La hegemonía socialista en España.

España, con cinco millones de parados, un déficit galopante, una fuerte recesión y un tejido empresarial pulverizado, es uno de los países más afectados por la crisis económica internacional. La incapacidad del presidente de España, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, para sacar adelante al estado ha quedado patente. No se atreve a tomar ninguna medida en ningún sentido y todo su plan pasa por no hacer nada y esperar a que sean otros países los que se recuperen y al tirar del carro, arrastren también a España a una dinámica mejor.Y mientras tanto, el pueblo pasa hambre.

Zapatero es el peor presidente de la historia reciente de España. Es una calamidad que no hace nada bien. Y aún así, tiene muchas posibilidades de ganar las elecciones generales de 2012. Porque si con toda la que está cayendo ahora mismo, el Partido Popular (PP) solamente está un poco por delante en intención de voto, todo hace pensar que si en 2012 la situación económica ha mejorado aunque sea ligeramente, el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) puede volver a vencer  en las urnas. Tanto si Zapatero repite como candidato como si PSOE presenta uno nuevo.

No nos engañemos: España es un país socialista. Desde la instauración de la pseudodemocracia en 1975, el PSOE ha gobernado en seis legislaturas: el triple que el principal partido opositor: el PP. Los populares van a tener que acostumbrarse a que solamente  van a poder gobernar cuando el PSOE lo haga extremadamente mal y una buena parte  de sus votantes se abstenga. Pero mientras las cosas vayan rodando hacia adelante, aunque sea a trancas y a barrancas, el PP lo tiene muy crudo. Sólo una España al borde del colapso, como la de 1996, puede darle el triunfo.

En condiciones de igualdad, el PP no puede ganar nunca en la vida porque mientras que PSOE es la primera o segunda fuerza en casi todas las autonomías (especialmente en la más poblada de todas ellas: la andaluza) el PP es residual en Euskadi y Cataluña (y tras la ruptura con Unión del Pueblo Navarro (UPN) puede serlo ahora también en la Comunidad Foral de Navarra). Esas tres autonomías suman muchos millones de votantes. Y pinchar ahí supone un lastre demasiado pasado para un partido que aspira a gobernar España y cuya tirria a los nacionalistas le resta aún más apoyos.

Por una nueva cultura de la alimentación.

El otro día estaba celebrando yo una fiesta en compañía de unos amigos. Estábamos sentados en mesa, disfrutando de un generoso banquete. Teníamos de todo: la mejor carne, marisco abundante, un buen vino, pescado en abundancia… De todo. De repente se nos acercó un niño. Era negro y por el acento que tenía puede que fuera caribeño, quien sabe si dominicano. Se encontraba sucio y era flaco; estaba en los huesos. Se le veía hambriento. Me pidió por favor si le podía dar un poco de pan para saciar el hambre. Le respondí: «niño, tú lo que necesitas no es pan sino una nueva cultura de la alimentación». Solté una gran carcajada, los comensales rieron conmigo y el niño se quedó con una cara rara.

Estoy orgulloso de cómo me comporté. De un modo progresista y solidario. Exactamente igual que esos partidos intitulados de izquierdas (Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Izquierda Unida (IU), Bloc Nacionalista Valencià (BNV), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Chunta Aragonesista (CHA)…), sindicatos y otras plataformas cívicas que consideran que de lo más progre oponerse al Plan Hidrológico Nacional (PHN) que pretende trasvasar parte de los cuantiosos excedentes de agua del río Ebro (en Aragón y Cataluña) a la España seca (Valencia, La Mancha, Andalucía y Murcia), para que pueda aliviar su dura sequía.

¡Es tan solidario que haya gente que prefiera que cada año haya miles de hectolitros de agua que se pierdan en el mar sin darles ningún uso antes que cederlos a otras tierras para que alivien su sequía…! Dicen, en un acto de infinito progresismo, que no necesitamos el trasvase sino una nueva cultura del agua. Me parece que ni los estómagos de los niños hambrientos del Tercer Mundo se llenan con cultura (¿o sí?) ni tampoco nuestras tierras devastadas por la sequía se pueden regar con cultura. España es, definitivamente, un pueblo cainita. Y aún dicen que aragoneses, catalanes y valencianos somos tres pueblos hermanos. Hermanos sí. Pero como Caín y Abel.

Aragón sucumbe ante el cáncer pancatalanista.

Hace unos días se aprobó en el Parlamento aragonés una inicua, infame, bastarda y villana Ley de Lenguas que considera como idiomas propios del Reino de Aragón el altoaragonés (de lo cual me alegro profundamente) pero también el catalán, aunque no concede rango de oficialidad a ninguna de las dos. La felona iniciativa ha salido adelante con los votos a favor del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) y la Chunta Aragonesista (CHA), la oposición del Partido Popular (PP) y Partido Aragonés (PAR), y la abstención de los comunistas de Izquierda Unida (IU).

La infame noticia evidencia que Aragón ha sucumbido a las garras de ese cáncer pancatalanista que se expande sin freno ni remisión. En lugar de oficializar las dos lenguas aragonesas (la norteña y la oriental) han abierto las puertas de par en par no sólo a una lengua extranjera y colonialista sino también a los imperialistas Países Catalanes. De socialistas y CHA nos esperábamos esta postura (como lameculos oficiales de los catalanes, tienen la lengua desgastastada ya hacer tantas limpiezas rectales a los de Barcelona), pero de quien quiero hablar es del siempre cobarde PAR.

Me llama bastante la atención el rechazo a la ley por parte del fariseo PP (catalanista en el gobierno pero anticatalanista cuando está en la oposición) pero sobre todo la atención la bajada de pantalones del PAR. Porque el PAR está en el equipo de gobierno junto con los socialistas y la catalanista CHA. Si realmente el PAR estuviese por la cultura aragonesa, habría roto el pacto de gobierno con los socialistas abocándolos a un gobierno inestable y en minoría en lugar de traicionar a los votantes aragonesistas de forma miserable. Una vez más el PAR se ha vendido, cual puta barata.

Es la historia de siempre: no se puede servir a dos señores ni a dos patrias. Mientras que el pancatalanismo sólo ofrenda nuevas glorias a Cataluña y a nadie más, el aragonesismo, el balearismo o el valencianismo tienen el corazón dividido: la mitad es para su tierra y la otra mitad para España. Y cuando tienes el corazón dividido, se dan dobles lealtades, con lo cual acabarás traicionando a una de tus dos patrias tarde o temprano. Ésta es la razón fundamental por la que el catalanismo avanza y los demás no: los primeros tienen muy claro a quien sirven. Pero los otros no.

Quién le iba a decir al otrora poderoso y altanero Reino de Aragón, esa gran potencia europea que hizo suyo el Mar Mediterráneo y que expulsó a los musulmanes de Al-Andalus, que acabaría convertido en una colonia mansa, dócil y borreguil al dictado de Barcelona, en una marioneta de poca monta en manos de imperialistas catalanistas. Y lo más humillante: por voluntad propia. Desde luego, si el rey Jaime I el Conquistador levantase la cabeza, se volvía a morir del horror y la vergüenza que presenciarían sus ojos en el vencido y conquistado Aragón de 2009.

OPA hostil a la classe obrera.

140 manuel pizarro

¿A on s’haura vist que un partit que diu ser socialiste defenga els interessos d’una empresa privada en anim de lucre en contra de la classe treballadora que li ha votat? ¿Fins a on arriba l’hipocresia d’un PSOE que defen als obrers oferint-los sous de 600 euros mensuals i zulos de 30 m2 als jovens? ¿Fins a on aplega l’atreviment i la poca vergonya d’un president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero –l’home de la mascara somrient- que contra el sentit comu recolza la OPA hostil de Gas Natural a Endesa? ¡Aço és un escandal tipic del Tercer Món!

Per a començar els usuaris i consumidors de l’Estat som les victimes d’unes empreses energetiques que fan el seu agost a costa d’uns ciutadans que estem agarrats pels collons perque no tenim a on triar. En l’Estat sols hi ha tres electriques (Endesa, Iberdrola i Unión Fenosa) i una suministradora de gas natural (Gas Natural.). En qualsevol estat civilisat el govern tractaria de fomentar una major competencia donant entrada en el sector a nous ofertants. En lloc d’aixo, ZP decidix fer lo contrari: quatre empreses són massa, millor mos quedem en tres.

Gas Natural està participada accionarialment per La Caixa, que està controlada pel tripartit catala. El ministre d’Industria Josep Montilla i el president de ERC Josep Lluïs Carod-Rovira volen un monstruo energetic catala al preu que siga, encara que siga empobrint a la classe obrera catalana. Que ningu s’equivoque. La OPA hostil de Gas Natural va dirigida a la classe proletaria. Si ya de per sí, en monopolis autonomics els usuaris estem pagant tarifes altes per un suministre energetic ineficient, puix imagina’t qué ocorrerà si la fusio ix avant.

L’electricitat ya ha pujat en 2006 un 4,48% (els salaris un 0,6% en termens reals), ha de tornar a pujar en Juliol (quan més necessitem l’aire acondicionat) i per si fora poc es penalisarà als usuaris que gasten més de 650 kilovats/hora al més (sense que importe l’epoca de l’any). I des d’Octubre fins a Giner el preu del gas natural ha creixcut un 10% per als consumidors domestics i un 20% per al sector empresarial. I la bombona de butano més de lo mateix: des del dia 1 de Giner les families paguen un 10% més per ella i les empreses un 20% més.

Tot aço afecta ya a la gent més necessitada, a la classe proletaria, a la que no pot ni arribar a final de més. ¿Soc yo l’unic que escolta a la gent del carrer queixar-se de que la vida està molt cara? Estos són els fruits de de la falta de competencia. I les empreses catalanes advertixen que esta escalada és insostenible i moltes estan ya al llimit del tancament. Al final la gent treballadora, al paro. A pagar-ho els quatre desgraciats de sempre. I est depauperament massiu i accelerat de les capes socials necessitades s’accentuarà molt més si fructifica la OPA.

Hi haura alguns nacionalistes catalans tan imbecils que voran en esta OPA un triumfo per a Catalunya. Pero no, sols sera un triumfo per a quatre catalans multimillonaris que passaran a ser més rics encara pero un durissim castic per als pensionistes, treballadors i PIMES de Catalunya i de tot l’Estat. Tambe per als valencians, clar. Si aço ho fera el PP el tildarien de tall d’especuladors i fascistes. Si ho fa PSOE és progressisme. Pero clar, ¿qué importa llançar una OPA hostil al proletariat mentres el bachiller Montilla puga arribar a final de més?

 

FONT: Llengua Valenciana Sí. 19-1-2006.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Horiso 2007: Tots units contra el PP.

7forapp

El PP està profundament acomplexat i pels seus complexos ha rebut hosties espectaculars i més que ne rebrà. ¿Recordeu a l’ex–president d’ Espanya José María Aznar tractant de fer-se amic de l’ex-president catala, Jordi Pujol? ¿Qué deu pensar mireusté ara que els seus aliats de CIU s’han fet tan amics del PSOE? ¿Pero qué deu pensar ell, l’adalit de l’unitat d’Espanya, al vore a CIU demanar un estat lliure associat? Che, José Mari, tu parlant catala en l’intimitat i estos de CIU volent trencar Espanya. ¡¡¡¡Uiiiiiiii!!!! ¡De desagraïts el món està ple!

Millor encara ha estat la llei sobre les parelles de fet que trague avant el PP “per a contentar als progres que tanta llanda donen”. ¿I cóm mostren la seua gratitut? El colectiu homosexual votant en massa per PSOE i EU. ¿I qué dir de la gran amistat del Govern del PP i el Grup Prisa? Li han dixat a Prisa que amassara una quantitat de mijos de comunicacio tan gran que inclus pot vulnerar la llei. “¡Aixina no nos criticaran!” -pensaven els peperos-. ¿I cóm li ho han pagat? ¡La SER els ha tirat de la Moncloa d’una patada en el cul! ¡Uiii, pero que desagraïïïïïïïïïts, tu!

I el PP valencià seguix acomplexadet. Primer oficialisa el catala a Valencia ab l’Academia de Zaplana (AZ). Ara pensen fins i tot en ficar la AZ en l’Estatut. “A vore si aixina es contenten els rojos i nos dixen en pau”. ¿I cóm li ho agraïxen? Preparant una coalicio pseudoprogre i pancatalanufa per a desterrar al PP de la Generalitat en les proximes votades nacionals a tota costa (Horiso 2007). PSPC, EUPC, BNC, Esquerra Verda, ERPC, Els Verts, PSAN i Esquerra Catalana tots units contra el partit que feu oficial el catala. ¡És per a pixar-se de tant de riure!

Proponc que els valencianistes tambe nos afegim a eixe proyecte batejat com Horiso 2007. Pero no sumant-nos a la coalicio pancatalanufa sino creant una gran coalicio de partits valencianistes de totes les sensibilitats (CV, ENV, ONV, UV, IRV, PRCV, UCL…) per a obtindre representacio en les Corts i influir en el futur Govern. Unim-nos tots els valencianistes per crear un tercer espai entre els franquistes del PP i la coalicio pseudoprogre. Arribà l’hora de dinamitar el govern facha i catalanoespanyolero del PP. ¡En 2007 cal triturar-lo!

FONT: El Palleter. 31-8-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Se’n van els criats d’Estats Units i tornen els lacais de França.

025 4zaplana11

Se’n van els gossos falders d’Estats Units i Gran Bretanya, i tornen els llepaculs de França, Alemanya i Marroc. En les europees, pirrica victoria sociata en Espanya i ample triumfo del Partit Popular Europeu (PPE) en la UE. Encara que estes votades s’han presentat per PP i PSOE com una segona volta de les estatals, la gent no ha entes aixina: són les eleccions europees en la participacio més baixa ab una abstencio historica de més del 50%.

Els candidats no eren els millors. Jaime Mayor Oreja (PP) és un nacionaliste espanyol centraliste i facha que ya s’havia presentat dos voltes a les eleccions vasques i pergue les dos. I ara, tres de tres. Mariano Rajoy li ha obligat a menjar-se el marro de les europees per por a que li fera ombra. Pel que fa a Josep Borrell (PSOE) dimiti en el seu dia de la candidatura a la presidencia d’Espanya per raons de corrupcio. Ahi en Brusseles estan be.

Els ultims anys ab el PP han segut durs: l’alluntament entre Espanya i Europa, la submissio total a Estats Units –que destruï l’Imperi d’Espanya- i a Gran Bretanya –que no retorna Gibraltar- a canvi tan sols d’eixir en una foto, la participacio en una guerra illegal i immoral… Pero a pesar de tot, els peperos són millors negociadors que els sociates i si PSOE pot ser el mal menor a nivell nacional i estatal, a nivell europeu el mal menor es diu PP.

Si estavem mal, ara estarem pijor. Donem la benvinguda a la submissio a França i Alemanya, les concessions al Marroc (entrada de citrics marroquins en perjuï dels valencians, qui sap si la traïcio definitiva al Sahara…), l’abandonament del ventajos Tractat de Niza, el boicot al PHN, l’anticristianisme en la Constitucio Europea, la perdua de subvencions per a l’agricultura, etc. Europa sera antivalenciana cinc anys més gracies a PSOE i PP.

FONT: El Palleter. 16-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Good Bye, Spain (ara em toca riure a mi).

img_jor_0004_06102003

“Good bye, Spain” és un dels lemes acunyats pels jovens vasquistes arraïl de la presentacio del Pla Ibarretxe. El proyecte d’estat lliure associat propugnat pel nacionalisme vasc va vent en popa. És imparable i Madrit ho sap. La Caixa de Pandora per fi s’ha obert, pero qui l’ha destapat ha segut PP i PSOE, els dos partits estatals que tant presumixen de ser els garants de l’unitat d’ Espanya. El PP oficialisà el catala en Valencia i li fa el joc als Païsus Imaginaris de CIU. I el PSOE li fa el cul gros al nacionalisme gallec, vasc i catala, els mateixos que van creixent a costa de furtar-li vots al socialisme. PP i PSOE alimentant al monstruo que ha de devorar-los.

Ara Espanya té un govern debil -el del PSOE- que regix l’Estat en minoria i que necessitarà de nacionalistes disposts a chuplar-li la sanc. Hi ha quatre formacions que reclamen un estat lliure associat (CIU, PNV, EA, NA-BAI). ERC és provable que tambe ho acabe reivindicant. El PSC vol federalisme asimetric. I dos partits més, BNG i CHA, recolzen l’autodeterminacio i possiblement els proyectes citats ades. Yo ya tinc preparada la cerveseta, les borles, i el millor dels meus sofas. La llegislatura promet ser molt pero que molt divertida. ¡Si ha de reventar Espanya puix que revente ya d’una volta! ¿No volien aixo? ¡Puix ya ho tenen! ¡Ara em toca riure a mi!

FONT: El Palleter. 15-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

 

Zapatitos, un ninot per a la foguera.

023 elabrazodeloso

El nou president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, és un home tocat per la fortuna. Es presentà a les primaries del PSOE i contra tot pronostic les acabà guanyant en detriment del maxim favorit, José Bono. A ultima hora es produï una fuga de vots de la candidatura guerrista de Matilde Fernández cap a zapatitos. Tot siga perque no ixca el dretos de Bono. En les eleccions estatals 2004 es repeti l’historia: un imprevist d’ultima hora (els atentats del 11-M) permete la carambola: ¡zapatitos president! Un triumfo que no esperava ni ell.

S’ha presentat a dos eleccions i les dos les ha guanyades a la primera. Ara be, una cosa és que la tombola de la vida t’acabe espentant a governar un estat i una atra cosa molt distinta és saber governar-lo… A lo llarc de tota la campanya hem vist a zapatitos com un home sense espenta ni caracter i que es contradia ell a soles. La crisis del tripartit catala, en que Pasqual Maragall demostrà manar més que zapatitos, i Carod-Rovira més que abdos junts, a punt estigue de convertir-lo en cadaver politic. Pero una atra volta la fortuna tocà a la porta un 11 de Març.

El PSOE cada dia pensava una cosa distinta. Sobre el PHN, els sociates estaven en contra en Catalunya, Arago i Valencia, a favor en La Mancha, Murcia i Andalusia i zapatitos no sap, no contesta. Un dia et parlava de que baixaria més els imposts i al sandema prometia una educacio publica de lux. Igual el PSOE presumia de l’Espanya plural i al poc eixia el president d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, reclamant el desterrament dels partits nacionalistes del Parlament Espanyol i el retorn al bipartidisme de la Restauracio, etc.

Ya en el govern tot seguix igual. Es promet 180.000 noves vivendes. Despres resulta que de vivendes res, que eren 180.000 “actuacions” o “solucions habitacionals”. Un dia Josep Borrell diu adeu al deficit zero i acte seguit Pedro Solbes li contradiu. El PSOE autorisa al Parlament que les seleccions autonomiques disputen tornejos internacionals i al sandema Bambi aclarix que seran competicions no oficials. És tanta l’inutilitat i les hipoteques que els malabaristes de l’interpretacio del PSOE fan de l’improvisacio la seua millor i unica arma.

Diuen –i és una veritat- que en eixe païs veï anomenat Espanya quan més inutil i incompetent és una persona, més possibilitats te d’arribar llunt en la vida. I l’amic zapatitos és la prova vivent d’este apotegma. Sera francament divertit vore els proxims quatre anys a zapatitos tractant de governar tot un estat quan ni tan sols pot governar el seu partit, o dur a la practica un programa electoral dissenyat des de i per a l’oposicio. Zapatero va pegant bacs. És un ninot com el de les Fogueres de Sant Joan. I no sere yo qui l’indulte. ¡Foc en ell!

FONT: El Palleter. 8-6-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Se’n van els fascistes del PP i tornen els lladres del PSOE.

quien1

Els resultats de les eleccions estatals del 14 de Març són eloqüents: el sociata José Luis Rodríguez Zapatero ha desbancat -en un gir sense precedents en l’historia de la pseudodemocracia espanyola- a un govern que tenía la majoria absoluta practicament assegurada a escasos dies dels comicis. Els atentats del 11-M i la posterior i vergonyant manipulacio mediatica que l’eixecutiu feu de la crisis, insistint per activa i per passiva en l’autoria de ETA i negant la més que probable implicacio del terrorisme islamic, movilisà un electorat esquerrà tradicionalment abstencioniste que més que votar a favor del PSOE eixerci un vot de castic contra el PP.

Pero no ha segut sols el 11-M. La botella ya estava que se n’eixia. Han segut huit anys de fascisme molt llarcs i durs. El Prestige, el decretas, les vaques folles, l’invasio de l’Iraq, la precarietat laboral, la carestia de la vida i la vivenda, les subvencions a la Fundacio Francisco Franco, el malestar general, la sumissio a Estats Units…

Ya anava sent hora de passar pagina. A partir d’ara tot sera diferent. Ya podem donar-li la benvinguda al deficit, la pujada d’imposts, el boicot al Pla Hidrologic Nacional (PHN) i al Tren d’Alta Velocitat (TAV), la sumissio a l’eix franc-alema, la corrupcio generalisada… Aixo sí, hi ha una cosa en que tot continuarà igual que abans i és l’antivalencianisme. I és que eixa és una de les poques coses en que PP i PSOE sí estan d’acort.

FONT: El Palleter. 20-4-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!

portada-sa-lluna-3a

Siguiente Entradas recientes