Compromis pel Païs Catala.

blocnacionalistavalencia

¿Hi haura algu més borinot que un obrer de dretes? Sí, un valencià catalaniste. I els de Compromis pel Païs Catala (CPC) sou les quatre coses al mateix temps. Sou treballadors que aneu de progres per la vida i que en acabant li feu el cul gros a la burguesia catalana. Sou valencians nacionalistes, que no nacionalistes valencians, igual que Adolf Hitler era un austriac nacionaliste, que no nacionaliste austriac. Vergonya em faria a mi anar al 9 d’Octubre i que la gent em cridara: «¡Morera, Morera, puta catalanera!». Pero hi ha gent que ni té vergonya ni sap lo que és aixo.

No entenc a l’esquerra valenciana. Defendre lo del veï en lloc de lo de casa no és de ser progressistes sino de ser borinots.  Per als antivalencians de Compromis pel Païs Catala la poesia de Vicent Andrés Estellés és un climax, l’ensaig fusteria brillant, pero Miquel Adlert és un fasciste i els autors valencians, caspa. La paella, la barraca, l’horchata, les Falles… Tot aixo és facha. Pero la barretina, el calçot, la sardana… Aixo sí que és modern i progre. ¡Aneu a la farmacia corrent, feu el favor, que de tant de llepar-li el forat del cul als catalans vos eixirà pus en la gola!

Que si llengua catalana, cultura catalana, bandera catalana… Per als de Compromis l’unic blau que vos agrada és el de l’estelada dels països catalans. ¡Collons! ¡Quín valencianisme! Lo vostre més que valencianisme és valencinisme, com el del Partido Popular (PP). Heu anat canviant de caraceta en el pas dels anys. Que si Unio del Poble Catala (UPC), que si Bloc Nacionaliste Catala (BNC), que si Compromis pel Païs Catala… Pero el vostre fascisme resulta tan vell com les mascares dels faraons, els quals no eren sino momies sepultades, devorades pels cucs.

Aneu de cientifics per la vida i en acabant recolzeu una academia de comissaris politics com l’Academia de Zaplana, creada per un acort entre els cientifics José María Aznar, Eduardo Zaplana i Jordi Pujol. Sou l’autoodi, el complex d’inferioritat, el sí buana, l’infame corco que podrix els arbres per dins. Si us plau, nosaltres, amb, aquest… En rao parleu sempre de «la nostra llengua». Efectivament, la vostra. No la dels valencians. Perque si dir clatell i Déu n’hi do és parlar en valencià yo soc Lina Morgan. Apesteu a valencianofobia d’aci a Lima.

El catalanisme és una secta. Per molt que aneu de valencianistes per la vida, tot lo món sap que sou la sucursal de Convergencia i Unio (CIU) en Valencia, que esteu teledirigits per control remot des de Barcelona, que haveu naixcut per a ofrenar noves glories a Catalunya. Penseu que passaréu a l’historia, i passaréu. Els valencians del futur vos recordaran igual que  hui es recorda en Ucrania als qui defenien que l’ucranià era un dialecte del rus. Vos recordaran com es recorda hui en Paris als colaboracionistes de la França de Vichy. Com a traïdors. Perque aixo sou.

FONT: SOM nº 263. Febrer 2015.

2 comentarios (+¿añadir los tuyos?)

  1. Raül
    Oct 12, 2021 @ 14:04:40

    Tota la raó Josué.

    Me gusta

    Responder

  2. Raül López i Cifuentes
    Oct 12, 2021 @ 14:18:39

    Josué m’agradaria molt, quan pugues òbviament, són modestes sugerències meues, pero seria un enorme plaure llegir artículs teus sobre traïdors al Regne de Valéncia com a Valor, Montllor i Estellés.
    De Fuster ya vares fer un.

    Per cert ací deixe un poema poema d’eixe referent panca que tenen els pancatalanistas, Estellés miren que versos escrivia, sempre trauen el poema dels amants, pero este no.
    Perque? ¿No diuen que des de Ausiàs March (per a ells òbviament ) és el millor poeta valencià? ¿Perque amaguen els pancas este poema tan curiós del seu referent en vers?
    ¿Serà que no els interessa que coneguen la verdadera essència de Estellés vulgar i escatológica?
    Vos advertixc amics valencianistes que el poema és molt desagradable pero és necessari traure la verdadera essència d’un dels traïdors més importants al nostre Regne ,en este cas en Burjassot, Vicent Andrés Estellés

    Vicent Andrés Estellés
    Pedres de foc

    Me la mamaves fins al cep: tenies
    tota la boca plena, i amb la llengua
    iniciaves moviments, i et vares
    posar més blava que altre cop: llavors

    te la vaig treure, i respiraves, i altre
    cop retornaves i me la mamaves
    i, extenuada, desistires: no
    podies més; i pel forat darrer,

    ben agafada a la barana, et vaig
    iniciar la penetració,
    que fou penosa, dolorosa i lenta,

    fins que va entrar-te per complet, i jo
    evoque els pèls de l’entrecuix pegant
    cops a les teues rodonors invictes.

    Me gusta

    Responder

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: