Olivas: el meu Gens Honorable favorit.

expresidente-bancaja-olivas-juzgado-falsedad_ediima20161016_0131_23

Sempre m’han agradat els presidents de mandats curts. Encara que molts governants volen perpetuar-se per l’eternitat en el poder perque es pensen imprescindibles yo crec que en realitat açò no és qüestió de quantitat sino de més be de qualitat. Adolfo Suárez, Abraham Lincoln, John F. Kennedy o Nelson Maldela són bons eixemples de que si se volen fer be les coses, uns pocs anys a vegades poden resultar més que de sobra.

Per supost, en Valéncia tot cobra un matís diferencial. Este pareix un regne embruixat que ha de patir la malaïció de que cada president siga pijor que l’anterior, aixina que quan més curt siga el seu mandat menys temps tindrà per a fer barbaritats. De la llista de Gens Honorables que mos han presidit -des de Joan Lerma fins a Chimo Puig– el meu preferit és José Luis Olivas. La seua gran aportació: que només fon president un any.

No és que Olivas haja segut un bon president. No, clar que no. Pero si Eduardo Zaplana fon un càncer i Paco Camps un Sida, Olivas es queda a l’altura d’una simple malària. Em cau simpàtic. Un ninot castellà posat a dit al qui ningú va votar i que governà la nostra terra encara que ni sabia parlar la llengua dels seus governats. Sense dubte, molt apropiat per a aquella Colònia Autònoma Valenciana del Partido Popular (PP).

Olivas -que em recorda pel seu carisma i aspecte físic a Isabel Bonig– feu un treball extraordinari com a president de Bancaixa. Agafar la tercera caixa d’estalvis de l’Estat i dur-la a la bancarrota en uns pocs anys té molt de mèrit. Ara la justícia ha condenat a a Olivas a un any i mig de presó per falsificar una factura de 580.000 euros per un treball que mai va realisar i per cometre frau fiscal. Possiblement el nostre millor president.

Anuncios

Zaplana, l’Anti-Mides, convertix en merda tot lo que toca.

037 camps1

Amics llectors, si un dia vos trobeu en l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana pel carrer, fugiu a tota pressa. Està malait, és un Anti-Mides i convertix automaticament en merda tot lo que toquen les seues mans. Tots els negocis que inicia són maquines de perdre diners, dixa deutes alla a on va. Si Edu tocara en la mà a Microsoft, aniria a la bancarrota en una semana. A Edu, si li dixen, és capaç de matar a la gallina dels ous d’or.

Quan arribà al poder, RTVV tenía una programacio acceptable (que no bona) i un deficit minuscul. El PSPC feu una gestio economica decent de RTTV. Pero Zaplana introdui una programacio fem per a fer-la comercial, feu del Canal Nueve la seua televisio personal i el resultat fon la multiplicacio per cinquanta del deficit en set anys i el descens vertiginos d’anunciants, ingressos i audiencia (sobretot a Radio Nueve, que ningu sent ya).

Com que el deficit començava a ser titanic, pensà Edu en pseudoprivatisar la gestio del Canal Nueve. Aplicaria el mateix sistema de pseudoprivatisacio de la sanitat que ha fet en l’Hospital de la Ribera d’Alzira, que es resum lliterament en “Si hi ha beneficis són per a l’empresari, si hi ha perdues les paga el poble”. Este nou sistema no nomes ha demostrat resultar deficitari sino que ademes ha empijorat l’atencio medica als pacients, etc.

El seu somi més faronic, Terra Mitica (un parc tematic ubicat en la capital mundial del turisme, Benidorm), era, s’agarrara per a on s’agarrara, la gallina dels ous d’or. Aixo no podia perdre diners de cap de les maneres. Pero en quant Edu tocà Terra Mitica en les seues mans magiques, de sobte un maremot de merda es precipità sobre l’empresa: quatre anys consecutius de perdues des del naiximent i suspensio de pagaments. ¿Quí dona més?

En acabant de que durant anys mos prometera proyectes molt ambiciosos al temps que necessaris i que cap d’ells es concretara (Parc Central, AVE, PHN…) i de que balafiara el capital public en faraonismes com Terra Mitica o la Ciutat de les Arts i les Ciencies (empreses que deurien haver correspost a l’iniciativa privada) mos trobem en que les arques publiques estan buides i que no queda ni un centim per a construir res de lo que realment mos cal.

FONT: Critica Social. 30-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ruïna Mitica.

036 vamos-a-mas

Pareix obvi que algo ha fallat en la pessima gestio de Terra Mitica, quan esta ha arribat fins i tot a la suspensio de pagaments. El gran proyecte faraonic de l’ex–president Eduardo Zaplana es creà en 2000 i a lo llarc de quatre anys no ha fet sino acumular perdues. Teoricament construir un parc tematic en una ciutat tan turistica com Benidorm pareixia una bona oportunitat de negoci –i en principi ho era- de no haver segut per la gestio d’Edu, un home que dixa deutes alla a on va i que pot afonar els més suculents negocis en el sol toc de la seua mà.

¿Per qué este fracas? 1) Una iniciativa com esta deuria ser privada. No és llogic que els principals accionistes de l’empresa siguen tots ells publics (Generalitat Valenciana, Bancaixa, CAM). 2) Nomes a partir de 2001 es contà en un inversor privat com Paramount, que ademes firmà un contrat pel que no es comprometia a res i del qual s’ha derivat un cada volta més apremiant descens de visitants. 3) No es feu un estudi de mercat precis ya que s’esperava a més de tres millons de visitants anuals quan en els ultims mesos dificilment s’arribava al millo.

4) No ha rebut ajuda per part de l’Estat a l’hora de facilitar el transport al parc tematic. Aixina és que mentres que hi ha proyectat un AVE que arribe fins a Port Aventura, no hi ha cap iniciativa d’alta velocitat per a Terra Mitica. 5) La practica totalitat dels espectaculs oferits són puerils, lo qual atrau el turisme familiar, pero no el d’adults propiament dit, puix no n’hi ha atraccions adultes com bars o discoteques. 6) Deuria haver-se buscat el consens en l’oposicio per a evitar aixina una actitut carronyera per part de PSPC, EUPC, i els seus mijos afins.

7) Es feu una previsio de costs poc realista. Hi hague sobrecosts en la construccio: s’estimava que anava a valdre 45.000 millons de pessetes, i al final foren 70.000 millons. 8) Les presses i el sobredimensionament varen ser els que causaren els sobrecosts i la falta d’un soci tecnologic adeqüat des d’un principi. En resum, que lo que podria ser una excelent oportunitat de negoci s’ha convertit en una factoria de perdre diners, gracies a un gestor patetic com Zaplana, qui -com si d’un Anti-Mides es tractara- convertix en merda tot lo que toca la seua mà.

FONT: El Palleter. 26-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Barcelona 2004: el Forum de l’especulacio i l’incultura.

hipo

El de Barcelona 2004 es mostra com un forum universal de totes les cultures… Encara que l’himne espanyol o la Llengua Valenciana, per citar nomes dos eixemples, no tinguen cabuda en ell. El Forum preten ser una gran fabrica d’idees i dialec per a arreglar el món. En realitat, no és sino un gran entramat d’especulacio i merda, una posta en escena megalomana i buida de substancia, un insult als pobres i una casa dels horrors que ven fum.

¿Quíns són els objectius reals del Forum? Són tres. 1) Repartir-se un pastiç de més de 3.000 millons d’euros (contant infraestructures i contingut) entre els quatre especuladors de torn. 2) Que les empreses patrocinadores aprofiten l’escaparat del Forum per a publicitar-se i dotar-se d’una image de “solidaries”. 3) Construir un gran parc tematic de la superficialitat, un forum en el que es venga fum i a on els assistents paguen a canvi de res.

¿Quí està a favor del Forum? El Forum, que no condenà l’invasio d’Iraq, ve patrocinat -entre unes atres- per una serie de bancs i multinacionals en uns forts interessos en l’economia de guerra i la produccio armamentistica, i per empreses contaminants que no respecten el mig ambient ni els drets laborals, pero que esperen crear-se una image “humana”. En general, les multinacionals, els politics i la prensa es troben del costat d’este esperpentic circ.

¿Quí està en contra del Forum? La majoria de ONGS (com Amnistia Internacional o Greenpeace) no volen saber res. Noam Chomsky, Naomi Klein, Susan Sontag, Günter Grass o Jose Bove declinaren participar. Els conferenciants que en principi acceptaren anar al Forum i una volta s’han informat be han decidit retirar-se al final són Bill Clinton, Kofi Annan, Nelson Mandela, Helmut Khol, Jacques Delors, José Saramago, etc.

¿A quí beneficia? Als empresaris que han fet l’especulacio del segle, als patrocinadors que es publiciten, a l’alcalde Joan Clos que s’assegura la reeleccio en esta faraonada i a una serie  d’entretenidors (cantants, actors de teatre, artistes…) que van a fer els seus bolos o que treballen a colp de subvencio, i de conferenciants (politics oportunistes, intelectuals progres de salo…) que viuen de prostituir-se intelectualment i de parar la mà.

¿A quí no beneficia? Al millo de pobres de Catalunya, que voldria que els 3.000 millons d’euros es destinaren a obra social. Als contribuents de tot l’Estat, que sufraguem aço en els nostres imposts. Als treballadors del Forum, subcontratats i explotats. A Barcelona que no es promociona (fòra d’Espanya ningu coneix el Forum) ni al poble, que passa (l’assistencia de public és infima). Este forum de l’incultura apesta a immoralitat des de llunt.

FONT: Critica Social. 25-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El crepuscul de Zaplana.

019 zaplanacapabaix2
No sé si l’amic llector haura vist El crepuscul dels deus de Billy Wilder. És un classic de Hollywood que mos relata l’historia d’una diva del cine mut que entra en decadencia en l’arribada del cine sonor, pero que està tan trastornada que no veu que ya no és l’actriu estelar d’abans i que ara és sols una vella gloria que ya no conta per a ningu. Els seus amics decidixen seguir-li la corrent i li fan creure que encara és la millor del món.

U, quan veu la trayectoria politica de l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, no pot dixar de recordar l’obra mestra de Wilder. Zaplana era un deu en Valencia. Confessà “estar en la politica per a forrar-se” i un millo de valencians li donà la majoria absoluta com a premi. ¡Vixca l’ignorancia! Monopolisà RTTV, triturà UV i PSPC i a pesar d’oficialisar el catala es feu passar per valencianiste. L’actor del sigle. ¡Un geni, tu!

Pero Edu volia més, i el chic de provincies decidi anar-se’n a Madrit a provar sort. Abandonà la Generalitat (¿qué importen els valencians?) i acceptà el carrec de Ministre de Treball i Assunts Socials i el de Portaveu del Govern. I qui sap si podia aspirar a més… Potser a la vicepresidencia… O inclus la presidencia ¿per qué no? Al cap i a la fi, mireusté encara no havia designat un successor i ¿per qué no podria ser ell? Somiar no costava res.

Pero el 11-M el despullà de sa divinitat. Ara patix fret en l’oposicio. I el seu galfi en Valencia, Paco Camps, no resultà l’home de palla que aparentava. Zaplana anhelava ser candidat a la Generalitat en 2007 (¿i quí no? ¡El valencià és el poble docil i indolent que tot dictador desijaria!). No pogue ser. Fa poc pergue la presidencia del PP valencià. Ta bona fortuna i carrera ascendent han passat a millor vida. T’acompanye en el sentiment, Edu.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Yo tambe vullc ser amic del PP.

013 zaplanaiglesias1

Estos dies es publiquen novetats de l’escandal Julio Iglesias. Recordem que la Generalitat contractà en 1997 al cantant “per a promocionar els productes valencians en el món” (!!!) En la practica Julito s’embojacà almenys 533 millons de pessetes –de la bojaca de tots els valencians- a canvi de fer una gira de recitals pel món. Aço és furtar llegalment al poble. És com si yo convide a putes al meu veï pero li passe la factura a l’empresa. Ara s’ha destapat que dos firmes de California cobraren comissions al IVEX pel recital de Moscou i que una tercera facturà 156 millons de pessetes pel concert al Teatre del Kremlin. I és que resulta molt rendible ser amic del PP.

Qué dir de les pseudoprivatisacions que du a terme la Generalitat, primer en la sanitat, i qui sap, despres potser en uns atres negocis interessants: Canal Nueve, ferrocarril, metro, educacio… Mmmm, ¡quin pastiç mes dolç! El model de pseudoprivatisacio de l’Hospital de la Ribera en Alzira és ben clar i es resumix en una frase: “Si hi ha beneficis són per a l’empresari i si hi ha perdues són per al poble”. Tal qual. Com sona. És del tot impossible (per a l’empresari) perdre diners. Ya no cal ser un Bill Gates o un John Davison Rockefeller per a fer negocis; basta en ser un bon amic del PP… Ya vaig notant una nova i naixent vocacio empresarial yo…

Pero com sé que la casa no s’escomença pel terrat i que cal besar moltes mans i molts culs per a poder pujar l’escala, de moment me conformaria en un puesto en que guanye uns 60.000 € a l’any per tocar-me els collons. Per eixemple, senador com Josep Maria Chiquillo. Basta en tildar al PP de traidor i catalanufo i despres posar-te més sumis que un podenc a les seues ordes ¿a que sí Chiqui? O membre de l’Academia de Zaplana (AZ) com Angel V. Calpe. Tan sols hauria d’anar de victima progre i autoexiliada per la vida, per a despres parlar de l’unitat de les llengües i la gran necessitat dels accents, en el somriure postcoital de qui te la cartera plena.

Que em diga el senyor Camps qué cal fer per a que el Consell em regale una pasta gansa. ¿Cal despotricar contra la Llengua Valenciana i acusar de radicals a qui la defenguen? ¡Perque a mi, a catalanitat i a dir destarifos tipo deu ni do no em guanya ningu! ¿Cal tildar de rojos separatistes i batasunos als qui no estiguen d’acort en la sumissio a la Meseta? ¡Aixo està fet, senyor Camps! Si vol, inclus onege l’estanquera en el pardalot, ya sap, per a rememorar els bons temps… Pero crec que al final renunciare a ser amic del PP. ¿De qué li servix a l’home guanyar el món sancer si despres pert la seua anima? Preferixc ser pobre a traicionar a Deu i al meu païs.

FONT: El Palleter. 17-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Felacions a sis euros.

chiquillotrai1

¡Unio Valenciana (UV) està a la venda! ¡Són les rebaixes! ¡Aprofiten senyors per emportar-se lo que vullguen! ¡Tot a un euro! ¡L’escritori, un euro! ¡Aquell despaig, un euro! ¡La sèu local, per un euro! ¡La dignitat per sols un euro! Diu un amic meu que si ell fora dòna sería una puta. “¡Pero una de les de lux ¿eh?, que mamant-la per 6 € no vas a cap de lloc!” -aclarix el tros d’animal-. En la cupula de UV hi ha molta puta, pero de les de 6 €. Ya ho demostrà l’orangutanot del secretari general de UV, Valer Eustaquio, quan feu el “Pacte de la Dipu”, pel que UV recolzà al PP en la Diputacio de Valencia a canvi d’un salari per a Eustaquio, qui passaria aixina a eixercir el flamant control de la fotocopiadora. “¡Per a omplir la Diputacio de més valenciania encara, si cap!” -afirmà Eustaquio, referint-se al pacte en la dreta espanyolera del PP-. Lo dit, tot completet per tan sols 6 €.

Independentment de que el llector simpatise o no en UV i lo que representa, no em negarà lo trist i lo patetic de la debacle d’un grup que és un cadaver picotejat pels buitres. Un partit com UV que arribà a ser el tercer de la nacio, ara es troba a la venda, a preu de saldo, per practicament una almoina. ¡Qué patetic vore als seus dirigents suplicant un puesto en les files del PP (Josep María Chiquillo, Valer Eustaquio, Juli Chanzà…) o del BNC (Héctor Villalba, Lorena Ferrandis, Davit Marchuet…), els mateixos partits que han fet tot lo possible per afonar UV! Tots ells estan tan morts de fam que recorden a l’autor Manuel Sanchis Guarner, qui sent valencianiste de sempre (defensor d’una Llengua Valenciana i balear independents) en els anys sixanta passà a ser catalanufo per un premi que li donaren. ¡Es vengue per un plat de fessols! ¡Mira si estava mort de fam!

¡Tot lo món a terra, que venen els nostres! –esta és la situacio que viu UV-. Els caps unionistes estan entregant-se al PP i desmantellant UV per un entrepa de mortadela. El 50% dels afiliats s’ha donat de baixa. I a aquells que com l’ortodox Joan Culla s’atrevixen a denunciar la corrupcio de la directiva puix se’ls expulsa i punt. Pero de poc els valdra la seua traïcio a estes putes de 6 €. Joan Culla, en el lletrat Joan García Sentandreu, ha denunciat a Chanzà i Eustaquio font a la justicia, els juges acosen -ab l’ estat de dret- als cacics, l’ acort PP-UV podria ser anulat per no haver respectat el Consell Nacional la decisio dels compromisaris i el Segon Pacte del Pollastre no dona els seus fruits perque no s’ha produït l’esperada fuga de vots de UV al PP, lo que evidencia la necessitat de construir un gran partit valencianiste que cobrixca l’espai que no cobrix ni BNC ni UV.

FONT: El Palleter. 5-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: