¿Per a quan una barrera electoral del 0%?

13 May 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

105 llengua

El nostre Parlament (les Corts Valencianes) no és gens plural. Mentres que en les assamblees llegislatives d’unes atres autonomies hi ha fins a set o huit partits en representacio, aci tan sols hi ha tres. I al pas que anem, en una Entesa que recula cada volta més i uns partits nacionalistes que no despunten, no deuriem estranyar-mos si un dia d’estos tenim parlament bicolor. Els partits majoritaris ansien un sistema “a l’estadounidenca” (vote democrata-vote republica) a on tan sols pugam triar o blanc o negre, sense lloc per al gris, el vert o el blau.

A tot aço contribuix l’injusta barrera electoral del 5% (recordem que en la majoria d’autonomies el llimit és del 3%). En frenetica insistencia el BNC reclama rebaixar la barrera al 3% alegant motius democratics. És este un argument fariseu que unicament perseguix el fi egoiste d’irrompre en les Corts. La filial valenciana de CIU vol conseguir per mig d’una reforma lo que no pot a base de vots: que el poble premie el seu catalanofascisme. El BNC nomes vol entrar i punt. Puix si realment buscara una autentica democracia propugnaria una barrera del 0%.

La barrera deuria ser del 0%, és dir, que no existira cap barrera… Es tracta simplement de que cadascu vote a qui vullga i despres passem a procedir a un repartiment proporcional dels escanys. ¿Que per eixemple una formacio com Els Verts decidix presentar-se un any en solitari, els voten 30.000 valencians i els correspon un diputat? Puix un diputat. Aixo sí és una autentica democracia. Si s’eliminaren estos obstaculs caciquils, tots els ciutadans mos beneficiariem: hi hauria molt més a on triar. PP i PSPC sols volen perpetuar-se en el poder i res més.

Hi ha qui objecta que aixina entrarien en les Corts partits radicals i d’ultradreta. Potser. Pero ells tenen tant de dret de presentar-se com els demes. Ademes, la barrera del 5% no és cap panacea per a detindre’ls com s’ha vist en tota Europa. Uns atres diuen que el multipartidisme que produiria impediria acorts de govern estables, pero yo pense que s’acabaria més be en rodells de majories absolutes i caldria buscar el consens. En el fondo són excuses de mal pagador dels grups majoritaris per a no perdre l’oligopoli del poder. Barreres a la democracia ¡zero!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 13-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan una pagina-web de lliteratura en valencià?

11 May 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, ,

104 ausias9

No cap dubte de que el panorama editorial en Normes d’El Puig és ben depriment. La falta d’ajudes oficials, la pessima distribucio, la falta d’editorials potents i sobretot la persecucio politica de PP i PSPC han fet que hui publicar un llibre siga quasi impossible. Per aço que potser caldria crear una serie de webs que fomentaren la lliteratura en Llengua Valenciana. En est aspecte, fa una llabor impagable www.llenguavalencianasi.com pero no dixa de ser un portal generalista de tematica diversa i la lliteratura mereix un lloc propi al marge de tot.

Lo primer sería crear una pagina-web –una revista electronica- a on es pugueren publicar texts de tot tipo. Molt bones en este sentit son www.elcuento.com o www.ficticia.com , de les quals podriem prendre eixemple. Un disseny atractiu resulta imprescindible i uns bons continguts tambe. En este cas considere que una web d’esta classe deuria donar cabuda tant a autors consagrats (Josep Esteve Rico, Xavier Casp…) com a novells, i que no deuria llimitar-se tan sols als contes i relats; deuriem poder llegir tambe novela, poesia, teatre, ensaig, etc.

Lo segon sería crear una revista-e que tocara el tema de la lliteratura en reportages, articuls, entrevistes, etc. D’esta classe tenim en format de paper el Lletraferit i Revers, encara que lo ideal sería una revista en la xarcia. Hi ha casos de publicacions de solera i en un alt rigor intelectual. A falta d’eixemples en la nostra dolça llengua, de nou em referire a l’espanyol. Destaque en este cas www.letralia.com , una web veneçolana dedicada a la lliteratura hispana. En esta web tambe es publiquen relats i ensajos, pero predomina l’informacio aci.

El tercer pas sería construir una editorial electronica en internet que publicaria llibres en Normes d’El Puig. En els ultims anys ha proliferat este tipo d’editors a la malla maxima mundial i encara que el format no és del tot comodo per a llegir, a mida que passe el temps i es desenrrolle la tecnologia, els llibres-e tindran gran futur. El cas de www.virtualibro.com és un atre eixemple de com es podrien fer les coses. Nomes en proyectes com estos garantisarem la supervivencia de les Normes d’El Puig en estos temps foscs que s’acosten al païs.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 11-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Josep Maria Guinot, filolec, erudit i patriota (1907-2005).

05 May 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

103 guinot1

Els ultims temps són tragics per al valencianisme. Fa poc ha faltat Josep Maria Guinot i Galan, un erudit al servici de la Llengua Valenciana. Doctor en Teologia i en Filologia Romanica, Catedratic de Religio i Llati, docent, traductor, escritor, articuliste… Home de vasta cultura, Guinot parlava espanyol, Valencià, catala, llati, grec, angles, alema… El guardonaren en el segon Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1999.

Fon el fundador i el president de la valencianista Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello, i autor d’una serie d’obres imprescindibles per a la codificacio de la llengua com Fonetica de la Llengua valenciana , Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana , La llengua Valenciana, hui, Valencia i catala comparats, etc. Academic de la RACV, fon un artifexs de la creacio del bisbat Sogorp-Castello, en les comarques del Nort.

A lo llarc de sa vida compaginà les seues dos grans passions: el sacerdoci i la docencia. Des de ben menut es va interessar per la Llengua Valenciana –a pesar de la prohibicio expressa del seu yayo de no parlar-la-. De fet, ya escrivia en Llengua Valenciana molt abans fins i tot de firmar-se les Normes del 32. Orfe de pare, salvà la vida de milacre en la Guerra Civil –per la persecucio religiosa de l’epoca- i sempre lluità contra la pena de mort.

Sempre he dit que els millors valencianistes són els naixcuts en les comarques del Nort i del Sur, precisament per la dificultat afegida de ser-ho en estos territoris, més afectats pel provincianisme. I Josep Maria Guinot fon un patriota de cap a peus, un home de conviccions i d’una fe profunda. Fe en Deu, en la Llengua Valenciana i en la seua patria. La fe que precisament li falta al poble valencià per a tornar a ser la gran nacio que una volta fon.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 5-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Joan Costa, u dels nostres (1935-2005).

04 May 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

102 JoanCosta

Un accident de transit ha segat la vida de Joan Costa. Filosof, teolec, sacerdot, docent, escritor, articuliste… El jesuita fon un d’eixos religiosos que, a diferencia de la jerarquia catolica valenciana, s’han compromes per la llengua. Fon president de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) –hi havia uns atres que ho mereixien més- i encara que tingue llums i ombres fon un home que servi al païs.

La seua obra és una de les mes interessants dels ultims temps. Destaca les seues recopilacions d’articuls de prensa com Desperta ferro i El ferro que desperta, les quals deurien ser d’obligada llectura en les aules, aixina com tambe les seues edicions i traduccions de classics com Jaume Roig, Isabel de Villena, Arnau de Vilanova o Sant Pere Pasqual, lo qual denota que Joan Costa fon un humaniste, un home de lletres, un enamorat del Segle d’Or.

La seua llavor es va vore tacada al final de sa vida, al ser un dels promotors de l’introduccio dels accents en les Normes d’ El Puig, una jugarreta que no poca gent li ha perdonat. Yo crec que s’equivocà pero de bona fe. Pense que ficà els accents per a vore si a canvi l’Academia de Zaplana valencianisava el seu catala. Pero no es pot fer tractes en el dimoni, puix al final sempre t’enganya. I aixo és algo que deuria saber un religios com ell.

No vaig a ser yo qui disculpe a Costa pels seus erros ni molt menys. Joan Costa és el responsable ultim de l’actual descredit de la RACV i de que els valencianisme es trobe fragmentat a partir de la decisio de Costa de cedir als interessos espuris d’Angel Calpe i L’Oronella. Pero sería injust tindre en conte unicamente sa etapa més fosca ya que si fem una valoracio global d’ell admetrem que Joan era u dels nostres. Descanse en pau.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 4-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Xavier Casp, el poeta (1915-2004).

02 May 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , ,

101 casp

La mort del poeta Xavier Casp ha devingut en una de les més tragiques perdues per a la cultura del nostre païs. Natural de Carlet, Casp ha segut un dels poetes valencians més destacats del segle XX i juntament en l’erudit Miquel Adlert, l’estandart del valencianisme cultural en la segona mitat de la centuria. La seua obra ha segut traduida a diversos idiomes i rebe el primer Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en 1994.

L’incomparable dolçor i musicalitat dels seus versos, l’amor que profesa cap a Deu, la patria i la seua esposa i el sentiment de les seues paraules fan de Casp un dels poetes valencians mes grans. Obres com D’amar-te, amor, Goig, ¿A on vaig Senyor? o Els 7 d’Octubre, i… són historia viva de la poesia nacional. I és que no és per casualitat que els nostres germans del Nort el tilden de “poeta catala”. Si no fora excels, no el voldrien fer seu.

Xavier Casp ha defes la Llengua Valenciana inclus baix el franquisme. Durant molts anys fon deca de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) i encara que podria haver-se conreat més fama d’haver escrit en catala o en espanyol, ell preferi escriure en la seua amada Llengua Valenciana. I encara que va cometre d’erros i equivocs, de dubtes i titubejos, resultaria injust negar que Casp fon un patriota que donà la vida pel seu païs.

En l’hivern de sa vida presidi l’Academia de Zaplana (AZ). L’acusaren de traïdor, de venut al catalanisme. Yo pense que Casp pecà d’ingenuitat, que si es clavà en aquell merder fon per tractar de salvar alguna cosa -per poc que fora-, per a l’Idioma Valencià. Al cap d’un temps dimiti, gest que l’ honra. Tingue ombres pero em quede en les llums d’un home que tant si volia com si no volia, era valencià. I sí que volia ser valencià. I tant.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 2-5-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

25 d’Abril: l’enemic no és Catalunya.

28 Abr 2005 1 comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , ,

100 homenage

El 25 d’Abril es commemora la derrota en la Batalla d’Almansa i es reivindiquen les llibertats nacionals… És un dia significat per als valencians. Tots sabem lo que va ocorrer, la guerra, l’abolicio dels Furs, la repressio politica, la persecucio de la Llengua Valenciana… Pero hui és absurt culpabilisar de la desfeta a este o aquell puix, com és evident, ningu és responsable dels actes dels seus antepassats. Ya fa moltissim de temps de tot allo.

El problema radica en que, com en 1707, Espanya continúa humillant al poble valencià en 2005. ¿Eixemples? El president del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, a favor d’incloure a Valencia en la Comunitat Nacional Catalana. Un nou canal panca –Info TV– ya emet la seua propaganda en el païs. El Canal Eurorregio sera una realitat als proxims anys. La policia nacional dete a un chic per parlar en Valencià. I la cosa no acaba aci.

La Biblioteca Nacional –d’Espanya- cataloga els llibres escrits en Valencià com a lliteratura en catala. La Real Academia Espanyola (RAE) publica un diccionari a on diu que el Valencià és un dialecte del catala (abans deya que era una llengua) i el seu director, Victor García de la Concha, mos ho restrega per la cara. Els politics valencians –per orde de Zapatero i de Mariano Rajoy– promouen la paulatina catalanisacio del païs.

PP i PSOE –partits espanyols- d’acort en fer oficial el catala en l’Estatut. Els aragonesos, als quals paguem les seues pensions, es manifesten contra el transvas de l’Ebre. I ara els manchecs es neguen tambe a fer un transvas del Tajo. Les Escoles Oficials d’Idiomes acorden que el Valencià no existix. ZP es nega a acceptar el Valencià en el seu memorandum de les llengües. Derogacio del PHN i marginacio pel que fa a infraestructures, etc.

Tots els eixemples que he citat ades –absolutament tots- són humillacions que provenen… ¿De Catalunya? ¡No! ¡D’Espanya! No sigam ingenus… els nacionalistes catalans no podrien fer-mos cap mal si Madrit no vullguera que mos el feren. Són els partits espanyols (PP i PSOE) els disposts a regalar a Valencia als catalans. La traïcio, el perill, l’amenaça, l’ultrage… mos arriben d’Espanya. El mal ve d’Almansa. Hui, igual que en 1707.

No, l’enemic no és Catalunya. L’enemic és Espanya, perque és la que permet que el catalanofascisme s’estiga menjant a Valencia. Hui en dia el catalanisme no prove de Barcelona, sino de Madrit. Al cap i a la fi, els que tracten a Valencia com si fora una prostituta que es ven al millor postor són els partits estatals (PP i PSOE). ¿Val la pena oferir noves glories a un estat (Espanya) que mos diu als valencians que som catalans del Sur?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 28-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan un referendum per la Llengua Valenciana?

26 Abr 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

099 llengua1

A mida que s’acosta la cita de les eleccions autonomiques de 2007 es fan cabales sobre resultats, pactes, etc. És molt provable que Coalicio Valenciana (CV) entre en les Corts i siga un partit frontiça. El president de CV, Joan García Sentandreu, ya ha dit més d’una volta que, en cas de tindre la clau de la governabilitat, donarà el seu recolzament al PP, pero que aixo no li eixiria gratis al president de la Generalitat Paco Camps, puix el pacte passaria necessariament per eliminar el catala i fer oficial la Llengua Valenciana. Per cert, ya aniria sent hora.

No es pot tornar a caure en l’erro de 1995. El president d’Unio Valenciana (UV), Vicent González Lizondo, va tindre l’oportunitat d’erradicar el catala i no li donà la gana. Preferi cobrar i callar, traïcionar als votants. És imprescindible fer-se en el control de la Conselleria de Cultura i Educacio, dels mijos de comunicacio i de les Universitats. Aixina com tambe ho és derogar l’Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), i crear una Academia de la Llengua Valenciana (ALLV) i descatalanisar i valencianisar l’escola, l’administracio, els mijos, etc.

I cal reformar l’Estatut per a que dixe assentat i sense dubtes que el Valencià és un idioma independent i distint del catala. Ara be, res tot lo anterior valdra per a res si no es fa un referendum (o consulta popular en el seu cas) a on el poble ratifique tot aço. Puix sense referendum el dia que el PP torne a governar en majoria absoluta o governe un tripartit d’esquerres, ho desfaran tot i el cancer catala tornarà. No calen solucions per a quatre anys sino solucions per a sempre. I un referendum ho és. Cap govern futur s’atreviria a llegislar contra ell.

Cal utilisar els mijos de comunicacio per a calfar l’ambient de cara a votar dos referendums:

1) “¿Accepta voste que en l’Estatut Valencià figure que el Valencià és una llengua independent i distinta de la catalana i de qualsevol atra, que funciona en les Normes d’El Puig i que l’ent regulador és la ALLV?”

2) “¿Desija voste que el nacionalisme catala desistixca del seu intent d’incloure a Valencia en el seu proyecte de països catalans i que dixe en pau al poble valencià d’una volta per totes i per a sempre?”.

A vore el poble qué és lo que mos diu.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

¿Per a quan la devolucio del patrimoni cultural valencià?

26 Abr 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , , , ,

098 DamaElche

Una nacio a la que han despullat de sa cultura és com una dòna que ha segut violada. I Valencia és una nacio nua, puix mos han despullat del gros del nostre patrimoni historic, artistic, archivistic, religios i cultural que de fet es troba fòra de les nostres fronteres. És per aixo que reivindique el retorn de tot el patrimoni cultural valencià (obres d’art, documents, etc.). Igual que en Escocia es practica des de fa anys una devolucio de tipo politic (es cedix autogovern i sobirania de Londres a Edimburc) cal una devolucio cultural de l’Estat al nostre païs.

El cas més celebre és possiblement els dels Papers de Salamanca. En la Guerra Civil les tropes franquistes varen confiscar tot tipo de documents privats (correspondencia, archius militars, secrets masonics…) que varen ser confiscats als seus llegitims propietaris per “just dret de conquista”. Per aixo, caldria que tots eixos papers foren tornats a terres valencianes i que en esta ocasio, passaren a estar custodiats per la Generalitat. L’unitat de l’Archiu de Salamanca no es trenca en tant que poden quedar-se en copies de tots els originals que remeten aci.

Un atre cas paregut és el de l’Archiu de la Corona d’Arago, en Barcelona, que conta en lligalls valencians que deurien ser retornats a l’Archiu del Regne de Valencia, especialment el Llibre de Repartiments. Aci el perill és encara major precisament per la tradicio manipuladora del catalanofascisme, que està usant estos lligalls per a reescriure l’historia. Qué dir dels objectes religiosos i lliturgics valencians en mans d’esglesies catalanes. O de l’emblematica Dama d’Elig, que els saquejadors espanyols mos furtaren i que cal retornar a Elig.

Tambe les obres d’artistes valencians que tenen seqüetrades en El Museu d’El Prado i uns atres museus de l’Estat deurien retornar a pinacoteques valencianes. Per no parlar del Museu Sorolla o cases-museu d’escritors valencians que estan instalades en la Meseta. I podriem afegir els llibres de la Biblioteca Nacional… Etc., etc., etc. No entenc per qué collons deu estar tot el patrimoni cultural d’Espanya en Madrit… ¿Pero no diuen des de Madrit que els valencians tambe som espanyols? Llavors, si no som cap estat estranger, ¡lo nostre que torne a casa!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 26-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Colonia Autonoma Valenciana.

21 Abr 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , , ,

097 NV

A proposit de que en estos dies es parla de reformar l’Estatut i tots els grups socials i politics aprofiten per a fer-ne propostes, no vullc ser yo menys que ningu. La meua proposta és que es canvie la denominacio oficial del territori, la qual passaria de Comunitat Autonoma Valenciana a Colonia Autonoma Valenciana, un nom molt més adequat a la realitat social i politica del poble valencià, un nom que faria honor a lo que realment som.

I arguments a favor no em falten. Primer, el president del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente es permitix el lux de manifestar-se a favor de la Comunitat Nacional Catalana en la propia Valencia. Algo tan sols comparable a que el rei de Marroc Mohamed VI reclamara en la propia Ceuta l’anexio de Ceuta, Melilla i les Canaries a mans del seu païs. Pero no passa res, els valencians aguantem… ¡Que lo d’engolir se mos dona be!

En acabant mos desdejunem en que un canal catalanufo (Info TV) emetrà en Valencia. Més tart, mos pregunten des de la Generalitat Catalana que si volem el Canal Eurorregio -la Televisio dels Països Catalans-, i encara que Paquito Camps ha dit que no, estic convençut de que en quant governe el PSPV els valencians pagarém en els nostres imposts una televisio que en el mapa de l’orage inclou a Valencia dins de Catalunya. No passa res.

El PP, PSPV i EU volen incloure l’Academia Valenciana de la Llengua Catalana (AVLLC) en l’Estatut, lo qual significarà la mort oficial i estatutaria de la Llengua Valenciana i que els valencians parlem catala. I per a acabar, Eliseu Climent i els seus subvencionats nois provinents de Tarragona, mos visitaran com cada 25 d’Abril. ¿I a tot aço qué contesta el poble valencià? «Si, buana». Lo dit: ¡¡¡volem Colonia Autonoma Valenciana ya!!!

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 21-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Joan Pau II, Papa valencianiste (1920-2005).

19 Abr 2005 Deja un comentario

de J.Ferrer en Valencia Etiquetas:, , , ,

096 foto11

Tots els valencians –sigam catolics o no- deuriem estar agraïts a Joan Pau II, Papa de l’Esglesia Catolica i Cap d’Estat del Vatica. Perque este Papa, sense ser valencià, sempre ha estat del costat del nostre poble. El Sum Pontifex visità Valencia en 1982. Centenars de mils de valencians en Senyeres acodiren a la cita. En aquella visita, el Papa fins i tot va pronunciar unes paraules en Valencià. Fon en un Valencià macarronic, és cert…

Pero en tot cas, és més de lo que han fet mai alguns presidents de la Generalitat, com Eduardo Zaplana o José Luis Olivas. El Papa inclus aprofità per a alabar la «fermosa Llengua Valenciana». Atencio, puix no digue catalana sino Valenciana. Com tampoc digue Valenciana com a sinonim de catalana puix dificilment es pot tildar de fermosa a una llengua com la catalana, que si destaca és per ser basta, grossera i malsonant a l’oït.

Joan Pau II tambe visità Alzira, assolada aquell any per la Pantanada de Tous, solidarisant-se aixina en el dolor d’uns damnificats –els de la Ribera- abandonats a la seua sort pel govern sociata. I és que Karol Wojtyla fon un home que sempre ha dut a Valencia en el cor, com demostra que haja beatificat a centenars de valencians o que el primer Institut Pontifici Joan Pau II instalat fòra de l’Estat Vatica es trobe precisament en el nostre païs.

El seu ultim regal fon advocar pel PHN perque «l’aigua és un be comu», algo que concorda en eixa caritat cristiana que obliga moralment a qui té alguna cosa a compartir eixa cosa en aquell que no la té. Gracies per tot Joan Pau. Perque sempre has demostrat amar a Valencia molt més de lo que la ama l’Esglesia Valenciana, a sovint cega, sorda i muda front als atacs cap a la nostra identitat. Gracies per tot, Karol. T’has guanyat el cel.

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-4-2005.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Anteriores Entradas antiguas Siguiente Entradas recientes