Ecologistes: la dreta més conservadora i antiprogressista del món.

21 Mar 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

095 pjv
«Un conservador és un home que creu que res deuria fer-se per primera volta».
Alfred E. Wiggam (periodiste).

Anem a partir d’eixa idea generalisada de que la dreta és per naturalea conservadora i reticent al canvi, que té por de que les coses alvancen, i que l’esquerra és per naturalea progressista, moderna i que vol canviar el món per a millorar-lo. Be, est és un simplisme tan discutible com acceptat socialment i en el que personalment no estic d’acort, les coses no són tan facils, pero en qualsevol cas -i encara que siga per una volta- el donare per bo.

Aixina veem que l’esquerra ha promogut canvis positius en l’historia com el sufragi universal masculi, el dret al vot de la dòna, l’alfabetisacio general dels chiquets, l’estat del benestar, la millora de la vida de la classe obrera. Per contra el conservadurisme -temeros de tot canvi- es nega per sistema a qualsevol alteracio que afecte als privilegis de l’elit: no al sufragi universal, no a la sanitat publica, no a l’educacio publica de calitat, etc.

Si partim de la base de que promoure canvis per a fer alvançar la societat és esquerrà i progressiste i que pretendre que el món continue immutable fins al juï final és dretà i conservador, llavors l’ecologisme és en el fondo la dreta més conservadora i antiprogressista del món. La cita «Un conservador és un home que creu que res deuria fer-se per primera volta» d’Alfred Wiggam definix a la perfeccio lo que és un ecologiste, un vert.

¿Fem un transvas d’aigua? ¡No al transvas d’aigua! ¿Fem una autovia? ¡No a l’autovia! ¿Fem una carretera? ¡No a la carretera! ¿Fem l’AVE? ¡No a l’AVE! Esta és la forma de pensar dels verts (que ademes són catalanufos). El no per norma al progrés material i economic. Si per ells fora viuriem en l’Edat de Pedra… ¿Inventem la roda? ¡No a la roda! ¿Inventem les cases? ¡No a les cases! ¡Ya estem be en la cova, que per algo és més ecologica que una casa!

És la mateixa gent que en el seu dia anava a tirar pedres al tren al vore-lo passar o que assegurava que el coche era un artefacte de Satan o que les vacunes -per artificials- havien de ser forçosament nocives per al ser huma. Tant els conservadors de dretes –que s’oponen al progrés social i civil- com els conservadors d’esquerres –que s’oponen al progrés material i economic- són possiblement els dos majors llastres que pot arrossegar qualsevol païs.

No dic yo que no calga un respecte per al mig ambient; les tonellades de merda que estem llançant als rius a i l’atmosfera més tart o més pronte mos han de passar factura. Cal protegir la naturalea. Pero aixo no significa fer un ecologisme tronat, irresponsable i catalanufo que s’oponga per norma a qualsevol infraestructura. Sols quan la gent es done conte de que ecologia i economia no són incompatibles, començarém a anar pel bon cami.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 21-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Gorrins.

20 Mar 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

094 gorrina1

Els veus pertot. En el tren, en el metro, en el parc… Els “gorrins” són una tribu urbana de pseudoprogres, una falsa esquerra. Sa estetica és coneguda: rastes de jamaicans, trenetes africanes, mocadors palestins i una image desarreglada, bruta, immunda. Es vinculen al moviment okupa, neohippi, comuniste i antiglobalisador pero en el fondo són tan faches que tilden de faches a tot el qui no pense igual que ells. Els seus enemics naturals són els “calps” o neonazis en els que se solen enfrontar molt a sovint. Són tal per a qual. Ixca desaparegueren els dos.

Molts alardegen d’ecologisme tronat i irresponsable. Per als gorrins el transvas de l’Ebre atenta contra el mig ambient pero la pertinaç sequía en Valencia (en la perdua de terra cultivable i l’alvanç de la desertificacio que aixo comporta) no és cap problema per a l’ecologia. Repudien la globalisacio pero tots porten cares sabatilles de marca fabricades en l’India, van a qualsevol lloc en bici entre semana i el dissapte en el Ford Focus que els ha regalat el pare. Una concentracio d’uns pocs d’ells supera amplament qualsevol campeonat del món de polls.

Són tan ignorants que es fan pancatalanufos perque ho associen en ser d’esquerres. El poble els coneix i passa de manifestar-se en sa companyia, no siga que una mani a favor d’un món més just acabe convertint-se en una reivindicacio dels Païsus com sol ocorrer. La majoria presumix de sa catalanitat a pesar de que parla sempre en espanyol. Uns atres parlen el Valencià de sos pares pero insistixen en que és catala o fan una barreja de Valencià, catala i espanyol que posa els pels de punta… O amollen tot tipo de catalanades per a aparentar ser kults.

Els gorrins valencians colaboren estretament en el mon pancatalanufo i en ETA; de fet els faciliten soport llogistic als etarres per a que posen bombes en Valencia “per a llibertar els Païsus Imaginaris”, ya se sap. Lluixen simbols dels Païsus, Unio Sovietica, Euskadi i Palestina, conceptes com “higiene” o “neteja” són del tot desconeguts al seu vocabulari, li temen més al champu que Superman a la kriptonita, fan olor a porro, a tabac i a brut, ¡i porten una de runa i de merda damunt…! Lo millor és apartar-se d’ells, no siga que mos apeguen algo.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 20-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Batman, superhéroe valencianiste.

08 Mar 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

093 batman1

Alla per la decada de 1940 la DC dedici crear dos heroes que des d’un primer moment anaven a representar dos estils radicalment diferents. Superman encarna al tipic ciutada conservador del Sur d’Estats Units, fill de grangers, que s’ha criat en un ambient rural i 100% america i que vota pel Partit Republicà. Batman encarna al tipic ciutada progressiste del Nort d’Estats Units, fill de professionals, criat en un ambient industrial i cosmopolita i que vota pel Partit Democrata. Superman té uns origens molt humils. Batman, de naiximent, és ric.

Superman té uns poders incommensurables que el convertixen en el ser més poderos del planeta; és quasi un deu. Batman no té cap poder, és un home normal i corrent, mortal com qualsevol atre. Superman és el muscul. Batman és el cervell. Superman sempre obeix i fa obeir les lleis, no li importa si estes són justes o no, per ad ell la llei és la llei i cal cumplir-la. Batman seguix el dictat de la seua consciencia i obeix les lleis pero nomes si estes realment són justes. Superman està al servici del president d’Estats Units. Batman va per lliure, al seu aire.

Ara imaginem per un moment que estos dos personages de ficcio existiren en la realitat. Imaginem ademes que no són estadounidencs sino valencians. No costa massa imaginar quin dels dos estaria al servici del poder establit i qui estaria en contra. Superman defendria l’anexio de la Llengua Valenciana a mans del catala, la derogacio del PHN, el boicot a les infraestructures i l’humillacio del poble valencià… Perque Superman tan sols és un instrument del poder per a defendre l’oficialitat, lo politicament correcte, l’imposicio (a hosties) de la llei.

Pero Batman sería valencianiste. I no sols perque es disfrasse de rat penat, simbol identitari valencià. Batman estaría en contra de l’Academia de Zaplana i recolzaria la Llengua Valenciana. Perque Batman, a diferencia de Superman, sap que una llei injusta no és llei i per tant cal rebelar-se contra ella. Igual que Davit acabà vencent a Goliat, tambe el debil pero constant Batman sempre acaba derrotant al quasi invencible Superman. D’igual manera el valencianisme acabarà aplastant al catalanofascisme en esta desigual guerra entre el be i el mal.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Fins als collons del Quixot.

07 Mar 2005 2 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

092 cervantes

Els collons se’m comencen a unflar ya en lo del quart centenari d’En Quixot de la Mancha. Sents la radio o veus la tele i tot és El Quixot cap amunt, El Quixot cap avall… Que no se m’entenga mal. Està clar que El Quixot és una obra lliteraria universal, en un potencial narratiu veritablement titanic. I està clar que és tot un orgull per a la Lliteratura en llengua espanyola i en general per a la gent que mos agrada llegir. I que Miguel de Cervantes és tot un deu de la lliteratura ningu ho discutix… Tot aço no vaig a ser yo qui ho descobrixca ara.

I està clar tambe que cal promocionar l’obra en l’any del seu centenari. Fins ahi tot be. Lo que me fot és que l’Estat Espanyol pareix que siga l’Estat Castellà puix mai promociona obres lliteraries en uns atres idiomes que no siguen l’espanyol. En el 500 aniversari de l’epic Tirant lo Blanch (fon en 1990) l’Estat Espanyol no el va promocionar ni el donà a coneixer al conjunt dels espanyols, ni els digue en cap moment que tambe es pot fer excelent lliteratura en unes atres llengües de l’Estat com ara el Valencià. I tal tracte discriminatori no em pareix just.

Encara que, ben pensat, quasi es preferible que siga aixina… Perque en cas de promocionar el Tirant de segur que dirien coses tan cientifiques com que Joanot Martorell era un autor catala naixcut en Gandia i que escrivia en catala, a pesar de que Joanot dixà firmat del seu propi puny: «Mas encara, de portoguesa en vulgar lengua valenciana perço de la nacio don yo so natural se puxa alegrar e molt auidar (…)» O siga que la cultura valenciana es debat entre ser presentada en el món com cultura catalana o simplement no ser presentada al món.

Tampoc el president d’Espanya, José  Luis Rodríguez Zapatero, se’n recorda de que fon precisament el propi Miguel de Cervantes al que tant idolatra el qui casualment en En Quixot de la Mancha va dir del Tirant que era «el millor llibre del món». Tampoc se’n recorda la RAE ni els promotors del Premi Cervantes que fon precisament Miguel de Cervantes el qui enaltí la Llengua Valenciana (no la catalana), a la qual considerava una «graciosa llengua en la qual nomes la portuguesa pot competir en ser dolça i agradable», etc.

Aixina és que, i molt al meu pesar, continuarém com estem. Continuarém en un estat en que nomes importa la candidatura de Madrit 2012 als Jocs Olimpics pero no la Copa America 2007 de Valencia, un estat a on nomes conta l’idioma de Cervantes pero no l’idioma de Martorell, un estat a on nomes conta El Quixot pero no el Tirant. I mentres que el Quixot s’enfronta als molins, els valencians continuarém enfrontant-mos en les rodes de moli del catalanoespanyolisme, en Paquito Camps, Josep Lluïs Carod-Rovira i, com no, l’amic ZP.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 7-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Protectorat Etarra de Catalunya.

06 Mar 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

091 terralliure

Als catalans els agrada inventar-se tituls. Tal és el cas del Principat de Catalunya, principat de faula i contes de fades que no existix precisament per carir de princip. Perque que yo sapia el principat és Asturies. Si ne volen un titul de ben pompos podrien aplicar-se el de Protectorat Etarra de Catalunya. I és que gracies a Josep Lluïs Carod-Rovira, ETA pot assessinar en qualsevol part del món exceptuant en Catalunya. ¡Que be que ha de viure u quan sap que el seu territori es troba totalment a salvo d’extorsions, raptes, coches bomba i tirs en la nuca!

Per contra, aci patim l’assot terroriste de la banda assessina. Per a ETA Valencia és un objectiu preferent. Els molt canalles cada dos per tres explosionen artefactes bomba en el païs, generalment contra interessos turistics en les comarques del Sur. Per sort no sol haver morts, gracies a Deu, pero no dixa de sorprendre que Carod-Rovira que diu que els valencians som catalans i Valencia una regio de Catalunya no estenga el protectorat etarra a la Catalunya Sud, és dir, a Valencia. Curios. Per a lo que volen som catalans, pero per a aço no ho som.

I despres encara hi haura gent –benintencionada, segur- que diga que els catalans són els nostres germans. Pero no mos enganyem. Si Catalunya no esten el protectorat etarra a Valencia –a la que considera catalana- és per la mateixa rao per la que es nega a fer un transvas de l’Ebre als germans del Sur, o per la que boicotegen la Copa America. Per la senzilla rao de que ells no mos consideren germans, sino una mera colonia. ¿Quín germa digne de tal nom pactaria en un terroriste per a que mate al seu germa a canvi de que ad ell no li faça cap de mal?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 6-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

El Pla Ibarretxe i les miseries del periodisme.

02 Mar 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Periodismo Etiquetas:, , , , ,

090 ibarretxe--200x260

En est articul vaig a referir-me a la manipulacio mediatica que els periodistes fan quan parlen de la proposta d’estat lliure associat de Juan José Ibarretxe, president d’Euskadi. No vaig a detindre’m per tant en valorar si tal proposta és convenient o no. En aixo ya caldria analisar si és una prioritat de la societat vasca o no, si acabarà en ETA o no, si es pot produir un efecte contagi en unes atres autonomies o no… En tot cas, soc dels qui pensa que qualsevol idea pot defendre’s en democracia sempre, aixo sí, seguint les corresponents regles del joc.

1) Del pla es diu que és secessioniste, que vol balcanisar Espanya i atomisar-la en un grapat d’estats menuts com de fet ya ocorregue en Yugoslavia. Pero els periodistes mentixen al dir aço. Perque un estat lliure associat no és un estat independent. Si Euskadi se constituira com estat lliure associat continuaría sent territori espanyol, i el cap d’estat sería el Rei d’Espanya, igual que l’Estat Lliure Associat de Puerto Rico és territori estadounidenc. Els de Puerto Rico són tan estadounidencs com els de Ohio o Nebraska. Exactament igual passaria en el Païs Vasc.

2) Del Pla Ibarretxe es diu que és sobiraniste, independentiste pero és cosobiraniste i semiindependentiste. El pla lo que reclama és una cosobirania vasca i espanyola. I encara que reclamara nomes la sobirania vasca aixo no vol dir necessariament que estiga reivindicant l’independencia politica d’Euskadi. De fet, la sobirania d’Escocia recau en el poble escoces (no en el poble britanic) i no per aixo el Regne Unit dixa d’estar-ho. En este tipo de qüestions moltes voltes parlem més de matisos i de les formes que d’alterar la propia essencia en sí.

3) Diuen del Pla Ibarretxe que és inconstitucional i efectivament ho és. Pero no per atentar contra l’articul 2 de la Constitucio (en tant que un estat lliure associat no trenca l’indisoluble unitat de la Nacio Espanyola) sino per reclamar l’adhesio de Navarra (lo qual està prohibit per l’articul 145.1 que en cap cas permet que dos autonomies es federen). 4) Diuen del Pla Ibarretxe que no és democratic pero la realitat és que este ha segut aprovat per majoria absoluta del parlament vasc i que es preten sometre dit pla a referendum a la societat vasca.

En resum, no cal pensar en el Pla Ibarretxe com en l’independencia sino com un autogovern més apli, més be. De fet, en el Quebec s’ha somes a referendum dos voltes exactament lo mateix que vol Ibarretxe: en este cas concret la possibilitat de que Quebec es constituixca com un estat lliure associat a Canada. I el govern de Canada li ho permet perque sap que en cas de que guanye el sí, Quebec continuaria formant part integral de Canada. Per cert, en els dos referendums que es feren en Quebec (1980 i 1995), en les dos ocasions guanyà el no.

 

FONT: Critica Social. 2-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Catala, idioma de ficcio, impostura i fanfarria.

02 Mar 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

089 terraplana1qx

Fa segles es donà una situacio curiosa en Europa. La gent parlava en frances, castellà, portugues o Valencià al temps que convivia en un idioma de ficcio: el llati. M’explique; el llati era l’idioma en que es feyen les misses, en que s’escrivien els llibres i l’idioma dels cientifics. Pero la gent real no l’usava. Es considerava al llati idioma “cult” i “cientific”, en contraposicio a les llengües neollatines, que eren “vulgars” o “planes”. Pero al final eixe idioma elitiste acabà com llengua morta, perque li havia donat l’esquena precissament al poble pla.

Algo aixina ocorre hui en el catala en Valencia. El catala és l’idioma de la paperassa de l’administracio, el dels cartells del metro, l’autobus i l’ hospital, el dels periodistes de Canal Noi (que en quant s’apaguen les camares parlen en castellà entre ells) i l’idioma dels cientifics. El catala és un idioma de ficcio, una mentira, és com eixos falsos escenaris de cartopedra de les pelicules. S’ha convertit en un idioma teoricament kult que a l’hora de la veritat ningu parla en el carrer. Com el llati, tambe el catala és l’idioma dels pedants pero no el de la gent real.

Tot aço ve a conte d’una recentissima noticia que diu que el numero de ciutadans que parla el Valencià en el nostre païs porta estancat des de 1986. És dir, que vint anys de donar catala en les escoles no han valgut per a res. És cert que ha aumentat el coneiximent del “valencià” (catala) pero no aixina l’us. De fet, l’estudi diu que tan sols el 49% de la poblacio parla en Valencià. Cada volta es coneix més el catala (perque aixo és lo que donen en les escoles) pero cada volta s’usa menys. Curios. Algo paregut a lo que passava en el seu dia en el llati.

Em pareix a mi que el catala, idioma d’escaparat i ficcio, compatirà el desti del llati. No mos enganyem, si el numero de valenciaparlants no ha millorat gens en 20 anys és perque la gent no s’identifica en el catala. El coneix pero no l’utilisa perque no s’identifica en ell. Igual que l’angles. Ad este pas el Valencià despareixerà per a dixar pas a una societat que parlarà en castellà i que tindra els rotuls en catala. ¡Si estos 20 anys els chiquets hagueren estudiat Llengua Valenciana en Normes d’El Puig, l’espanyol estaria tremolant a hores d’ara!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡Senyors empresaris, moltissimes gracies!

24 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

088 lladro

En principi la missio dels empresaris no és una atra que obtindre ingressos (per a que la seua empresa siga rendible), la de crear puestos de treball, pagar els corresponents imposts i complir en la llei. Fins ahi tot correcte i normal. De totes estes funcions possiblement la més beneficiosa de cara al conjunt de la societat és la de crear puestos de treball (en tant que la millor politica social és dispondre d’un bon treball). Els empresaris en principi no tenen l’obligacio de fer res més. Donar de menjar a mils de families no és poca cosa. És algo impagable, més be.

Ara be, si no tenen l’obligacio llegal sí que tenen una obligacio moral de contribuir en una part dels seus molts ingressos al benestar de la societat en la qual tenen instalat el seu negoci. Cada empresari en la mida de les seues possibilitats. Ells, que són persones de recursos, poden donar-li treball a dònes maltractades, crear una fundacio destinada a obres de caritat o invertir en cultura. D’igual modo, els ciutadans d’a peu tambe deuen contribuir fins a on arribe la bojaca. Puix per eixemple apadrinant un chiquet del Tercer Món o donant sanc.

M’ompli de goig vore que Valencia conta en uns empresaris que fan lo que deuria fer la Generalitat: invertir en la promocio del Valencià. Gracies a alguns empresaris s’editen llibres en Normes d’El Puig, s’organisen Gales i Seminaris sobre la llengua o manifestacions en defensa de l’independencia de l’idioma. És trist vore que els politics valencians, que són els que deurien fer aço, no ho fan. Pero al mateix temps reconforta vore que els empresaris valencians, que no tindrien per que fer tot aço, es rasquen la seua bojaca per amor al seu païs.

Als empresaris que contribuixen al foment de la Cultura Valenciana, dir-los gracies. I quina millor gratitut que comprar els seus productes. Estic segur de que vostes no estan massa acostumats a que els diguen gracies. En tots els puestos es pinta als empresaris com els roïns de la pelicula (en ocasions en rao, i atres moltes sense rao). Ara be, els done les gracies de tot cor perque vostes invertixquen en una llengua secular que es la de tots els valencians i que donen ale al valencianisme en uns temps de crisis, de politics servils, traidors i fills de puta.

I als empresaris que no es mullen, dir-los que el fet de que la Llengua Valenciana estiga subordinada a la catalana va de la mà de que l’economia valenciana estiga subordinada a la catalana: en un Idioma Valencià independent, els politics valencians es llevarien fantasmes de damunt i no tindrien complexos d’inferioritat a l’ hora de defendre el PHN, el AVE, les infraestructures, el turisme, etc. S’acabaria per fi en el servilisme, i els negocis valencians prosperarien. Pensen-s’ho i per favor, invertixquen en el valencianisme. Gracies de tot cor.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 24-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

19-2-2005: 30.000 valencians demanen la dissolucio de la AVLLC.

21 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

087 concengran4

Hi ha qui no es cansa de repetir que l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) és un ent que du la pau llingüistica, el consens, la superacio d’un conflicte esteril que no porta a cap de lloc. Pero lo cert és que l’Academia de Zaplana (AZ) és una institucio que es desacredita ella sola, i que la Batalla de Valencia està hui més viva que mai. Despres de que la AZ haja firmat un dictamen que diu que el Valencià és la mateixa llengua que el catala, Coalicio Valenciana (CV) s’ha afanyat a convocar una concentracio en la Plaça de la Verge, a escasos 100 metros de la Generalitat, per a protestar contra este Partit Prostituit (PP) venut a Catalunya que per tal de tornar a governar en Espanya, està dispost a fer-ne de Valencia la Catalunya Sur.

Encara que apenes ha hagut temps de publicitar-la, més de 30.000 valencians han secundat esta concentracio de protesta del 19 de Febrer. Els chiulits s’han succeit de forma atronadora contra Camps, el PP i la AVLLC. Una marea blava i valencianista ha dixat ben clar lo que pensa: “¡Camps dimissio!” i “¡AVLL, derogacio!”. I és que Joan Garcia Sentandreu ha criticat durament al PP, el qual manté un pacte en Convergencia i Unio (CIU) per a catalanisar i colonisar Valencia a canvi de que CIU recolze al PP en la governabilitat d’Espanya. Valencia és moneda de canvi entre Espanya i Catalunya. L’interes general de l’Estat passa per sacrificar i humillar a Valencia. Aixo mos ocorre als valencians per votar per partits catalanufos com PP-CIU o PSOE-ERC.

CV pren cada volta més força, està inaugurant seus locals a ritme frenetic i en 2007 estarà dins de les Corts, si Deu vol. Per contra, al president Paquito Camps li cau la merda pel camal: sap que en el seu deliri catalanufo ya ha autodinamitat la seua majoria absoluta i porta al Partido Popular cap a l’immolacio. Ya no mos val aixo de que Camps defen el Valencià (no, ell defen nomes el nom “valencià” pero res més, és dir, defen que els valencians parlem catala pero que li diem “valencià”). Ni tampoc que no compartix les tesis de la AVLLC perque si aixina fora, la dissoldria. Camps fa oficial el catala en Valencia i despres va de valencianiste per la vida. Mos pren per imbecils pero ya no enganya ni als chiquets. El teu somriure d’hipocrita desapareixerà en 2007.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 21-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan l’AVE?

17 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

ave

No entenc a alguns sectors de l’esquerra i de l’ecologisme. Batallen incessantment en contra de qualsevol cosa que aporte progrés. S’oponen no ya a un traçat concret de l’AVE (que es pot discutir, estudiar i canviar) sino a l’existencia del propi AVE. El tilden d’elitiste pero els països més desenrrollats tenen tots transports d’alta velocitat ¿Són tots elitistes? No, en realitat es tracta de grups catalanufos que consideren “progressista” una infraestuctura en Catalunya pero “fascista” en Valencia. Tan sols volen boicotejar el progrés del nostre païs.

Des d’esta esquerra patetica i acomplexada que mos ha tocat patir als valencians es perseguix que Valencia siga un païs servil a Catalunya, que no progresse mai. Per aixo mos neguen coses de justicia com el PHN o l’AVE. Cal que, en caracter d’urgencia, es construixca un AVE que conecte a Madrit en les quatre grans ciutats del païs (Castello de la Plana, Valencia capital, Alacant i Elig), pero que tambe conectara en Benidorm, que és la gran capital mundial del turisme i que, a banda d’incrementar el numero de turistes, podria reactivar Terra Mitica.

Eixe sería un bon traçat, encara que el prioritari deuria ser el de l’Arc Mediterraneu. Cal un AVE que enllace a Almeria, Murcia, Valencia, Catalunya, França i Italia. Molta gent creu erroneament –per influencia de la tradicio manipuladora catalanufa- que l’Arc Mediterraneu es correspon en els territoris de l’antiga Corona d’Arago. I aixo no és cert, ya que l’Arc Mediterraneu està conformat per la costa mediterranea d’Espanya, França i Italia (que té forma d’arc). Un AVE que mos conecte en Europa deuria ser el nostre objectiu numero u.

Tambe convindria un AVE que conectara el nostre païs en la cordillera cantabrica i en Bordeus, a través d’Arago. Sería una infraestructura que comunicaria Valencia en ciutats tan importants com Saragossa, Bilbao o Bordeus. Si estes ciutats estigueren conectades a través d’AVE o d’una bona xarcia d’autopistes o autovies, es podria obrir noves oportunitats de negoci, reforçar els vinculs entre pobles i crear una alternativa a la xarcia radial de comunicacions que hi ha en la Peninsula Iberica a on tot orbita en torn a Madrit. Tot, absolutament tot.

 

FONT: Critica Social. 17-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes