Sánchez: un president més tronat que el Quixot.

Espanya pareix un país embruixat. Cada president és pijor que l’anterior. És com si hi haguera una malaïció. Quan va arribar José Luis Rodríguez Zapatero pensava que no podia haver un president més inútil i més incompetent que ell. Pero al poc de temps Mariano Rajoy el va fer bo, en uns nivells de corrupció que deixen en res als pijors anys del felipisme. Quan creus que ya no es pot caure més baix arriba Pedro Sánchez, qui possiblement siga el pijor president de l’història recent d’Espanya (de moment). Pero com la classe política es degrada a la velocitat de la llum pronte arribarà un atre que valide al ninot.

Sánchez bàsicament és un Zapatero II. És dir, guerracivilisme i feminazisme. Ell i el seu vicepresident Pablo Iglesias em recorden a En Quixot i Sancho Panza, perque bàsicament es passen el dia combatent contra enemics imaginaris. D’una banda Francisco Franco, un dictador que es va morir fa 45 anys. D’una atra el fantasma del patriarcat que, al igual que la guerra contra el terror de George W. Bush, és un enemic sense rostre. Per cert, un patriarcat és per definició un sistema de govern dirigit per un patriarca. Si Espanya és un patriarcat haurem de concloure que el patriarca és Pedro Sánchez i el vicepatriarca Pablo Iglesias.

Perque clar, en 2020 és més senzill traure a Franco del Valle de los Caídos que demanar-li a Caixabank que torne els 23.000 millons d’euros de diners públics que hem pagat de les nostres bojaques per a sanejar Bankia. És més fàcil combatre “el virus del masclisme” que el Covid-19 (per això animaren a la població a acodir a la manifa del 8-M a pesar de ser una bomba biològica). És més fàcil abolir la prostitució o aprovar l’eutanàsia que traure a l’Estat de la bancarrota. En els pròxims anys vorem espanyols buscant menjar en els contenidors del fem mentres Sánchez i Iglesias continuen combatent contra jagants imaginaris.

Fins als collons del Quixot.

092 cervantes

Els collons se’m comencen a unflar ya en lo del quart centenari d’En Quixot de la Mancha. Sents la radio o veus la tele i tot és El Quixot cap amunt, El Quixot cap avall… Que no se m’entenga mal. Està clar que El Quixot és una obra lliteraria universal, en un potencial narratiu veritablement titanic. I està clar que és tot un orgull per a la Lliteratura en llengua espanyola i en general per a la gent que mos agrada llegir. I que Miguel de Cervantes és tot un deu de la lliteratura ningu ho discutix… Tot aço no vaig a ser yo qui ho descobrixca ara.

I està clar tambe que cal promocionar l’obra en l’any del seu centenari. Fins ahi tot be. Lo que me fot és que l’Estat Espanyol pareix que siga l’Estat Castellà puix mai promociona obres lliteraries en uns atres idiomes que no siguen l’espanyol. En el 500 aniversari de l’epic Tirant lo Blanch (fon en 1990) l’Estat Espanyol no el va promocionar ni el donà a coneixer al conjunt dels espanyols, ni els digue en cap moment que tambe es pot fer excelent lliteratura en unes atres llengües de l’Estat com ara el Valencià. I tal tracte discriminatori no em pareix just.

Encara que, ben pensat, quasi es preferible que siga aixina… Perque en cas de promocionar el Tirant de segur que dirien coses tan cientifiques com que Joanot Martorell era un autor catala naixcut en Gandia i que escrivia en catala, a pesar de que Joanot dixà firmat del seu propi puny: “Mas encara, de portoguesa en vulgar lengua valenciana perço de la nacio don yo so natural se puxa alegrar e molt auidar (…)” O siga que la cultura valenciana es debat entre ser presentada en el món com cultura catalana o simplement no ser presentada al món.

Tampoc el president d’Espanya, José  Luis Rodríguez Zapatero, se’n recorda de que fon precisament el propi Miguel de Cervantes al que tant idolatra el qui casualment en En Quixot de la Mancha va dir del Tirant que era “el millor llibre del món”. Tampoc se’n recorda la RAE ni els promotors del Premi Cervantes que fon precisament Miguel de Cervantes el qui enaltí la Llengua Valenciana (no la catalana), a la qual considerava una “graciosa llengua en la qual nomes la portuguesa pot competir en ser dolça i agradable”, etc.

Aixina és que, i molt al meu pesar, continuarém com estem. Continuarém en un estat en que nomes importa la candidatura de Madrit 2012 als Jocs Olimpics pero no la Copa America 2007 de Valencia, un estat a on nomes conta l’idioma de Cervantes pero no l’idioma de Martorell, un estat a on nomes conta El Quixot pero no el Tirant. I mentres que el Quixot s’enfronta als molins, els valencians continuarém enfrontant-mos en les rodes de moli del catalanoespanyolisme, en Paquito Camps, Josep Lluïs Carod-Rovira i, com no, l’amic ZP.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 7-3-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

A %d blogueros les gusta esto: