Josué Ferrer.

Els veus pertot. En el tren, en el metro, en el parc… Els “gorrins” són una tribu urbana de pseudoprogres, una falsa esquerra. Sa estetica és coneguda: rastes de jamaicans, trenetes africanes, mocadors palestins i una image desarreglada, bruta, immunda. Es vinculen al moviment okupa, neohippi, comuniste i antiglobalisador pero en el fondo són tan faches que tilden de faches a tot el qui no pense igual que ells. Els seus enemics naturals són els “calps” o neonazis en els que se solen enfrontar molt a sovint. Són tal per a qual. Ixca desaparegueren els dos.

Molts alardegen d’ecologisme tronat i irresponsable. Per als gorrins el transvas de l’Ebre atenta contra el mig ambient pero la pertinaç sequía en Valencia (en la perdua de terra cultivable i l’alvanç de la desertificacio que aixo comporta) no és cap problema per a l’ecologia. Repudien la globalisacio pero tots porten cares sabatilles de marca fabricades en l’India, van a qualsevol lloc en bici entre semana i el dissapte en el Ford Focus que els ha regalat el pare. Una concentracio d’uns pocs d’ells supera amplament qualsevol campeonat del món de polls.

Són tan ignorants que es fan pancatalanufos perque ho associen en ser d’esquerres. El poble els coneix i passa de manifestar-se en sa companyia, no siga que una mani a favor d’un món més just acabe convertint-se en una reivindicacio dels Païsus com sol ocorrer. La majoria presumix de sa catalanitat a pesar de que parla sempre en espanyol. Uns atres parlen el Valencià de sos pares pero insistixen en que és catala o fan una barreja de Valencià, catala i espanyol que posa els pels de punta… O amollen tot tipo de catalanades per a aparentar ser kults.

Els gorrins valencians colaboren estretament en el mon pancatalanufo i en ETA; de fet els faciliten soport llogistic als etarres per a que posen bombes en Valencia “per a llibertar els Païsus Imaginaris”, ya se sap. Lluixen simbols dels Païsus, Unio Sovietica, Euskadi i Palestina, conceptes com “higiene” o “neteja” són del tot desconeguts al seu vocabulari, li temen més al champu que Superman a la kriptonita, fan olor a porro, a tabac i a brut, ¡i porten una de runa i de merda damunt…! Lo millor és apartar-se d’ells, no siga que mos apeguen algo.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 20-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!