¿Per a quan un Miss Nacio Valenciana?

15 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

085 versus4

Pot ser que en Espanya els concursos de bellea no conten en cap de prestigi ni rellevancia social (en lo qual s’està desperdiciant una sucossisima oportunitat de negoci que aprofiten països com Veneçuela o Puerto Rico). De fet, a ben pocs els interessa el Miss Espanya; espectacul cada volta més devaluat pels constants escandals de corrupcio i favoritisme que espanten patrocinadors i espectadors per igual. El Miss Espanya està més trucat que una escopeta de fira; les concursants són horribles, van mal maquillades i pentinades, i no saben ni parlar, etc.

El Miss Espanya és un horror carent de tradicio i serietat, un concurs avorrit, llamentable, gens professional i de mal gust. Pero els certamens de misses són importants; fomenten l’image i el prestigi d’un estat, el “situen al mapa” puix el Miss Univers ix en tots els noticiers i el nom del païs que té algu entre les finalistes s’escolta per tot lo món. Aço fomenta el turisme (li vindria be a Valencia, que té molts visitants europeus pero pocs de Canada, Estats Units, Japo o Australia) i l’image de ser una nacio bella i no sols en dònes sino en general en tot.

Que un concurs de bellea fet d’una forma seria, responsable i professional constituix un negoci molt suculent i una excelent promocio internacional ho saben i molt be en Veneçuela, “el païs de les dones fermoses” com ya se li coneix en tot lo món. És per aço que potser caldria crear el Miss Nacio Valenciana al marge del cutre Miss Espanya. Les candidates no es presentarien per provincies sino per comarques, no participarien en el Miss Espanya, sino que la vencedora del concurs valencià representaria de forma directa a Valencia en el món.

Es tracta de construir una industria de la bellea com Veneçuela o Puerto Rico, dos autentiques superpotencies de la fermosura, que el païs siga una gran fabrica de regines del Miss Univers, Miss Món, Miss Internacional… Es recorreria a la cirugia i a assessors que li ensenyaren a les chiques idiomes, a parlar correctament en public, a pentinar-se i maquillar-se com cal, a lluir una elegancia i un caminar sensual, etc. En resum, que feren d’elles grans dives, regines de la bellea. Els empresaris de la construccio i el turisme podrien financiar molt be tot aço.

 

FONT: Critica Social. 15-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan el requisit llingüistic?

02 Feb 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

082 09102004
A proposit del requisit llingüistic molta gent especula sobre si no resulta exagerat que un titul de Valencià que en un moment donat puga dispensar l’administracio valga més punts que una tesis doctoral o la publicacio d’un llibre a l’ hora de fer unes oposicions. Per a mi el requisit llingüistic deu ser imprescindible. Els tituls que valida la Junta Qualificadora de Coneiximents del “valencià” (JQCV), són obviament de catala –lo qual em repugna profundissimament-, ara be si estos foren de Llengua Valenciana, els consideraria absolutament vitals.

Deu haver una discriminacio positiva cap a la Llengua Valenciana. La majoria d’immigrants (i lo que és pijor, de valencians) no es molesta en deprendre el Valencià perque no és imprescindible, perque no li pareix util, puix sap que en l’espanyol hi ha prou i de sobra per a viure i desenrollar-se laboralment. Estudiar Valenciano es una gilipollez, no vale para nada, si acaso inglés que es más útil. ¿Li sona? A mi sí. Cal deprendre de Suïssa i Belgica, a on dominar la llengua respectiva es convertix per a cadascuna de les comunitats etniques en algo vital.

Ningu imagina que un valencià, sense saber espanyol, puguera ser juge, professor o funcionari. Lo mateix deu ocorrer en la Llengua Valenciana. Saber Valencià deu ser obligatori de cara a aprovar unes oposicions i no sols meritori com és ara. No es tracta de que et donen uns punts extra per saber Valencià sino de que resulte del tot impossible ser funcionari sense saber Valencià (com de fet es impossible sense l’espanyol). I si algu pensa que aço és de nacionalisme excloent, dire que el requisit llingüistic s’aplica en la Galicia de Manuel Fraga.

Cal exigir el requisit llingüistic per a treballar en l’administracio i fer de la llengua algo util, que valga la pena, els coneiximents de Valencià deurien ser imprescindibles per a viure i treballar aci i no sols meritoris. El Valencià deu ser igual d’important que l’espanyol, puix les dos llengües són igual d’oficials. En el segle XV a Valencia el 75% del poble parlava Valencià i el 25% espanyol. En el segle XXI el 100% del poble parla espanyol i el 50% del poble parla Valencià. ¿Quant més ha de retrocedir la Llengua Valenciana per a que algu faça algo?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-2-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una Academia de la Llengua Valenciana?

31 Ene 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

081 mani27n

L’intent de soterrar el conflicte llingüistic en la creacio d’una Academia Valenciana de la Llengua (catalana, s’enten) (AVLL), que no és sino una delegacio de comissaris politics fruit dels acorts a tres bandes de José María Aznar, Jordi Pujol i Eduardo Zaplana, ha segut un espectacular fracas. L’Academia de Zaplana (AZ) és un ent que tan sols aporta crispacio, que carix de tota llegitimitat etica, moral i cientifica, que és la mera filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que ha oficialisat el catala en contra de la voluntat majoritaria del poble.

La AZ és un organisme viciat de naiximent i que es supera dia a dia en descredit. Cal derogar este cavall de Troya catalanufo i constituir una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV), en academics valencianistes que oficialisen les Normes d’El Puig i reconeguen l’independencia de la Llengua Valenciana. L’ent deuria naixer en 21 academics i a partir d’ahi que foren ells mateixos els qui democraticament –i sense ingerencies dels politics- votaren per a incorporar nous membres que cobrixquen les baixes que vagen causant-se poc a poc.

Gent qualificada i de pes intelectual ne tenim de sobra. Podrien formar part de la ALLV Josep Maria Guinot, Anfos Ramon, Chimo Lanuza, Toni Fontelles, Leopolt Penyarroja, Manolo Gimeno, Josep Esteve Rico Sogorb, Joan Batiste Sancho i Gea, Jesualt Masià, Joan Comes i Nacher, Laura Garcia, Miquel Castellano, Albert Quadrado, Antje Voss, Hans-Josef Niederehe, Josep Angeles Castello, Just Llorca, Ricart García Moya, Vicent Lluïs Simo Santonja, Joan Costa i Catala, Antoni Atienza, Josep Puchades, etc.

La constitucio de la ALLV deuria fer-se en molt de dialec, per a acostar a tots els sectors valencianistes en pro de l’unitat. A partir d’ahi caldria organisar un III Congres de la Llengua Valenciana, a on s’escenificara l’unio del valencianisme i es marcaren les directrius llingüistiques per als proxims anys. La ALLV –que hauria de ser ratificada en un referendum pel poble valencià- deuria conformar el punt de partida per a resucitar la carrera de Filologia Valenciana, descatalanisar totes les aules i recuperar la Llengua Valenciana, hui ferida de mort.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 31-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una societat de lliure mercat?

28 Ene 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

080 productes

Durant els anys de mandat sociata la majoria de servicis d’interes public perteneixien a l’Estat. Despres el govern pepero inicià una serie de pseudoprivatisacions teoricament per a crear una societat de lliure mercat pero otorgà les grans empreses als seus amics i companyers de pupitre sense ni tan sols molestar-se en promoure una competencia real. Per lo tant, passarem de monopolis publics a monopolis privats, i clar, per a que un monopoli privat no abuse de la seua posicio i esprena als clients, l’Estat ha de llimitar les seues tarifes, és clar.

Aixina és que els peperos feren una barreja de privatisacions a la britanica i intervencionisme a la sovietica. Total, un empastre made in Spain. Uns pocs eixemples de monopolis: hui en Valencia si vols internet per cable sols tens una empresa per a triar (Ono). Si vols suministre electric sols tens una empresa per a triar (Iberdrola). Si vols telefonar des d’una cabina sols tens una empresa per a triar (Telefonica). En la Republica Dominicana pots triar en quina companyia vols telefonar des d’una cabina simplement usant una targeta habilitada per a l’us.

I la tendencia de fusionar companyies i construir monopolis no sols no aminora, sino que cobra força. Com ara Via Digital i Canal Satélite que firmaren l’acort de fusionar abdos plataformes per a crear Digital +, que, despres de la desaparicio de Quiero TV, resta com unica empresa del sector. De tant en tant ixen globos sonda sobre la fusio de macroconglomerats energetics, com el que volien dur a terme a Iberdrola i Endesa, o Endesa, Gas Natural i Aguas de Barcelona. Superempreses que anirien en detriment de la competencia, dels clients, etc.

No em pareix mal que grans empreses es fusionen entre sí, de cara a poder competir internacionalment en un món cada volta mes globalisat. Resulta ser natural i comprensible. Ara be, correspon als poders publics velar per a que hi haja una verdadera societat de lliure mercat, promoure una competencia real a on els usuaris, els clients, puguen triar entre distintes ofertes. Tot lo que no siga aixo no beneficiarà a l’economia nacional ni a la productivitat, puix comportarà que tot un païs siga rehe d’un monopoli privat o d’un oligopoli en el millor cas.

 

FONT: Critica Social. 28-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una politica fiscal inteligent?

20 Ene 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

079 comunisme

A l’hora d’establir una politica fiscal hi ha dos models: el socialdemocrata, propi dels estats escandinaus –en Suecia al capdavant- que consistix en pagar un elevat numero d’imposts a canvi d’un alt grau de benestar pero que resta atractiu a un païs a l’hora de captar inversions estrangeres, i el lliberaldemocrata, en el que es paga menys imposts; aixo dinamisa l’economia, crea puestos de treball i estimula als empresaris a invertir, en la desventaja de que cal tindre molta cura a l’hora de gastar puix cal mantindre estable la contabilitat, és clar.

Est és el model que usa l’Estat de Utah per a competir en California i Nova York, els més rics d’Estats Units. Este sistema ha permes que en pocs anys Irlanda quasi haja doblat el seu PIB, en un creiximent anual quatre voltes superior al d’Espanya i huit voltes superior al de la UE. L’exit s’ha basat en una pressio fiscal baixa, una educacio elitista en la que nomes va a l’Universitat qui de veritat té bones notes i l’aposta per la diversificacio front a la mà d’obra barata del Tercer Món. La politica fiscal d’Irlanda i Utah es la que mos cal aci.

D’una atra banda des d’Espanya s’espolia a Valencia, els nostres imposts servixen per a fer infraestructures en uns atres llocs, alentint el nostre creiximent economic i comercial o per a balafiar-los ostentant en unes atres regions quan aci patim carencies en Sanitat, seguritat o Educacio. I lo pijor és que se mos mentix dient que és per a ajudar a les autonomies pobres, pero la realitat és que qui repartix –Madrit- es queda sempre en la millor part del patiç. Som els primers en aportar diners i els ultims en rebre. Cal detindre l’espoli i que dixen d’espremer-mos.

En Valencia cal un regim fiscal inspirat en la foralitat navarresa ab una administracio tributaria propia que no depenga de Madrit i a on el 100% dels diners dels nostres imposts es queden dins del païs, com es preten en el Quebec. Si els diners són nostres deuen permaneixer i reinventir-se tots ells dins de les nostres fronteres. Cap euro deu escapar al restant de l’Estat. Pagarém la part proporcional en concepte de competencies estatals comunes, com per eixemple la defensa, en la condicio de que es reinvertixquen proporcionalment eixos diners aci.

 

FONT: Critica Social. 20-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una politica urbanistica i de vivenda eficaç?

13 Ene 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

078 construccio

Hi ha una conspiracio mafiosa entre els politics i els constructors per a lucrar-se abdos a base d’atracar als jovens que van a comprar-se una vivenda. L’especulacio urbanistica es pot acabar (si se vol) basicament a través de lliberalisar el sol (per a que no especulen en ell els Ajuntaments), construir més VPO, oferir seguritat juridica als propietaris de pisos buits per a que no tinguen por de llogar-los i castigar molt severament a tots els chupopters que, llegalment o no, cobren tot tipo de comissions que encarixen un pis. Pot fer-se pero no es vol.

1) Tenint en conte que el 50% del preu de la vivenda correspon al sol, aposte per una lliberalisacio del mateix. Tot el sol del païs deu ser urbanisable (a excepcio dels terrenys que estiguen protegits per interes nacional o ecologic) per a que aixina els principals especuladors, que són els Ajuntaments, paren de furtar ya d’una volta.

2) Construir més VPO, en numero important i no simbolic.

3) Aplastar als vampirs que cobren comissions de les vivendes (un quilo per a l’alcalde, un atre quilet per a Colege d’Arquitectes…) i que no fan sino encarir el preu.

4) Per a aumentar el mercat del lloguer, cal oferir seguritat juridica als arrendadors en Jujats del Lloguer que els garantisen l’expulsio immediata de l’arrendat que no pague la mensualitat o que espentole el pis.

5) Les vivendes buides poden rehabilitar-se i convertir-les en noves VPO.

6) Les vivendes noves deuen contar en places de garage, panells solars i habilitament per a discapacitats.

7) Cal un desglossament dels materials usats i un control exhaustiu de la calitat dels mateixos per a evitar que es venga com a insonorisat un pis que no ho és.

8) En una lliberalisacio del sol, pot planificar-se en 20 anys de bestreta l’urbanisme d’una ciutat, ara creix en el caos.

9) Al concedir llicencies, deu fer-se per un sistema mixt entre la subasta pura d’abans (poc social) i el concurs de hui (amanyat).

10) El creiximent de les ciutats deu ser preferentment vertical i no horisontal per a conservar l’horta.

11) Deu fomentar-se l’aparcament public i una bona xarcia de transports que comunique les arees metropolitanes.

12) Cal crear moltes ciutats miges per a que no s’aglomere la poblacio en les grans urbs.

FONT: Critica Social. 13-1-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

10 raons per a votar NO a la Constitucio Eurocatalanufa.

28 Dic 2004 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

076 voto

1) Si eres valencià vota NO. Perque la Constitucio Europea no admet el Valencià com a idioma de treball. I en acabant de que els nacionalistes catalans junt en els sociates hagen humiliat l’Idioma Valencià, sols cal votar no.

2) Si eres espanyol vota NO. Perque la Constitucio Europea resta influencia a Espanya. En el Tractat de Niza, l’Estat contava en prou més poder, per lo que podia defendre millor els seus interessos. Ara, no hi ha res d’aixo.

3) Si eres europeiste vota NO. Perque la Constitucio Europea otorga un poder excessiu a Alemanya i a França. Es tracta de participar tots no de que quan dos estats donen les ordes als demes mos toque obeir-les sense més…

4) Si eres nacionaliste vota NO. Perque la Constitucio Europea no reconeix l’existencia de les nacions sense estat (com Valencia) ni la plurinacionalitat dels estats europeus. Enaltix als estats pero a les nacions i pobles no.

5) Si eres cristia vota NO. Perque la Constitucio Europea és anticristiana i nega les arraïls cristianes d’Europa. No reconeix –ni tan sols simbolicament- els vinculs entre Europa i el cristianisme ni fa una mencio expressa a Deu.

6) Si eres democrata vota NO. Perque la Constitucio Europea proclama un sistema caciquil i dictatorial a on els ciutadans no poden elegir al president de tots els europeus. Es consolidarà una dictadura. No mereix un atre nom.

7) Si eres de dretes vota NO. Perque la Constitucio Europea consagra un Parlament d’opereta, una institucio de parasits sense cap poder real, una elit de burrocrates que chuplen del nostres imposts i no aprofiten per a res.

8) Si eres d’esquerres vota NO. Perque la Constitucio Europea se centra en el repartiment del poder, dixa en un segon pla als ciutadans pero otorga la preeminencia de la construccio europea als interessos economics, etc.

9) Si eres inteligent vota NO. Perque la Constitucio Europea és un insult a l’inteligencia ya que votarém una Carta Magna que els politics ni s’han esforçat en donar-la a coneixer llevat d’en programes de la televisio fem.

10) Si eres inconformiste vota NO. Perque la Constitucio Europea és insuficient ademes d’un empastre. Si ara els ciutadans la tombem els politics s’esforçaran en oferir-nos una atra Constitucio molt millor, una com nos cal.

 

FONT: Llengua Valenciana Si. 28-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¡Brinde en cava valencià pel boicot a Catalunya!

22 Dic 2004 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

075 cava

El boicot al cava catala ha sortit efecte. L’ultracatalanufo cap de ERC Josep Lluïs Carod-Rovira es permete boicotejar la candidatura de Madrit als Jocs Olimpics de 2012 i la Llengua Valenciana. I en aixo sols ha conseguit que madrilenys i valencians hagen segut els més actius a l’hora de contraatacar boicotejant el cava catala, que ya acumula perdues multimillonaries i que ha dut a Carod-Rovira a disculpar-se. I és que des de sempre als catalans han tingut el punt debil en la cartera. Ahi és a on els fa mal… La pela és la pela.

Pero el boicot no deu llimitar-se nomes al cava. ¡Res de comprar en Caprabo, tots a Mercadona i Consum! Res de posar els estalvis en Caixa Catalunya, La Caixa o el Banc Sabadell Atlantic tenint entitats com Bancaixa, Caixa d’Aforros del Mediterraneu, Ruralcaixa… Estos Nadals, en lloc de comprar productes catalans mirem be el lloc de procedencia i comprem vins i cava d’Utiel-Requena, torrons de Xixona, calcer d’Elig, joguets d’Ibi, roba feta en Valencia, llibres en Normes d’El Puig… I si vols fer un bon regal estos Nadals, ceramica de Lladro.

Pero ficats a boicotejar… ¿Qué tal l’Expo de Saragossa 2008? Una exposicio sobre l’aigua que es cimenta en l’egoisme i l’insolidaritat que humilla els sentiments dels valencians ben val que cap valencià vaja a visitar-la. I l’Academia de Zaplana prepara com a regal enverinat de Nadal la denominacio “valencià-catala” per a l’idioma que parlem pels valencians. Responsable d’este monstruo catalanufo i desvalencianisador és Paquito Camps, president de la Generalitat Catalano-Valenciana. Tambe ells es mereixen un boicot. Pero en forma de vots.

 

FONT: Critica Social. 22-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades (2).

21 Dic 2004 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

074 mani27n1

Per a fer-mos riure a carcallada neta no hi ha res millor que llegir els arguments cientifics dels catalanufos. Són tan hilarants i surrealistes que pareixen firmats pel propi puny i lletra de Groucho Marx. Ni El club de la comedia ni Humor s’escriu en h ni No et rigues que és pijor ni Caiga qui caiga… Qui vullga trencar-se el pit de tant de riure, li recomane llegir -en els forums d’internet que debaten el conflicte llingüistic- les bestiees que diuen els catalanofascistes a modo de “proves cientifiques i irrefutables”. Com aperitiu, ahi teniu tres perles.

1) Un dels arguments habituals que llegim en el Forum d’El Palleter per part dels catalanoignorants és que en Valencia es parla el catala perque durant la Reconquista vingueren repobladors de Catalunya. ¿I vingueren montats en una maquina del temps o que? A cavall segur que no, perque que yo sapia en l’any 1238 –any de la conquista del Regne de Valencia- Catalunya no existia. Aixina és que ya m’imagine a tots eixos colons catalans a bordo de OVNIS i plats volants aterrant en el Regne de Valencia de 1238. Que kults són…

2) Els catalanofascistes diuen que el rei Jaume I el Conquistador va dur a Valencia la marfega, és dir, la bandera de Catalunya. Aixo és com dir que el rei Jaume I portà la bandera de l’Unio Europea (UE), quan en 1238 ni existia Catalunya ni la UE, ni tampoc les seues respectives banderes. Quan els comentes que en 1238 la bandera d’Arago tenía dos barres i no quatre, et responen que era la quatribarrada “pero reduida a dos barres per falta d’espai”(!!!) Aço és com dir que a la bandera de França li llevem el roig perque ocupa molt d’espai.

3) Els catalanufos afirmen que la Real Senyera és la bandera de Valencia capital i no la de tota la nacio… Curios, si tenim en conte que el Cap i Casal té un escut i no una bandera. Ells argumenten que la marfega era originariament la bandera de Barcelona i que eixa, que per la seua propia regla de tres deuria representar tan sols a Barcelona i no a tota Catalunya, és la bandera que millor representa a Valencia. I no expliquen tampoc com pot ser compatible que dos països distints (Catalunya i Valencia) tinguen una mateixa bandera en lloc de dos.

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 21-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Antologia de la burrera, l’analfabetisme i unes atres catalanoanimalades.

21 Dic 2004 3 comentarios

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

balears

Lo del forums d’internet (valencianistes i catalanufos) no té nom. És impressionant. Alli venen en pla kult molts catalanufos que per a justificar una imaginaria unitat llingüistica i nacional entre valencians i catalans mos aporten arguments cientifics dignes de ser immortalisats en una antologia de l’analfabetisme. Aixina és que d’ara en avant, si Deu vol –i l’editor tambe- publicare periodicament les millors barbaritats. ¡Anim, a vore qui de tots els catalanufos amolla l’animalada més gran, que a final d’any li regalarém les orelles de burro d’or!

1) És evident que el “Principat de Catalunya” no ha existit mai de la vida. A la pregunta de cóm podia Catalunya ser un principat sense haver tingut cap princip mai, un catalanofasciste va respondre en el Forum d’El Palleter que “principat” venia de “principal”, és dir que el comtat de Barcelona era el comtat principal (aço és, el més destacat) de tots els comtats precatalans i que aixo li convertia en “Principat”. Aço és com dir que Alcala de Chivert és un poble “real” (és dir, no és fictici) i que per tant al ser “real” aixo el convertix en Regne.

2) Els catalanofascistes argumenten: “Totes les universitats del món diuen que el Valencià i el catala són la mateixa llengua”. I quan els demanes els documents a on totes les universitats afirmen tal cosa, la merda els cau pel camal perque tals proves no existixen ni existiran. Una universitat és per definicio un forum obert de debat a on un professor pot defendre blanc i un atre negre. Si les universitats apostaren per una sola teoria i no acceptaren la discussio i el debat, dixarien de ser universitats per convertir-se en dictadures intelectuals, és clar.

3) La penya Bon Rollo i el panflet Vilaweb s’han tret de la chistera una lliga de futbol imaginaria: la dels Països Catalans. Aci es computen els resultats dels clubs valencians, balears i catalans quan s’enfronten entre sí en la Lliga Espanyola. Aixina en la temporada 2002-2003 “el Valencia guanyà la lliga dels Païsus i l’aficio valencianista es llançà al carrer per a celebrar-lo” (!!!) mentres que en la 2003-2004 el Barça quedà campeo de la lliga dels Païsus (a pesar del doblet conquistat pel Valencia en la vida real). Qui no es consola és perque no vol.

¿Continuarà…?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 21-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes