El crepuscul de Zaplana.

06 Jun 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

019 zaplanacapabaix2
No sé si l’amic llector haura vist El crepuscul dels deus de Billy Wilder. És un classic de Hollywood que mos relata l’historia d’una diva del cine mut que entra en decadencia en l’arribada del cine sonor, pero que està tan trastornada que no veu que ya no és l’actriu estelar d’abans i que ara és sols una vella gloria que ya no conta per a ningu. Els seus amics decidixen seguir-li la corrent i li fan creure que encara és la millor del món.

U, quan veu la trayectoria politica de l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, no pot dixar de recordar l’obra mestra de Wilder. Zaplana era un deu en Valencia. Confessà “estar en la politica per a forrar-se” i un millo de valencians li donà la majoria absoluta com a premi. ¡Vixca l’ignorancia! Monopolisà RTTV, triturà UV i PSPC i a pesar d’oficialisar el catala es feu passar per valencianiste. L’actor del sigle. ¡Un geni, tu!

Pero Edu volia més, i el chic de provincies decidi anar-se’n a Madrit a provar sort. Abandonà la Generalitat (¿qué importen els valencians?) i acceptà el carrec de Ministre de Treball i Assunts Socials i el de Portaveu del Govern. I qui sap si podia aspirar a més… Potser a la vicepresidencia… O inclus la presidencia ¿per qué no? Al cap i a la fi, mireusté encara no havia designat un successor i ¿per qué no podria ser ell? Somiar no costava res.

Pero el 11-M el despullà de sa divinitat. Ara patix fret en l’oposicio. I el seu galfi en Valencia, Paco Camps, no resultà l’home de palla que aparentava. Zaplana anhelava ser candidat a la Generalitat en 2007 (¿i quí no? ¡El valencià és el poble docil i indolent que tot dictador desijaria!). No pogue ser. Fa poc pergue la presidencia del PP valencià. Ta bona fortuna i carrera ascendent han passat a millor vida. T’acompanye en el sentiment, Edu.

FONT: El Palleter. 6-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Carta oberta a Chimo Lanuza.

30 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

018 chimo21

Benvolgut Chimo:

Sé be que estas cremat, que s’han portat malament en tu. Són molts anys de lluita i pocs els fruits collits. Pero ya saps que la del valencianisme és una guerra llarga, en la que cal molta paciencia. “Treballar, persistir, esperar”. Este lema acunyat per eixe gran bibliofil i prohome que fon Nicolau Primitiu ha esdevingut en el de tot el valencianisme. T’has entregat en cos i anima a ta patria. Has escrit llibres fabulosos que han desmontat les mentires del catalanofascisme, que han obligat a pensar, que han desfet molts rentats de cervell. I aixo et fa gran.

¿I cóm t’ho han pagat? Molt mal, ho sé. Has hagut d’aguantar que et tildaren de venut pels qui s’han venut al PP, que t’acusaren de lladre els qui usaren la politica per a lucrar-se, de radical els qui caminen per terceres vies que no conduixen a cap lloc. “Aci n’hi ha molta puta i molt de fill de puta” que escrigue el poeta Miquel Hernández. Pero recorda lo que deya Winston Churchill: “Les grans nacions són desagraïdes”. I lo que deya John Fitzgerald Kennedy: “No penses en lo que el teu païs pot fer per tu sino en lo que tu pots fer pel teu païs”.

I sobretot tin present que la gent valencianista –la bona, la de veritat- et vol. No has de demostrar res a ningu. Són moltes les vegades que t’has sacrificat per Valencia. Pero, aixina i tot, he de demanar-te un sacrifici més. I és el de que encapçales un partit nacionaliste valencià i de progrés que plante cara al catalanoespanyolisme, un partit que ilusione a tots eixos jovens que usen un llinage, el teu llinage, per a definir-se a sí mateixos. No els pots defraudar, Chimo. No pots. Has segut i eres un eixemple per a molta gent. ¡Torna a ser-ho una volta més!

Sé que pots tindre dubtes, indecisions… Al cap i a la fi, dubtar és huma. Pero tin molt en conte que la gent et vol, Chimo. ¿Acas no sents una mà invisible que es posa sobre el teu muscle i et diu: “Avant. No tingues por, no estas a soles. Estem esperant a que dones el pas»? Necessitem a algu que encapçale el nacionalisme valencià per a combatre a tota eixa banda de fascistes i de fills de puta, eixos saquejadors que es repartixen com a buitres el nostre païs. Et volem, et llegim, et respectem i t’admirem. I a partir d’ara tambe volem votar-te.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Guerra Civil en el PP valencià.

29 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

017 aznar

Lo del Titanic és una broma en comparacio en lo del Partido Popular (PP), que s’afona per moments. La crisis de la succesio en el PP valencià ha desplegat unes lluites tribals que riu-te tu de les guerres fraticides del PSPC. L’ex–president de la Generalitat Eduardo Zaplana trià a Paco Camps com el seu galfi en l’intencio de que fora un home de palla tipo José Luis Olivas, un ninot al que poder dirigir per control remot des de la Meseta, pero Camps resultà ser com eixa serp traïcionera que mossega la mà de qui li dona de menjar… ¡Pobre Edu!

En pocs mesos passarem de la tricefalia a una lluita encarnissada pel poder. Com en un duel de l’Oest, Edu i Paquito es batiren per la presidencia nacional del PP valencià. Com que no la podia retindre més temps, Edu va propondre a un vassall docil i obedient com Joaquim Ripoll per a succeir-lo en el carrec. Pero al final, sense eleccions democratiques ni res, i despres de mesos de ganivetades per l’esquena i somriures en la tele, Camps fon triat president del partit al ser senyalat pel dit cosmic de Mariano Rajoy i la cabotada general del PP.

La crisis de la succesio no és sols un tema de personalismes sino una qüestio més complexa de lo que pareix. I és que supon el choc de la vella dreta catolica de Camps (Deu, patria, rei, furs) en la nova dreta neolliberal que és la de Zaplana (la globalisacio, el mercat, el deu dolar, el meco d’or). Són dos visions antagoniques de la vida i d’acometre la politica, puix en tan sols un any de govern, Paquito Camps ha dixat morir els proyectes mercantilistes i especuladors d’Edu: Terra Mitica, PHN, pseudoprivatisacio del Canal Nueve i la sanitat, etc, etc.

La ferida sagna i li tiren sal. Camps és ara president del PP pero està rodejat per zaplaneros. El 70% del partit recolza al murcià; com Ripoll, el nou secretari general. Rita Barberà i Carles Fabra són els unics bastions forts de Camps. El trepa de Vicent Ferrer ya sembra margall per si hi hi ha cessacions generals i moviments de sillons, com els que perdrien zaplaneros de la talla de Ferran Giner o Juli de Espanya. El PP valencià ya es troba quebrat i la guerra civil en el seu sí no ha fet sino començar. Aci encara hem de vore més sanc que en el 36.

FONT: El Palleter. 29-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per qué puja el preu dels carburants?

27 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

016 bushantichrist

El preu de la gasolina ha experimentat una escalada espectacular (14%) en els ultims cinc mesos. El consumidor es queixa de lo molt que li costa a la bojaca i no és per a menys. ¿I aço per qué passa? Ara no és com en la crisis de 1973, en que els estats productors i exportadors de petroleu decidiren tancar l’aixeta per a que el preu es disparara, sino que es deu a que l’oferta de petroleu és mante prou estable mentres que la demanda creix dia a dia.

Les potencies industrials (Canada, Estats Units, Unio Europea (UE) i Japo) reclamen cada volta més energia, a lo que es pot afegir la demanda creixent d’estats emergents com China i els tigres asiatics. Russia, que s’ha colocat en els ultims anys com primer exportador mundial de cru, tambe té un consum intern creixent de combustible fruit de la recuperacio economica que viu el païs. Si l’India despegara, hi hauria un atre gran client més.

Cada volta hi ha més estats en necessitats enormes de cru i l’oferta no aumenta. Qatar ya ha agotat quasi tots els seus pous petrolifers, Iraq no exporta lo que deuria pel conflicte en Estats Units i a banda d’en Russia no deu quedar moltes més grans reserves inexplorades en el món. En la decada de 2010 a 2020 la produccio petrolera es trobarà en el seu cim i el preu del cru passarà a ser car sempre per a no dixar de ser-ho mai més.

El repunt del cru ha destruit un 1% de riquea en el món des de giner i dificulta la recuperacio de Japo i la UE. En uns preus dels carburants que es dispararan en els proxims decenis, els problemes migambientals i la dependencia energetica que el Primer Món té d’estats bandits filoterristes, caldria que Valencia i Europa anaren pensant en les energies renovables, a pesar de les fortes pressions de les petroleres. Si no, ¿quin món heredaran els nostres fills?

FONT: El Palleter. 27-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Necessitem imperiosament un partit nacionaliste valencià i de progrés.

21 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

015 germansalfront

Despres de la desfeta d’Unio Valenciana (UV) en les autonomiques de 2003 i del Segon Pacte del Pollastre, el valencianisme politic s’està rearmant per a començar de nou, pero ara en la lliço depresa dels erros del passat. Un eixemple és el naiximent de Nou Valencianisme (NV), en Joan García Sentandreu al capdavant, un partit que es definix com a foraliste, conservador, social i valencianiste. Sentandreu té els collons ben posats i NV es un partit, o una coalicio de partits, que de moment ya ha tornat l’ilusio a moltissima gent en el nostre païs.

Pero no tots els valencianistes es senten plenament representats en una opcio foralista i conservadora. Hi ha cada dia més jovens valencianistes que es definixen com a nacionalistes i progressistes. I ells no tenen a cap partit que votar. Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) es troba hivernant, el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) és regionaliste catalanufo i els escindits de UV –l’Opcio Nacionalista Valenciana (ONV) d’Hector Villalba– pareixen seguir la vella senda de transfuguisme iniciada per l’ex–unioniste i actual bloquero Vicent Flor.

Ho dire ben clar: Necessitem imperiosament un partit nacionaliste valencià i de progrés. Es cert que NV oferta una defensa dels valors cristians i del foralisme que són més que interessants. Pero tambe mos cal un partit valencianiste d’esquerres que parle obertament de la nacio que és Valencia, que amplie més els drets civils, que defenga a les families treballadores i el sistema del benestar, i que faça una politica social “a l’holandesa” per eixemple en la llegalisacio de la prostitucio i de les drogues, algo que sería més que aplaudit entre la gent jove.

Proponc que el cap d’este nou partit siga el filolec i escritor Chimo Lanuza. No vaig a ser yo qui descobrixca ara els merits culturals de l’autor de Valencià ¿llengua o dialecte? ni la rectitut de qui ha demostrat tindre una honestitat a prova de bomba. Pero, com el propi Sentandreu digue d’ell, “Chimo és un dels caps morals del valencianisme”. De fet, té molt d’estiro entre la joventut, que sol qualificar-se de “lanuzista”. Una coalicio de Nou Valencianisme de Sentandreu i del partit de Lanuza mos representaria i mos ilusionaria absolutament a tots.

FONT: El Palleter. 21-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

De la regeneracio democratica i el nou talant.

19 May 2004 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

zp5

¿S’enrecorden del president espanyol Felipe González? ¿S’enrecorden d’allo de “OTAN, d’entrada no”, els 800.000 puestos de treball que anava a crear i el cent anys d’honradea? Al final Espanya acabà ingressant en l’aliança atlantista, patint una desocupacio de més de tres millons de parats i la major orgia de corrupcio des de l’inici de la pseudodemocracia espanyola en 1975. A nivell de Valencia, els sociates mos impongueren el catala en 1983 i sumiren al nostre païs en una llarga, angoixosa i continuada decadencia durant més de dèu anys.

Despres li aplegà el torn a José María Aznar. Front al caos heretat dels sociates, bigotes va prometre una “regeneracio democratica”; ell ho explicaria tot en el Parlament, crearia unes comissions d’investigacio quan li ho demanara les Corts o l’oposicio i governaria per a tots. O aixo dia. Al final mireusté ni es molestava en compareixer en el Parlament, de les comissions d’investigacio no saberem mai res més, i acabarem enrolats tots en una guerra contra Iraq en l’oposicio del 90% del poble. El PP valencià oficialisà el catala en el nostre païs.

Huit anys de fascisme més tart, ha arribat al poder per pura carambola José Luis Rodríguez Zapatero. A lo llarc de tota la campanya ha insistit mils de voltes en que ell tindria un “nou talant”, un atre estil de governar, que el poder no li canviaria, que ho faria tot en consens i dialec. La qüestio és que sa primera decisio –la retirada de tropes d’Iraq- fon presa sense ni tan sols consultar-li al Parlament. I ya ha anunciat que paralisarà el PHN via decret. No fa ni quatre dies que està en el poder i ya té el mateix bigot de facha que Aznar. Este talant no és nou.

No puc evitar fer una caraça d’oix i de repugnancia quan veig un politic espanyol. És com si una panderola passara per davant de mi. No es tracta de dretes ni d’esquerres… ¿No vos doneu conte de que tots són iguals? ¿No vos doneu conte de que són uns cacics? No espereu res bo d’Espanya ni dels espanyols. No confieu mai en ells. Espanya nomes veu en Valencia una puta moneda de canvi. Sols quan els valencians tingam un partit valencianiste fort en Espanya i en Europa, els espanyols dixaran de riure’s en la nostra cara i de prendre’ns el pèl.

FONT: El Palleter. 19-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Yo tambe vullc ser amic del PP.

17 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

013 zaplanaiglesias1

Estos dies es publiquen novetats de l’escandal Julio Iglesias. Recordem que la Generalitat contractà en 1997 al cantant “per a promocionar els productes valencians en el món” (!!!) En la practica Julito s’embojacà almenys 533 millons de pessetes –de la bojaca de tots els valencians- a canvi de fer una gira de recitals pel món. Aço és furtar llegalment al poble. És com si yo convide a putes al meu veï pero li passe la factura a l’empresa. Ara s’ha destapat que dos firmes de California cobraren comissions al IVEX pel recital de Moscou i que una tercera facturà 156 millons de pessetes pel concert al Teatre del Kremlin. I és que resulta molt rendible ser amic del PP.

Qué dir de les pseudoprivatisacions que du a terme la Generalitat, primer en la sanitat, i qui sap, despres potser en uns atres negocis interessants: Canal Nueve, ferrocarril, metro, educacio… Mmmm, ¡quin pastiç mes dolç! El model de pseudoprivatisacio de l’Hospital de la Ribera en Alzira és ben clar i es resumix en una frase: “Si hi ha beneficis són per a l’empresari i si hi ha perdues són per al poble”. Tal qual. Com sona. És del tot impossible (per a l’empresari) perdre diners. Ya no cal ser un Bill Gates o un John Davison Rockefeller per a fer negocis; basta en ser un bon amic del PP… Ya vaig notant una nova i naixent vocacio empresarial yo…

Pero com sé que la casa no s’escomença pel terrat i que cal besar moltes mans i molts culs per a poder pujar l’escala, de moment me conformaria en un puesto en que guanye uns 60.000 € a l’any per tocar-me els collons. Per eixemple, senador com Josep Maria Chiquillo. Basta en tildar al PP de traidor i catalanufo i despres posar-te més sumis que un podenc a les seues ordes ¿a que sí Chiqui? O membre de l’Academia de Zaplana (AZ) com Angel V. Calpe. Tan sols hauria d’anar de victima progre i autoexiliada per la vida, per a despres parlar de l’unitat de les llengües i la gran necessitat dels accents, en el somriure postcoital de qui te la cartera plena.

Que em diga el senyor Camps qué cal fer per a que el Consell em regale una pasta gansa. ¿Cal despotricar contra la Llengua Valenciana i acusar de radicals a qui la defenguen? ¡Perque a mi, a catalanitat i a dir destarifos tipo deu ni do no em guanya ningu! ¿Cal tildar de rojos separatistes i batasunos als qui no estiguen d’acort en la sumissio a la Meseta? ¡Aixo està fet, senyor Camps! Si vol, inclus onege l’estanquera en el pardalot, ya sap, per a rememorar els bons temps… Pero crec que al final renunciare a ser amic del PP. ¿De qué li servix a l’home guanyar el món sancer si despres pert la seua anima? Preferixc ser pobre a traicionar a Deu i al meu païs.

FONT: El Palleter. 17-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

¿Qué és el lanuzisme?

14 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

012 somvalencians

Des de Jesus de Nazareth a David Beckham, des del cristianisme fins a la beckhammania tots els –ismes de l’historia que s’han basat en el nom d’una persona revelen que eixe és un individu singular en un aspecte o atre.

Tots sabem que la realitat és més complexa que la visio simplista i unineuronal de “Si soc de dretes vullc una Llengua Valenciana independent, si soc d’esquerres vullc un dialecte valencià supeditat al catala”. Aço és com dir que els negres han de votar als democrates quan hi ha republicans com Colin Powell o Condolezza Rice, o que els rics voten a PP i els pobres a PSOE, quan sempre existi l’esquerra caviar i els obrers de dretes. Pero per als pancatalanufos els 6.000 millons d’habitants de la Terra es dividixen en dos inmensos grups. Sols en dos. Els pancatalanufos i els fascistes. O eres lo un o lo atre. No hi ha més. ¿Pero fins a quin punt és cert aço?

Cada dia em trobe en més i més gent jove que es declara obertament “lanuzista”. Per tant descriuré el lanuzisme basant-me no en les qualitats del lliterat Chimo Lanuza sino en les dels qui diuen identificar-se en ell. Es tracta de gent jove, valencianista, que anhela una Llengua Valenciana independent de la catalana i un Estat Valencià independent d’Espanya i de Catalunya (encara que la majoria de lanuzistes és conscient de la tristissima realitat valenciana i al final del dia tampoc espera la lluna ni utopies). Els lanuzistes solen ser jovens nacionalistes valencians, esquerrans, progressistes, be ateus o be llaics, jovens que ya estan més que farts del catalanoespanyolisme, gent que vol una Nacio Valenciana lliure i sobirana, que preferix que li diguen fill de puta a que li diguen catala o espanyol, perque aixo són dos insults moltissim pijors, com tot lo món sap be.

No soc yo un lanuziste en el sentit estricte de la paraula puix sempre fiu un cas a banda, un inclassificable que no encaixa be en cap de puesto. Pero he de dir que em sent proxim al lanuzisme, perque és un sentiment de patriotisme valencià (i nomes valencià) basat en la dignitat i la coherencia, un crit de llibertat. Els lanuzistes, els verdaders lanuzistes, són hereus del cami iniciat pel difunt autor Federic Feases (que Deu el tinga en el cel), gent que, com Chimo Lanuza, no es ven per un premi de merda ni per un sillo en una academia de merda. Es tracta de patriotes valencians, de gent honrada i sincera disposta a treballar pel seu païs. I cada dia en són més.

FONT: El Palleter. 14-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El nostre 11-M de cada dia.

13 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

011 small_109_0980

Des de 2001 estem lluitant en una encarnissada Tercera Guerra Mundial. Pero no és una guerra convencional; no combatem contra eixercits sino contra celules terroristes en una gran creuada internacional contra el terror. El fanatic Osama Bin Laden ya demostrà quant mos odia el 11-S en més de 3.000 inocents assessinats en Nova York, i el 11-M en més de 200 victimes en Madrit. Que ningu s’alegre de lo que passà en Nova York o en Madrit, perque una matança pijor podria perpetrar-se en qualsevol de les localitats de Valencia, el nostre païs.

Molta gent es pensa que el retorn de les tropes espanyoles de l’Iraq és una vacuna contra Al-Qaeda. Pero aixo no és cert: els extremistes islamics no mos odien perque l’Estat Espanyol desplegara tropes a l’Iraq sino per ser occidentals. Per ad ells solament som simples infidels i si no fora per Iraq ficarien una atra excusa per a atacar-mos: que hi ha soldats a l’Afganistan o que Espanya no vol cedir Ceuta, Melilla, Canaries, Perejil i Chafarines al Marroc o que no fiquem una assignatura de religio islamica en l’escola o que cal reconquistar Al-Andalus, etc.

Des de fa molt els valencians patim en les nostres carns un 11-M diari. És un terrorisme cultural que inculca als nostres fills en les escoles un complex d’inferioritat cap a Catalunya, que parlen catala, que són catalans, que els valencians no tenim llengua ni cultura propia… Dins de poc el Regne de Valencia mai haura existit, sera borrat dels llibres d’historia. Yo maleïxc als terroristes –espanyols i catalans- que han fet de Valencia un camp d’extermini de llengües i cultures, a aquells que mos assessinen dia a dia sense que a ningu li importe res.

FONT: El Palleter. 13-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’atre milacre economic espanyol.

10 May 2004 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

capitalism

Els ultims huit anys de govern del PP en Espanya s’han caracterisat per un auge economic notable, tal és aixina que la prensa anglosaxona -sorpresa ella- batejà el fenomen com “milacre economic espanyol”. El paro ha baixat d’un 20% a un 9%, s’ha batut l’ historica sifra de setze millons de cotisants a la Seguritat Social, els resultats economics de les multinacionals i els bancs han superat totes les expectatives, Espanya s’ha converit en una semipotencia economica que competix en Canada per entrar en el G-8 i quasi s’ha conseguit el deficit zero.

Tot aço és veritat pero nomes és mija veritat. Anem a completar en l’atra mija: Per a crear puestos de treball s’han rebaixat els salaris d’una generacio a la següent fins en un 50%. Cada any el sou d’un treballador puja un 2% i el preu de la vivenda el 20%. Com a nivell municipal la corrupcio és generalisada (comparable a la d’America Llatina) molts alcaldes es pugen el salari un 100% nomes arribar al poder pero despres prediquen les bondats de la moderacio salarial per a creixer. Els espanyols de 18-35 anys cobren uns 600-700 € al mes (cal 1.200 € per a viure en dignitat, per baix dels 900 € n’eres oficialment pobre i el salari minim interprofessional es d’uns 450 €). Si tens un contracte temporal cobres un 50% menys que algu que té un contracte fix per fer la mateixa faena (el 90% dels contractes són temporals i alguns són de dies o d’hores). Les dònes cobren un 25% menys que els varons per igual treball. Espanya té una de les tases de sinistralitat laboral més altes de la UE.

El deute de les families ha aumentat a mida que ha disminuit el de l’Estat. El 60% de les families no arriba a final de més, un jove d’entre 18-35 anys destina el 60% del seu salari a pagar l’hipoteca del pis. Si té de 18 a 25 anys llavors destinaria el 91%. Els bancs informen de que el maxim llimit que es pot soportar es el 30% del sou. En Espanya una vivenda (normaleta) de 120.000 € és barata. En alguns puestos et demanen més del doble. Espanya és l’estat en la natalitat més baixa del món (un fill per parella) i a on més tart s’independisen els jovens (en més de 30 anys i tan sols si tens una parella estable). No es compatibilisa els horaris laborals i la vida familiar, i quedar-te embarasada sol ser un motiu de despediment o de no renovacio del contracte encara hui.

Hui estudiar cinc anys una carrera en la Facultat val per a guanyar 600 € al més. Un amic meu, mege, percep als seus vora 30 anys 700 € al mes. Un atre amic, quimic, cobra menys que sa germana que ven borles en el cine. Els mijos i els politics diuen que mos acostumem, que lo del treball per a tota la vida s’ha acabat, que aço és el futur (pero ells tenen sous millonaris). En un panorama aixina l’autentic milacre economic espanyol és el de qui paga l’hipoteca, les despeces del dia a dia, cria un fill i encara té l’heroïcitat i l’audacia d’arribar a final de més.

FONT: El Palleter. 10-5-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes