Catalans, ni cosins ni germans.

Fa poc els germans d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han reclamat al Govern Central que paralise l’ampliació del Port de Valéncia, en teoria per qüestions ecològiques. Al mateix temps el Port de Barcelona continua la seua ampliació que ya se sap que eixe no contamina gens ni miqueta. Per supost els nois de Compromís, com a bons catalanets del sur, ni saben ni contesten ni tenen cap opinió formada ni tampoc res a dir.

Plou sobre banyat. En temps de Jordi Pujol, Convergència i Unió (CiU) ya va conseguir que el Govern Central destinara fins a cinc vegades més diners al Port de Barcelona que al de Valéncia per tal de que el nostre no el superara. No se mos oblida tampoc que gràcies a Pujol és que José María Aznar i Eduardo Zaplana consentiren en crear una acadèmia de comissaris polítics en la missió de destruir l’idioma valencià. L’Acadèmia de Zaplana, li diuen.

¿Se’n recorden fa uns anys quan estava estudiant-se fer un transvàs dels excedents de l’Ebre cap a terres valencianes que el president català Pasqual Maragall amollà allò de “Ni una gota d’aigua per als valencians”? ¡En acabant mos volia vendre la moto de l’Eurorregió! Més o menys d’aquella época és quan Joan Clos, alcalde de Barcelona, va dir públicament que preferia que la Copa Amèrica de Vela l’organisara Nàpols abans que Valéncia.

Pero els eixemples que podríem afegir són quasi infinits. Com quan la pàgina-web de la Generalitat de Catalunya destacà les Falles de Valéncia com una “festa catalana”. O com quan el president espanyol Pedro Sánchez, a instàncies de certs grups de pressió, paralisà l’aument de producció de cava en Requena per a que no li fera la competència al cava català (¿algú sap si el nostre Gens Honorable, el senyor Ximo Puig, ha piulat alguna cosa?)

Mos volen molt els nostres germans del nort. Les seues accions, les seues ingerències i el seu imperialisme ho corroboren tots els dies. Millor seria que no mos volgueren tant perque hi ha amors que maten. Cada vegada que escolte des de Barcelona a gent que parla de “germanor” entre Catalunya i Valéncia, em recorda a la germanor que existia entre Espanya i Cuba abans de l’any 1898. Catalans, ni cosins ni germans… ¡Valéncia és filla única!

El maquiavelisme fret i calculador de Conveniencia i Unio.

pujol-tinglado-1

De tots els partits, el més maquiavelic és Conveniencia i Unio (CIU), que fica veles a Deu i al diable per igual. No ho dic sols per la seua capacitat mercenaria de pactar en PP o PSOE sense que importe l’ideologia i segons quina siga l’oferta més sucosa (com a bons catalans tenen el cor en la cartera i la pela és la pela), o per a colonisar autonomies a on no té cap representacio (com Valencia o Balears) sino tambe per a defenestrar a figures politiques relevants de partits rivals segons quin siga l’interes de Conveniencia i Unio en el seu dia a dia.

La primera victima fon Aleix Vidal-Quadras, un catala moderat i brillant que va fer que el PP catala pujara com la bromera en Catalunya i que començara a furtar-li vots a CIU a un ritme escandalos. Quan José María Aznar i Jordi Pujol pactaren en 1996 que CIU recolzara al PP per a governar l’Estat una de les exigencies del nano de Les Rambles fon destruir a Vidal-Quadras. El substitut fon Josep Piqué, un home que ha fet del PP un partit nacionaliste catala que no conecta en el seu electorat i que s’afona en les eleccions. Just lo que volia CIU.

La segona fon Josep Lluïs Carod-Rovira, de ERC. En 2004 José Luis Rodríguez Zapatero consegui una més que apurada victoria en les eleccions estatals. Carod-Rovira es converti en el seu bastio i aprofità la debilitat de ZP per a fer-li chantage i actuar com si ell fora el president d’Espanya. Novament CIU feu una jugada mestra: Artur Mas oferi a ZP donar-li recolzament en Madrit i acceptar un Estatut Catala rebaixat a canvi de que expulsaren a ERC del tripartit i que en les proximes eleccions catalanes CIU torne al poder de nou.

La tercera és més recent, Pasqual Maragall. Pasqual I el breu ha fet lo impossible: trencar l’hegemonia politica de 23 anys de govern de CIU. ¿Cóm li ho ha recompensat ZP? Puix l’ha obligat a trencar el tripartit, a convocar eleccions, i a no presentar-se ad elles. El substitut serà José Montilla, un charnego naixcut en Cordova que dificilment pot ser president, si tenim en conte que hi ha una regla no escrita que diu que el president de la Generalitat ha de ser catala. Artur Mas ya se sap president i el seu principal competidor queda nugat i mort.

A la llum de tot aço em pregunte… Si algun dia Joan García Sentandreu pactara en Paquito Camps a canvi de la Conselleria de Cultura i Educacio i els mijos de comunicacio… ¿qué estaría dispost a fer Conveniencia i Unio per a defenestrar a Sentandreu? I si per contra, fora un tripartit d’esquerres qui governara Valencia l’any que ve ¿que sería capaç de fer Artur Mas en el bloquer Enric Morera si este no seguix les seues ordens al peu de la lletra? Per als valencians CIU és un perill molt major que ERC. El seu maquiavelisme calculador fa por.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 12-7-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: