El Gens Honorable president Albert Fava.

fabra

Argentina és un païs que cotisa molt alt en el meu cor. Tinc amics argentins que m’han tractat molt be i m’han obert moltes portes com a escritor. Em sent en deute en eixe païs. Fa unes semanes charrava en uns missioners argentins que es llamentaven dels mals governants que té eixa patria. “Entre Carlos Menem i el matrimoni Kirchner han arrasat este païs. Quan Cristina Kirchner se’n vaja de la presidencia haura deixat a Argentina feta un solar” -digue u d’ells-. Yo li vaig contestar que les coses sempre poden empijorar: “Imagina’t a Diego Maradona de president d’Argentina. És tan popular que la gent podria votar-lo. Seria la guinda del pastiç. ¡Com a minim en les rodes de premsa mos riuriem molt!”.

Traçant paralelismes en el Regne de Valencia, mosatros mos pareixem molt als argentins en el sentit de que som una societat encanallada i corrupta que vota per lladres i en acabant es queixa de que li furten. En estos vint anys el Partido Popular (PP) ha acabat en tot. S’ha carregat la nostra agricultura i industria per a afavorir l’especulacio urbanistica. S’ha carregat l’educacio despedint a mils de professors, retallant les beques i ficant als alumnes en barracons. Ha privatisat la sanitat publica i convertit la salut en un negoci. Ha condenat a mort a la llengua i cultura valencianes al posar la catalanista Academia Valenciana de la Llengua (AVL) dins d’un Estatut (o Carta Colonial) reformat des de Madrit a esquenes del poble.

Em pregunte si el Gens Honorable president de la Generalitat Valenciana, Albert Fava, pot ser la nostra “guinda del pastiç”. Un president accidental que no ha segut votat en les urnes i que ara ha de gestionar la quebra del nostre regne. Un soterrador que ha liquidat el nostre sistema financer (Banco de Valencia en mans de La Caixa, Bankia en mans de l’Estat, la CAM en mans del Sabadell, Ruralcaixa en mans de Cajamar) i tancat Radio Televisio Valenciana (RTVV) uns mesos més  tart de que es pronunciara publicament en favor de que TV3 emetera en lo Regne (encara que pronte li regalarà les infraestructures de RTVV a algun amiguet que fara un nou Canal No-Do). Potser lo proxim puga ser la bancarrota del Valencia CF.

El mal que està fent este ninot és demencial: des de propondre que el 9 d’Octubre no es celebre eixe dia a voler retallar la lletra de l’Himne Valencià passant per no reclamar al Govern central el famos deute historic que abans tant exigia a l’anterior govern socialiste. Fava pot ser l’Apocalipsis definitiu, el nostre Armagedon particular puix quan ell se’n vaja nomes quedarà un deute colosal i unes infraestructures surrealistes com parcs tematics, aeroports sense avions o biblioteques sense llibres. Est Ali Babà és el rostre més visible d’una mafia de mangants imputats per mil i una coses (Gürtel, victimes del metro, Carles Fabra, Rafel Blasco…) cansats de furtar en total impunitat en este païs de pandereta.

Quan se’n vagen del poder els peperos, Valencia pareixera un solar. Han fet més mal que una plaga de llagostes perque com a minim una plaga de llagostes arriba a un lloc, l’arrasa i se’n va. Pero els peperos arriben a un lloc, l’arrasen i es queden.  Crec sincerament que si una bomba atomica haguera esclatat en Valencia no haguera segut tan devastadora com esta colla de mafiosos. Tots els Fabra que conec que tenen alguna relacio en Castello (Pompeu, Carles, Albert) han segut fatidics per al nostre poble. Pero Albert Fava pot ser una malediccio biblica, la traca final, el cataclisme definitiu. I com que en la nostra terreta ya no li queda res més per afonar, potser, en una miqueta de sort, afone al Partido Popular.

 

FONT: SOM nº 260. Giner 2014.

Una bona notícia per a la salut mental dels valencians.

tanca2

El tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) decretat pel president de la Generalitat, Albert Fabra, és una bona notícia per al conjunt dels valencians. O si se preferix, un mal menor. Encara que des del punt de vista institucional és una hecatombe i que ho llamente de tot cor pels professionals (que són uns simples manats que ara es queden sense pa) hi ha indicadors que fan vore que açò és positiu.

Des del punt de vista llingüístic, estos defensors de “la nostra llengua” -la seua, clar, perque la dels valencians segur que no era- ampraven un idioma artificial i ortopèdic totalment alluntat del poble pla. I en segons quines franges horàries eixe ent que havia naixcut “per a potenciar la llengua valenciana” pareixia que estiguera retransmitint des de Madrit. Més que Canal Nou, podrien dir-li Canal Noi o Canal Nueve, com vullguen. Qualsevol cosa excepte “la televisió dels valencians”.

Des del punt de vista informatiu i periodístic no hi hagut res tan vomitiu des dels temps del No-Do. Canal Nou es convertí en Canal No-Do, en l’instrument de propaganda del règim, ab manipulacions vergonyants i silencis aborronadors, en la televisió que ni en una dictadura s’atrevirien a fer. Només quan han tancat RTVV és que estos periodistes “plurals”, “imparcials” i “transparents” és que han criticat al govern del Partido Popular (PP). ¿No varen tindre temps els últims 20 anys?

Des del punt de vista de la salut mental dels valencians, la desaparició de RTVV és una gran notícia perque simplement era infumable. La Conselleria de Sanitat deuria advertir de que mirar massa Canal Nou produïx Síndrome de Down.  Este “servici públic” inclús pagava en diners de les nostres bojaques a putes per a eixir per la TV a contar que s’havien gitat en tal o qual futboliste o actor. O a vidents per a fer els seus trucs de màgia i opereta i enganyar als més imbècils. Digne de nàusea.

Des del punt de vista econòmic, allò era  un mastodont impossible de mantindre per més temps. Una televisió d’àmbit autonòmic que tenia 1.700 empleats… ¡Més que Antena 3, Telecinco i La Sexta juntes! ¡I això que estes són de cobertura estatal! A voltes anaven a cobrir una notícia tres tios: el locutor, el càmera i un tercer per a portar el cable. Allò s’havia convetit en un niu de panchacontents pero els més de 1200 millons d’euros de deute acumulat fan que este cachalot siga inviable.

Tancar un ent audiovisual no és la fi del món. Tancar un hospital, un colege o una residència sí ho és. Sigam realistes: no podem mantindre quatre televisions públiques (Canal Nou, Nou Dos, Notícies Nou, Canal Nou Internacional) i dos ràdios públiques (Ràdio Nou, Sí Ràdio). Els billets no creixen en els arbres. I que ningú es preocupe perque algun dia podrem tornar a tindre televisions i ràdios valencianes i seran tan casposes o tan admirables com els valencians vullgam que siguen.

A %d blogueros les gusta esto: