Li diuen Pla, encefalograma Pla.

070 plamaragall31eq

“L’any vinent tornare a Castello per a vore cremar les gayates”. Esta frase mitica que segur passarà als anals de l’historia la rubricà el sociata Joan Ignaci Encefalograma Pla, candidat a president de la Generalitat. Pla és un clar eixemple d’eixe dit que resa que quan més suro és algu mes possibilitats té d’arribar llunt en la vida. Que algu que aspira a ser el president de tots els valencians ignore que en una de les festes valencianes més emblematiques com és la Magdalena de Castello les gayates no es cremen mostra que Pla desconeix la cultura valenciana (normal, nomes l’interessa la cultura catalana) i que té un intelecte comparable al de George W. Bush.

En privat, molts sociates admitixen que si Pla va a un concurs d’incompetents el desqualifiquen per dopage. No importa lo mal que ho faça el president de la Generalitat Paquito Camps; és prou en que el comparen en Pla per a pareixer el canciller Otto Von Bismarck al seu costat. Si yo fora alcalde, Pla és el tipo de politic que desijaria tindre en l’oposicio; algu que en el seus erros fera bons els meus. ¡¡¡No perdria l’alcaldia mai!!! Pla està decidit a afonar al PSPC a l’actuar com el peo servil del seu amo Pasqual Maragall. Que si Eurorregio, que si ni una gota d’aigua per als valencians, que Valencia no és nacio pero Catalunya sí… I Pla que diu amen a tot.

A voltes sospite que Joan Ignaci Encefalograma Pla (com li diuen molts ara) és un infiltrat del PP per a afonar el socialisme. Cada volta que obri la boca el seu partit pert vots. De fet, si Pla tinguera un programa diari en el Canal Nueve en un horari de maxima audiencia a on explicara sos punts de vista al poble, el PSPC ni entraria en les Corts. Quan veig als sociates d’uns atres llocs sent enveja. Els sociates catalans defenen lo de Catalunya, els sociates aragonesos lo d’Arago, els manchecs lo de la Mancha… ¿Quín pecat hem comés els valencians per a haver de patir a uns sociates que defenen qualsevol cosa de vinga fora abans que defendre lo de dins de casa?

 

FONT: Critica Social. 14-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Zapatitos, un ninot per a la foguera.

023 elabrazodeloso

El nou president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, és un home tocat per la fortuna. Es presentà a les primaries del PSOE i contra tot pronostic les acabà guanyant en detriment del maxim favorit, José Bono. A ultima hora es produï una fuga de vots de la candidatura guerrista de Matilde Fernández cap a zapatitos. Tot siga perque no ixca el dretos de Bono. En les eleccions estatals 2004 es repeti l’historia: un imprevist d’ultima hora (els atentats del 11-M) permete la carambola: ¡zapatitos president! Un triumfo que no esperava ni ell.

S’ha presentat a dos eleccions i les dos les ha guanyades a la primera. Ara be, una cosa és que la tombola de la vida t’acabe espentant a governar un estat i una atra cosa molt distinta és saber governar-lo… A lo llarc de tota la campanya hem vist a zapatitos com un home sense espenta ni caracter i que es contradia ell a soles. La crisis del tripartit catala, en que Pasqual Maragall demostrà manar més que zapatitos, i Carod-Rovira més que abdos junts, a punt estigue de convertir-lo en cadaver politic. Pero una atra volta la fortuna tocà a la porta un 11 de Març.

El PSOE cada dia pensava una cosa distinta. Sobre el PHN, els sociates estaven en contra en Catalunya, Arago i Valencia, a favor en La Mancha, Murcia i Andalusia i zapatitos no sap, no contesta. Un dia et parlava de que baixaria més els imposts i al sandema prometia una educacio publica de lux. Igual el PSOE presumia de l’Espanya plural i al poc eixia el president d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, reclamant el desterrament dels partits nacionalistes del Parlament Espanyol i el retorn al bipartidisme de la Restauracio, etc.

Ya en el govern tot seguix igual. Es promet 180.000 noves vivendes. Despres resulta que de vivendes res, que eren 180.000 “actuacions” o “solucions habitacionals”. Un dia Josep Borrell diu adeu al deficit zero i acte seguit Pedro Solbes li contradiu. El PSOE autorisa al Parlament que les seleccions autonomiques disputen tornejos internacionals i al sandema Bambi aclarix que seran competicions no oficials. És tanta l’inutilitat i les hipoteques que els malabaristes de l’interpretacio del PSOE fan de l’improvisacio la seua millor i unica arma.

Diuen –i és una veritat- que en eixe païs veï anomenat Espanya quan més inutil i incompetent és una persona, més possibilitats te d’arribar llunt en la vida. I l’amic zapatitos és la prova vivent d’este apotegma. Sera francament divertit vore els proxims quatre anys a zapatitos tractant de governar tot un estat quan ni tan sols pot governar el seu partit, o dur a la practica un programa electoral dissenyat des de i per a l’oposicio. Zapatero va pegant bacs. És un ninot com el de les Fogueres de Sant Joan. I no sere yo qui l’indulte. ¡Foc en ell!

FONT: El Palleter. 8-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

De la regeneracio democratica i el nou talant.

zp5

¿S’enrecorden del president espanyol Felipe González? ¿S’enrecorden d’allo de “OTAN, d’entrada no”, els 800.000 puestos de treball que anava a crear i el cent anys d’honradea? Al final Espanya acabà ingressant en l’aliança atlantista, patint una desocupacio de més de tres millons de parats i la major orgia de corrupcio des de l’inici de la pseudodemocracia espanyola en 1975. A nivell de Valencia, els sociates mos impongueren el catala en 1983 i sumiren al nostre païs en una llarga, angoixosa i continuada decadencia durant més de dèu anys.

Despres li aplegà el torn a José María Aznar. Front al caos heretat dels sociates, bigotes va prometre una “regeneracio democratica”; ell ho explicaria tot en el Parlament, crearia unes comissions d’investigacio quan li ho demanara les Corts o l’oposicio i governaria per a tots. O aixo dia. Al final mireusté ni es molestava en compareixer en el Parlament, de les comissions d’investigacio no saberem mai res més, i acabarem enrolats tots en una guerra contra Iraq en l’oposicio del 90% del poble. El PP valencià oficialisà el catala en el nostre païs.

Huit anys de fascisme més tart, ha arribat al poder per pura carambola José Luis Rodríguez Zapatero. A lo llarc de tota la campanya ha insistit mils de voltes en que ell tindria un “nou talant”, un atre estil de governar, que el poder no li canviaria, que ho faria tot en consens i dialec. La qüestio és que sa primera decisio –la retirada de tropes d’Iraq- fon presa sense ni tan sols consultar-li al Parlament. I ya ha anunciat que paralisarà el PHN via decret. No fa ni quatre dies que està en el poder i ya té el mateix bigot de facha que Aznar. Este talant no és nou.

No puc evitar fer una caraça d’oix i de repugnancia quan veig un politic espanyol. És com si una panderola passara per davant de mi. No es tracta de dretes ni d’esquerres… ¿No vos doneu conte de que tots són iguals? ¿No vos doneu conte de que són uns cacics? No espereu res bo d’Espanya ni dels espanyols. No confieu mai en ells. Espanya nomes veu en Valencia una puta moneda de canvi. Sols quan els valencians tingam un partit valencianiste fort en Espanya i en Europa, els espanyols dixaran de riure’s en la nostra cara i de prendre’ns el pèl.

FONT: El Palleter. 19-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: