Josué Ferrer.

Alla per la decada de 1940 la DC dedici crear dos heroes que des d’un primer moment anaven a representar dos estils radicalment diferents. Superman encarna al tipic ciutada conservador del Sur d’Estats Units, fill de grangers, que s’ha criat en un ambient rural i 100% america i que vota pel Partit Republicà. Batman encarna al tipic ciutada progressiste del Nort d’Estats Units, fill de professionals, criat en un ambient industrial i cosmopolita i que vota pel Partit Democrata. Superman té uns origens molt humils. Batman, de naiximent, és ric.

Superman té uns poders incommensurables que el convertixen en el ser més poderos del planeta; és quasi un deu. Batman no té cap poder, és un home normal i corrent, mortal com qualsevol atre. Superman és el muscul. Batman és el cervell. Superman sempre obeix i fa obeir les lleis, no li importa si estes són justes o no, per ad ell la llei és la llei i cal cumplir-la. Batman seguix el dictat de la seua consciencia i obeix les lleis pero nomes si estes realment són justes. Superman està al servici del president d’Estats Units. Batman va per lliure, al seu aire.

Ara imaginem per un moment que estos dos personages de ficcio existiren en la realitat. Imaginem ademes que no són estadounidencs sino valencians. No costa massa imaginar quin dels dos estaria al servici del poder establit i qui estaria en contra. Superman defendria l’anexio de la Llengua Valenciana a mans del catala, la derogacio del PHN, el boicot a les infraestructures i l’humillacio del poble valencià… Perque Superman tan sols és un instrument del poder per a defendre l’oficialitat, lo politicament correcte, l’imposicio (a hosties) de la llei.

Pero Batman sería valencianiste. I no sols perque es disfrasse de rat penat, simbol identitari valencià. Batman estaría en contra de l’Academia de Zaplana i recolzaria la Llengua Valenciana. Perque Batman, a diferencia de Superman, sap que una llei injusta no és llei i per tant cal rebelar-se contra ella. Igual que Davit acabà vencent a Goliat, tambe el debil pero constant Batman sempre acaba derrotant al quasi invencible Superman. D’igual manera el valencianisme acabarà aplastant al catalanofascisme en esta desigual guerra entre el be i el mal.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 8-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!