¿Sabías que Joan Fuster fue catalanista, valencianófobo, falangista, borracho, sodomita, efebomaníaco y putero?

Joan_Fuster-Carnet

«Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano». Mario Vargas Llosa (Premio Nobel de Literatura 2010).

El escritor Joan Fuster (Sueca 1922-1992) es el principal gurú del pancatalanismo antivalenciano. Defendió que los valencianos no tenemos lengua ni cultura propias, que somos catalanes y pertenecemos a los países catalanes. De la Real Señera dijo que era la bandera «sólo de la ciudad de Valencia», del Himno Valenciano que era «una mierdecita», de la paella que era «una comida de pobres», de las falleras que son «un poco pendones» y de su propia ciudad, Sueca, que lo mejor que se podía hacer con ella «era pasar de largo». En su funeral su ataúd fue envuelto con la márfega catalana y se oyeron varios «¡Viva Cataluña!». Su valencianofobia recibió muchos premios y honores por parte del catalanismo oficial.

Pero la vida de este ilustre traidor al pueblo valenciano es una caja de sorpresas. Muchos de sus seguidores lo veneran por su ideología supuestamente izquierdista y progresista pero ignoran que en su juventud Joan Fuster estuvo afiliado a la Falange. Así, el de Sueca pasó del fascismo español más rancio y cavernícola al fascismo catalán más imperialista y valencianófobo. Además, el autor de Nosotros, los valencianos (Nosaltres, els valencians en catalán) tenía fama en su pueblo de ser alcohólico, sodomita, efebomaníaco y putero. Si un ídolo es el espejo en el que anhelan mirarse sus admiradores para tomar ejemplo, entonces la integridad personal, intelectual y moral de los fusterianos deja bastante que desear.

A la memoria de Joan Fuster.

028 joanfusterfalange

Tots els morts mereixen respecte. Ara be, no tots mereixen el mateix grau de respecte, igual que ocorre en els vius. Yo mai m’alegrare de que una persona muiga. Més be, al contrari. Pero hi ha casos excepcionals en els que una mort representa per a mi un motiu d’alegria, no per la mort en sí –que aixo mai m’alegra- sino més be pel descans que determinades morts dixen entre aquells que permaneixen vius –que aixo sí m’alegra-. En est aspecte m’alegre de la mort d’Adolf Hitler, Benito Mussolini, Francisco Franco o Josip Stalin. Igual que m’alegraré quan muiguen Augusto Pinochet o Fidel Castro (entre uns atres). Enguany es cumplixen dotze anys des de que faltà Joan Fuster, alla per 1992. És una bona excusa per a dedicar un poema a la memoria del mort.

Titul: OBITUARI EN HURRES.
Autor: Mario Benedetti.
Font: Nocio de patria.
Traduccio: Ferrer.

 

Anem a festejar-ho
vinguen tots
els inocents
els damnificats
els que criden de nit
els que somien de dia
els que patixen el cos
els que estagen fantasmes
els que chafen descalços
els que blasfemen i ardixen
els pobres congelats
els que volen a algu
els que mai s’obliden
anem a festejar-ho
el crapula s’ha mort
s’acabà l’anima negra
el lladre
el gorri
s’acabà per a sempre
hurra
que vinguen tots
anem a festejar-ho
a no dir
la mort
sempre ho borra tot
tot ho purifica
qualsevol dia
la mort
no borra res
queden
sempre les cicatrius
hurra
mori el creti
anem a festejar-ho
a no plorar de vici
que ploren els seus iguals
i que s’engolixquen les seues llagrimes
s’acabà el monstruo procer
s’acabà per a sempre
anem a festejar-ho
a no posar-nos tebeus
a no creure que este
és un mort qualsevol
anem a festejar-ho
a no tornar-nos fluixos
a no oblidar que este
és un mort de merda

 

FONT: El Palleter. 28-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: