Lo millor que mos podria passar.

Imaginem només per un moment que Catalunya s’independisa d’Espanya. Esta acció que, de bones a primeres, resultaria sumament perjudicial per a Espanya, podria ser, en canvi, extraordinàriament beneficiosa per als valencians. De fet, una Catalunya independent obriria un escenari inèdit que comportaria numeroses ventages per al nostre poble.

En una Espanya en la que no estiguera Catalunya, la Ciutat de Valéncia es convertiria, en els seus 800.000 habitants, en la segona urbs més gran de l’Estat, per darrere de Madrit i per davant de Sevilla i Saragossa. A causa del seu nou pes demogràfic, tindria molta més rellevància política, cultural i social que ara i els mijos de comunicació li prestarien més atenció.

Les multinacionals que tenen sèu en Barcelona haurien de buscar una atra sèu adicional per a seguir mantenint el seu negoci en lo que quedara d’Espanya. La majoria, segurament, s’instalaria en Madrit, pero Valéncia podria ser també una opció atractiva. La capital del Túria passaria a tindre un pes considerablement major en l’economia estatal.

Referent al comerç, fins ara l’Estat té dos grans eixides al Mediterràneu: el Port de Valéncia i el de Barcelona, i, a sovint, finança millor este últim pels chantages dels catalanistes. Pero en una República Catalana independent, Espanya centraria tots els seus esforços en potenciar el Port de Valéncia, que es convertiria en la seua eixida natural per mar.

Igualment l’eixida natural per terra passaria a ser Aragó, que podria absorbir una bona part de les mercaderies que ara passen físicament per les carreteres i ferrocarrils catalans. Això comportaria, de rebot, reforçar les conexions de Valéncia en Aragó. Podriem arribar a Europa més fàcilment i sense cap necessitat de pagar peages als catalans.

Si el Barça se n’anara de la Lliga (cosa que està per vore, perque en la Lliga ya participa un club estranger -l’Andorra- i igualment es podria arribar a un acort en els catalans), el Valéncia C.F. podria optar a ser la gran alternativa al Real Madrit (clar, en el permís de l’Atlètic de Madrit). El Valéncia Basket ho tindria encara molt més fàcil en la Lliga ACB.

El Partido Popular (PP), que ara defén l’unitat de valencià i català per interessos polítics, podria passar a defendre lo contrari com a represàlia per la secessió. Una gran ona d’anticatalanisme podria fer que la gent vera als de Compromís com a lo que realment són: els quintacolumnistes dels catalans. O que el valencianisme polític tornara a les Corts.

En una Espanya sense Catalunya seria intolerable que en el nostre territori hi haguera repetidors de TV3, és dir, d’una televisió estrangera o que el Govern d’un país estranger finançara a Eliseu Climent. Les autoritats valencianes, fins ara còmplices d’este merder, tindrien molt difícil de justificar de cara a la societat les ingerències externes d’un atre estat.

Òbviament l’escenari que dibuixe és només una hipòtesis. No passe per alt els riscs per als valencians, com que per eixemple Madrit mos espoliara fiscalment (encara més), per a compensar la pèrdua catalana, o que l’Estat iniciara una estratègia recentralisadora i llevara algunes competències a les autonomies. Eixe perill està ahí i no el podem descartar.

Una hipotètica independència catalana obriria un escenari inèdit replet d’oportunitats per als valencians. Estaria per vore si tenim l’inteligència suficient com per a aprofitar-les. Pero si tenim en conte que des de Barcelona mos tracten als valencians com a una colònia d’ultramar,  que s’independise Catalunya és ara per ara lo millor que mos podria passar.

Anuncios

Els valencians, més rics que els britànics.

Existix la falsa creença de que els britànics són més rics que els valencians. ¡Pero qué va, és tot lo contrari! Els britànics no poden permetre’s formar part d’eixa elefantiàsica i caríssima administració que és l’Unió Europea (UE), per això han iniciat el Brexit. Mosatros en canvi sí que podem. Damunt, sabem que fòra de la UE només hi ha fam i misèria: que li ho pregunten si no a Andorra, Israel o Suïssa.

Encara més: els valencians mos podem permetre ser l’autonomia pijor finançada d’Espanya i a l’hora pagar el PER dels andalusos, l’ordenador per aula dels extremenys, l’Aeroport de Barajas… ¡Che, això ho pague yo, collons! Els britànics mai de la vida es plantejarien tindre diputacions provincials. Mosatros en canvi en tenim no una ni dos sino ¡tres! i estudiem, adicionalment, afegir administracions comarcals.

Regne Unit té 65 millons d’habitants i 406 Ajuntaments. Regne de Valéncia 5 millons d’habitants i 542 Ajuntaments. ¡Els diners i els collons per a les ocasions! En Regne Unit és impossible un consistori per a 17 veïns. Pero ací tenim Castell de Cabres, que en eixos habitants té Ajuntament propi. Suprimir-lo és impensable perque, clar, és un poble en molta història: allí naixqueren Cleopatra i Juli César.

En Regne Unit no es poden permetre sostindre consistoris insostenibles, per això és que procediren a fusionar molts d’ells en la década dels huitanta. Ací per contra tenim casos com el de Manuel i L’Énova, uns pobles lliteralment apegats que entre els dos sumen tresmil habitants. Hi ha dos Ajuntaments. Impossible fusionar-los: en un municipi són catòlics i parlen valencià i en el del costat són budistes i parlen cantonés.

En fi, que la pròxima vegada que et diguen que fulano se’n va a Manchester a treballar perque allí nuguen els gossos en llonganises, dis-li que no, que això és una simple llegenda urbana. Els britànics són un voler i no poder, no com mosatros que no mos privem de res: diputats, alcaldes, regidors, secretaris, vicesecretaris, assessors, administratius, funcionaris… ¡Ací mos sobren els diners, che!

Es ven regne. Rao: Partido Popular.

¿Està voste interessat en una bona inversio immobiliaria i patrimonial? Li oferim no un terreny ni una finca sino un païs sancer a preu d’autentic saldo. Es tracta del Regne de Valencia, més conegut com el Levante feliz. Pero deu voste afanyar-se perque ya nos queda molt poc per vendre i l’oferta nomes durarà fins a agotar existencies. Si està interessat, no dubte en passar-se pel carrer Genova 13 o telefone al 91 557 73 00 i li informarém sense cap compromis. Pregunte per Mariano.

Ya es va vendre l’Idioma Valencià a canvi del recolzament politic de Convergencia i Unio. I els valencians, clar, sense rechistar, acceptarem la venda.  Ya se sap… per a ofrenar noves glories a Espanya engolirém en el catala i en lo que faça falta. Es ven la nostra historia i cultura. El Regne de Valencia dins de molt poc no haura existit mai en els llibres de text que estudien els nostres fills. Ausias March, naixcut en Gandia, era un poeta catala. I ni cal dir que la nostra nacio es diu països catalans.

S’ha venut la nostra economia. Som l’autonomia més endeutada de tot l’Estat (tenia rao el PP quan diu que som una comunitat lider… com a minim en deute). Hem venut el futur dels nostres fills, que ya naixen hipotecats fins a les celles, per a que els peperos puguen montar els seus parcs tematics i obres faraoniques. Bancaixa ara la controla Rodrigo Rato, Banco Valencia està en venda i la Caixa d’Aforros del Mediterraneu (CAM), totalment quebrada, es subasta al millor postor.

La nostra agricultura tambe fon venuda: nos inunden de productes marroquins cada volta que el rei de Marroc d’enuja i ya hem renunciat  al transvas de l’Ebre per a no incomodar als nostres amos de Barcelona. Ara queda la guinda del pastis: la sanitat i educacio publiques. El copagament sanitari vindra despres d’eleccions per a que nos acostumem a la privatisacio que ve. I com ya no hi ha ni un duro per a construir nous coleges publics, l’educacio queda en mans de centres privats.

¡Aprofiten l’oferta senyors! ¡Que estem acabant les ultimes existencies i tanquem (el Regne de Valencia) per liquidacio! ¡Aprofiten la ganga i compren ara que encara poden les despulles d’un regne milenari! Aixo sí, deixen de demanar preu per l’inteligencia, la vergonya i la decencia dels votants valencians, que eixa la varem vendre fa decades i no mos queda ni una gota. Tan barata estava que se la varen emportat tota en un plis. Es ven regne. Rao: Partido Popular, carrer Genova 13.

FONT: Som nº 252. Novembre 2011.

El Regne de Valencia: una nacio més que milenaria.

Inaugurem dos noves seccions en la nostra web: la d’Agenda i la de Docuteca. Visiteu-les.

————————————————————————————————

Una de les coses que no m’agrada dels nacionalismes és que a sovint es basen en la mitologia per a justificar l’existencia d’un poble. Aixina, molts vascs ensenyen als seus fills que Deu creà a Adam i Eva i que ells parlaven euskera, que l’euskera fon la primera llengua del món i que despres vingueren totes les demes a partir de l’incident de la Torre de Babel. Pareix de chiste pero parle completament en serio; ne conec varis casos en nom i llinages. Com tampoc és cap broma que per als catalans Catalunya ha existit des de sempre, inclus quan encara no existia, inclus quan era un grapat de comtats  (Barcelona, Girona, Ausona, Urgell, Besalu, Cerdanya, Els dos Pallars, Ampuries i Rossello) completament dividits i emfrontats entre si. Abans d’unir-se estos comtats per a formar lo que hui coneixem com a Catalunya, ya existia Catalunya per a alguns fantasmes sense trellat.

Pero el que s’emporta la palma és el nacionalisme espanyol. Per a alguns romantics, Espanya és la reserva espiritual d’Occident, la nacio més antiga d’Europa, una realitat immanent que desborda els llimits del temps i de l’espai. Aixina se busca un orige mitic: la nacio espanyola arranca ab la provincia romana d’Hispania, si no ab els fenicis. Encara que Hispania vol dir unicament “terra de conills”, encara que era tan sols una provincia d’un païs nomenat Imperi de Roma, encara que no hi ha absolutament cap constancia documental de que en eixa epoca algu parlara d’una “nacio espanyola” diferenciada de Roma, encara que Hispania englobava tambe Andorra, Portugal, Gibraltar i Marroc, encara que hi hague inclus varies Hispanies, aixina i tot alguns s’encaboten en considerar que Lucio Anneo Seneca era un filosof espanyol i no un romà. No sé si riure o si plorar.

A diferencia d’uns atres, els valencians no necessitem inventar mits. No cal ser un nacionaliste valencià -molts de fet no ho són- per a constatar l’existencia historica d’una nacio valenciana, a la que el propi escritor Joanot Martorell apela en la seua novela Tirant lo Blanch. Els origens del Regne de Valencia són més remots de lo pensat. Nos havien dit que el rei Jaume I el Conquistador el fundà en 1238. Posteriorment, saberem que abans d’ell els reis Mudafar i Mubarak fundaren en 1009 el Regne moro de Valencia. Pero és que recentment l’arqueolec Miquel Ramon Marti ha demostrat que el primer rei documentat de Valencia fon el cristia visigot Leovigilit -a partir del descobriment d’una moneda en la cara i nom d’este monarca i l’inscripcio Rex Valenta-, lo qual  fa que nos hajam de remontar -com a minim- al segle VI per a parlar de la fundacio del Regne de Valencia.

Hi ha proves documentals -no explicacions mitologiques- que demostren que Valencia fon un regne independent (lo que hui considerariem una nacio politica) des de fa més de mil anys. Esta independencia com a ciutat-estat (tan tipica en l’Europa migeval) va perdurar durant molts segles fins que, en l’arribada de Jaume I, el Regne de Valencia s’anexionà numeroses terres per a conformar un regne (una nacio) més gran, de dimensions similars a les actuals. Alguns pensen que en temps de Jaume I Valencia era una especie de comunitat autonoma dins d’una nacio politica nomenada Arago. És fals. Valencia, Mallorca i Arago eren tres regnes independents en un sol rei. Tres estats sobirans en un sol cap d’estat. Exactament igual que en l’actualitat la regina d’Anglaterra, Isabel II, ho és tambe de Canada i d’Australia i ningu discutix l’independencia d’estes dos nacions.

Com l’historia sempre la conten els vencedors, hui se nos vol fer creure que els distints regnes peninsulars (en l’excepcio de Portugal) se fusionaren a partir de la boda dels Reis Catolics, nos volen vendre eixa versio nacionalcatolica de l’historia que nos conta que des d’un principi tots erem espanyols, tots erem catolics i tots parlavem castellà. Mentira. Ab la boda d’Isabel de Castella i Ferran d’Arago se fusionaren les corones, pero no els territoris. Ells eren els reis de les Espanyes (en plural), no d’Espanya (en singular). Els distints regnes (Arago, Valencia, Castella, Mallorca, etc.)  seguiren conservant la seua independencia nacional ab la sola novetat de que a partir d’aquell moment hi havia un sol monarca per a governar-los a tots (igual que hui Isabel II és regina -és dir, cap d’estat- de setze regnes -setze estats independents- i aixo no implica la fusio de tots ells en un unic païs).

És ya en el segle XVIII, quan varem patir la Guerra de Succesio (1701-1715) que el rei Felip V de Borbo va abolir els nostres Furs i aixo comportà l’extermini del Regne de Valencia com a nacio lliure i sobirana i com a estat independent en Europa i en el món. A partir de la Batalla d’Almansa de 1707 els valencians passem a ser nacionalment espanyols. Per “just dret de conquista” Felip V usà el Regne com a cap de turc i la repressio fon moltissim pijor que en Arago o Catalunya. Xativa fon incendiada tota. El valencià passà a ser perseguit. El dret castellà substitui al  valencià en totes les arees. L’Esglesia Catolica prohibi batejar bebes en noms valencians. Aixina es com es passà d’un conjunt de regnes vinculats por la corona a ser un unic estat unificat, de l’unitat en la diversitat al centralisme homogeneïsador, de les Espanyes en plural a l’Espanya en singular de hui.

¿Pero existix hui una Nacio Valenciana? Lo primer que cal preguntar-nos és qué és una nacio. Segons el prestigios historiador alema Friedrich Meinecke hi ha dos tipos distints de nacio. Una nacio cultural, que és un poble que compartix una cultura en comu. I una nacio politica, que és un estat independent. Segons Meinecke, lo més natural és que la nacio cultural acabe derivant en una nacio politica. Per eixemple, durant 2000 anys els judeus anaren errants d’aci cap alla. Encara que no disponien d’una patria propia, ells eren una nacio cultural (puix conservaven una cultura que els unia) fins que en 1948 es dotaren d’un estat sobira (és dir, una nacio politica). No  hi ha cap dubte de que els valencians forem una nacio politica durant molts segles. Com no es pot negar que actualment som un poble que compartix una llengua, cultura i tradicions propies que nos fan distints.

Sí, els valencians som un poble en cultura propia i un sentiment de pertinença a una comunitat humana concreta. Som, per tant, una nacio en el sentit cultural de la paraula. I com a tal, tenim dret a dotar-nos d’una nacio politica, és dir, d’un estat independent: un Estat Valencià. Els valencians tenim dret a la lliure determinacio. Ho diu el Pacte Internacional de Drets Civils i Politics adoptat per l’Assamblea General de l’Organisacio de Nacions Unides (ONU) el 16 de decembre de 1966. Ho diu el Tribunal Internacional de Justicia -conegut com a Tribunal de La Haya- que permet la declaracio unilateral d’independencia d’un territori (aixina ho sentencià el 22 de juliol de 2010 en el juï de Servia contra Kosovo). Pero per damunt de tot ho diu l’historia. Els valencians som una nacio i tenim dret a decidir el nostre futur, a ser lo que nosatres vullgam. És l’irrenunciable dret a ser lliures.

FONT: SOM nº 249. Novembre-Decembre 2010.

¿Per a quan la recuperacio del dret foral valencià?

167 escrt03

La Guerra de Successio (1700-1714) i la conseqüent derrota de les tropes valencianes en la batalla d’Almansa fa trescents anys portà conseqüencies per a la nostra terra que s’arrosseguen fins i tot encara hui. El Decret de Nova Planta de Felip V significà la desaparicio del Regne de Valencia com a poble sobirà, la supressio dels Furs Valencians per “just dret de conquista”, l’instauracio d’una Espanya borbonica, uniforme i centralista, i dins del capitul que aci mos afecta, l’abolicio del dret foral i la substitucio pel dret castellà per tot el païs.

Ara l’Estatut preten recuperar el dret foral valencià, vorem si de modo efectiu o merament ornamental. Aixo sí, en decades de retart respecte al dret aragones, catala, balear, vasc, navarres… El dret foral valencià deu ser el que predomine en territori valencià, per damunt de l’estatal, que deu ser supletori. El Tribunal Superior de Justicia de Valencia deu ser l’ultima instancia judicial en materia de dret foral, el qual deu regir a tots els ciutadans que tinguen el veïnat civil valencià, inclus a aquells que siguen estrangers o de l’Unio Europea (UE).

El dret foral valencià introduirà novetats que afectaran als actes quotidians de la nostra vida. Per eixemple, en les separacions i divorços la separacio de bens sera la formula predeterminada, no com fins ara que era la de bens de guany, propia del dret castellà. Pel que fa a les herencies, en cas de que muiga el marit sense testar, els bens passaran a l’esposa, i viceversa. En el dret castellà la transmissio era vertical i passava de pares a fills, per lo que es donava la paradoxa de que al morir un espos, la seua dòna de tota la vida es quedava sense res.

Ara be, l’autentica recuperacio del dret foral passa no tant per sa reinstauracio sino de forma molt especial per dotar-lo de contingut d’acort als nous temps. No podem pretendre que el dret valencià de 1707 siga valit hui en dia sense una necessaria actualisacio, modernisacio i adequacio als nous temps, aixina com el reconeiximent dels nous drets adquirits a lo llarc de tres centuries. El dret valencià no pot quedar-se en un mer florer simbolic buit de continguts, aixo sería tant com donar-li la rao als botiflers que aplastaren Valencia en 1707.

 

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 4-4-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Amnesies d’Espanya.

insignia2

La serie Memories d’Espanya de TVE -un conjunt de documentals que preten cada semana mostrar l’historia de l’ Estat- és un total frau. Per a començar mos parla de l’ historia d’Espanya fins i tot abans de que esta existira, com si Espanya fora una realitat mes alla del temps i de l’espai. Aixina veus per eixemple que ibers, romans, al-andalusis o els valencians (quatre pobles que existixen previament al d’Espanya) no eren ni ibers ni romans ni al–andalusis ni valencians com podriem pensar, sino espanyols encara que no ho saberen ni ells.

En estes falsejadissimes memories es tracta de borrar el Regne de Valencia del passat. S’oculta qualsevol cosa que puga eclipsar l’historia de Catalunya i es destaca i exagera qualsevol merit dels comtats precatalans. Per al programa l’Idioma Valencià i balear mai existiren (encara que se citen llengües minoritaries com el bable), ni el Sigle d’Or de les Lletres Valencianes, i autors com Ausias March i Joanot Martorell escrivien en catala, a pesar de que ells mateixos dixaren escrit del seu propi puny i lletra que escrivien en Valencià. Molt fort.

L’expansio cultural, comercial i economica del Regne de Valencia entre 1200 i 1500 no existi mai. La repoblacio es dugue a terme exclusivament per castellans, aragonesos i catalans (sorprenent si tenim en conte que Catalunya no existia i que els comtats precatalans (Barcelona, Girona…) no són lo mateix que Catalunya). En la repoblacio no participaren, segons el programa, gent d’atres nacions. ¿Qué dirien els meus antepassats escocesos, els del clan Ferrer, que vingueren durant la reconquista i escamparen el seu llinage per tot arreu del païs?

Memories d’Espanya diu que són els catalans els qui lluiten en Sicilia per a ampliar els territoris de la Confederacio Catalano-Aragonesa (que no Regne d’Arago). Els aragonesos i valencians que lluitaren alli no conten. Quan el port de Valencia era superior al de Barcelona silenci total, pero es destaca quan és al reves. ¡Ah! ¡Ultima hora! ¡El Llibre del Consolat del Mar es redactà en Barcelona! Etc., etc., etc. Si despres de tot lo que els valencians hem fet per l’Estat, estes son les memories d’Espanya, no vullc ser yo el qui forme part d’ella.

FONT: El  Palleter. 7-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: