Una bona notícia per a la salut mental dels valencians.

tanca2

El tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) decretat pel president de la Generalitat, Albert Fabra, és una bona notícia per al conjunt dels valencians. O si se preferix, un mal menor. Encara que des del punt de vista institucional és una hecatombe i que ho llamente de tot cor pels professionals (que són uns simples manats que ara es queden sense pa) hi ha indicadors que fan vore que açò és positiu.

Des del punt de vista llingüístic, estos defensors de “la nostra llengua” -la seua, clar, perque la dels valencians segur que no era- ampraven un idioma artificial i ortopèdic totalment alluntat del poble pla. I en segons quines franges horàries eixe ent que havia naixcut “per a potenciar la llengua valenciana” pareixia que estiguera retransmitint des de Madrit. Més que Canal Nou, podrien dir-li Canal Noi o Canal Nueve, com vullguen. Qualsevol cosa excepte “la televisió dels valencians”.

Des del punt de vista informatiu i periodístic no hi hagut res tan vomitiu des dels temps del No-Do. Canal Nou es convertí en Canal No-Do, en l’instrument de propaganda del règim, ab manipulacions vergonyants i silencis aborronadors, en la televisió que ni en una dictadura s’atrevirien a fer. Només quan han tancat RTVV és que estos periodistes “plurals”, “imparcials” i “transparents” és que han criticat al govern del Partido Popular (PP). ¿No varen tindre temps els últims 20 anys?

Des del punt de vista de la salut mental dels valencians, la desaparició de RTVV és una gran notícia perque simplement era infumable. La Conselleria de Sanitat deuria advertir de que mirar massa Canal Nou produïx Síndrome de Down.  Este “servici públic” inclús pagava en diners de les nostres bojaques a putes per a eixir per la TV a contar que s’havien gitat en tal o qual futboliste o actor. O a vidents per a fer els seus trucs de màgia i opereta i enganyar als més imbècils. Digne de nàusea.

Des del punt de vista econòmic, allò era  un mastodont impossible de mantindre per més temps. Una televisió d’àmbit autonòmic que tenia 1.700 empleats… ¡Més que Antena 3, Telecinco i La Sexta juntes! ¡I això que estes són de cobertura estatal! A voltes anaven a cobrir una notícia tres tios: el locutor, el càmera i un tercer per a portar el cable. Allò s’havia convetit en un niu de panchacontents pero els més de 1200 millons d’euros de deute acumulat fan que este cachalot siga inviable.

Tancar un ent audiovisual no és la fi del món. Tancar un hospital, un colege o una residència sí ho és. Sigam realistes: no podem mantindre quatre televisions públiques (Canal Nou, Nou Dos, Notícies Nou, Canal Nou Internacional) i dos ràdios públiques (Ràdio Nou, Sí Ràdio). Els billets no creixen en els arbres. I que ningú es preocupe perque algun dia podrem tornar a tindre televisions i ràdios valencianes i seran tan casposes o tan admirables com els valencians vullgam que siguen.

¿Sabías que la telebasura de España nació en Valencia?

tombola

A día de hoy es tal el nivel de mediocridad, zafiedad, grosería y esperpento de los distintos canales de España que se identifican como sinónimos los conceptos “televisión” y “telebasura” . El actual modelo de cotilleo y marujeo que reina en todas las parrillas españolas nació en Valencia. Tenemos un país pionero en lo bueno… y en lo malo.

En 1997 Jesús Sánchez Carrascosa -director de Canal 9 (la televisión pública valenciana)- inventó el programa Tómbola, una especie de tertulia de peluquería que consistía en airear cotilleos, rumores y escándalos de los personajes de la farándula. Contaba con periodistas sin escrúpulos como Jesús Mariñas, Karmele Marchante, etc.

Tómbola nació con polémica; la invitada estrella, Chabeli Iglesias, hija del cantante Julio Iglesias, abandonó el programa a mitad de entrevista acusando de “gentuza” a los periodistas que la atacaban. A partir de aquel escándalazo, Tómbola creció en audiencia y popularidad hasta que fue cancelado por una decisión política y de imagen en el año 2004.

En todo este tiempo Canal 9 pagó con dinero de todos los valencianos a fulanas y personajillos del tres al cuarto para que vocearan las miserias de los personajes del mundo de la farándula o directamente detallaran sus aventuras de cama con los famosos. Tómbola tuvo tanto éxito que el programa fue exportado a Latinoamérica y copiado en España.

Tómbola también fue pionero en dar entrada en la televisión a los adivinos en plan estelar. En el programa un supuesto vidente, Rappel, revelaba el futuro al invitado estrella. Sin duda, fue el pistoletazo de salida para el aluvión de pitonisos y programas del tarot que hoy infectan los canales españoles en horario nocturno (y a veces incluso diurno).

El prostíbulo que es la televisión en el Estado Español, fornicaria, grosera y chabacana, tuvo su nacimiento en Valencia, concretamente en el programa Tómbola de Canal 9. Los méritos no obstante recaen en dos murcianos, Eduardo Zaplana y Jesús Sánchez Carrascosa, presidente de la Generalitat Valenciana y director del Canal 9 en los años 90 respectivamente.

TV3: una televisió al servici de l’Imperi.

Cada quatre anys els valencians assistim a un deja vu que es repetix en puntualitat britànica. Sempre que arriben les eleccions autonòmiques, el Partido Popular (PP) arbora la seua Real Senyera i comença a sancionar a Acció Cultural del País Català (ACPC) pels repetidors illegals de TV3 que té instalats en el nostre regne.

A voltes ocorren coses molt divertides: com impondre una multa i dies després concedir a Acció Cultural una subvenció que supera la quantia de la sanció. En el fondo, és tot una maniobra de pressió per part de la Generalitat Valenciana per a obtindre per part de l’Estat un nou múltiplex per a obtindre més canals afins al règim.

Alguns grupúsculs han clamat en contra del tancament dels repetidors i la prensa més sensacionalista ho ha tildat d’atac contra la llibertat d’expressió. Dic grupúsculs perque la catalana ací no la veu ningú. En giner de 2011 TV3 tingué una quota de pantalla del 0,3% en Valéncia. Canal 9 per contra no es pot vore per allà.

Com explica l’autor José Donís, TV3 s’ha emitit en Valéncia durant més de 25 anys. Canal 9 se va emetre en Catalunya durant un any i set mesos, desde el 19 d’Agost de 2008 fins al 19 de Març de 2010. Abans de que els catalans apagaren la senyal, Canal 9 tenia una audiència de 0,6% allà per un 0,5% de TV3 ací (Febrer 2010).

Pero la qüestió de fondo és que TV3 és una televisió colonial que no respecta les nostres senyes d’identitat i mos engloba en l’entelèquia imperialista dels països catalans. El mapa de l’orage a on TV3 mostra a Valéncia, Balears, Aragó Oriental, Andorra i El Rosselló com si foren parts integrants de Catalunya és senzillament delirant.

Ningú permetria que Marroc instalara repetidors en Ceuta i Melilla per a dir a estos pobles que són marroquins. ¿Per qué hem de consentir que els catalans posen la seua televisió colonial en el nostre territori per a que mos insulten des d’ella? ¿Per qué el PP no defén als valencians i únicament ataca TV3 quan toca votar?

¿Per qué els catalanistes, que van de demòcrates per la vida, no defenen l’instalació de repetidors de TeleMadrid en Catalunya?  ¿Ni denuncien que Canal 9 no es puga sintonisar allà dalt? Este malensomi és un deja vu que torna cada quatre anys. Pero als caradures que el protagonisen mos toca aguantar-los tots els dies.

Canal Nueve, la televisión de Zaplana.

030 5amordazado

Si el president de la Diputacio de Castello, el pepero Carles Fabra governa les comarques del Nort com si foren el seu mas particular, no podem dir menys de l’us mesianic que l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, fa de la televisio publica valenciana. Esta televisio rendix verdadera idolatria al murcià, el trau més voltes que a qualsevol politic de Valencia, fins i tot més que a Paco Camps, l’actual president. Més que Canal Nou, Televisio Valenciana, podriem dir-li el Canal Nueve, la Televisión de Zaplana, em pareix a mi.

Diu un estudi que els informatius del Canal Nueve, són -de tot l’Estat- els que més li fan la pilota al govern. De fet, el 50% de les noticies emitides ixen del gabinet de prensa del Partido Popular (PP). La pluralitat no és que abunde massa: als sociates els trauen molt poc, unionistes i bloqueros no tenen dret a existir per estar fòra de les Corts i pel que fa a Esquerra Unida (EU) ix de milacre pero ix. Casualment a Zaplana el trauen sempre pel seu perfil bo, i a l’oposicio just en el moment més inoportu: per eixemple quan s’estan furgant el nas.

Els informatius es fan en un catala ininteligible i ortopedic en tot tipo d’animalades a l’estil de robatori (furt), nado (bebe), madera (fusta), etc. És una barreja de Valencià, catala i espanyol que fa por. És per aixo que molts batejaren al Canal Nou com Canal Noi. Sols has de sentir este NO-DO diari per a descobrir per qué. Ni cal dir que en els noticiers les manifestacions no existixen a menys, clar està, que li siguen favorables al PP. El restant de la programacio és practicament tota en espanyol, per a que no se’ns oblide qui mana realment aci.

A pesar de que els continguts són un fem supercomercial, el Canal Nueve té cada volta menys audiencia i més deficit. Els seus programes de famosos (que els fan a tota hora) inciten a la prostitucio ya que la mostren com algo divertit i com el cami per a triumfar en la vida, molt especialment Tombola. Un chiquet arriba del colege a les cinc i mija de la vesprada i pot trobar-se en una tertulia sobre el tamany del penis d’un famos o en una entrevista a una chica el tema de conversa del qual orbita en torn a una felacio. Puix aixina és tot lo sant dia.

Cal tindre molt en conte que els periodistes i els professionals no són en cap cas els responsables de que el Canal Nueve s’haja convertit en un abocador a on va a parar tota la merda. Estan nugats de mans i peus, no tenen cap llibertat d’accio i per tant tota la culpa és dels directius. Si finalment es pseudoprivatisa l’ent, els sous dels treballadors baixarien per a que un tio s’embojacara tota la pasta per tocar-se els ous en el despaig. I el deficit creixeria encara més. El Canal Nueve és la classe de televisio que ni en una dictadura s’atrevirien a fer.

FONT: El Palleter. 19-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: