La crisis nuclear de Corea del Nort.

040 bush-hitler1

En el pas del temps, i en la mida que s’ha evidenciat la descomunal ruïna politica, economica, moral i humana que ha significat la Tercera Guerra del Golf Persic, pareix que la maldat de l’eix del mal (Iran-Iraq-Corea del Nort) ya no és tanta i que els vents de guerra s’allunten. I es que aixo d’encadenar una guerra darrere atra –en la sagnia economica que comporten- és un destarifo propi d’un geni com el president George W. Bush.

Nomes aplastar a Iraq, Bush amenaçà a Siria en l’excusa de que esta ocultava les armes quimiques del seu veï. Pero en la Casa Blanca s’ho degueren pensar millor. “¿Invadir Siria? ¡Pero si no té petroleu…!” I desafiar Iran, un païs en més extensio, poblacio, armament, eixercit i cohesio nacional que Iraq pero menys petroleu que este, no pareix tampoc massa rendible. Un os massa dur de rossegar per a la poca molla que li trauries ¿eh Bush?

Potser en Corea del Nort la gent es muiga de fam, pero l’estat conta en 1.200.000 soldats regulars, 4.000.000 de paramilitars, armes atomiques i capacitat tecnologica suficient per a que els seus missils impacten en la Costa Oest d’Estats Units. Si a aixo sumes una poblacio de més de 23 millons d’habitants, que l’estat asiatic no té conexions en el terrorisme internacional i que careix de petroleu… ¿quín profit es trau en invadir eixe païs?

El que Corea del Nort desenrolle armes atomiques em preocupa pero no més que si fora un atre païs. És hipocrita ficar el crit en el cel per Corea quan ningu demana conters a Estats Units, Israel, França, Gran Bretanya, Russia, China, India, Pakistan… És com si les bombes sols foren perilloses si les tenen una serie d’estats i inocues si les tenen uns atres estats que clamen contra les armes de destruccio massiva quan no paren de rearmar-se.

Si be Corea del Nort és una dictadura comunista a on la prosperitat i els drets humans brillen per la seua absencia, a nivell nuclear és una potencia. I potser s’estiga rearmant pero ¿quí no ho faria tenint un contencios en el seu veï, Corea del Sur, i l’amenaça d’invasio americana? Lo rar sería no fer-ho. El comerç enriquix les nacions i la guerra les arruïna, en paraules d’Adam Smith. Pero Estats Units i Corea del Nort continuen sense enterar-se.

 

FONT: Critica Social. 7-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ara els tituls d’historiador els sortegen en la tombola.

038

Yo pensava que u obtenia la llicenciatura en la Facultat, pero ara em done conte de que no. Que ara els tituls d’historiador es regalen en pots de detergent o enviant un mensage de movil a algun concurs de la tele. No sé quin sera el rigor i professionalitat dels historiadors en l’estranger pero done fe de que en Valencia i Espanya són uns embusters que s’inventen l’historia i que es mereixen el mateix respecte i fiabilitat que una escopeta de fira.

La serie Memories d’ Espanya de TVE mostrà Espanya com una realitat més alla del temps i de l’espai, i tildà d’espanyols a habitants de l’Imperi de Roma o Al-Andalus. En els coleges s’estudia l’historia de països de ciencia-ficcio com el “Principat de Catalunya” o la “Confederacio Catalano-Aragonesa”. Yo mai negare l’existencia del Comtat de Barcelona i el Regne d’Arago pero d’ahi a fabular principats sense princip dista un món.

En els llibres de text es conta que en la Reconquista els catalans poblaren el Regne de Valencia… Puix deurien fer-ho ab una maquina del temps perque en 1238 Catalunya no existia. Una atra cosa són els comtats precatalans, que són anteriors a Catalunya i per extensio mai sinonims d’ella. Alguns llibres validen el “Regne Medieval de Catalunya” i els “Països Catalans”. D’ahi a parlar cientificament del “País de Nunca Jamás” va sols un pas.

L’Editorial Bromera publicà Curial i Güelfa, un classic valencià del segle XV. En esta versio, a cura de Salvador Vendrell, apareixen països com Alemanya, Italia o Catalunya (inexistents en el segle XV). Aixo és com si llegires en En Quixot de la Mancha que el Quixot era el cavaller més valent de tota l’Unio Europea (UE). Estic fart de sentir que Plato era grec i Miquel Angel Buonarroti italia quan tals estats són posteriors ad ells.

Ara hi ha una corrent que diu que la Guerra Civil fon un conflicte de fascistes contra comunistes (quan ho fon de fascistes contra democrates), que la guerra fon iniciada pels republicans (!!!), que estos volien instaurar un estat comuniste (Espanya ni tan sols tenía relacio diplomatica en la URSS abans de la guerra), i que de no ser pel general Francisco Franco aço ara sería com Europa de l’Est (quan la Republica pretenia imitar a França), etc.

En este tipo d’animalades anticientifiques i barbarismes anacronics els historiadors lo unic que fan és el ridicul i desprestigiar una professio que es mereix el mateix credit que adivins com Rappel o la pitonisa Lola. En l’alt rigor i prestigi demostrats pels historiadors, el sol fet de que diguen que el Valencià es un dialecte del catala constituix una prova per a estar segurs al 100% de que és un idioma independent del catala i distint d’ell.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 30-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Zaplana, l’Anti-Mides, convertix en merda tot lo que toca.

037 camps1

Amics llectors, si un dia vos trobeu en l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana pel carrer, fugiu a tota pressa. Està malait, és un Anti-Mides i convertix automaticament en merda tot lo que toquen les seues mans. Tots els negocis que inicia són maquines de perdre diners, dixa deutes alla a on va. Si Edu tocara en la mà a Microsoft, aniria a la bancarrota en una semana. A Edu, si li dixen, és capaç de matar a la gallina dels ous d’or.

Quan arribà al poder, RTVV tenía una programacio acceptable (que no bona) i un deficit minuscul. El PSPC feu una gestio economica decent de RTTV. Pero Zaplana introdui una programacio fem per a fer-la comercial, feu del Canal Nueve la seua televisio personal i el resultat fon la multiplicacio per cinquanta del deficit en set anys i el descens vertiginos d’anunciants, ingressos i audiencia (sobretot a Radio Nueve, que ningu sent ya).

Com que el deficit començava a ser titanic, pensà Edu en pseudoprivatisar la gestio del Canal Nueve. Aplicaria el mateix sistema de pseudoprivatisacio de la sanitat que ha fet en l’Hospital de la Ribera d’Alzira, que es resum lliterament en “Si hi ha beneficis són per a l’empresari, si hi ha perdues les paga el poble”. Este nou sistema no nomes ha demostrat resultar deficitari sino que ademes ha empijorat l’atencio medica als pacients, etc.

El seu somi més faronic, Terra Mitica (un parc tematic ubicat en la capital mundial del turisme, Benidorm), era, s’agarrara per a on s’agarrara, la gallina dels ous d’or. Aixo no podia perdre diners de cap de les maneres. Pero en quant Edu tocà Terra Mitica en les seues mans magiques, de sobte un maremot de merda es precipità sobre l’empresa: quatre anys consecutius de perdues des del naiximent i suspensio de pagaments. ¿Quí dona més?

En acabant de que durant anys mos prometera proyectes molt ambiciosos al temps que necessaris i que cap d’ells es concretara (Parc Central, AVE, PHN…) i de que balafiara el capital public en faraonismes com Terra Mitica o la Ciutat de les Arts i les Ciencies (empreses que deurien haver correspost a l’iniciativa privada) mos trobem en que les arques publiques estan buides i que no queda ni un centim per a construir res de lo que realment mos cal.

FONT: Critica Social. 30-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Ruïna Mitica.

036 vamos-a-mas

Pareix obvi que algo ha fallat en la pessima gestio de Terra Mitica, quan esta ha arribat fins i tot a la suspensio de pagaments. El gran proyecte faraonic de l’ex–president Eduardo Zaplana es creà en 2000 i a lo llarc de quatre anys no ha fet sino acumular perdues. Teoricament construir un parc tematic en una ciutat tan turistica com Benidorm pareixia una bona oportunitat de negoci –i en principi ho era- de no haver segut per la gestio d’Edu, un home que dixa deutes alla a on va i que pot afonar els més suculents negocis en el sol toc de la seua mà.

¿Per qué este fracas? 1) Una iniciativa com esta deuria ser privada. No és llogic que els principals accionistes de l’empresa siguen tots ells publics (Generalitat Valenciana, Bancaixa, CAM). 2) Nomes a partir de 2001 es contà en un inversor privat com Paramount, que ademes firmà un contrat pel que no es comprometia a res i del qual s’ha derivat un cada volta més apremiant descens de visitants. 3) No es feu un estudi de mercat precis ya que s’esperava a més de tres millons de visitants anuals quan en els ultims mesos dificilment s’arribava al millo.

4) No ha rebut ajuda per part de l’Estat a l’hora de facilitar el transport al parc tematic. Aixina és que mentres que hi ha proyectat un AVE que arribe fins a Port Aventura, no hi ha cap iniciativa d’alta velocitat per a Terra Mitica. 5) La practica totalitat dels espectaculs oferits són puerils, lo qual atrau el turisme familiar, pero no el d’adults propiament dit, puix no n’hi ha atraccions adultes com bars o discoteques. 6) Deuria haver-se buscat el consens en l’oposicio per a evitar aixina una actitut carronyera per part de PSPC, EUPC, i els seus mijos afins.

7) Es feu una previsio de costs poc realista. Hi hague sobrecosts en la construccio: s’estimava que anava a valdre 45.000 millons de pessetes, i al final foren 70.000 millons. 8) Les presses i el sobredimensionament varen ser els que causaren els sobrecosts i la falta d’un soci tecnologic adeqüat des d’un principi. En resum, que lo que podria ser una excelent oportunitat de negoci s’ha convertit en una factoria de perdre diners, gracies a un gestor patetic com Zaplana, qui -com si d’un Anti-Mides es tractara- convertix en merda tot lo que toca la seua mà.

FONT: El Palleter. 26-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

L’Eurorregio: l’ultima palla mental de Maragall.

035 eurorregio

El president catala Pasqual Maragall és un home molt poc pragmatic. Per a fer tertulietes en intelectuals de salo val una mina pero com a politic cero patatero, mireusté. És una vergonya que en un païs com Catalunya a on els jovens barcelonesos han de radicar-se a 50 km. de distancia de la seua ciutat per culpa de la carestia de la vivenda, Maragall tinga entre les seues prioritats construir una eurorregio-macroaragonesa-economica-catalana o com li vullga dir en lloc de resoldre els problemes reals de la gent que és per a lo que li paguen, per cert.

Arc Mediterraneu, Eurorregio… Estos pancatalanufos ya no saben ni quin eufemisme inventar per a impondre els seus Païsus Imaginaris sense que la gent s’escarote. Pero si a l’atre costat dels Pirineus es descollonen de riure en les ocurrencies de Pasqui, els valencians hem d’estar alerta puix pareix que aço és algo més que una simple promesa electoral sociata per a guanyar-se el recolzament de ERC. ¡Pareix que esta volta s’ho creuen i tot!

Ya té collons que un partit que presumix de progressiste tinga per objectiu reconstruir un païs medieval com el Regne d’Arago (¡¡¡¿qué demanaran els conservadors!!!? ¡¡¡¿Tornar al Jurassic!!!?). Ya té collons que eixe fals Regne d’Arago vullga anexionar-se Montpellier, Andorra, Arago, Valencia i Balears (¿i per qué no Murcia, Napols, Sicilia, Sardenya, Neopatria i Jerusalem que tambe eren part del mateix?). Ya té collons que diguen que eixa sera una macrorregio economica (¿qué és llavors l’Unio Europea?). Ya té collons que diguen que cal enfortir els contactes i la cooperacio economica i que despres mos bramen que ni una gota d’aigua als valencians (és un bon principi de colaboracio, ¡fent amics, sí senyor!). Pero lo que més collons té és que s’insistixca en un delirant imperialisme pancatalufo quan Maragall sap be que els valencians ni volem ser catalans ni ho serem mai.

FONT: El Palleter. 26-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Barcelona 2004: el Forum de l’especulacio i l’incultura.

hipo

El de Barcelona 2004 es mostra com un forum universal de totes les cultures… Encara que l’himne espanyol o la Llengua Valenciana, per citar nomes dos eixemples, no tinguen cabuda en ell. El Forum preten ser una gran fabrica d’idees i dialec per a arreglar el món. En realitat, no és sino un gran entramat d’especulacio i merda, una posta en escena megalomana i buida de substancia, un insult als pobres i una casa dels horrors que ven fum.

¿Quíns són els objectius reals del Forum? Són tres. 1) Repartir-se un pastiç de més de 3.000 millons d’euros (contant infraestructures i contingut) entre els quatre especuladors de torn. 2) Que les empreses patrocinadores aprofiten l’escaparat del Forum per a publicitar-se i dotar-se d’una image de “solidaries”. 3) Construir un gran parc tematic de la superficialitat, un forum en el que es venga fum i a on els assistents paguen a canvi de res.

¿Quí està a favor del Forum? El Forum, que no condenà l’invasio d’Iraq, ve patrocinat -entre unes atres- per una serie de bancs i multinacionals en uns forts interessos en l’economia de guerra i la produccio armamentistica, i per empreses contaminants que no respecten el mig ambient ni els drets laborals, pero que esperen crear-se una image “humana”. En general, les multinacionals, els politics i la prensa es troben del costat d’este esperpentic circ.

¿Quí està en contra del Forum? La majoria de ONGS (com Amnistia Internacional o Greenpeace) no volen saber res. Noam Chomsky, Naomi Klein, Susan Sontag, Günter Grass o Jose Bove declinaren participar. Els conferenciants que en principi acceptaren anar al Forum i una volta s’han informat be han decidit retirar-se al final són Bill Clinton, Kofi Annan, Nelson Mandela, Helmut Khol, Jacques Delors, José Saramago, etc.

¿A quí beneficia? Als empresaris que han fet l’especulacio del segle, als patrocinadors que es publiciten, a l’alcalde Joan Clos que s’assegura la reeleccio en esta faraonada i a una serie  d’entretenidors (cantants, actors de teatre, artistes…) que van a fer els seus bolos o que treballen a colp de subvencio, i de conferenciants (politics oportunistes, intelectuals progres de salo…) que viuen de prostituir-se intelectualment i de parar la mà.

¿A quí no beneficia? Al millo de pobres de Catalunya, que voldria que els 3.000 millons d’euros es destinaren a obra social. Als contribuents de tot l’Estat, que sufraguem aço en els nostres imposts. Als treballadors del Forum, subcontratats i explotats. A Barcelona que no es promociona (fòra d’Espanya ningu coneix el Forum) ni al poble, que passa (l’assistencia de public és infima). Este forum de l’incultura apesta a immoralitat des de llunt.

FONT: Critica Social. 25-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Qué pot voler significar la frase «Soc valencià i escric en valencià»?

033 tirantloblanch

“…me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar…”

JOANOT MARTORELL. Valencià. Escritor.
Joanot Martorell és un classic del Segle d’Or de les
Lletres Valencianes i el millor lliterat valencià de l’historia.

Autor del Tirant lo Blanch.
FONT: Dedicatoria del Tirant lo Blanch. 1490.

Els catalanufos, obsessionats per inventar i reescriure l’historia, afirmen que Joanot Martorell en esta frase vol dir-mos que es valencià i que escriu en catala. És ben curios aixo; sobretot perque en el segle XV tot lo món acceptava de forma generalisada que el Valencià era una llengua independent i el catala un dialecte de l’occita. Pero sigam serios, si el dramaturc William Shakespeare firma del seu propi puny i lletra “Escric en angles”… ¿Qué pot voler significar eixa frase? Puix que escriu en angles, ¿no? Dic yo. Lo que sería ridicul és que algu vinguera cinccents anys despres i diguera: “Lo que realment volia dir Shakespeare és que escrivia en alema”. ¡Sigam serios, per favor! ¡U vol dir lo que v ol dir! I si Martorell dixà firmat que escrivia en Valencià vol dir aixo; que escrivia en Valencià. ¿O van a dir-me que era tan tonto que escrivia en catala i no ho sabia ni ell?

Lo cert és que Martorell mai de la vida afirmà escriure en catala. Mai. I llavors és quan el catalanufo de torn et diu: “És veritat, pero tampoc ho negà mai”. És cert. Joanot Martorell no negà mai escriure en catala, com no negà mai tampoc escriure en chinenc o ser un extraterrestre provinent d’Orio. Aço no ho negà mai tampoc. I yo no he negat mai tindre huit braços. Pero que no se negue una cosa no vol dir que s’estiga d’acort en ella. Les coses no funcionen aixina. Les coses es demostren en base al principi d’afirmacio i no al de negacio. Aixo tot lo món ho sap. I si nos basem en el principi d’afirmacio ¿qué es lo que trobem? ¿Afirmà Martorell ser valencià? Sí. ¿Afirmà Martorell escriure en Valencià? Sí. ¿Afirmà Martorell ser catala? Mai. ¿Afirmà Martorell escriure en catala? Mai. ¿Afirmà Martorell que el Valencià i el catala foren la mateixa llengua? Mai. Més claret, aigua, ¿no?

FONT: Llengua Valenciana Sí. 23-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una llei eficaç contra els maltractaments?

032maltracte

Que els arbres no mos tapen el bosc. Valencia no té un problema de violencia domestica sino de violencia a seques. Valencia és una nacio a on un etarra et pega un tir en la nuca i passa set anys en preso. Valencia és una nacio a on un nazi t’assessina a la porta d’una discoteca tan sols que per divertir-se i passa dos anys en preso. ¿Qué li pot ocorrer llavors a un home que maltracta sistematicament a la seua dona? Puix evidentment res. I res li passarà mentres tingam lleis que velen pels drets dels bochins i no pels de les victimes, que és com hauria de ser.

La llei contra la violencia de sexe que prepara el PSOE és inconstitucional ya que fa que una maltractadora reba un castic menor que un maltractador pel sol fet de ser dona. Per al PSOE una dona no pot matractar fisica ni psicologicament al seu home, ni enverinar-lo, ni atacar per zels a la nova parella del seu ex-marit, ni tampoc a un ancia o un discapacitat, ni llançar al contenidor del fem a un bebe recent naixcut, ni ser lesbiana i maltractar a sa parella… ¿Acas hi ha victimes de segona que mereixen menor proteccio que unes atres? Al pareixer, sí.

En esta lacra que mata més que el terrorisme tan sols s’acabarà quan hi haja mà dura contra els maltractadors. Si un individu sabera que per maltractar a la seua parella li van a caure trenta anys de preso i la perpetua si la mata, no s’atreviria a fer-li cap mal. Pero si el castic que reps per torturar i assessinar a la teua parella és el de tres anyets en preso i despres a casa, llavors compensa soterrar-la. Nomes quan hi haja condenes tan fortes que tinguen un espectacular efecte disuasori per a l’agressor, descendirà el numero de victimes en el nostre païs.

Unes atres mides poden ser punir les falses denuncies per maltractament (habituals en separacions i divorços) en igual severitat que el maltracte en sí, l’immediat ingrés en preso en cas de violacio del regim d’alluntament (ara les victimes se’n van de casa i els agressors passejen tranquilament pel carrer), la perdua de la custodia dels fills per al maltractador, promoure la contractacio de les victimes en sucoses ventages fiscals per als empresaris, fomentar l’igualtat de sexes des de l’escola, ajuda juridica i psicologica gratuïta per a victimes, etc.

FONT: Critica Social. 21-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una reduccio real dels horaris comercials?

031 ober-tancat3

El PP pretenia lliberalisar l’horari comercial a partir de 2005. El PSOE ha reduït de dotze a huit els festius a l’any en que obriran els comerços pero dixa a les autonomies que estipulen elles el maxim, en lo que s’avança poc. No soc yo un defensor a ultrança de que es treballe tots els festius o de que no es treballe en cap. Es pot obrir en els més importants. Pero és vital procedir a una reduccio real de l’apertura comercial en festius, per a aixina evitar l’aniquilament de les chicotetes botigues valencianes, peça clau en el teixit empresarial del nostre païs.

Els lliberals afirmen que si li preguntes als ciutadans si voldrien que els comerços obriren els fins de semana, et responen que sí. Pero aixo és una pregunta capciosa perque no inclou el “a canvi de qué”. No diu que a canvi d’esta apertura desapareixerien botigues que no poden competir en els hipermercats, que degut a tal descens en l’oferta a la llarga pujaria l’inflacio, que les grans superficies de capital estranger són les que sobreviurien en detriment dels comerços valencians, que dificultaria compatibilisar la vida comercial i laboral, etc.

A tots mos agradaria que tot (comerços, administracio…) estiguera obert 24 hores al dia 365 dies a l’any. ¿Pero mos agradaria que per a atenyer aço pujaren els preus? Aço ultim ya no és tan popular entre la gent, pero és que cal explicar que si un hipermercat obri els fins de semana deu contractar més gent o pagar hores extres. I que un botiguer nomes obrira el dumenge si la pujada de preus dels seus articuls li compensa com per a estar en la botiga i no en la plaja o per a contractar algun empleat el fi de semana. I aixo vol dir que tot estaria més car.

En la lliberalisacio d’horaris, perden els menuts comerciants. Perque ells –a diferencia de les grans empreses- no poden obrir sempre, i està clar que si vaig a comprar un articul a un hipermercat el dumenge és un articul que no anire a comprar el dilluns a la botiga del canto. Per tant la pregunta real deuria ser: ¿Estem disposts a pagar tot més car a canvi de fruir d’un horari de compra més dilatat? No sé fins a quin punt voria en bons ulls una pujada de preus una societat com la valenciana, que conta en un 60% de families que no arriba a final de més.

FONT: Critica Social. 20-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Canal Nueve, la televisión de Zaplana.

030 5amordazado

Si el president de la Diputacio de Castello, el pepero Carles Fabra governa les comarques del Nort com si foren el seu mas particular, no podem dir menys de l’us mesianic que l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, fa de la televisio publica valenciana. Esta televisio rendix verdadera idolatria al murcià, el trau més voltes que a qualsevol politic de Valencia, fins i tot més que a Paco Camps, l’actual president. Més que Canal Nou, Televisio Valenciana, podriem dir-li el Canal Nueve, la Televisión de Zaplana, em pareix a mi.

Diu un estudi que els informatius del Canal Nueve, són -de tot l’Estat- els que més li fan la pilota al govern. De fet, el 50% de les noticies emitides ixen del gabinet de prensa del Partido Popular (PP). La pluralitat no és que abunde massa: als sociates els trauen molt poc, unionistes i bloqueros no tenen dret a existir per estar fòra de les Corts i pel que fa a Esquerra Unida (EU) ix de milacre pero ix. Casualment a Zaplana el trauen sempre pel seu perfil bo, i a l’oposicio just en el moment més inoportu: per eixemple quan s’estan furgant el nas.

Els informatius es fan en un catala ininteligible i ortopedic en tot tipo d’animalades a l’estil de robatori (furt), nado (bebe), madera (fusta), etc. És una barreja de Valencià, catala i espanyol que fa por. És per aixo que molts batejaren al Canal Nou com Canal Noi. Sols has de sentir este NO-DO diari per a descobrir per qué. Ni cal dir que en els noticiers les manifestacions no existixen a menys, clar està, que li siguen favorables al PP. El restant de la programacio és practicament tota en espanyol, per a que no se’ns oblide qui mana realment aci.

A pesar de que els continguts són un fem supercomercial, el Canal Nueve té cada volta menys audiencia i més deficit. Els seus programes de famosos (que els fan a tota hora) inciten a la prostitucio ya que la mostren com algo divertit i com el cami per a triumfar en la vida, molt especialment Tombola. Un chiquet arriba del colege a les cinc i mija de la vesprada i pot trobar-se en una tertulia sobre el tamany del penis d’un famos o en una entrevista a una chica el tema de conversa del qual orbita en torn a una felacio. Puix aixina és tot lo sant dia.

Cal tindre molt en conte que els periodistes i els professionals no són en cap cas els responsables de que el Canal Nueve s’haja convertit en un abocador a on va a parar tota la merda. Estan nugats de mans i peus, no tenen cap llibertat d’accio i per tant tota la culpa és dels directius. Si finalment es pseudoprivatisa l’ent, els sous dels treballadors baixarien per a que un tio s’embojacara tota la pasta per tocar-se els ous en el despaig. I el deficit creixeria encara més. El Canal Nueve és la classe de televisio que ni en una dictadura s’atrevirien a fer.

FONT: El Palleter. 19-7-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes