¿Sabías que dos empresas valencianas han inventado dispositivos para evitar el derroche de agua fría en la ducha?

Aquareturn-ahorra-agua-hasta-que-salga-calentita

¿Cuánto tiempo debe correr el agua en tu cuarto de baño para que adquiera la temperatura adecuada para la ducha? ¿Cuántas veces al día? Unos 55 metros cúbicos se pierden cada año inútilmente por el sumidero. Una empresa de Rafelbunyol (L’Horta), Team Industrial, anunció en 2011 un multipremiado invento llamado Kalda para que no se desperdicie una gota. Así cuando el usuario abra el grifo de la ducha, el agua estará caliente. El usuario pulsa un botón al entrar en el baño. Si el agua en la tubería sigue fría, se ilumina un testigo azul. Cuando el testigo se ponga rojo, el agua ya será cálida. El sistema consiste en dos equipos que se instalan junto a la caldera o calentador y en la habitación donde más se usa el agua caliente, generalmente cocinas o baños. Dos latiguillos instalados en el grifo de la ducha o de la cocina permiten conectar los tubos de agua fría y caliente para que el agua circule en un circuito cerrado y active la caldera. Cuando el agua que circula por las tuberías alcanza la temperatura adecuada, el latiguillo abre automáticamente el circuito, el testigo se pone rojo y el usuario ya tiene agua caliente. El director general de Team Industrial, Manuel Fernández, afirma que el ahorro medio entre una vivienda en la ciudad y una de montaña se sitúa en un 31% anual para el gas o electricidad y un 43% para el agua.

Otra empresa valenciana, Aquareturn SL, de Alcoy (L’Alcoyà) anunció en 2013 otro invento similar: Aqua Return. Se trata de un electrodoméstico del tamaño de un tetra brik que se coloca en el cuarto de baño. Se suelta el latiguillo que hay debajo del lavabo y se coloca allí. A partir de ese momento, cuando se use el agua para ducharse o afeitarse, no se perderá una gota. El aparato detecta la temperatura del agua y si no está bastante caliente para su uso, la rebombea por el circuito evitando que se pierda, como ocurre normalmente, hasta que llegue a la temperatura óptima. Hasta es capaz de cerrar el grifo del agua caliente si alguien lo deja abierto y, a la larga, también termina ahorrando en el consumo de energía eléctrica, propiciando una menor emisión de CO2 y disminuyendo la cantidad de vertidos y la gestión de aguas residuales. Su creador es Alfons Cuervo-Arango. Este multipremiado invento permite un ahorro de agua en casa de 18 litros por persona cada día, lo que se traduce en 6.750 litros menos de agua gastados cada año (aproximadamente un 10% de la que consumimos en casa). Cuervo-Arango afirma que si cada ciudadano instalara su diseño, el volumen de agua ahorrado -energía al margen- supondría el mismo volumen de agua que el Tajo-Segura o una cantidad similar a la que se reclama del trasvase del Ebro al Reino de Valencia.

¿Sabías que Valéncia capital es la ciudad del mundo con más puentes sin río?

26 agua

La riada de 1957 todavía hoy es de infausto recuerdo para los valencianos. El río Turia se desbordó y anegó avenidas y calles de Valéncia. No fue la primera vez: de hecho la Ciudad de Valéncia sufrió docenas de riadas durante siete siglos, lo cual urgía una solución. El Estado Español, en primera instancia, no ayudó a la ciudad, lo cual provocó que las enérgicas protestas del alcalde, Tomàs Trénor Azcárraga, que llegó a enfrentarse con el mismísimo general Francisco Franco y fue depuesto de su cargo. Fueron precisamente estas fuertes críticas las que agilizaron la llegada de las ayudas públicas.

La solución -que ya se había propuesto décadas antes de 1957- fue desviar el cauce del río al sur de la ciudad. Este proyecto, llamado Plan Sur, finalmente se aprobó en 1958 y se ejecutó entre 1965 y 1969, y fue el que desvió el cauce del Turia al sur de la ciudad. Durante todo el tiempo que duraron las obras se estableció que todas las cartas y paquetes postales que se remitían desde Valéncia tendrían que llevar un sello adicional de correos por valor de 25 céntimos de peseta, para con ello sufragar en medida la importante obra hidráulica. O sea, que aquel plan lo pagamos los valencianos de nuestro bolsillo.

La cosa no acabó ahí. Y es que hasta los años 80 Valéncia no tenía alcantarillado (se desaguaba en las acequias) y si finalmente se pusieron fue con fondos europeos, que no españoles. En la actualidad el antiguo cauce del río Turia es el gran pulmón verde de la ciudad, donde van las familias a pasear o los deportistas a correr. Así es como la «capital del Turia» no tiene río, al menos no en su núcleo urbano. Por eso el escritor Ferran Torrent destacó en el programa televisivo El faro de Alejandría presentado por Fernando Sánchez Dragó que “Valéncia es la ciudad del mundo con más puentes sin río”.

