El Botànic, eixe tripartit de socialistes, catalanistes i comunistes presidit per Ximo Puig ha segut una colossal decepció. Puig ha segut un segon Joan Lerma, un atre ninot sense caràcter ningunejat des de Madrit. Som l’autonomia més espoliada fiscalment de l’Estat, no tenim dret civil valencià ni aigua ni un Port de Valéncia ampliat. La banda de Puig, Mònica Oltra, Joan Ribó and company ha demostrat ser un autèntic càncer per als valencians.
Mai en els meus quarantadós anys havia vist la sanitat pública en una situació tan dramàtica, fins al punt de que per primera vegada en ma vida he hagut de contractar un segur de salut privat. Tres semanes per a que t’atenga el mege de capçalera. De tres a sis mesos per a que et visite un especialiste… ¡És inadmissible! Les urgències han vingut a substituir a l’atenció primària i estan tan colapsades que recorden a una república bananera.
L’educació simplement agonisa. Els centres públics estan seqüestrats per propagandistes d’associacions feministes, LGTBI i transgènero que s’encarreguen de rentar el cervell als menors d’edat. Els centres d’estudi s’han convertit en centres d’adoctrinament a on els chiquets ixen sense saber ni les taules de multiplicar pero deprenen que pel matí pots ser Albert, per la vesprada Isabel i per la nit una girafa, i que qui diga lo contrari té girafafòbia.
Puig ha fet coses bones, no ho negue, com revertir el model de l’Hospital de La Ribera, portar la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt o posar fi al ladronici d’etapes anteriors. Pero a banda d’això, poc més. El Botànic s’acaba. Les eleccions del 28-M fan olor a canvi i encara que l’esquerra obtinguera una victòria pírrica només valdria per a allargar l’agonia quatre anys més. El Botànic fa pudor a mort. Ara només toca decidir quan soterrar-lo.
Josué Ferrer. 
Comentarios recientes