen en regions distintes d’estats distints també tenen més opcions de diferenciar-se oficialment que si abdós formen part del mateix estat: si Galícia pertanyera a Portugal o Catalunya a França quasi en tota seguritat el gallec seria oficialment un dialecte del portugués i el català de l’occità. I esta és la desgràcia que patim els valencians: conviure en els catalans dins d’Espanya. És més provable que el valencià torne a ser una llengua independent si s’independisa Catalunya, o Valéncia, o les dos, que si abdós vivim junts dins del mateix estat. A l’història em remet.

Anuncios

¿Per a quan un referendum per la Llengua Valenciana?

099 llengua1

A mida que s’acosta la cita de les eleccions autonomiques de 2007 es fan cabales sobre resultats, pactes, etc. És molt provable que Coalicio Valenciana (CV) entre en les Corts i siga un partit frontiça. El president de CV, Joan García Sentandreu, ya ha dit més d’una volta que, en cas de tindre la clau de la governabilitat, donarà el seu recolzament al PP, pero que aixo no li eixiria gratis al president de la Generalitat Paco Camps, puix el pacte passaria necessariament per eliminar el catala i fer oficial la Llengua Valenciana. Per cert, ya aniria sent hora.

No es pot tornar a caure en l’erro de 1995. El president d’Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo, va tindre l’oportunitat d’erradicar el catala i no li donà la gana. Preferi cobrar i callar, traïcionar als votants. És imprescindible fer-se en el control de la Conselleria de Cultura i Educacio, dels mijos de comunicacio i de les Universitats. Aixina com tambe ho és derogar l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), i crear una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV) i descatalanisar i valencianisar l’escola, l’administracio, els mijos, etc.

I cal reformar l’Estatut per a que dixe assentat i sense dubtes que el Valencià és un idioma independent i distint del catala. Ara be, res tot lo anterior valdra per a res si no es fa un referendum (o consulta popular en el seu cas) a on el poble ratifique tot aço. Puix sense referendum el dia que el PP torne a governar en majoria absoluta o governe un tripartit d’esquerres, ho desfaran tot i el cancer catala tornarà. No calen solucions per a quatre anys sino solucions per a sempre. I un referendum ho és. Cap govern futur s’atreviria a llegislar contra ell.

Cal utilisar els mijos de comunicacio per a calfar l’ambient de cara a votar dos referendums:

1) “¿Accepta voste que en l’Estatut Valencià figure que el Valencià és una llengua independent i distinta de la catalana i de qualsevol atra, que funciona en les Normes d’El Puig i que l’ent regulador és la ALLV?”

2) “¿Desija voste que el nacionalisme catala desistixca del seu intent d’incloure a Valencia en el seu proyecte de països catalans i que dixe en pau al poble valencià d’una volta per totes i per a sempre?”.

A vore el poble qué és lo que mos diu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan el requisit llingüistic?

082 09102004
A proposit del requisit llingüistic molta gent especula sobre si no resulta exagerat que un titul de Valencià que en un moment donat puga dispensar l’administracio valga més punts que una tesis doctoral o la publicacio d’un llibre a l’ hora de fer unes oposicions. Per a mi el requisit llingüistic deu ser imprescindible. Els tituls que valida la Junta Qualificadora de Coneiximents del “valencià” (JQCV), són obviament de catala –lo qual em repugna profundissimament-, ara be si estos foren de Llengua Valenciana, els consideraria absolutament vitals.

Deu haver una discriminacio positiva cap a la Llengua Valenciana. La majoria d’immigrants (i lo que és pijor, de valencians) no es molesta en deprendre el Valencià perque no és imprescindible, perque no li pareix util, puix sap que en l’espanyol hi ha prou i de sobra per a viure i desenrollar-se laboralment. Estudiar Valenciano es una gilipollez, no vale para nada, si acaso inglés que es más útil. ¿Li sona? A mi sí. Cal deprendre de Suïssa i Belgica, a on dominar la llengua respectiva es convertix per a cadascuna de les comunitats etniques en algo vital.

Ningu imagina que un valencià, sense saber espanyol, puguera ser juge, professor o funcionari. Lo mateix deu ocorrer en la Llengua Valenciana. Saber Valencià deu ser obligatori de cara a aprovar unes oposicions i no sols meritori com és ara. No es tracta de que et donen uns punts extra per saber Valencià sino de que resulte del tot impossible ser funcionari sense saber Valencià (com de fet es impossible sense l’espanyol). I si algu pensa que aço és de nacionalisme excloent, dire que el requisit llingüistic s’aplica en la Galicia de Manuel Fraga.

Cal exigir el requisit llingüistic per a treballar en l’administracio i fer de la llengua algo util, que valga la pena, els coneiximents de Valencià deurien ser imprescindibles per a viure i treballar aci i no sols meritoris. El Valencià deu ser igual d’important que l’espanyol, puix les dos llengües són igual d’oficials. En el segle XV a Valencia el 75% del poble parlava Valencià i el 25% espanyol. En el segle XXI el 100% del poble parla espanyol i el 50% del poble parla Valencià. ¿Quant més ha de retrocedir la Llengua Valenciana per a que algu faça algo?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Quín és el resultat d’inocular el catala en les escoles valencianes? (2/2)

nicastellanicatala

Aixo de que la reivindicacio d’una Llengua Valenciana independent és un invent de la dreta espanyolera per a impedir la recuperacio del Valencià ya no cola. Sobretot si tenim en conte que José María Aznar “parla catala en l’intimitat”, que precisament la dreta espanyolera (Partido Popular) ha fet oficial el catala en Valencia, creat l’Academia de Zaplana (AZ) i obert més llinies en “valencià” (catala) que el regim sociata de Joan Lerma. ¿I quín es el resultat? L’us del Valencià ha caigut un 30% des de 1995, segons un estudi de la AZ.

A la puta dreta espanyolera li interessa posar el catala en Valencia per a espanyolisar-la i que no es recupere el Valencià. El Partido Popular pensa: “Fiquem el catala en les escoles valencianes, aixina els jovens valencians voran que és un idioma estrany i ho estudiaran com qui estudia matematiques: una volta aprovat l’examen ya no ho usaran mai més. En la practica els valencians seran monolingües (espanyols) i Valencia un gran bastio de l’espanyolisme a on mai podra quallar un quart nacionalisme que poguera desestabilisar definitivament l’Estat”.

Donar catala en les escoles obliga als jovens a passar-se a l’espanyol. Un companyer de Facultat estudià en l’institut en llinia en “valencià” (catala). Hui parla sempre en espanyol. Es diu “efecte bumerang”. La gent no s’identifica en els aquest, mirall, robatori, amb, clatell del professor pero sí en els este, espill, furt, en, bascoll de la gent real. No parle ya de les Normes del 32; una ortografia barcelonina ella i extremadament complicada que imposibilita l’us generalisat del “valencià” (catala). És esta una ortografia del segle XV feta en el segle XX.

Potser aumente l’ “us virtual” del “valencià” (catala): el que diu que ara hi ha més rotuls en catala o que els jovens es trauen titulets per la Junta Qualificadora que despres mai més tornaran a usar. Pero tots sabem que l’us real del Valencià recula perillosament des de fa 25 anys. Nomes si es dona a les escoles un Idioma Valencià independent que de veritat siga el que parla el poble, farem cami. Si no, dins de cent anys el Valencià nomes sera un fossil residual com el lleones, idioma majoritari de Lleo a principi del segle XX i a proxim a l’extincio hui.

Per desgracia, cada dia som més espanyols i menys valencians. Aquells que somiaven en els Païsus Imaginaris que s’hi vajen oblidant; gracies precisament al seu delirant imperialisme pancatalanufo els valencians mos precipitem cap als Països Castellans. I anem en turbo i l’accelerador chafat al maxim. El “valencià” és cada dia més una llengua estrangera i peregrina per als propis valencians. Seguim aixina, i dins de 50 anys n’hi hauran tres Castelles a l’Estat; Castella-Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, és clar.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: