Els EUA (com China, Marroc o Catalunya) té l’afany imperialiste comu a tots els pobles immadurs. Tal és aixina que el seu president George W. Bush declarà la Tercera Guerra del Golf Persic, iniciada en 2003 i que encara hui seguix. Les edicions anteriors foren en 1990-91 i 1998-99 en George Bush i Bill Clinton respectivament. De res servi que el 15-2-03 més de trenta millons de manifestants en el món clamaren que no a la guerra en el seu nom.
Per a justificar l’invasio s’apelà a tot tipo de calumnies com la de que Iraq tenía armes de destruccio massiva, que hi havia conexions en el terrorisme (quan Osama Bin Laden i Sadam Hussein no es podien ni vore) o que el sanguinolent autocrata d’Iraq era una amenaça mundial (quan contava en soldats famolencs i desmoralisats i en un armament obsolet). Pero com totes estes excuses no colaren s’hagueren de traure de la chistera unes atres.
Més tart es digue que Iraq no complia les resolucions de la ONU (tampoc Israel, ni EUA al declarar una guerra ilegal). S’afirmà que en Iraq es violaven els drets humans (com tambe ocorre en Guantanamo, Estats Units). Al final es sentencià que calia derrocar a Hussein per ser un satrapa cruel (al pareixer no ho era en els 80, quan era el tonto util de EUA que combatia a Iran. EUA no protestà mai perque el llavors aliat Hussein gasejara als kurts).
L’unica rao real d’esta guerra monstruosa ha segut el petroleu. Bush havia de compensar d’alguna forma a uns empresaris (petroleres, constructores, factories d’armament) que li han finançat la campanya i instalat en el poder. Poc importa si la guerra és una ruïna total per al poble estadounidenc mentres els empresaris amics de Bush puguen expoliar impune i tranquilament les reserves petroliferes i gasistiques d’Iraq, les segones del món.
Nos prometeren que el derrocament de Hussein duria la democracia a Iraq i sols arribà l’anarquia. Nos varen dir que s’acabarien eixes violacions de drets humans de Sadam i nos hem aborronat en fotos de tortures macabres als presoners iraquians. Proclamaren que era una guerra contra el terror i hui Iraq està plagat dels terroristes que abans no tenía. Tot aço es podria haver evitat dixant que els inspectors de la ONU feren el seu treball i punt.
Els Estats Units volen ara un govern porrito que els permeta saquejar el petroleu iraquia, acusen de terrorisme a la resistencia i parlen de “guerra humanitaria i de lliberacio”. Pero dir guerra de lliberacio a aço és com dir que Els fusilaments del 2 de Maig de Francisco de Goya representa uns llibertadors francesos assessinant terroristes espanyols. No vullc ser yo complice d’esta infamia en el meu silenci. No a la guerra. No en el meu nom.
FONT: El Palleter. 15-7-2004.
—————————————————————————–
¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!
Josué Ferrer. 
Comentarios recientes