¿Sabías que Lizondo se negó a quitar el catalán de las escuelas y oficializar el valenciano en 1995?

LIZONDO

El presidente de Unió Valenciana (UV), Vicent González Lizondo, dispuso de varias oportunidades históricas para potenciar el valenciano. En 1991 pudo haberse convertido en alcalde de Valencia pero en lugar de eso prefirió regalarle la alcaldía a la popular Rita Barberá.

En 1995, tras la derrota del socialista Joan Lerma en los comicios autonómicos, Lizondo pudo haberse convertido en presidente de la Generalitat Valenciana en coalición con el Partido Popular (PP) de Eduardo Zaplana, pero prefirió regalarle la presidencia al murciano.

Lizondo pudo haberle exigido a Zaplana la oficialización del valenciano (Normas de El Puig) y la eliminación del catalán de las escuelas, medios de comunicación y administración, pudo haber exigido la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte para valencianizar nuestro Reino.

En su lugar, se conformó con la presidencia de las Cortes, y dos Consellerias menores (Agricultura y Medio Ambiente). Lizondo incumplió así su promesa electoral de erradicar el catalán de las escuelas y traicionó a los votantes. Sin duda, un error histórico que jamás debería repetirse.

Unió Valenciana: l’enculament final.

Unió Valenciana (UV) ha escenificat un atre vergonyant capítul en la seua infame història de traïcions al poble valencià. El seu president nacional, Josep Manuel Miralles, ha anunciat recentment que UV no es presentarà ad estes eleccions autonòmiques i ha demanat el vot per al Partido Popular (PP) perque, diu Miralles, “la defensa de les senyes d’identitat del poble valencià està en mans del PP i més concretament de Francesc Camps”. I tot això, després de mesos d’enviar decenes de comunicats de prensa a on s’acusava de traïdor i catalaniste al PP.

¿Cóm haurà sentat tot açò als valencianistes que, ingènuament, encara recolzen a UV? Yo tinc clar des de fa anys que votar per UV és votar pel PP, i, per extensió, pel pancatalanisme. No m’esperava res diferent. Vicent González Lizondo, Ferran Giner, Mari Àngels Ramon-Llin, Rafael Ferraro, Vicent Ferrer, Alfons Novo, Vicent González-Lizondo fill, Valer Eustaquio, Chimo Galcerà, Joaquim Ballester… És històrica la submissió dels unionistes a eixe partit teledirigit des de Madrit. Sol passar quan les noves glòries no s’oferixen a Valéncia.

Lo de UV és l’enculament final, la sodomia definitiva. Després d’açò, ya només falta anunciar la desaparició oficial de lo que queda de partit i la seua inclusió dins d’un PP rebosant de catalanisme, Gürtels, Brugals i uns atres escandalosos casos de corrupció. L’opció d’Units per Valéncia de Carles Choví, un satèlit de Convergència i Unió (CIU) i el Bloc Nacionaliste Català (BNC) no resulta molt més alentadora. Es confirma per tant que l’únic partit que defén un Idioma Valencià independent del català és Coalició Valenciana (CV)… Li pique a qui li pique.

Sentandreu: algunes impressions des de la sinceritat.

DSC02790.6

Corria l’any 2003 quan Joan Romero anunciava a un grup de valencianistes que Joan Garcia Sentandreu volia fer un partit politic. Per a ser sincer, la meua primera impressio fon negativa; “Erem pocs i pari la burra, a dividir el vot valencianiste, etc.” No obstant, en el meu forum intern sabia que algo aixina era necessari ya que Unio Valenciana (UV) estava totalment venuda al Partido Popular (PP) –en aixo no ha canviat gens- i que despres de tantes traïcions, desilusions i fracasos electorals potser calia començar a explorar uns atres punts de vista.

Despres pensi que tal volta el partit de Sentandreu podria eixercir una pressio per a reconduir a UV pel bon cami –i aixo estaria be- pero que quan ho conseguira deuria desapareixer per a integrar-se en UV. En febrer de 2004 es feu la presentacio en la sèu del GAV. Ani per simple curiositat i me n’ani encorajat d’alli. Joan García volia fer una coalicio de dos partits, un regionaliste de dretes encapçalat per ell i atre nacionaliste d’esquerres dirigit per Chimo Lanuza. L’idea era brillant pero Chimo, cremat de la politica, no se sumà al carro.

Al principi CV no m’acabava de convencer. Li deya a Romero: “Joan, en CV li pegueu molta canya als rojos pero teniu la mà massa blaneta en el PP i eixos són molt pijors que els socialistes”. Quan a finals de 2005 el diputat Francesc Xavier Tomas Puchol dixava el PP fart de corrupcio i ingressava en CV li vaig dir: “Retire lo dit anteriorment. Aixina m’agrada, que li pegueu hosties a PP i PSOE per igual”. Sentandreu ha demostrat tindre unes dots per a la politica i per a convocar actes i manifestacions que han fet que el veja en molt bons ulls.

Hi ha qui acusa a Sentandreu de tindre un passat politic turbi. Pero lo cert es que cap dels qui argumenta aço critíca a Cipria Ciscar, Ferran Giner o Manuel Fraga. Hi ha qui acusa a Sentandreu de ser regionaliste. Pero la realitat es que el debat de si Valencia és una nacio o regio resulta esteril puix la pura veritat és que no som ni una cosa ni l’atra; som una colonia (dels catalans). Hi ha qui acusa a Joan García de ser de dreta pero poc importa aço ara puix no mos juguem ser dretans o esquerrans; mos juguem ser valencians o catalans del Sur.

Diuen que rectificar és de sabis. I llunt de la cabuderia d’uns atres politics, Joan García ha comés erros que ha sabut solventar sobre la marcha. I aixo el fa gran. La meua valoracio particular de Sentandreu ha creixcut dia a dia i crec sincerament que hui per hui CV és el vot util per a salvar la Llengua Valenciana. Ell té diners i podria viure una vida comoda sense ficar-se en estos mals de cap i no obstant lluita per la seua patria. Ara lo que hem de fer és ajudar-lo lo maxim entre tots per a que esta embarcacio valencianista puga arribar a bon port.

Joan Garcia s’ha clavat en politica sense vocacio nata. I ho ha fet per la mateixa rao per la que ho fan tots els homens honrats: perque la politica és massa important com per a dixar-la nomes en mans dels politics. Si Joan haguera vullgut vendre’s als peperos ya ho haguera fet fa anys. CV està plena de gent honesta que fugi de UV farta de que es venguera als peperos per un plat de lentilles. Sentandreu a banda de valencianiste és un home honrat i coherent, i aixo és algo tan dificil de trobar en politica que sols per aço ya es mereix el nostre vot.

Sentandreu s’escriu en S de Superman. Joan és un autentic superheroe que està fent una tasca colosal. No sols ha resucitat al valencianisme de les seues cendres sino que a mes ho ha fet quan tot ho te en contra. El silenci mediatic, els insults facils i injustificats, la por de la dreta i de l’esquerra… Sentandreu està bregant contra vent i marea, i en esta autentica lluita contra els elements que està duent a terme per a salvar la nostra patria del cancer catalaniste, l’hem d’ajudar tots. En les eleccions de 2007… ¡Coalicio és la solucio! ¡Sentandreu, avant!

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-10-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Proxima parada: Tercer Pacte del Pollastre.

dinero

Tot fa pensar que els mercenaris de la Unión Popular (de valenciana no té res) s’han venut una atra vegada. Tot augura uns negres presagis per a l’unitat del valencianisme. En els proxims mesos es podria escenificar un teatre de cara a l’opinio publica. S’orquestaria una taula de negociacions per a teoricament unir-se a Coalicio Valenciana, una mera representacio teatral ya que la UP ya hauria firmat en el Partido Popular (PP). Al final de tot dirien que no han pogut arribar a un acort en Sentandreu, perque és un radical i un intransigent. D’una atra banda ya tenen l’excusa preparada per a anar de la mà del PP; no és una atra que evitar un tripartit d’esquerres en el païs.

Repassem els indicis:

1) Durant més d’un any la UP ha estat marejant la perdiu en CV per al final no arribar a res.
2) Joaquim Ballester no expulsà als artifexs del Segon Pacte del Pollastre: Valer Eustaquio, Juli Chanzà, etc.
3) S’incorpora a l’eixecutiva a Vicent González-Lizondo fill, com a submari infiltrat del PP.
4) El pepero Esteban González Pons parla de la possibilitat de que PP i UP es presenten juntes en 2007 i de que l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana “no supondria un obstacul per a eixe acort”.
5) Josep Manuel Miralles passa de ser un desconegut a convertir-se en home de palla de Lizondo.
6) Lluïs Melero impedix a la llista de Chimo Galcerà presentar-se a les eleccions a la presidencia de la UP.
7) No content en aço, Miralles s’autoproclama president sense ni tan sols efectuar votacions puix a pesar de no tindre cap contrincant podria haver-se donat la situacio de rebre més vots blancs o nuls que al seu favor.

No sé vosatros, pero a mi m’arriba al nas olor de pollastre rostit. La Unión Popular s’hauria venut una vegada més, aixo sí, a canvi d’un carrec per a Miralles, Lizondo i potser per a algun atre panchacontent. Sols caldria saber si la UP definitivament es disol per a integrar-se en el PP o si per contra hi haura un acort preelectoral a on es mostren de forma ben visible les dos sigles. Els mercenaris de la UP podrien anar de la mà dels panques del PP, eixos valencianistes que han creat l’Academia Valenciana de la Llengua Catalanana i oficialisat el catala en Valencia. Aço serviria per a neutralisar a CV per una banda i per a fer front a les esquerres per una atra.

En la meua opinio Paquito Camps torna a equivocar-se d’estrategia. Errà quan decidi mantindre la barrera del 5%. Perque si l’haguera ficat en el 3% és possible que l’Entesa s’haguera deslligat en dos o tres partits, i el BNC, que hauria entrat a les Corts ell sol, podria pactar en Camps a canvi de dos o tres conselleries. Ara lo unic que ha conseguit és provocar la colera de tots els partits d’esquerra, que finalment s’uniran contra el PP. Com que Camps s’olora un tripartit a la catalana, ara llança una nova OPA amistosa a la UP, per a deglutitar-la. Pero és que ara, en el Tercer Pacte del Pollastre que ve, Paquito erra els calculs i pot tornar a cagar-la de nou.

I la cagarà perque la UP té suficients vots potencials com per a ajudar a Sentandreu a entrar a les Corts, pero ni de conya per a espentar al PP a obtindre una absoluta que el propi PP ha ficat massa cara (50 diputats). Tembe perque quan els votants potencials de la UP vegen que el seu partit els ha traïcionat de nou passaran a votar enrabiats a Sentandreu, per lo que el PP apenes aprofitarà el vot unioniste. La cagarà ademes perque Coalicio té força suficient per entrar en les Corts sense Miralles. Pero si al final no entra, Camps l’haura cagat de totes formes puix haura dixat fora de les Corts a l’unic partit que de veritat pot impedir un tripartit en el païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 26-6-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (2/2)

dv190106.0

Cal una aliança de concentracio nacional front a aquells que estan desmantellant Valencia. Tenim un Estatut que més que tal es una carta colonial, el PHN derogat, el AVE que pot arribar al 2020, el boicot a la Copa America, el deficit fiscal, l’endeutament massiu de la Generalitat i l’empobriment galopant de la societat, la falta d’una Agencia Tributaria propia, el catala en les escoles i mijos de comunicacio…Si Coalicio Valenciana i Unio Valenciana no s’unixen front a l’enemic comu, Valencia sera borrada del mapa. Mos juguem ser o no ser.

Formules s’han barallat moltes. L’absorcio de UV dins de CV, la disolucio dels dos partits per a fusionar-se en un nou que contaria en una nova estructura juridica, una coalicio dels dos grups a l’estil de Convergencia i Unio (CIU), o fins i tot es podria fer una especie d’Entesa “a la valenciana”, a on un sol paraigües incloguera a UV, CV, Accio Nacionalista Valenciana (ANV), etc. i que dixara les portes obertes a noves incorporacions. Yo no sé quina sera la millor formula, yo lo unic que sé és que cal l’unitat del valencianisme politic i cal ya.

El fet de que les forces politiques valencianistes estiguen dividides frena les aspiracions del valencianisme. Hi ha molta gent que s’animaria a votar per una candidatura unificada dels dos, o que fins i tot s’afiliaria. Pero clar, el fet de que vagen per separat els tira cap arrere. I estic convençut de que si estigueren units a hores d’ara el PP ya hauria perdut la majoria absoluta en les Corts Valencianes puix hauria precipitat el desembarc de carrecs peperos en les files de la candidatura unida, seguint l’ estela de Francesc Tomas Puchol, diputat de CV.

Hui decenes de mils de valencians esperem com mana caigut del cel la tan anhelada unitat del valencianisme politic. Sentandreu i Ballester són bons homens, que han fet un bon paper i que quan s’equivoquen no ho fan de mala fe. Pero als dos els recordaria lo que mos deia el meu mestre: cal eixercitar el punt T, el del trellat. Que negocien, que cedixquen els dos un poc. Si la candidatura unica al final no qualla, els potencials votants de segur que li tiraran en cara als dos dirigents no haver ficat suficient de la seua part per a juntar a Coalicio i Unio.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 31-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament l’unitat del valencianisme politic (1/2)

dv190705

Tenía yo en l’institut un professor que mos deya que haviem d’eixercitar el punt T. Mosatros mos pensavem que haviem oit malament, i que es referia al famos punt G de les dònes. Pero no, es referia al punt T. Deya el meu mentor que el punt T era el del trellat i que estava dins del cap. Tot ve a colacio del continu anar i vindre de reproches dels dirigents de Coalicio Valenciana (CV) i d’Unio Valenciana (UV), dos partits condenats a entendre’s que no obstant estan donant de cara a la societat i als votants potencials una image que és prou grisa.

Joan García Sentandreu ha fet un grandissim paper. Ha retornat l’ilusio i l’esperança en un moment en que tot pareixia perdut. ¿Vos enrecordeu com estaven les coses abans de que Sentandreu creara un partit politic? Josep Maria Chiquillo, el Segon Pacte del Pollastre, transfuguisme, fracassos electorals, mentires, servilisme al PP… La gent critíca molt a Sentandreu, pero ya ningu se’n recorda de com estaven les coses fa sols dos anys. Ara mateix, CV ya té representacio autonomica i el PP es troba molt acollonat. Qui ho diria fa sols dos anys.

Chimo Ballester ha conseguit reestructurar un partit a la deriva i ficar orde dins de les seues files. Actualment té la responsabilitat historica de ser el primer president de UV integre, honrat i valencianiste, cosa que no ha segut ni Vicent González Lizondo ni Hector Villalba ni Josep Maria Chiquillo ni Juli Chanzà, que han portat a un partit que arribà a ser la tercera força valenciana (i en ocasions la segona) a una debacle. Ballester deu tallar en la trista dicotomia que ha portat en l’ultima decada a UV a convertir-se en un simple apendix del PP.

A Sentandreu li diria que tinga més mà esquerra, que siga més moderat quan hi haja que ser-ho, que se cacen més mosques en una gota de mel que un barril de vinagre. I a Ballester li diria que per damunt de lliderages o de personalismes, està la tan necessaria unitat del valencianisme politic. Als de CV els diria que l’enemic no es UV i als de UV que l’enemic no és CV. L’enemic dels valencians es diu PP, PSOE, Entesa, BNC, CIU, ERC… Pense que Valencia està massa sobrada d’enemics com per a que anem mosatros tirant-mos pedres al cap.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 30-3-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El Sindrome Lizondo.

liz.1

Equador viu una situacio desesperada; tots els politics són corruptes i el poble emigra per a no morir-se de fam. En estes es presentà a les eleccions de 2003 Lucío Gutiérrez, militar i golpiste, en un programa electoral que practicament constava d’una sola proposta: fer una llei anticorrupcio. “Si el Parlament no em dixa perque el controlen diputats corruptes, la trauré via referendum”. La gent estava tan desesperada que el trià president. En quant guanyà les eleccions es llevà la caraceta i feu un gir a la dreta neolliberal, renegà d’Hugo Chávez -en la campanya electoral declarà identificar-se en ell- i es posà a furtar com ho fan tots els mandataris de per alli.

De qualsevol politic que promet blanc i una volta arriba al poder fa negre es pot afirmar obertament que ademes d’un politic deshonest és un hipocrita que ha estafat als seus votants, dels qui s’ha rigut en la cara. Aixo és lo normal en qualsevol païs excepte en Valencia, la nacio més surrealista que possiblement ha existit mai. Hui hi ha gent que encara admira al difunt president d’Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo; existix una Associacio d’Amics de Lizondo i fins i tot existi un partit politic, Identitat del Regne de Valencia (IRV), que es declarava obertament lizondiste. Lo dit: Valencia és el millor quadro que mai pintà Salvador Dalí.

És cert que Lizondo era un cap carismatic i populiste, que sabia crear polemica i eixir en la prensa, que fon l’artifex dels millors resultats electorals de UV de tots els temps. Pero tambe és cert que era ignorant, cacic i el gos falder dels peperos. Lizondo pogue ser l’alcalde de Valencia capital en 1991. Pero li cedi l’alcaldia a Rita Barberà. Lizondo pogue ser president de la Generalitat Valenciana en 1995. Pero preferi cedir el poder a Eduardo Zaplana. Lizondo pogue haver aniquilat el catala de les escoles, l’administracio i RTTV en 1995 pero en el seu lloc va preferir agafar el sillo que tant anhelava, fer caixa i callar a tot com una puta a canvi d’un sou.

Encara hui hi ha gent que patix el Sindrome Lizondo. El diagnostic és clar: creure a Lizondo un deu, usar la causa del valencianisme per a fer-se en un sou i despres traïcionar als votants, considerar el socialisme com la més demoniaca de les pestes i als peperos com eixos aliats naturals davant els quals cal cultivar una docililitat, obediencia i sumissio canines. Els qui patixen este Sindrome o be són uns oportunistes com ho era ell, o be són tan ignorants que no veuen que G. Lizondo fon el més gran traïdor al valencianisme, un mercenari que pogue erradicar el catala i no li donà la gana, un impostor que s’embojacà la pasta i es rigue en la cara de tot lo món.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 2-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: