Soc professor i el pin parental encara es queda curt.

Soc professor i sé que hi ha alguns coleges i instituts públics a on l’adoctrinament i la correcció política arriben a uns nivells de sectarisme alarmants. Si els pares saberen fins a quin punt s’adoctrina en les aules hi haurien manifestacions a les portes dels centres docents tots els dies perque la propaganda i el rentat de cervell en les escoles és constant. Des de la meua experiència professional, el pin parental que propon Vox encara es queda curt.

Diu la ministra d’Educació Isabel Celaá que els fills no són propietat dels pares. No sé si potser insinua que són propietat de l’Estat. Si és aixina no estaria malament que Celaá mos fera de cangur alguna que atra fi de semana. Yo li recomanaria a la ministra que es llegira l’artícul 27 de la Constitució que diu, entre unes atres coses, que els pares tenen el dret a que els seus fills reben una educació religiosa i moral d’acort a les seues conviccions pròpies.

Els chiquets no pertanyen als pares pero sí a una família. I si els pares ya no poden educar als seus fills en els seus propis principis i valors és que hem arribat a un estat totalitari. ¿Quí decidix quins són els valors correctes?  ¿El senyor George Soros? Si vol governar una nació que es presente a eleccions a vore quanta gent el vota. ¿Potser l’Estat? Hey, teachers, leave those kids alone! All in all it’s just another brick in the wall.

Tinc una filla menuda  i quan l’envie al colege és per a que estudie anglés, llengua i matemàtiques, no per a que li ensenyen feminisme, ideologia de gènero, lesbianisme, masturbació o països catalans. Si vullc sentir un sermó vaig a l’iglésia, si vullc un mítin vaig al del partit que yo trie. El deure del docent és instruir, transmetre coneiximents, en cap cas rentar el cervell. I els dels pares educar. Un bon professor ensenya a pensar, no qué pensar.

Tampoc voldria que un professor de l’Opus li diguera que el sexe és exclusivament per a procrear o que un docent que siga testimoni de Jehovà li explique que no val la pena fer cap carrera perque l’Armageddon arribarà abans que ella acabe d’estudiar Dret. Gràcies, pero pot guardar-se les seues creences en sa casa. Gràcies, pero quan vullga conéixer la seua opinió li la preguntaré. Gràcies, millor llimite’s a fer classe, que és per a lo que li paguen.

La situació és tan delirant que els centres estan obligats per llei a demanar permís als pares per a fer fotos als seus fills i poder usar-les, pero no per a fer tallers de sexualitat o d’ideologia de gènero. Puc denunciar al centre si publica una foto de ma filla en l’excursió del cole, pero ningú em demana permís per a rentar-li el cervell. ¿Qué volem? ¿Que l’escola siga una fàbrica de zombis? ¿De borregos que no pensen? ¿De clons de Pàvlik Mórozov?

Deya abans que el pin parental de Vox encara es queda curt. Yo aniria més llunt. ¿Per qué considerem nociu el joc i el tabac per als menors pero admissible que els adoctrinen? ¿Per qué acceptar conferències i tallers sectaris que res tenen a vore en el currículum escolar? ¿Per qué no fer una llei integral que prohibixca l’adoctrinament i la propaganda ideològica als menors? I que quan siguen adults que trien lliurement i que vixquen la seua vida com vullguen.

Un MIR per a pares.

captura-de-pantalla-2015-03-10-a-las-12-24-52

Li pregunte a un estudiant de secundària qué tal li han anat les notes esta evaluació. “Molt be” -em respon satisfet- “Només m’han caigut onze assignatures”. Li retruque: “I els teus pares ¿qué et diuen?”. “¡M’han comprat una moto!”, em contesta.

Un atre alumne puja per les taules, es lleva els sabates i els calcetins en classe i inclús es tira en terra per a fer flexions. Informe del seu comportament incívic als seus progenitors. Al sendemà li pregunte: ¿Qué t’han dit en casa?”. “No res”, em respon.

Una professora es queixa de que té una alumna que passa de tot. No estudia, no s’esforça, i ho dona tot per perdut. Falta a classe de forma habitual. La professora telefona repetidament a la mare per a informar-la i ¡esta sempre li penja el teléfon!

Una atra alumna va borracha per les nits i fornica en el primer que se li passa per davant. Diuen que ya s’ha gitat en mig poble. La fam d’esta tigresa la porta inclús a llançar-se sobre el nóvio de la seua millor amiga. La chiqueta té només catorze anys.

El pensador José Antonio Marina dia fa poc que la solució per als problemes del sistema educatiu en este país passa per fer un MIR per a professors. Que em disculpe l’ilustre filòsof si discrepe de la seua sapiència pero yo faria un MIR per a pares.

Universitat Sant Vicent Martir, la primera factoria d’ateus de Valencia.

027 manifestaciones

“¡Hem de cremar a tots els cures en una foguera en mig de la plaça!”. “¡Sí, i violar a les monges!”. “¡I cremar totes les esglesies o millor encara, reconvertir-les en algo util, com per eixemple biblioteques!”. Estes frases són absolutament reals i no me les invente yo. Perteneixen a universitaris que cursen una carrera en Edetania, la futura Universitat Catolica Sant Vicent Martir. Algo té eixe centre que entres en fe i ixes convertit en Josip Stalin.

Si tots els coleges foren religiosos en la practica, s’acabaria en el cristianisme en tan sols una generacio. Els tios més rojos i més anticlericals i les ties més putes que conec han eixit de coleges religiosos. Aixo de que “no hi bon comuniste que no haja segut seminariste” és veritat. Per sort, la meua neboda estudia en un colege llaic. Millor. De lo contrari igual acabaria currant d’actriu porno en un film el dia menys pensat. I millor que no.

Em relata un amic que estudia magisteri en Edetania que alli hi ha una opressio catolica bestial. “Mos obliguen a assisitir a classe tots els dies, si faltes algun dia li envien una carteta als teus pares, com si tingueres huit anys, t’obliguen a assistir a la conferencia del cardenal o del retor de torn baix amenaça de suspendre’t en cas de no fer-ho, són una autentica mafia que s’embojaca tots els diners i no reinvertix en instalacions (…)” -em diu-.

Este jove de qui parle era cristia abans d’entrar a estudiar en Edetania. Hui és ateu i anticlerical. És increïble pero despres de tants fracassos encara hi ha gent que no es percata de que la forma d’expandir el cristianisme no pot ser a base d’hosties. Mireu si no lo que passa en els instituts. Els professors catalanufos coaccionen als seus alumnes i estos es reboten i es passen a l’espanyol. Res de lo que entra per imposicio, entra de bon gust mai.

Quaranta anys de nacionalcatolicisme sols han servit per a que hui la mitat de la joventut valenciana siga atea i l’atra mitat crega en Deu pero no en l’esglesia. Aixina i tot, seguim en les de sempre. O pijor, puix pareix que ara l’Universitat Cardenal Herrera CEU tambe pot fer un gir al nacionalcatolicisme. ¿Pero quan deprendrem que l’evangelisacio es conseguix en bones paraules i un eixemple intachable i no a base de sembrar l’odi i la por?

FONT: El Palleter. 28-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: