Fa poc els germans d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han reclamat al Govern Central que paralise l’ampliació del Port de Valéncia, en teoria per qüestions ecològiques. Al mateix temps el Port de Barcelona continua la seua ampliació que ya se sap que eixe no contamina gens ni miqueta. Per supost els nois de Compromís, com a bons catalanets del sur, ni saben ni contesten ni tenen cap opinió formada ni tampoc res a dir.
Plou sobre banyat. En temps de Jordi Pujol, Convergència i Unió (CiU) ya va conseguir que el Govern Central destinara fins a cinc vegades més diners al Port de Barcelona que al de Valéncia per tal de que el nostre no el superara. No se mos oblida tampoc que gràcies a Pujol és que José María Aznar i Eduardo Zaplana consentiren en crear una acadèmia de comissaris polítics en la missió de destruir l’idioma valencià. L’Acadèmia de Zaplana, li diuen.
¿Se’n recorden fa uns anys quan estava estudiant-se fer un transvàs dels excedents de l’Ebre cap a terres valencianes que el president català Pasqual Maragall amollà allò de «Ni una gota d’aigua per als valencians»? ¡En acabant mos volia vendre la moto de l’Eurorregió! Més o menys d’aquella época és quan Joan Clos, alcalde de Barcelona, va dir públicament que preferia que la Copa Amèrica de Vela l’organisara Nàpols abans que Valéncia.
Pero els eixemples que podríem afegir són quasi infinits. Com quan la pàgina-web de la Generalitat de Catalunya destacà les Falles de Valéncia com una «festa catalana». O com quan el president espanyol Pedro Sánchez, a instàncies de certs grups de pressió, paralisà l’aument de producció de cava en Requena per a que no li fera la competència al cava català (¿algú sap si el nostre Gens Honorable, el senyor Ximo Puig, ha piulat alguna cosa?)
Mos volen molt els nostres germans del nort. Les seues accions, les seues ingerències i el seu imperialisme ho corroboren tots els dies. Millor seria que no mos volgueren tant perque hi ha amors que maten. Cada vegada que escolte des de Barcelona a gent que parla de «germanor» entre Catalunya i Valéncia, em recorda a la germanor que existia entre Espanya i Cuba abans de l’any 1898. Catalans, ni cosins ni germans… ¡Valéncia és filla única!
Josué Ferrer. 
Comentarios recientes