Desconocemos si esta afirmación es exacta, pero no nos extrañaría lo más mínimo ya que la Ciudad de Valéncia cuenta con dieciocho puentes: el Puente de la Trinidad; Puente de Serranos; Puente de San José; Puente del Real; Puente del Mar; Puente de Aragón; Puente de Astilleros; Puente de Campanar; Puente de Ademuz; Puente del Ángel Custodio; Puente 9 d’Octubre; Puente de las Artes; Puente de la Exposición; Puente del Reino; Puente de Monteolivete; Puente del Azud d’Or; Puente de las Flores y Pont de Fusta. Mucho puente para tan poco río. Una situación surrealista en estos tiempos de sequía.

Muchos de esos puentes sin río pasan por el antiguo cauce del Turia, que fue convertido en el verdadero pulmón verde de la ciudad. El Jardín del Turia, con sus más de 9 km transitables de punta a punta, es uno de los parques naturales urbanos más grandes de España. Gracias a su carril bici puedes moverte desde su arranque en el parque de Cabecera hasta la Ciudad de las Artes y las Ciencias, pasando por el Parque Gulliver, el Palau de la Música o el Bioparc, entre otros lugares donde perderse a lo largo de su 1.100.000 m2. Sin duda un lugar ideal para hacer deporte, picnics o pasar el día en familia.

Fuentes consultadas:

Checa, Arturo. El Plan Sur, la barrera tras siglos de inundaciones. Las Provincias. 13-9-2018. https://www.lasprovincias.es/comunitat/riada-valencia-1957-20171014182326-nt.html

Pérez Puche, Francisco. Hasta aquí llegó la riada. Ajuntament de Valéncia. Valéncia, 1997.

Landete, Marta. ¿Cuánto sabes de la Comunidad Valenciana? Editorial Sargantana. Valéncia, 2016.

Raga, Salvador. 101 hechos legendarios en la historia de Valencia. Vinatea Editorial. Catarroja, 2014.

-Valencia Bonita. La riada del 57 de Valencia. Valencia Bonita. 10-8-2015. https://www.valenciabonita.es/2015/08/10/la-riada-del-57-valencia/

Tallar el transvàs d’euros cap a Castella-La Mancha.

Cada dia estic més convençut de que Espanya és un mal negoci per als valencians. Els espanyols només mos volen que per a aprofitar-se de mosatros; mos veuen com una vaca a la que esprémer tota la llet. Només tenim inconvenients per ser espanyols i cap de ventaja. Molt s’està parlant en estos dies del nou Estatut d’Autonomia que prepara Castella-La Mancha, que pretén blindar el riu Tajo -el més llarc de tot l’Estat- per a aixina forçar la data de caducitat del transvàs d’aigua al deficitari riu Segura.

O siga, que durant décades hem estat donant treball a manchecs que venien al Regne de Valéncia absolutament morts de fam, en una mà davant i una atra darrere, perque tan inútils són que s’han mostrat manifestament incapaços de fer prosperar una planície enorme, que és, per definició, el terreny més favorable a l’hora de poder construir infraestructures o de sembrar els camps. Els hem donat treball perque venen d’una terra que, desgraciadament, pareix un solar eixit d’una película futurista de postguerra nuclear.

Durant decenis hem estat prestant tot tipo de servicis que no mos pertocava prestar… Perque són molts els ancians manchecs que viuen en la frontera que, quan estan malalts, se desplacen a hospitals valencians. I els atenem. Durant segles hem estat subvencionant a una colla d’inútils i malfaeners en La Mancha i en tota Espanya que mos costa un ull de la cara. Únicament en l’any 2005 ser espanyols mos costà als valencians que el 6,32% del nostre Producte Interior Brut (PIB) se n’anara fòra de lo Regne.

I ara, que per primera i única volta en tota l’història els valencians necessitem algo dels manchecs (els excedents d’aigua) mos diuen que no, que ni una gota d’aigua per a mosatros, que s’ha de tallar el transvàs Tajo-Segura. Açò és Espanya, senyors: problemes, problemes i problemes. La solidaritat deu ser bidireccional i quan no ho és, quan només és una part la que s’aprofita de l’atra, en eixe cas no estem parlant de solidaritat sino de parasitisme. I els manchecs s’estan comportant com a paràsits.

Si volen acabar en el transvàs d’aigua, estan en el seu dret. Pero acabem en tots els transvasos. També en els de diners. Perque ya estarà be de que els valencians hajam de transvassar millons  d’euros tots els anys, frut del nostre treball i de la suor de la nostra front, a unes sangoneres que sols volen chuplar-mos la sanc. Mos diuen que els valencians necessitem una nova cultura de l’aigua. I yo dic que els espanyols necessiten una nova cultura de la financiació. Acabem en els transvassos d’euros cap a Espanya.

No al transvàs de l’Ebre al Regne de Valéncia.

Fa uns dies la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha autorisat un transvàs d’aigua únicament per a municipis catalans. És dir, que tots aquells agricultors que se manifestaven en contra del transvàs perque dien que si li passaven aigua al Regne de Valéncia l’Ebre es secaria i es moriria, ara estan a favor del transvàs pero si és només per ad ells. O dit d’una atra manera, si l’aigua ve a Valéncia l’Ebre es mor pero si l’aigua va a Catalunya no li passa res al riu, o si el transvàs se fa a la nostra terra és un proyecte fasciste i especulador mentres que si se fa a terres catalanes en eixe cas és solidari i progressiste. Lo més curiós és que després estos fills de sa mare són els mateixos que diuen que valencians i catalans som pobles germans… Germans per a furtar-mos el nostre Segle d’Or i tota la nostra cultura pero no per a donar-mos l’aigua que els sobra i que anualment es pert en la mar.

Fa uns anys yo era un fervorós partidari del Pla Hidrològic Nacional (PHN), que contemplava passar part dels quantiosos excedents de l’Ebre a Aragó, Catalunya, Valéncia, Murcia i Almeria. Pero estava equivocat. El transvàs seria una opció viable si Espanya fora un estat normal, pero no ho és; de fet, només des de l’anormalitat nacional es pot contemplar que hi haja gent que preferixca que l’aigua que li sobra se perga en la mar i que se la beguen els peixets de la mar a compartir-la en els seus veïns. Fer un transvàs de l’Ebre a Valéncia seria un greu erro estratègic; dixariem el nostre sustent hídric en mans dels nostre pijors enemics: els catalanistes. ¿A quins chantages mos sometrien baix l’amenaça constant de tancar l’aixeta? ¿Exigirien la màrfega en Valéncia o si no, no hi ha aigua? Arreglem-nos en les desaladores o com siga, pero no depengam per a res d’esta mala gent.

¿Per a quan un PHN responsable?

LEAL-MANIFESTACIONVALENCI60.tif

Valencia té set d’aigua i de justicia. El Partido Popular (PP) defen un PHN especulador i inutil, i l’esquerra que la sequera és progressista ya que mos recorda que contra l’atroç deficit hidric no mos cal aigua sino “una nova cultura de l’aigua”; aixo és com dir que els chiquets del Tercer Món no necessiten menjar sino “una nova cultura de l’alimentacio”. Potser els aragonesos deurien a partir d’ara apanyar-se en “una nova cultura de la finançacio” en lloc de furtar-mos diners als valencians en concepte de la solidaritat que no practiquen ells.

El PHN que proponia el PP era inviable des del punt de vista economic, ecologic, geografic i geopolitic. Esta era una obra faraonica puix el transvas de l’Ebre supon el doble de diners que costaria desalar l’aigua, la mort de la conca del Xuquer, i ademes -degut a l’efecte de la desertisacio que afecta a tota la peninsula-, és molt provable que no es poguera transvassar aigua entre Maig i Octubre o un any de cada quatre. Este PHN era més una oda a l’especulacio per donar de menjar a les constructores que una solucio a la sequera que patim aci.

Pel que fa al Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE), la seua alternativa de substituir el transvas de l’Ebre per desaladores no és un bon remei. En desaladores nomes no es resol el problema. A banda de que són cares, molt contaminants i de que no poden aportar tot el caudal d’aigua que mos cal, unicament es podrien instalar en les localitats costaneres (lo qual no resol la falta d’aigua als pobles de l’interior), i ademes espanten el turisme, el qual recorde que és la primera industria nacional de Valencia i la que més treball directe i indirecte crea al nostre païs.

No cal criminalisar els camps de golf com si foren camps d’extermini nazi. No tenen res de roïn. Les nostres fonts de riquea són l’agricultura i el turisme, i si no els arriba aigua Valencia pot convertir-se en el nou Terol. Un PHN responsable podria consistir en un transvas de l’Ebre a les comarques del Nort, un transvas del Tajo al Sur i rec per degoteig generalisat. Si encara calguera més aigua completariem la diferencia en desaladores i la millora de canonades per a evitar fugues d’aigua, que en determinats punts oscilen entre un 30-70% del total, etc.

FONT: El Palleter. 27-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: