El comunisme, la major desgràcia de l’història.

Quan pense en totes les calamitats que ha patit el món a lo llarc de l’història, la més gran de totes segurament siga el comunisme. Cent millons de morts únicament en el sigle XX. Això són més morts que els causats pel fascisme, pel nazisme, per les monarquies absolutistes, per les teocràcies, per les creuades, per l’Inquisició, pel terrorisme, per les bombes atòmiques, per les dos Guerres Mundials juntes… i poden vostés continuar la llista. El comunisme és un moviment lliberticida destinat al fracàs perque esclafa l’esperit, elimina l’iniciativa personal, sembra de cadàvers la terra i viu d’esquenes a Deu.

La nòmina de dictadors és realment digna de la galeria dels mònstruos. Josip Stalin matà 20 millons de soviètics (ni tan sols Adolf Hitler matà tants) per coses tan greus com no tindre durícies en les mans. Pol Pot assessinà a tres millons de camboyans (50% de la població) per, entre unes atres coses, dur ulleres. Mao Tse-tung, el major carnicer de l’història, fusilà entre 60 i 80 millons de chinencs (per a fer-mos una idea: en la Segona Guerra Mundial moriren 50 millons de persones entre tots els bandos). I la llista de criminals és ben llarga: Fidel Castro, Enver Hoxha, Nicolae Ceaucescu, Kim Jong-Il

Durant el sigle XX el comunisme s’implantà fàcilment en xixanta o setanta països. No hi ha ni tan sols u d’ells que haja segut un model d’èxit. En l’actualitat els pocs països comunistes que encara queden, com Cuba o Corea del Nort, es moren de fam. Inclús els recents experiments neocomunistes -com la Veneçuela d’Hugo Chávez o el Zimbabue de Robert Mugabe– han resultat ser un desastre total. Els seguidors de la secta, no obstant, defenen lo indefendible: la culpa és del bloqueig comercial, de l’imperialisme yanqui o en el passat no es va aplicar correctament el sistema comuniste en cap país del món.

El comunisme -com a bon sistema totalitari- no creu en la llibertat ni en l’individu. Aixina és que dividix a la societat en bandos enemics: mosatros i ells, els bons i els roïns. No existix -per als marxistes- una societat d’individus lliures, cadascú d’ells en les seues pròpies idees, somis, metes i ambicions. No. Lo que hi ha són blocs enfrontats -d’opressors i d’oprimits, de bons i de roïns- en un conflicte maniqueu que ralla el deliri. Com sempre, es tracta de derrocar a la vella aristocràcia per a substituir-la per una de nova -el Partit- en una societat a on tots som iguals pero uns són més iguals que uns atres.

El concepte de “lluita de classes” ha perdut crèdit en una societat de classe mija i ara el marxisme cultural juga en uns atres còdics que substituïxen als anteriors. Aixina és que si abans els patrons eren els explotadors i els treballadors els explotats hui els blancs som racistes i xenòfops i les demés races unes pobres víctimes que són tot pau i amor; ser homosexual és progressiste i defendre la família tradicional carca; els hòmens som potencials maltractadors i violadors i les dònes sers de llum. La retòrica femicomunista apela a un “sistema explotador heteropatriarcal” que no és si no un eufemisme de “capitalisme”.

Yo soc un demócrata convençut i soc dels qui pensa que l’únic dictador bo és el dictador mort pero si em donaren a triar entre viure baix el jou d’una dictadura fascista o el d’una comunista em quede, com a mal menor, en la primera perque almenys manté les fronteres obertes i et permet anar-te’n d’alli, si vols. Pero les dictadures comunistes són càrcels a cel obert que en lloc de ciutadans tenen presoners. Només cal recordar la vergonya del Mur de Berlin. Si un estat ha de construir un mur en fil d’aram en punches i ametralladores per a impedir que escapen els seus propis ciutadans és que alguna cosa falla.

 

Anuncios

Gorrins.

094 gorrina1

Els veus pertot. En el tren, en el metro, en el parc… Els “gorrins” són una tribu urbana de pseudoprogres, una falsa esquerra. Sa estetica és coneguda: rastes de jamaicans, trenetes africanes, mocadors palestins i una image desarreglada, bruta, immunda. Es vinculen al moviment okupa, neohippi, comuniste i antiglobalisador pero en el fondo són tan faches que tilden de faches a tot el qui no pense igual que ells. Els seus enemics naturals són els “calps” o neonazis en els que se solen enfrontar molt a sovint. Són tal per a qual. Ixca desaparegueren els dos.

Molts alardegen d’ecologisme tronat i irresponsable. Per als gorrins el transvas de l’Ebre atenta contra el mig ambient pero la pertinaç sequía en Valencia (en la perdua de terra cultivable i l’alvanç de la desertificacio que aixo comporta) no és cap problema per a l’ecologia. Repudien la globalisacio pero tots porten cares sabatilles de marca fabricades en l’India, van a qualsevol lloc en bici entre semana i el dissapte en el Ford Focus que els ha regalat el pare. Una concentracio d’uns pocs d’ells supera amplament qualsevol campeonat del món de polls.

Són tan ignorants que es fan pancatalanufos perque ho associen en ser d’esquerres. El poble els coneix i passa de manifestar-se en sa companyia, no siga que una mani a favor d’un món més just acabe convertint-se en una reivindicacio dels Païsus com sol ocorrer. La majoria presumix de sa catalanitat a pesar de que parla sempre en espanyol. Uns atres parlen el Valencià de sos pares pero insistixen en que és catala o fan una barreja de Valencià, catala i espanyol que posa els pels de punta… O amollen tot tipo de catalanades per a aparentar ser kults.

Els gorrins valencians colaboren estretament en el mon pancatalanufo i en ETA; de fet els faciliten soport llogistic als etarres per a que posen bombes en Valencia “per a llibertar els Païsus Imaginaris”, ya se sap. Lluixen simbols dels Païsus, Unio Sovietica, Euskadi i Palestina, conceptes com “higiene” o “neteja” són del tot desconeguts al seu vocabulari, li temen més al champu que Superman a la kriptonita, fan olor a porro, a tabac i a brut, ¡i porten una de runa i de merda damunt…! Lo millor és apartar-se d’ells, no siga que mos apeguen algo.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 20-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

A %d blogueros les gusta esto: